Tornalà a tocar Sam

Fa 24 anys vam tindre la fortuna de contemplar aquella mítica història d’amor impossible entre Humphrey Bogart i Ingrid Berman. Aleshores no ens adonàrem que aquella primera projecció de “Casablanca” doblada al valencià, era un negre presagi per al futur de RTVV. Com anàvem a imaginar que la història d’amor entre la societat valenciana i la nostra radiotelevisió anava a esdevindre un amor impossible? Malgrat que el partit en el govern  l’havia convertit en el seu òrgan propagandístic per excel.lència, els ciutadans, independentment del seu color polític, són conscients que RTVV és una eina de vertebració i de cohesió imprescindible per a un poble amb llengua pròpia. Per això cal rebel.lar-se contra el seu tancament. Fer-ho és un acte de legítima reivindicació.  El 29N vam patir un colp d’estat mediàtic que ha ferit greument el nostre autogovern. Des d’eixe dia, els valencians estem desconnectats. Si hi ha una funció que RTVV ha fet durant més de 20 anys és eixa, connectar-nos mitjançant la informació esportiva, l’oratge, les nostres festes i tradicions. Per primera vegada, els veïns d’Oriola coneixien el Sexenni de Morella o els pel-legrins de les Useres; els de la comarca dels Ports se’n assabentaven d’unes manifestacions culturals antiquíssimes a Algemesí durant les festes de La Mare de Déu de la Salut; els de la Ribera contemplaven embadalits els Moros i Cristians alcoians; els de l’Alcoià tenien notícia de les gaiates de Castelló i es percataven que no les cremaven com les fogueres d’Alacant… I així podríem seguir comarca a comarca. Pel que fa a les falles, és sens dubte, una de les expressions festives i turístiques que més visibilitzada  ha estat. 142 localitats valencianes les celebren. Com a periodista, el fenòmen faller m’ha interessat des d’un prisma social i cultural. Quan s’acostava el mes de març,  impregnava els meus programes de Ràdio 9, Alta Fidelitat i El Jardí de les delícies, de continguts crítics, pedagògics i constructius on destacava la publicació de la Universitat de València, Revista d’Estudis Fallers, La Gira d’Escola Valenciana, els Premis de les Lletres Falleres, les Falles Populars o les engrescadores setmanes musicals i teatrals de diverses comissions. Propostes que res tenien a veure amb els actes majoritaris organitzats per Junta Central Fallera. La crida, l’exaltació, el lliurament dels premis per seccions, l’ofrena i la nit de la cremà ocupaven els espais especialitzats en la matèria. La qualitat tècnica de les retransmissions era insuperable i insubstituïble. Unes realitzacions visuals i sonores que enganxaven milers de valencians. Sense RTVV no ho tornarem a veure. Estarem desconnectats com ho estàvem fa 30 anys.

Canal 9 i Ràdio 9 van tindre la capacitat d’enamorar els qui l’estrenàrem. Una passió de les que duren tota la vida. Ara que ens les han cremades com si foren monuments fallers, ens han trencat l’esperança de poder fer-les millor. Ara que han apagat el senyal amb mètodes propis d’una dictadura, ara que ens han tallat la llengua i ens han tret els ulls, ara més que mai, cal repetir aquella frase de Bogart en Casablanca… “Tornalà a tocar Sam”. El poble valencià és mereix una segona oportunitat. Renaixerem de les cendres.