BANCS I bancs

(Text publicat al llibret de la falla Na Jordana de 2014 inspirat en el monument 'Tirant de Banc' d'Ortifus)

BANCS URBANS

No hi ha ajuntament que no es pree d’inaugurar redones impossibles i d’estrenar bancs altament decoratius a escoles, places, carrers, parcs i jardins. Són bancs de fusta, de marbre, de plàstic, de pedra, de ferro, de polietilè… Trobareu tota classe de dissenys i d’utilitats: hi ha bancs rústics, fanals-bancs, bancs encoixinats, bancs d’església on es neteja la conciència, bancs de trencadís des d’on Calatarava se’n riu, bancs dels acusats on hi haurien de seure tots els autors de les corruptel.les valencianes... Hi ha bancs amb bones vistes i n’hi ha d’altres inútils a la vora d’una carretera o d’un aeroport sense avions.

MANS ENLAIRE, AÇÒ ÉS UN BANC!

Els valencians ja no tenim entitats pròpies. Això sí, està el Banc Central Europeu que és el que mana. Existeix el bad bank que compra els actius tòxics amb la finalitat de salvar el sistema financer. Però sobretot, hi ha bancs i banquers que es fan els suecs.

“Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l’hom orat”.

(Anselm Turmeda. Mallorca, 1353 - Tunis, 1423)

Ai, el vil metall! Potser que hui en dia només es puga estudiar el capitalisme financer des de la criminologia. Crims de proporcions històriques pels quals, cap responsable assumeix cap responsabilitat ni dóna comptes. És sorprenent la capacitat que tenim els ciutadans de desconcentrar-nos a tota velocitat i torbar-nos amb qualsevol cosa, com si fórem infants: amb les xarxes socials i el watsapp, el programa infame de televisió, el futbol, la publicitat, les revistes del cor… Som uns votants ben entretinguts; disposem d’uns mitjans de comunicació uniformitzats que ignoren assumptes que són clau; tenim un sistema de regulació financera fàcilment manipulable pel poder polític i econòmic. Tot plegat és un paradís per als bancs i per als lladres. Una cleptopia, tal i com ho defineix el periodista Matt Taibbi.

BANC DE PEIXOS GROSSOS

Vós, banquers! Podeu explicar-nos com és fa un saqueig? Com heu blindat els vostres privilegis? Penseu tornar els milions d’euros que us heu embutxacat il·legítimament i que estan provocant un ERO global als treballadors de base? La vostra avarícia i cobdícia  estan causant més del 30% d’atur, milers de pobres i centenars de persones desnonades. Hi ha entitats cíviques com la PAH que insten a la desobediència civil i demanen els ajuntaments que multen els bancs pels milers d’habitatges que hi ha buits. Vergonya, cavallers, vergonya!

Cracks de les finances! Penseu tornar el que ens heu furtat? Ah! És clar, estafeu la gent gran que ignora què són les preferents… La Infanta no sabia allò que firmava, a diferència dels nostres pares i iaios que buscaven lucrar-se, veritat?

BANC DE L’ATUR

La realitat irromp a crits. Al banc valencià dels aturats hi ha més de mig milió de persones que viuen cada dilluns al sol sense esperança. La realitat de la pobresa inclou la dificultat de disposar de recursos essencials com l’aigua, la llum, la sanitat, l’educació o l’habitatge. Mentrestant, qui ens desgoverna destrueix el sistema social i ens qualifica de violents si protestem botant-nos la “llei mordassa”. L’univers del poble valencià és l’exemple de com els voltors es mengen les despulles del que ens resta de l’administració pública. Després, ells mateixos se'ns presenten davant amb bancs de sangoneres que ens xuplen fins a la medul.la.

Si la casta política segueix enrocada en ella mateixa i en la seua deficient retòrica, cal que cerquem noves actituds amb la filosofia de la dignitat. Atreveix-te a ser savi! Deia el filòsof clàssic Horaci. Ix al carrer! Estem legitimats per a trencar amb la dolorosa pulsió dels esdeveniments.

ALTERNATIVES ALS BANCS DOLENTS

El Banc Ètic (o la banca ètica) planteja un canvi en el model econòmic per centrar-se en l'ésser humà i no en el propi benefici.

Col·laborem amb el Banc dels Aliments: les bosses de pobresa i de col·lectius marginals han crescut de forma exponencial i, en conseqüència, la demanda d’aliments s’ha duplicat. Aquest és un problema que tenim tots, ara i ací.  El 2014 és l’any europeu de la lluita contra el malbaratament alimentari que ha adquirit dimensions inimaginables. Afecta totes les baules de la cadena agroalimentària, des del camp fins a la taula del consumidor. La producció d’aliments que no consumim, comporta també un alt cost en temes ambientals, en la utilització de l’energia i dels recursos naturals. Aquest fet representa un escàndol en temps de crisi.

Cultivem els Bancs del Temps: es tracta d’intercanviar necessitats per habilitats, sense ànim de lucre ni cap mediació monetària. Donem i rebem temps dedicat a serveis i a persones fomentant així l’oportunitat de conéixer i confiar en els altres. Aquest mecanisme d’intercanvi té per objectiu establir una xarxa d’ajuda mútua i reforçar els llaços comunitaris d’un barri, d’un casal faller, d’un poble o d’una ciutat.

Inventem Els Bancs de l’Esperança: aquells que tenen tonalitats afectives de gran diversitat; bancs de generositat, bancs solidaris, bancs de força i de resiliència, bancs d’abraçades, bancs de somriures… Mirem-nos el futur cara a cara! Tenim dret a la nostra felicitat. Ens la mereixem.