dissabte, 8 de març de 2014

El principi i la fi són la mateixa cosa. Són un poble


"No és ni millor ni pitjor aquest país;
molt senzillament és el nostre,
el teu, el meu.
No el defensem encara;
tractem només, tu, jo i aquell,
d'afirmar-lo,
de dir-lo".


I això és el que férem... Dir-lo...
Nervis d'emoció. Sabíem que era una proposta arriscada. Diferenciada de la resta d'iniciatives d'espectacles sobre Estellés. Ens agrada arriscar, ens agrada participar d'un projecte realitzat amb el bon ofici del compositor Miquel Àngel Múrcia i Cambra. Els ingredients? Un cos de música de cambra interpretat magníficament per Soraya García Mompó al clarinet i per Jaume Cantarero Gilabert al piano. La sorpresa va ser la flautista Pilar Balselobre que va fer sonar el vent fent-lo respirar com si foren ones de la mar que anaven i venien... La música electroacústica de Miquel era la que posava el plus. Una atmosfera màgica que es recreava en els sons del poble: els xiquets jugant, la
font de la plaça, les campanes de l'església i sorolls que lligaven amb la veu i els mots del mestre Estellés. La dansa contemporània de Sabela Beneyto al costat de les ulleres gegants del poeta (dissenyades per David Palmer) era pertorbadora. Tot plegat, una funció molt especial... Màgica.
La filla de Vicent Andrés Estellés, Carmina Andrés, acompanyada del seu marit, ens fa fer els honors. Més encara quan ens va dir que a son pare li entusiasmaria la idea de l'Inventari Estellés, perquè a ell li agradava la transgressió.
Gràcies a tots! Especialment al director artístic, ànima del projecte Miquel Àngel Múrcia. A Dèlia Amorós per fer una selecció de poemes que parlen d'amor, de sensualitat, de mort i de poble. A Rafa Xambo, que va recitar un fragment de l'Oratori per Marilyn Monroe'. Impagable la seua participació enfundat amb la samarreta 'Ah fills de puta' del dissenyador Cèsar Amiguet. Gràcies al meu company de Ràdio9 Pau Vendrell per posar-li entusiasme a la lectura de València del Mural del País Valencià. Gràcies a Lluís Planes Mestre, mecenes de la cultura feta a casa nostra. Gràcies al Teatre el Micalet, que com bé diu Pau Alabajos Ferrer, és el nostre saló d'estar. Gràcies als companys de Mil de Nou #RTVV, Albert Staromiejski Torregrosa, Pablo Nadal... Per enregistrar l'esdeveniment, I a Lola Martin Cortes pel reportatge gràfic.
I moltes moltíssimes gràcies al més d'un centenar de persones que ens aplaudíreu amb sinceritat. L'energia del teatre és brutal i les papallones entremaliades que tenia instal.lades a la panxa van prendre el vol!