(Text encomant per l'Associació Dones nacionalistes 'Terra' ADONA'T de Castelló. Dones al límit. Resiliència i fortalesa)
Sefa, Isabel, Lledó, Maria,
Anna, Reyes… Cinc noms de dona. Cinc històries reals d’éssers humans que viuen
a casa nostra. Veïnes, companyes, germanes, amigues que pateixen les
conseqüències de l’execució més salvatge d’un neoliberalisme androcèntric i
masclista que té l’amoralitat de despullar-les dels drets més bàsics i d’expropiar-les
de la seua autoestima. Desnonament, malaltia, comiat
laboral, pobresa... Són alguns dels fets desestabilitzadors que les han
situades contra les cordes. Jo també m’he sentit així. Juntament amb els meus
companys i companyes de RTVV, hem
sigut víctimes d’aquesta mena de
neofranquisme que ens envaeix. Vaig tindre la fortuna de formar part de l’equip
que va gestar i parir la ràdio autonòmica fa més de dues dècades. Jo era de les
que em creia la raó de ser de la nostra ràdio i televisió: proximitat,
pluralitat i promoció de la llengua i cultura pròpies. Vaig ser despatxada fa
un any en la primera fornada d’un expedient de regulació que es regia per
criteris arbitraris i partidistes. Un ERO que va ser tombat de manera
contundent pel Tribunal Superior de Justícia valencià adduint vulneració de
drets fonamentals i mala fe per part dels gestors. El govern, encapçalat per
Fabra, en lloc d’acatar la llei, va decidir tancar una casa que pertany a tots
els valencians. I ho va fer per decretada, sense cap consens previ,
unilateralment i amb la presència de la policia a l’edifici de RTVV. Va ser un
autèntic colp d’estat que ha ferit greument el nostre autogovern i ens ha
furtat el dret d’estar informats en la nostra llengua i en clau valenciana.
El trauma no ens arriba tant
des de l’adversitat, sinó des de la reacció de l’entorn. Des del discurs
narratiu que estigmatitza, abandona i humilia. En el meu cas, el partit en el
govern vol fer creure al poble valencià que la culpa del tancament de RTVV és dels
treballadors, quan són ells els que l’han feta inviable unflant la plantilla amb
persones còmplices, castigant a l’ostracisme els periodistes crítics i
balafiant 1.300 milions d’euros fent servir RTVV de pantalla per a desviar
diners públics. Fins i tot hi ha hagut tres casos de denúncies per abusos
sexuals a dones treballadores duts a terme al despatx del secretari general,
Vicente Sanz. Un fastigós assumpte que està pendent de judici.
Davant l’orfandat de polítiques
institucionals d’assistència que eviten el sofriment humanitari, aquests noms
de dona han sabut apoderar-se de les seues vulnerabilitats prenent consciència
de les fortaleses i agafant les regnes de les seues vides. Un treball
persistent i col·laboratiu basat en la resiliència que és tot un exemple a
seguir. L’Associació de Dones Nacionalistes Terra, ADONA’T, treballa per
canviar el paradigma de la injustícia i convertir-lo en responsabilitat
compartida i en suport mutu. Juntes podem projectar-nos en el futur i anant
fent camí. Recuperarem RTVV i donarem veu als sectors de la societat més
desfavorits, als damnificats de les polítiques reaccionàries. Eixa és la nostra
obligació. No hi ha marxa arrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada