dimecres, 26 de febrer de 2014

Dones i Dons


A mig camí entre la cançó denúncia dels anys 70 -a l’estil de Paco Ibáñez- i les lletres sublims dels 80 -a la manera de Sílvio Rodríguez-, transcorren les 13 històries melòdiques que Tomàs de los Santos ens narra, amb una prosòdia molt seua, en aquest reflexiu Dones i Dons.
L’autor és un animal musical que té un calaix ple a vessar de cançons escrites des de la seua adolescència. L’esperit, disciplinadament autocrític, i la recerca tenaç d’un discurs sense contradiccions internes que estiga en consonància entre el món real i l’imaginari representat, no li han permés publicar fins arribar a la maduresa. L’esforç ha pagat la pena. El creador ha assolit la coherència, un valor car d’escoltar. L’aportació de Borja Penalba com a arranjador i instrumentista és cabdal. Ell fa pròpies les composicions poètiques i musicals. Tan seues les fa, que fins i tot en canta algunes.
Estem davant d’una obra que conté un univers femení acollidorament constructiu: Angelita Domínguez és un nom propi que palesa l’actitud valenta i pacient davant d’un càncer de pit; Leire és una dona que viu intensament l’amor cap a una altra dona malgrat les convencions del món heterosexual; Finestres d’Eva són aquelles que ofereixen diverses mirades i raons capaces d’omplir de petjades l’ànima. Cal que despulleu 4 poemes d’Estellés. Versos d’uns atributs literaris extraordinaris que són fills adoptats per Tomàs.
Els Dons ens proporcionen les qualitats humanes que cal recuperar davant d’aquesta fase del capitalisme salvatge en la qual estem immersos. L’autor ens proposa eixir d’aquest atzucat fent l’economia petita i propera; coneixent a qui ens procura el menjar quotidià. Un ferm compromís amb la mare terra per retre-li homenatge al Llaurador.
Arriben dies de trinxeres en què la casta política ha de xafar realitat al costat de les entitats que fan possible el miracle de la resiliència. Dones i Dons pot esdevindre la BSO d’aquesta lluita col.lectiva amerada d’un commovedor himne a l’esperança: Tornarem. Un “volem ser” front aquest present del no- res. Però sense memòria no hi ha futur. Les Roselles pertorbadores simbolitzen el record de les persones encara soterrades  a les fosses comunes sense cap reconeixement.
Feu vostres les Dones i els Dons acaramullats d’honestedat.