Quan caminàrem la nit

1. QUIETO TODO EL MUNDO! va escridassar Tejero mentre tirotejava el sostre de l'hemicicle del Congrés dels Diputats, tot ufanós ell, amb el tricorn al cap exhibint mostatxo i poderio espanyol. Una autèntica icona de la Transició. Quina edat tenies el 23F del 1981? Què feies tu aquella nit? I els teus pares? 'A vegades, molts silencis junts són més significatius que moltes paraules seguides. I més cruels. No deixen espai per a la rèplica', escriu Joanjo Garcia en l'obra Quan caminàrem la nit (Editorial Bromera. Premi Enric Valor de Novel.la 2013). Una narració que comença connectant amb la meua infantesa on la por, els silencis i les veritats a mitges m'han acompanyat, especialment quan em vaig convertir en una adolescent preguntadora. De la guerra, dels morts i dels quaranta anys de foscor, millor no parlar-ne que eren 'coses d'abans'... I de la Transició? Els adults dels anys 80 no han fet un relat exageradament edulcorat? No caldria començar a refer-lo? 'Ens venen que la generació dels nostres pares s'oposà a una dictadura moribunda i va véncer. La seua, la dels pares, és la veritable generació ni-ni. Després del franquisme, ni ruptura ni reforma, ni condemna ni memòria, ni bons ni dolents, ni centralisme ni federalisme'. Doncs això precisament és el que reivindica Joanjo en aquesta narració impregnada d'interrogants. Hem de recuperar la memòria i hem de fer-la nosaltres. 'El món és diferent quan obris els ulls. Té molts més colors, molts més matisos i massa defectes. Perquè el món és una cosa imperfecta i sempre queda alguna cosa a fer'.
   La nit del 23F és, en la novel.la, la punta d'un iceberg empestat de falsedats. És la nit del colp d'estat polític i d'un colp d'estat familiar que no us revelaré de cap de les maneres perquè és la clau que manté la tensió del lector. Si de cas, estigueu atents a una cobla que és, podríem dir, la BSO de la novel.la. Us done aquesta pista com si estiguera proposant-vos jugar una partida de trivial, esport mental del que Joanjo n'és un autèntic expert.
   Ironies de la vida: l'autor presentava el llibre a València la vesprada del 28N, unes hores abans que els valencians fórem testimonis esbalaïts d'un colp d'estat mediàtic en tota regla executat de manera unilateral, per decretada, i amb la policia ocupant l'edifici de RTVV a Burjassot i a Blasco Ibàñez. Era la matinada del 29N quan caminàrem la nit de nou, quan ens deixaren, en temps democràtic i en ple segle XXI, sense ulls i sense veu. Cecs i muts. Joanjo estava allí amb els treballadors de RTVV i amb el llibre davall del braç. Tot un símbol que després de la ignomínia comence a pair però no a normalitzar. 'Som fills de qui som fills i no hi ha manera d'amagar-ho. Però tampoc serveix de res queixar-nos-en. Cal avançar, amb el valor de mirar al passat, i gosar posar noms a les coses. Cal caminar cap al futur, desvetlar-se a les nits, i aportar el que tinguem. Encara que ens equivoquem. Al cap i a la fi, la vida no és encertar o equivocar-se, és atrevir-se'.
   Com que el 23F és un dia assenyalat, regaleu la novel.la als vostres pares i mares, iaios i iaies, oncles, cosins, germans i amics. Vos ho agrairan!
   
   Clica ací i veuràs el booktrailer