Intacte

Estic molt flipada amb la iniciativa musical (en català, però podrien cantar en qualsevol altra llengua perquè la prioritat són les melodies) de Novembre Elèctric. La seua música és molt singular, diferent al que estem habituats a escoltar al País Valencià. És el més semblant que he trobat a la proposta 'pop mediterrània' de la banda de Vila-real 'Deesses mortes'. Novembre Elèctric és un trio liderat per un creador nascut a Algemesí resident a Madrid. El seu primer disc 'Intacte' el publica la discogràfica del Camp de Túria Més de Mil. Si l'any passat la sorpresa musical va ser la distorsió ben feta de Mox Nox i l'anterior, el folk-pop-Mediterrani de Litoral, enguany són ells els que ens desperten l'admiració amb la 'seqüència d'un somriure', tal com qualifica el so, l'escriptor Manel Alonso i Català al seu blog: http://diarigran.cat/2014/03/novembre-electric-o-la-sequencia-d’un-somriure/
O 'l'electricitat sensorial' amb la qual els músics ens enlluernen en aquesta òpera prima de la que ens parla un periodista que els coneix molt bé, Hèctor Serra, per a la Revista Tres deu: http://www.tresdeu.com/2014/03/novembre-electric.html
I ací teniu la crítica del periodista Carlos Pérez de Ziriza qui parla de 'folk oníric'. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/03/12/quadern/1394615460_260151.html
(Sabeu si hi ha hagut abans alguna altra proposta musical en valencià des de 'la meseta'?)
Us convide a escoltar l'àlbum! https://mesdemil.bandcamp.com/album/novembre-el-ctric-intacte
El Verkami de Novembre Elèctric encara està actiu, per si voleu fer-los un cop de mà!
http://www.verkami.com/.../8101-primer-disc-de-novembre...
 
4 D'ABRIL, 'NOVEMBRE ELÈCTRIC' EN DIRECTE A LA SALA MATISSE DE VALÈNCIA.

Arranjaments i Piulada massiva pel CEIP Pare Català

M'agrada molt l'accepció del mot arranjament en el camp de la creació musical. Una composició pot veure's modificada en la instrumentació, el tempo, l'harmonia, la tonalitat... Però mai no varia la melodia original. 

El significat d'arranjament vol dir: arreglar, col.locar, netejar, condicionar, disposar, ordenar... Un cop més el partit en el govern vol despistar la ciutadania emprant un eufemisme. Quan la Conselleria d'Educació diu que portarà a terme una política d' 'arranjaments escolars' allò que farà vol dir: eliminar, suprimir, descartar, excloure, abolir, extingir, exterminar... Més de 200 unitats educatives infatils i de primària seran esborrades del mapa escolar enviant a l'atur a centenars de professors i obligant al tancament de nombrosos centres públics. El cas més escandalós és el del CEIP Ciutat de Cremona d'Alaquàs on la comunitat educativa porta un mes, amb les seues nits, tancada als barracons de l'escola per demanar una reunió amb la consellera Maria José Català qui encara no els ha rebut ni escoltat. La lluita segueix endavant i no faran ni un pas enrere. Una altre que està en la diana del PP és el CEIP Pare Català de Benimaclet. Aquesta escola podria ser la següent víctima si no ho evitem nosaltres. Divendres 21 de març hi haurà una cercavila a les 17h i un festival musical a les 19h on participaran noms de la talla de Pep Gimeno, Botifarra, Eva Dénia, Ester Andújar, Àlvar Carpi, Rodamons... També hi ha organitzada una piulada massiva per pares persistents que és neguen a perdre un dret bàsic pels seus fills: l'ensenyament en valencià. Us convide a llegir els suggeriments de Joan Canela un pare afectat per l'execució de les tres línies en valencià a l'escola pública:

El cas és que la meva filla Aitana va a la classe del CEIP Pare Català de Benimaclet que conselleria vol passar a castellà a mig curs. Els pares i mares afectades no donem la batalla per perduda i creiem que podem fer-los tirar enrere. Una de les accions programades és una piulada massiva per tractar que el tema sigui Trending Topic. Si ens hi podeu donar un cop de mà us estaré molt agraïts.

Us envie unes mínimes instruccions sobre com està pensada l'acció:

Per al dijous 20 a les 12h hem preparat una piulada (o tuitejada) massiva per tal d'aconseguir que el nostre problema siga trending topic, com a mínim a València.

Per tal d'aconseguir-ho és important que tota la gent que tinga Twitter i puga comence a fer tuits just a les 12 en punt. Si podeu difondre eixe correu a tota la gent que tinga Twitter i ens vullga ajudar serà molt més fàcil.

Com a hashtags gastarem #trievalencià i #TotsambelPareCatalà

També es poden fer mencions a Mª José Català per a que ens escolte. El seu compte de Twitter és @mjosecatala

Cadascú pot escriure el tuit que vullga, però posem uns exemples:

- Solucions Conselleria educació a un problema de 2 famílies: fotre a 71

- Llibertat d'escollir? Les famílies del Pare Català no el tenim!

.@mjosecatala la meua filla no entén perquè ha de canviar de mestra. Li expliques tu?

- 95% de famílies triem valencià, la conselleria ens imposa castellà

- 71 famílies sense drets al CEIP Pare Català, @mjosecatala volem solucions

- El CEIP Pare Català vol tres línies en valencià

Es pot incloure el cartell del concert i cercavila que fem divendres 21 (al final del correu) i l'enllaç a aquest vídeo súper xulo que han fet els nostres xiquets

Calfant motors per la ILP de RTVV

Calfant motors per la recollida de signatures a favor de la Iniciativa Legislativa Popular, ILP, que reclama el dret del poble valencià de tindre uns mitjans audiovisuals públics que ens informen en clau valenciana i que divulguen idees i pensaments en la llengua pròpia. Necessitem 50.000 firmes per tal de poder presentar la ILP a les Corts i que la tornada d'una RTVV independent i responsable puga ser debatuda i tractada amb la veu de tots els grups polítics que tenen representació parlamentària. La ILP per recuperar el senyal de TV3 va aconseguir 625.000 recolzaments. Desitgem implicar a la societat valenciana, en el seu conjunt, i entre tots ser capaços d'assolir l'objectiu. Cal mantindre la flama en moviment. Cal prendre partit per allò en què creiem. Per tal d'esar informats, pas a pas, sobre la ILP, us recomane seguir rtvENvalencià. Els primers tràmits ja estan fets. Previsiblement, pel mes d'abril podrem encetar la campanya a tots els pobles i comarques. Feu-ne difusió a les xarxes socials i als vostres blogs!
Mentrestant, els treballadors anem fent camí. La primavera arriba atapeïda de xerrades, taules rodones i presentacions del llibre col.lectiu Adéu, RTVV.
Aquestes són algunes de les dates i els llocs on altres companys i jo mateixa hi participarem.

BANCS I bancs

(Text publicat al llibret de la falla Na Jordana de 2014 inspirat en el monument 'Tirant de Banc' d'Ortifus)

BANCS URBANS

No hi ha ajuntament que no es pree d’inaugurar redones impossibles i d’estrenar bancs altament decoratius a escoles, places, carrers, parcs i jardins. Són bancs de fusta, de marbre, de plàstic, de pedra, de ferro, de polietilè… Trobareu tota classe de dissenys i d’utilitats: hi ha bancs rústics, fanals-bancs, bancs encoixinats, bancs d’església on es neteja la conciència, bancs de trencadís des d’on Calatarava se’n riu, bancs dels acusats on hi haurien de seure tots els autors de les corruptel.les valencianes... Hi ha bancs amb bones vistes i n’hi ha d’altres inútils a la vora d’una carretera o d’un aeroport sense avions.

MANS ENLAIRE, AÇÒ ÉS UN BANC!

Els valencians ja no tenim entitats pròpies. Això sí, està el Banc Central Europeu que és el que mana. Existeix el bad bank que compra els actius tòxics amb la finalitat de salvar el sistema financer. Però sobretot, hi ha bancs i banquers que es fan els suecs.

“Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l’hom orat”.

(Anselm Turmeda. Mallorca, 1353 - Tunis, 1423)

Ai, el vil metall! Potser que hui en dia només es puga estudiar el capitalisme financer des de la criminologia. Crims de proporcions històriques pels quals, cap responsable assumeix cap responsabilitat ni dóna comptes. És sorprenent la capacitat que tenim els ciutadans de desconcentrar-nos a tota velocitat i torbar-nos amb qualsevol cosa, com si fórem infants: amb les xarxes socials i el watsapp, el programa infame de televisió, el futbol, la publicitat, les revistes del cor… Som uns votants ben entretinguts; disposem d’uns mitjans de comunicació uniformitzats que ignoren assumptes que són clau; tenim un sistema de regulació financera fàcilment manipulable pel poder polític i econòmic. Tot plegat és un paradís per als bancs i per als lladres. Una cleptopia, tal i com ho defineix el periodista Matt Taibbi.

BANC DE PEIXOS GROSSOS

Vós, banquers! Podeu explicar-nos com és fa un saqueig? Com heu blindat els vostres privilegis? Penseu tornar els milions d’euros que us heu embutxacat il·legítimament i que estan provocant un ERO global als treballadors de base? La vostra avarícia i cobdícia  estan causant més del 30% d’atur, milers de pobres i centenars de persones desnonades. Hi ha entitats cíviques com la PAH que insten a la desobediència civil i demanen els ajuntaments que multen els bancs pels milers d’habitatges que hi ha buits. Vergonya, cavallers, vergonya!

Cracks de les finances! Penseu tornar el que ens heu furtat? Ah! És clar, estafeu la gent gran que ignora què són les preferents… La Infanta no sabia allò que firmava, a diferència dels nostres pares i iaios que buscaven lucrar-se, veritat?

BANC DE L’ATUR

La realitat irromp a crits. Al banc valencià dels aturats hi ha més de mig milió de persones que viuen cada dilluns al sol sense esperança. La realitat de la pobresa inclou la dificultat de disposar de recursos essencials com l’aigua, la llum, la sanitat, l’educació o l’habitatge. Mentrestant, qui ens desgoverna destrueix el sistema social i ens qualifica de violents si protestem botant-nos la “llei mordassa”. L’univers del poble valencià és l’exemple de com els voltors es mengen les despulles del que ens resta de l’administració pública. Després, ells mateixos se'ns presenten davant amb bancs de sangoneres que ens xuplen fins a la medul.la.

Si la casta política segueix enrocada en ella mateixa i en la seua deficient retòrica, cal que cerquem noves actituds amb la filosofia de la dignitat. Atreveix-te a ser savi! Deia el filòsof clàssic Horaci. Ix al carrer! Estem legitimats per a trencar amb la dolorosa pulsió dels esdeveniments.

ALTERNATIVES ALS BANCS DOLENTS

El Banc Ètic (o la banca ètica) planteja un canvi en el model econòmic per centrar-se en l'ésser humà i no en el propi benefici.

Col·laborem amb el Banc dels Aliments: les bosses de pobresa i de col·lectius marginals han crescut de forma exponencial i, en conseqüència, la demanda d’aliments s’ha duplicat. Aquest és un problema que tenim tots, ara i ací.  El 2014 és l’any europeu de la lluita contra el malbaratament alimentari que ha adquirit dimensions inimaginables. Afecta totes les baules de la cadena agroalimentària, des del camp fins a la taula del consumidor. La producció d’aliments que no consumim, comporta també un alt cost en temes ambientals, en la utilització de l’energia i dels recursos naturals. Aquest fet representa un escàndol en temps de crisi.

Cultivem els Bancs del Temps: es tracta d’intercanviar necessitats per habilitats, sense ànim de lucre ni cap mediació monetària. Donem i rebem temps dedicat a serveis i a persones fomentant així l’oportunitat de conéixer i confiar en els altres. Aquest mecanisme d’intercanvi té per objectiu establir una xarxa d’ajuda mútua i reforçar els llaços comunitaris d’un barri, d’un casal faller, d’un poble o d’una ciutat.

Inventem Els Bancs de l’Esperança: aquells que tenen tonalitats afectives de gran diversitat; bancs de generositat, bancs solidaris, bancs de força i de resiliència, bancs d’abraçades, bancs de somriures… Mirem-nos el futur cara a cara! Tenim dret a la nostra felicitat. Ens la mereixem.

El principi i la fi són la mateixa cosa. Són un poble

"No és ni millor ni pitjor aquest país;
molt senzillament és el nostre,
el teu, el meu.
No el defensem encara;
tractem només, tu, jo i aquell,
d'afirmar-lo,
de dir-lo".

I això és el que férem... Dir-lo...
Nervis d'emoció. Sabíem que era una proposta arriscada. Diferenciada de la resta d'iniciatives d'espectacles sobre Estellés. Ens agrada arriscar, ens agrada participar d'un projecte realitzat amb el bon ofici del compositor Miquel Àngel Múrcia i Cambra. Els ingredients? Un cos de música de cambra interpretat magníficament per Soraya García Mompó al clarinet i per Jaume Cantarero Gilabert al piano. La sorpresa va ser la flautista Pilar Balselobre que va fer sonar el vent fent-lo respirar com si foren ones de la mar que anaven i venien... La música electroacústica de Miquel era la que posava el plus. Una atmosfera màgica que es recreava en els sons del poble: els xiquets jugant, la font de la plaça, les campanes de l'església i sorolls que lligaven amb la veu i els mots del mestre Estellés. La dansa contemporània de Sabela Beneyto al costat de les ulleres gegants del poeta (dissenyades per David Palmer) era pertorbadora. Tot plegat, una funció molt especial... Màgica.
La filla de Vicent Andrés Estellés, Carmina Andrés, acompanyada del seu marit, ens fa fer els honors. Més encara quan ens va dir que a son pare li entusiasmaria la idea de l'Inventari Estellés, perquè a ell li agradava la transgressió.
Gràcies a tots! Especialment al director artístic, ànima del projecte Miquel Àngel Múrcia. A Dèlia Amorós per fer una selecció de poemes que parlen d'amor, de sensualitat, de mort i de poble. A Rafa Xambo, que va recitar un fragment de l'Oratori per Marilyn Monroe'. Impagable la seua participació enfundat amb la samarreta 'Ah fills de puta' del dissenyador Cèsar Amiguet. Gràcies al meu company de Ràdio9 Pau Vendrell per posar-li entusiasme a la lectura de València del Mural del País Valencià. Gràcies a Lluís Planes Mestre, mecenes de la cultura feta a casa nostra. Gràcies al Teatre el Micalet, que com bé diu Pau Alabajos Ferrer, és el nostre saló d'estar. Gràcies als companys de Mil de Nou #RTVV, Albert Staromiejski Torregrosa, Pablo Nadal... Per enregistrar l'esdeveniment, I a Lola Martin Cortes pel reportatge gràfic.
I moltes moltíssimes gràcies al més d'un centenar de persones que ens aplaudíreu amb sinceritat. L'energia del teatre és brutal i les papallones entremaliades que tenia instal.lades a la panxa van prendre el vol!

Dones contra les cordes

(Text encomant per l'Associació Dones nacionalistes 'Terra' ADONA'T de Castelló. Dones al límit. Resiliència i fortalesa)

Sefa, Isabel, Lledó, Maria, Anna, Reyes… Cinc noms de dona. Cinc històries reals d’éssers humans que viuen a casa nostra. Veïnes, companyes, germanes, amigues que pateixen les conseqüències de l’execució més salvatge d’un neoliberalisme androcèntric i masclista que té l’amoralitat de despullar-les dels drets més bàsics i d’expropiar-les de la seua autoestima. Desnonament, malaltia, comiat laboral, pobresa... Són alguns dels fets desestabilitzadors que les han situades contra les cordes. Jo també m’he sentit així. Juntament amb els meus companys i companyes de RTVV, hem

sigut víctimes d’aquesta mena de neofranquisme que ens envaeix. Vaig tindre la fortuna de formar part de l’equip que va gestar i parir la ràdio autonòmica fa més de dues dècades. Jo era de les que em creia la raó de ser de la nostra ràdio i televisió: proximitat, pluralitat i promoció de la llengua i cultura pròpies. Vaig ser despatxada fa un any en la primera fornada d’un expedient de regulació que es regia per criteris arbitraris i partidistes. Un ERO que va ser tombat de manera contundent pel Tribunal Superior de Justícia valencià adduint vulneració de drets fonamentals i mala fe per part dels gestors. El govern, encapçalat per Fabra, en lloc d’acatar la llei, va decidir tancar una casa que pertany a tots els valencians. I ho va fer per decretada, sense cap consens previ, unilateralment i amb la presència de la policia a l’edifici de RTVV. Va ser un autèntic colp d’estat que ha ferit greument el nostre autogovern i ens ha furtat el dret d’estar informats en la nostra llengua i en clau valenciana.

El trauma no ens arriba tant des de l’adversitat, sinó des de la reacció de l’entorn. Des del discurs narratiu que estigmatitza, abandona i humilia. En el meu cas, el partit en el govern vol fer creure al poble valencià que la culpa del tancament de RTVV és dels treballadors, quan són ells els que l’han feta inviable unflant la plantilla amb persones còmplices, castigant a l’ostracisme els periodistes crítics i balafiant 1.300 milions d’euros fent servir RTVV de pantalla per a desviar diners públics. Fins i tot hi ha hagut tres casos de denúncies per abusos sexuals a dones treballadores duts a terme al despatx del secretari general, Vicente Sanz. Un fastigós assumpte que està pendent de judici.

Davant l’orfandat de polítiques institucionals d’assistència que eviten el sofriment humanitari, aquests noms de dona han sabut apoderar-se de les seues vulnerabilitats prenent consciència de les fortaleses i agafant les regnes de les seues vides. Un treball persistent i col·laboratiu basat en la resiliència que és tot un exemple a seguir. L’Associació de Dones Nacionalistes Terra, ADONA’T, treballa per canviar el paradigma de la injustícia i convertir-lo en responsabilitat compartida i en suport mutu. Juntes podem projectar-nos en el futur i anant fent camí. Recuperarem RTVV i donarem veu als sectors de la societat més desfavorits, als damnificats de les polítiques reaccionàries. Eixa és la nostra obligació. No hi ha marxa arrere.

Versos de dona

Selecció de poemes de noms de dona. Per Dèlia Amorós.

Teresa Pasqual (Grau de Gandia, 1952)
"Frag mich warum", d'El temps en ordre.


Pregunta’m el perquè d’aquell acord
que ens va tancar a tu dins,a mi dins
de les parets d’aquesta casa nostra,
pregunta-m’ho ara que retrobem,
mare, les claus de tantes inquietuds.

Res no han resolt els anys que ens han portat
a tu, a esperar darrere la persiana,
a mi, a arribar sempre tard a les coses,
i aquella fam que has heretat d’un temps
de por, de guerra i cues impossibles,
se t’ha instal·lat als ulls i ja no és fam
i ni tan sols és por, mare, què és?


Maria Antònia Salvà (Palma, 1869)

"Donzelles de l'any dos mil"

Oh vosaltres, pressentides flors d'amor i gentilesa

que viureu quan mon passatge s'haurà fet esborradís;

jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa

que s'allunya, de mos versos dins l'esbart voleiadís. 

Edith Södergran (St. Petersburg, 1892)

"Nosaltres les dones". Adaptació de Ma de Mar Bonet

Nosaltres les dones som molt a prop de la terra,
demanem als ocells què esperen la primavera.
Acollim al pi despullat dins els nostres braços.
Cerquem en la posta de sol senyals i consells.

Vaig estimar un cop un homo,
ell no creia en res.
Arribà un dia gelat amb els ulls buits.
Se n'anà un dia feixuc amb l'oblit sobre el front.
Si el meu fill neix mort, és seu.

Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona,
i et sents desenganyat.

Maria Josep Escrivà (Gandia, 1968)

"Dames de paper", dins Tots en noms de la pena

De carn devien ser i voler carn

elles també: cabells i rostre, pits,

humanes regions on el deler

pren forma al ritme d'un mot gran: amor

amor, del vostre cos ha fet un pont

des de la gràcia del pecat, sorjorn

on s'arrecera l'home, pell amb pell

com la ploma, angoixada, busca el full.

I vosaltres, que hauríeu pres dolor

extrem només pel propi nom de dona,

moriu d'enyor a canvi del no-res.

De carn i de sospirs la més perfecta

culpa absolta amb els mots, i ja per sempre

eternes sobiranes del silenci. 

Maria Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, 1952)

"Cançó de fer camí", dins Bruixa de dol

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Tornalà a tocar Sam

Fa 24 anys vam tindre la fortuna de contemplar aquella mítica història d’amor impossible entre Humphrey Bogart i Ingrid Berman. Aleshores no ens adonàrem que aquella primera projecció de “Casablanca” doblada al valencià, era un negre presagi per al futur de RTVV. Com anàvem a imaginar que la història d’amor entre la societat valenciana i la nostra radiotelevisió anava a esdevindre un amor impossible? Malgrat que el partit en el govern  l’havia convertit en el seu òrgan propagandístic per excel.lència, els ciutadans, independentment del seu color polític, són conscients que RTVV és una eina de vertebració i de cohesió imprescindible per a un poble amb llengua pròpia. Per això cal rebel.lar-se contra el seu tancament. Fer-ho és un acte de legítima reivindicació.  El 29N vam patir un colp d’estat mediàtic que ha ferit greument el nostre autogovern. Des d’eixe dia, els valencians estem desconnectats. Si hi ha una funció que RTVV ha fet durant més de 20 anys és eixa, connectar-nos mitjançant la informació esportiva, l’oratge, les nostres festes i tradicions. Per primera vegada, els veïns d’Oriola coneixien el Sexenni de Morella o els pel-legrins de les Useres; els de la comarca dels Ports se’n assabentaven d’unes manifestacions culturals antiquíssimes a Algemesí durant les festes de La Mare de Déu de la Salut; els de la Ribera contemplaven embadalits els Moros i Cristians alcoians; els de l’Alcoià tenien notícia de les gaiates de Castelló i es percataven que no les cremaven com les fogueres d’Alacant… I així podríem seguir comarca a comarca. Pel que fa a les falles, és sens dubte, una de les expressions festives i turístiques que més visibilitzada  ha estat. 142 localitats valencianes les celebren. Com a periodista, el fenòmen faller m’ha interessat des d’un prisma social i cultural. Quan s’acostava el mes de març,  impregnava els meus programes de Ràdio 9, Alta Fidelitat i El Jardí de les delícies, de continguts crítics, pedagògics i constructius on destacava la publicació de la Universitat de València, Revista d’Estudis Fallers, La Gira d’Escola Valenciana, els Premis de les Lletres Falleres, les Falles Populars o les engrescadores setmanes musicals i teatrals de diverses comissions. Propostes que res tenien a veure amb els actes majoritaris organitzats per Junta Central Fallera. La crida, l’exaltació, el lliurament dels premis per seccions, l’ofrena i la nit de la cremà ocupaven els espais especialitzats en la matèria. La qualitat tècnica de les retransmissions era insuperable i insubstituïble. Unes realitzacions visuals i sonores que enganxaven milers de valencians. Sense RTVV no ho tornarem a veure. Estarem desconnectats com ho estàvem fa 30 anys.

Canal 9 i Ràdio 9 van tindre la capacitat d’enamorar els qui l’estrenàrem. Una passió de les que duren tota la vida. Ara que ens les han cremades com si foren monuments fallers, ens han trencat l’esperança de poder fer-les millor. Ara que han apagat el senyal amb mètodes propis d’una dictadura, ara que ens han tallat la llengua i ens han tret els ulls, ara més que mai, cal repetir aquella frase de Bogart en Casablanca… “Tornalà a tocar Sam”. El poble valencià és mereix una segona oportunitat. Renaixerem de les cendres.