tag:blogger.com,1999:blog-25267429606745252452024-03-14T02:36:37.099-07:00 A L T A F I D E L I T A Talta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.comBlogger127125tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-39668855141237113472018-01-27T16:16:00.001-08:002018-05-28T05:03:54.554-07:00Apàtrida. Documental sonor de la memòria històrica.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQcETUVCOQl8K2YzZwXs310RUaoootvQ8Zjim395of2vhmNmPknQoPzb2TxPwU07XtuA1YSIrwtyvtrTh0u2BNJ50DmxAxSpbcH3LkVmN48mn3-con3oe-R_ynK5rXV8tIyZ9eNArDYag/s1600/26951748_811454285701152_1260993304768902998_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1153" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQcETUVCOQl8K2YzZwXs310RUaoootvQ8Zjim395of2vhmNmPknQoPzb2TxPwU07XtuA1YSIrwtyvtrTh0u2BNJ50DmxAxSpbcH3LkVmN48mn3-con3oe-R_ynK5rXV8tIyZ9eNArDYag/s400/26951748_811454285701152_1260993304768902998_o.jpg" width="285" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #3e3e3e; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;">L’any 2005 l'Assemblea General de les Nacions Unides, l’ONU, va instituir el 27 de gener com
el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Fou eixa data del 1945 quan les tropes soviètiques van alliberar el camp d’extermini
nazi més gran: el d'Auschwitz-Birkenau (Polònia). En aquest escenari havien sigut assassinades 1.100.000 persones des del 1940 (es calcula que un 90% n'eren jueus). L'efemèride ha quedat
marcada per a la història universal per tal d’inculcar a les generacions presents
i futures la memòria de les víctimes i ajudar a previndre actes salvatges de
genocidi impropis dels éssers humans.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #3e3e3e; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxlm79bJSpZ-fdgdMn6YGUtyEGv-DhzH52vxbw34nBxGpLvzAivsrdrHrNTwWKYsfnwcxFpLqqZd4V6zMI77DUNOKLs9wkatoC1d8qc1so7dtiXfi1fa0-3b-ie-vOEwOUOmPsfMxaiik/s1600/IMG_20180128_040307.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="984" data-original-width="1279" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxlm79bJSpZ-fdgdMn6YGUtyEGv-DhzH52vxbw34nBxGpLvzAivsrdrHrNTwWKYsfnwcxFpLqqZd4V6zMI77DUNOKLs9wkatoC1d8qc1so7dtiXfi1fa0-3b-ie-vOEwOUOmPsfMxaiik/s320/IMG_20180128_040307.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="color: #3e3e3e; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;">L’Holocaust té moltes dimensions i una
de les més desconegudes és la seua repercussió ací, a casa nostra, amb l'assetjament
i assassinat de deportats polítics que es van veure arrossegats per l’onada
europea del feixisme. Eixe és el cas que ens ocupa: rescatem del silenci un home del barri del Teular de la Pobla llarga (a la Ribera del Xúquer),
un dels més pobres en aquells anys en què va náixer
el nostre protagonista, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julio Tomás
Codina.</b> Ell va ser etiquetat pels nazis com un <a href="http://www.ivoox.com/apatrida-capitol-1-julio-tomas-codina-audios-mp3_rf_23392999_1.html" target="_blank">apàtrida.</a> Sense nom, sense identitat,
sense nacionalitat. Només un número. </span><span style="color: #222222; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;">Segons la<span class="apple-converted-space"> </span>Convenció sobre l’Estatut dels
Apàtrides<span class="apple-converted-space"> </span>de les Nacions Unides
signada a Nova York el 1954, un apàtrida és definit com <i>qualsevol persona a
qui cap Estat considera destinatària de l’aplicació de la seua legislació.</i><span class="apple-converted-space"> Julio n’era un dels milers que va estar absolutament desprotegit pel seu país, en aquell
moment sota la dictadura de Franco, ni tampoc pel país d’adopció,
França, que després de rebre a milers de republicans espanyols exilitas els va reballar als seus camps de concentració, anomentas eufemísticament, camps d'internament.</span></span>
</div>
<br />
<span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;">Eren anys de fam<span style="mso-spacerun: yes;"> i </span>penúries a Espanya. De manca absoluta
de llibertat d’expressió; on no existia el dret a reunió; on la nostra llengua
estava prohibida fora de l’àmbit domèstic; on es signaven penes de mort; on
afusellaven per venjança a aquelles persones que no eren de la corda del <i>moviment</i> i després les abandonaven en fosses comunes o en les cunetes de les carreteres. Eren anys de por i
silenci, de cartilles de racionament per a poder subsistir. Eren també anys de solidaritat amagada, de secrets, pors, silencis i dolors.
Admire molt la fortalesa d’eixa generació d’homes i dones que van tindre la gosadia de seguir avant malgrat tots els obstacles per poder viure amb dignitat.
Es per això que hem de destacar el documental de memòria històrica realitzat per joves
estudiants de comunicació audiovisual de la Universitat Politécnica de Valencia-Campus de Gandia. Ells
han triat el so com a eina de comunicació i l'han treballat amb tota la potència de les veus
que donen vida als protagonistes: Julio Tomàs Codina i la seua muller, Maria
Albuixech. Amb els records de les seues netes, Pepa i Júlia Ferrero o la
investigació feta per Ximo Vidal.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Es tracta de la narració d’un dels episodis més fastigosos i
horribles de la nostra història col.lectiva, narrada des d’una història
individual. Es realment encoratjador
comprovar com aquests joves han sabut contextualitzar
l’abans, el durant i el després dels fets contats i fer-ho amb una realització excel.lent. </span></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqCA8yczyKTXn12udOpShWCh75XE7b3d3cA0znViJtZueHadkN0J7gk2oIgC3qEhn8R1NlKV7H6PAyKEf2RkfKi2WB5Vn0FclXDYj_ncYWQVPtTYXTZHVxfiTy9ygcNlYwK7_nrBGV5yA/s1600/20180128_033055.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="584" data-original-width="496" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqCA8yczyKTXn12udOpShWCh75XE7b3d3cA0znViJtZueHadkN0J7gk2oIgC3qEhn8R1NlKV7H6PAyKEf2RkfKi2WB5Vn0FclXDYj_ncYWQVPtTYXTZHVxfiTy9ygcNlYwK7_nrBGV5yA/s320/20180128_033055.jpg" width="271" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb Pepa Ferrero, neta de Julio Tomás Codina, en la presentació d'Apàtrida a la Casa de Cultura de la Pobla Llarga</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Escoltant aquest podcast rememorem els temps de</span></span><span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"> la segona republica quan
la ràdio començava a estar ben present en les llars espanyoles.</span></span> Durant la guerra civivil<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els mitjans van
estar ocupats per la Falange i en l’àmbit de la informació només existien <i>los partes</i> de guerra en Radio Nacional de España. Quan acabà la contesa<i> </i>hi havia<i> los diarios hablados</i> sense llibertat de premsa ni opinió. Davant d'aquesta mordassa n'eren molts els ciutadans que recorrien a la ràdio cercant -entre les interferències del dial- una emissora que els poguera donar
uns altres colors en les notícies dels seu país i de la resta del món. L'exploració els feia descobrir algunes estacions alternatives </span></span><span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">que es podien sintonitzar en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Amplitud Modulada, en AM, o Onda Media (la FM no existia aleshores). </span></span>Una d’aquestes era <i>Radio España Independiente,</i> coneguda
com <i>Estación Pirenaica</i> que va estar activa fins l’any 1977. La Pirenaica va començar
a emetre des de Moscou i posteriorment es va traslladar a Bucarest, capital de
Romania. Oferien la informació en oposició al règim de Franco. Altres possibilitats per poar en la ràdio una cosa diferent a la propaganda que difonia el monopoli de RNE </span></span><span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">eren l'emissora anglesa</span></span><span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.apple-converted-space
{mso-style-name:apple-converted-space;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;">BBC, Radio Moscou o Radio difusió Francesa que emetien diversos programes en castellà elaborats amb la matèria primera de la informació lliure.</span></span></span></span><br />
<span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"> </span></span></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOYsrKioyDe3PqaBhonLb80sFSxtjPjbtB92LTkoqvSFCW9EMLRb2buDsrAsviZKgDAPimf3y31go9fn1f90qIWEE3jGGzHow46YSOPZI7vBpYr4DOGFvxxrO_I2ZUIArmtnDD5LeV1hY/s1600/Als+peus+de+la+ra%25CC%2580dio10511154_318698758310043_427976554496538402_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="483" data-original-width="960" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOYsrKioyDe3PqaBhonLb80sFSxtjPjbtB92LTkoqvSFCW9EMLRb2buDsrAsviZKgDAPimf3y31go9fn1f90qIWEE3jGGzHow46YSOPZI7vBpYr4DOGFvxxrO_I2ZUIArmtnDD5LeV1hY/s400/Als+peus+de+la+ra%25CC%2580dio10511154_318698758310043_427976554496538402_n.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">El transistor era l’aparell que donava caliu a les llars familiars. Era l’època de les radionovel.les, els
concursos i els matinals musicals en directe. La ràdio era una evasió, una aliada i amiga,
la caixa de sons que permetia connectar els nostres avantpassats amb la resta del planeta
quan vivien en una autarquia que els aïllava.</span></span><br />
<span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"> </span></span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Amb l'escolta d'<b><a href="http://www.ivoox.com/apatrida-capitol-1-julio-tomas-codina-audios-mp3_rf_23392999_1.html" target="_blank">Apàtrida</a> </b>rememorem també aquells dies de ràdio. Ara en diem podcast: un arxiu d'àudio gratuït que podem descarregar i escoltar en diversos suports. Però no importa com ho anomenem. Ens trobem davant d'un contingut sonor de qualitat realitzat pel talent de gent molt jove sensibilitzada per l'episodi més fosc de la nostra història recent. Aquest equip d'universitaris és capaç de traslladar-nos al terror que van viure milers d'apàtrides com Julio Tomàs Codina. Una ignomínia que no ha de caure en el pou de l'oblit. En paraules del director, Jordi Company, <i>el documental és una de les poques peces sonores d'aquesta temàtica a nivell mundial </i>i ha volgut utilitzar el format emergent podcast per relatar una història mil vegades contada en llibres o en l'audiovisual, però no amb el so com a ferramenta. </span></span><span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Una
de les netes del protagonista, Pepa Ferrero ha tingut la generositat de
col.laborar-hi. Les veus les han posades professionals de la ràdio
valenciana com ara, Joan Espinosa, Joan Tur i l'actriu, Júlia Fortaña.</span></span> El guió és de Judith Lorente, la producció de Laura Pérez i Aline Garcia (qui també és autora de la música original) i l'acurat disseny de so va a càrrec de Francesc Bosch i Arnau Múria. En l'elaboració del treball han participat, a banda de l'investigador Ximo Vidal, Adrián Blas, de l'AMICAL de Mauthausen qui afirma que dels 8.964 deportats espanyols conduïts a camps de concentració hi ha més de 600 valencians que van ser assassinats o bé obligats a treballar com a bèsties fins a la seua mort. Entre el nombre de valencians que van anar a parar als camps de la mort, només hi havia tres dones i les tres van sobreviure. Eren de Sueca, Vinaròs i València. Virtudes Cuevas fou la riberenca de Sueca. Un exemple de compromís i lluita per la democràcia primer combatent en la guerra i després treballant com a enllaç entre anarquistes, comunistes i socialistes en la resistència francesa contra els nazis. Va ser capturada i traslladada al camp de Ravensbrück on coincidí amb la neboda de Charles de Gaulle. Després de ser alliberada, al final de la guerra mundial, va rebre la màxima distinció de l'exèrcit gal. Abans de morir va donar la seua casa a l'ajuntament de Sueca per construir-ne allí un museu antifeixista. En són moltes -massa- les històries valencianes que caldria narrar en podcast i esperem que la iniciativa de Jordi Company el porte a fer-ne més episodis dels apàtrides de les nostres comarques. </span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcoQqFZDbJdPCMfyEw1w2fU9foAh7cdCIZ2FqZC7TrUof9aSjWugJvVlbgdIkLWPJjw0wlNtuuGYsLKe9Hr7oovuGN9DhN146wFTHd75k51esKeDHGluXjcgsP7L1G0xjUxk2CwQjj-5c/s1600/20180128_035841.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1207" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcoQqFZDbJdPCMfyEw1w2fU9foAh7cdCIZ2FqZC7TrUof9aSjWugJvVlbgdIkLWPJjw0wlNtuuGYsLKe9Hr7oovuGN9DhN146wFTHd75k51esKeDHGluXjcgsP7L1G0xjUxk2CwQjj-5c/s400/20180128_035841.jpg" width="301" /></a></div>
<br />
<span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222; font-family: "arial"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">A França, els Estats Units, Anglaterra o Alemanya hi ha una cultura arrelada del so. Es convoquen festivals i fan presentacions i audicions en cases de cultura o alguns altres espais semblants per tal d'escoltar treballs sonors de temàtiques diverses: de ficció o no ficció. No és gens habitual que això passe a l'Estat espanyol. A la Casa de Cultura de la Pobla Llarga s'ha trencat amb aquesta dinàmica (un ajuntament que té una regidoria expressament dedicada a la Memòria Històrica) i hem experimentat el plaer de sentir emocions a través de l'oïda des d'un pati de butaques i a mitja llum. He tingut l'honor de fer la presentació d'aquesta creació sonora que dibuixa imatges molt potents i molt dures. Ens hem reunit (com es feia antigament) al voltant de la ràdio o del podcast (tant s'hi val) per a retre un just homenatge a totes les persones, que com el poblatà, Julio, van ser víctimes del terror. Pareu l'orella, poseu-vos uns auriculars, tanqueu els ulls i deixeu-vos dur. <a href="http://www.ivoox.com/apatrida-capitol-1-julio-tomas-codina-audios-mp3_rf_23392999_1.html" target="_blank">Ací el podcast</a></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #525252; font-family: "arial";"> </span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixpluDG24t1H2xY8DXCqjRQw3-Imb6Ijr4FoNSgDhbCtItDPX7Y4aIozW06zmxUN_cciIuSJFjoTh9kSDM7YiRW611Ou3sfeN-y0W5EyrVsaFQ5xbVd_vUFj6I3xD16NOyOBjQGlhs2OU/s1600/Apa%25CC%2580trida-26.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixpluDG24t1H2xY8DXCqjRQw3-Imb6Ijr4FoNSgDhbCtItDPX7Y4aIozW06zmxUN_cciIuSJFjoTh9kSDM7YiRW611Ou3sfeN-y0W5EyrVsaFQ5xbVd_vUFj6I3xD16NOyOBjQGlhs2OU/s400/Apa%25CC%2580trida-26.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb les netes de Julio Tomàs Codina i Jordi Company. Fotografia de Carlos Ripollés </td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Hw6V5JaS5LlSRValGNA3UtAB5DdeAJkyHSW6646m4Vt1mDY-JblouC7wQfec8snTLrZ64OVmd8qZ18F77sOLAl-OM_rQTW7x36obe08cwd_eLAsXxblALw4xjHzCOEGrD_QPnR2pSnI/s1600/Apa%25CC%2580trida-12.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Hw6V5JaS5LlSRValGNA3UtAB5DdeAJkyHSW6646m4Vt1mDY-JblouC7wQfec8snTLrZ64OVmd8qZ18F77sOLAl-OM_rQTW7x36obe08cwd_eLAsXxblALw4xjHzCOEGrD_QPnR2pSnI/s320/Apa%25CC%2580trida-12.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'equip d'Apàtrida. Foto de Carlos Ripollés</td></tr>
</tbody></table>
</div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-31055913327952339552018-01-27T15:12:00.002-08:002018-02-11T10:13:13.504-08:00Tornada a la ràdio 11-12-2017<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show" style="color: #1d2129; display: inline; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHdR-2cpde0JoT5chP7HO3J1ka1wRkNzBv3KPCk3lNcVD60B__2jqUWQSJ35Wn3EVI-6cgWoU6c33V1TGK29nckIp7LoxRyLo6r_SyVtihre3XoWuJQTPFp3Sb8KY1Nr1btMAnxdfJvoQ/s1600/24831155_788237861356128_1760345532427881796_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1230" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHdR-2cpde0JoT5chP7HO3J1ka1wRkNzBv3KPCk3lNcVD60B__2jqUWQSJ35Wn3EVI-6cgWoU6c33V1TGK29nckIp7LoxRyLo6r_SyVtihre3XoWuJQTPFp3Sb8KY1Nr1btMAnxdfJvoQ/s400/24831155_788237861356128_1760345532427881796_o.jpg" width="307" /></a></span></span></span></div>
<br />
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show" style="color: #1d2129; display: inline; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;"><span style="font-size: small;">Moltíssimes gràcies pel caliu que em regaleu. 48 hores sense deixar de rebre missatges de feliciacions per túiter, face, whatsapp, correus... Estic responent a totes i tots perquè vull mostrar el meu agraïment a cadascú de vosaltres. M'envieu paraules d'espenta que m'omplin d'energia; mots que carreguen la il.lusió de tornar al meu ofici. La major part de vosaltres em recordeu programes de les meues vides anteriors:</span></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show" style="color: #1d2129; display: inline; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;"><span style="font-size: small;"> </span></span></span><a class="_58cn" data-ft="{"tn":"*N","type":104}" href="https://www.facebook.com/hashtag/passatgealanit" style="-webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; color: #365899; cursor: pointer; font-family: 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: auto; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;">#PassatgeALaNit</a><a class="_58cn" data-ft="{"tn":"*N","type":104}" href="https://www.facebook.com/hashtag/altafidelitat" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;"><span style="font-size: large;"> </span>#AltaFidelitat</a><span class="Apple-converted-space"> </span><a class="_58cn" data-ft="{"tn":"*N","type":104}" href="https://www.facebook.com/hashtag/elmusicari" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">#ElMusicari</a><span class="Apple-converted-space"> </span><a class="_58cn" data-ft="{"tn":"*N","type":104}" href="https://www.facebook.com/hashtag/eljard%C3%ADdelesdel%C3%ADcies" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">#ElJardíDeLesDelícies</a><br />
Gràcies per donar-me tanta estima i afecte! No hi ha present possible sense el nostre passat viscut i en les ones hertzianes n'hem compartit centenars, milers d'hores de ràdio. Ara ÀPUNTeu-vos al<span class="Apple-converted-space"> </span><a class="_58cn" data-ft="{"tn":"*N","type":104}" href="https://www.facebook.com/hashtag/territorisonor" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">#TerritoriSonor</a><span class="Apple-converted-space"> </span>cada vesprada de dilluns a divendres en directe des de les 19h fins a les 20h. Ja vos aniré contant coses, però vull destacar-ne tres punts:<br />
<span class="fbPhotosPhotoCaption" data-ft="{"tn":"K"}" id="fbPhotoSnowliftCaption" style="color: #1d2129; display: inline; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 18px; outline: none; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; width: auto; word-spacing: 0px;" tabindex="0"><span class="hasCaption" style="font-family: inherit;"></span></span><br />
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5a6d05cca4a556564593760" style="display: inline; font-family: inherit;">
<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;">-1er: l'equip de persones triades expressament per a donar potència, pluralitat i qualitat a les emissions. Molta saba nova i bona. De fet, jo sóc l'única veterana del grup. D'ells i d'ella n'aprendré molt i sobretot, ens divertirem fent allò que ens agrada. Els tenia fitxats en el meu cap des de fa temps i ara he tingut l'oportunitat d'ajuntar els seus talents. Els reconeixereu perquè, com jo, són malalts de ràdio i de música. Vénen de la<span class="Apple-converted-space"> </span><a class="_58cn" data-ft="{"tn":"*N","type":104}" href="https://www.facebook.com/hashtag/podcasteravalenciana" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">#PodcasteraValenciana</a>, de les Universitats, de ràdios municipals i de revistes musicals especialitzades:<span class="Apple-converted-space"> </span><span class="Apple-converted-space"> </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1142552220&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3Anull%2C%22groups_location%22%3Anull%7D" href="https://www.facebook.com/laurahum" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">Laura Romero Valldecabres</a>,<span class="Apple-converted-space"> </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1017929531&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3Anull%2C%22groups_location%22%3Anull%7D" href="https://www.facebook.com/marianolopeztorregrosa" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">Mariano López</a>,<span class="Apple-converted-space"> </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1545725210&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3Anull%2C%22groups_location%22%3Anull%7D" href="https://www.facebook.com/ripollescarlos" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">Carlos Ripo</a>,<span class="Apple-converted-space"> </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100001296120649&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3Anull%2C%22groups_location%22%3Anull%7D" href="https://www.facebook.com/franc.fort.9" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">Jerry Ford</a><span class="Apple-converted-space"> </span>i com a productor executiu... una persona humana, empàtica i altament professional,<span class="Apple-converted-space"> </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1136120554&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3Anull%2C%22groups_location%22%3Anull%7D" href="https://www.facebook.com/rpiqueras" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">Rafa Piqueras</a><span class="Apple-converted-space"> </span>(gràcies per posar-nos-ho tot fàcil<span class="Apple-converted-space"> </span><span class="_5mfr _47e3" style="font-family: inherit; line-height: 0; margin: 0px 1px; vertical-align: middle;"><img alt="" class="img" height="16" role="presentation" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/f96/1/16/1f49c.png" style="border: 0px; vertical-align: -3px;" width="16" /><span class="_7oe" style="display: inline-block; font-family: inherit; font-size: 0px; width: 0px;">💜</span></span>).<br />-2on Tenim uns col.laboradors assenyats i de luxe sideral que ens ampliaran els nostres horitzons musicals. Ja vos aniré donant més detalls, però vos avance els seus noms:<span class="Apple-converted-space"> </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1316289187&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3Anull%2C%22groups_location%22%3Anull%7D" href="https://www.facebook.com/micalet.landete" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">Micalet Landete</a>, (yeah!)<span class="Apple-converted-space"> </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100008824894496&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3Anull%2C%22groups_location%22%3Anull%7D" href="https://www.facebook.com/profile.php?id=100008824894496" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">Carme Mésdemil</a><span class="Apple-converted-space"> </span>amb<span class="Apple-converted-space"> </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1367979824&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3Anull%2C%22groups_location%22%3Anull%7D" href="https://www.facebook.com/ramir.calvocubedo" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">Ramir Calvo Cubedo</a><span class="Apple-converted-space"> </span>(Yeah, Yeah) i Miguel F. Jim (té joies musicals que ningú més posseïx).<br />-3er No ha sigut gens fàcil arribar fins ací. Volem treballar més que parlar; volem fer-ho amb respecte, rigor, modèstia i humilitat; volem fer un #TerritoriSonor pluriestilístic i plurilingüìstic. Ens heu d'ajudar i ser copartícips per tal que no se'ns escape cap so.<span class="Apple-converted-space"> </span> </span></div>
<br />
<span class="fbPhotosPhotoCaption" data-ft="{"tn":"K"}" id="fbPhotoSnowliftCaption" style="color: #1d2129; display: inline; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 18px; outline: none; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; width: auto; word-spacing: 0px;" tabindex="0"><span class="hasCaption" style="font-family: inherit;"></span></span><br />
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5a6d05cca4a556564593760" style="display: inline; font-family: inherit;">
<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;">Vinga, aborígens! Fem #TerritoriSonor <span class="_5mfr _47e3" style="font-family: inherit; line-height: 0; margin: 0px 1px; vertical-align: middle;"><img alt="" class="img" height="16" role="presentation" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/f8/1/16/1f4fb.png" style="border: 0px; vertical-align: -3px;" width="16" /> </span><span class="_5mfr _47e3" style="font-family: inherit; line-height: 0; margin: 0px 1px; vertical-align: middle;"><img alt="" class="img" height="16" role="presentation" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/f1/1/16/1f3a7.png" style="border: 0px; vertical-align: -3px;" width="16" /> Ací els <a href="https://www.apuntmedia.es/programes/territori-sonor" target="_blank">podcast</a></span></span><br />
<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;"><span class="_5mfr _47e3" style="font-family: inherit; line-height: 0; margin: 0px 1px; vertical-align: middle;"> </span></span><span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;"><span class="_5mfr _47e3" style="font-family: inherit; line-height: 0; margin: 0px 1px; vertical-align: middle;"><span class="_7oe" style="display: inline-block; font-family: inherit; font-size: 0px; width: 0px;">🎧</span></span></span></div>
<span class="fbPhotoTagList" id="fbPhotoSnowliftTagList" style="color: #1d2129; display: inline; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 18px; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;"><span class="fcg" style="color: #90949c; font-family: inherit;"><span class="Apple-converted-space"> </span> </span></span>alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-24678941229585583702017-11-19T08:01:00.001-08:002017-11-27T14:32:03.267-08:00#18N Per un finançament i unes inversions justes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWqjBibGYvKfVHQYpUax35wiJ2Jy-FXnpwBrqXZNAoHmOgCGNCfF88IM7xb-7rpZ0VNP_jsM6zfogt_J9bdtmJUMgx8BIfQ52i4ieklxiEN2lG-yof7LNgkvYnokCsVZkhNTfhAq9D7hw/s1600/23561616_780146152165299_5528706175881536532_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWqjBibGYvKfVHQYpUax35wiJ2Jy-FXnpwBrqXZNAoHmOgCGNCfF88IM7xb-7rpZ0VNP_jsM6zfogt_J9bdtmJUMgx8BIfQ52i4ieklxiEN2lG-yof7LNgkvYnokCsVZkhNTfhAq9D7hw/s400/23561616_780146152165299_5528706175881536532_n.jpg" width="400" /></a></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:PeaceSans;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Geneva;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri-Bold;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Geneva;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
p.MsoHeader, li.MsoHeader, div.MsoHeader
{mso-style-link:"Encabezado Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:center 212.6pt right 425.2pt;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
span.EncabezadoCar
{mso-style-name:"Encabezado Car";
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:Encabezado;
mso-ansi-font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.9pt 3.0cm 70.9pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:376316345;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-767137560 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;}
@list l0:level1
{mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
--></style>No recorde una manifestació tan massiva pels carres de València des de les mobilitzacions contra la guerra d'Irak l'any 2003 i des de fa quatre anys (novembre de 2013) després que l'aleshores inquilí del Palau de la Generalitat, Alberto Fabra, anunciara el tancament de la ràdio i televisió valencianes. En aquell moment la ciutadania va reaccionar sense embuts.<br />
El #18N passarà a la història per la manifestació cívica, festiva i multitudinària que va aglutinar 60.000 persones al Cap i Casal, va aconseguir el suport de 280 entitats civils i 7.000 adhesions personals. Una fita molt interessant perquè entre els convocants hi havia la patronal, amb els empresaris i els sindicats, amb els treballadors. Una unió que mostra com d'urgent és que els valencians puguem rebre un tracte just des del govern central. No hi havia cap senyal ni símbol que marcara un color polític o una ideologia
determinada. Es tractava de caminar junts com una pinya vers el mateix
objectiu. I caldrà fer-ne'n més de manifestacions multitudinàries si
volem ser visibilitzats als mitjans de comunicació d'àmbit estatal i que
Montoro ens atenga seriosament. Haurem de baixar al carrer de manera persistent les vegades que siguen menester.<br />
El més bonic de tota la jornada va ser comprovar la transversalitat territorial. Veïns vinguts de totes les comarques, des de la Vega Baja, la part més meridional del nostre mapa i del Maestrat, la zona més septentrional, van aterrar a València en autobusos i trens de rodalia que tarden més temps en arribar-hi que l'AVE Madrid -València. Era la manifestació del poble valencià.<br />
Els gegants de Castelló de la Ribera, En Jaume I i Na Violant, obriren el seguici mentre una bona colla de dolçainers i tabaleters procedents de Carcaixent,
Alacant, Benimaclet o Torrent interpretaren peces
populars. Des de l'entaulat on es van fer els parlaments van sonar
grups com Zoo o Al Tall. La Muixeranga va obrir el capítol dels
parlaments i l'Himne -sense lletra- el va cloure. La marxa va transcórrer
com una mena de processó, des de l'esplanada del MUVIM fins a les
Torres de Serrans, on vaig sentir que fèiem una Crida excepcional: el clam per un #FinançamentJust<br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"> </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi61gOhxfKMJkBjDFrHRWAad38VGIHF6xQ4YcTX4poaS3T4fIISwYKorKvmeiTbV80ay0sC9Fhx8KIg7qeZrgym6nQ-TBQygaC8wn6hnQl5vThVNLAFqQXroqpTX-cBvjdEAMJjRmHA0Jg/s1600/23658458_780146165498631_1785766630475896772_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="794" data-original-width="960" height="330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi61gOhxfKMJkBjDFrHRWAad38VGIHF6xQ4YcTX4poaS3T4fIISwYKorKvmeiTbV80ay0sC9Fhx8KIg7qeZrgym6nQ-TBQygaC8wn6hnQl5vThVNLAFqQXroqpTX-cBvjdEAMJjRmHA0Jg/s400/23658458_780146165498631_1785766630475896772_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Ací tens el manifest llegit per diversos representatns de la societat civil en un acte entranyable:<br />
<br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">El pròxim mes de març es
compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, un esforç
compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en
l'Estatut d'autonomia, aprovat en l’any 1982, que va permetre la recuperació de
la capacitat dels valencians i de les valencianes de decidir el seu futur. </span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">Quatre
dècades més tard ens trobem en un moment que requereix aqueixa mateixa unitat
per fer-nos escoltar amb una sola veu i aconseguir un futur sense més hipoteca
que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"></span></u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"></span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"> La
construcción del Estado autonómico ha acercado las decisiones políticas a la
ciudadanía, pero hoy estamos en una situación de quiebra. Hasta el momento, ninguno de los diferentes sistemas de financiación ha tratado con justicia la Comunidad Valenciana. Este mismo año, cada valenciana y valenciano
recibiremos 237 euros menos que la media de ciudadanos del Estado, o 839 menos
que la autonomía mejor financiada, lo cual equivale a un 10 % y 29 % menos de
recursos, respectivamente.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfBMWpvf4XIStM5s30-jZQDW81F-hssWFQBLcwJqHfIHdLR7LhI0F9wKPhgpCjl6uto8C7kjFZqVy-h5DMrLrJrFQKIom_-1looVS2MNAvt2IfE3pEPFZWKS73GgIC0KKzp3CGBP3Fnec/s1600/23561681_780146208831960_39786421985838692_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="539" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfBMWpvf4XIStM5s30-jZQDW81F-hssWFQBLcwJqHfIHdLR7LhI0F9wKPhgpCjl6uto8C7kjFZqVy-h5DMrLrJrFQKIom_-1looVS2MNAvt2IfE3pEPFZWKS73GgIC0KKzp3CGBP3Fnec/s400/23561681_780146208831960_39786421985838692_n.jpg" width="223" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"></span></u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"></span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">Si sumem infrafinançament
i infrainversió, enguany la nostra discriminació arribaria als 1.600 milions
d'euros, només comparant-nos amb la mitjana. Estem, per tant, en una situació
insòlita: tenim una renda per càpita inferior en 12 punts a la mitjana i
necessitem més de 1.600 milions d'euros per acostar-nos a ella. No obstant això, som l'autonomia que menys recursos per habitant rep; l'única
que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l'Estat. El resultat és insuportable
per a la ciutadania valenciana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">Ante
esta prolongada discriminación, en el año 2013 la Comisión de Expertos para
el diseño de un nuevo modelo de financiación autonómica señaló que el problema
de desigualdad y menor financiación recibida por el País Valenciano se
remonta al inicio de los sistemas de financiación autonómica de la década de
los ochenta.</span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHH__wCNSvgg2XkAnwkc7gof2t0cJm6Lu-xurQ1dqmuJpIkPD0yz0O1A1SAPQsym_BvKOQ7wOudHMMrtBc4rAbMlSABcfDQIZt0ygDU0uqHpN7zEYy4evn-4p86MrHAb5sfB0siSxiiEo/s1600/23632841_780192648827316_9198544657947887270_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="819" data-original-width="1079" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHH__wCNSvgg2XkAnwkc7gof2t0cJm6Lu-xurQ1dqmuJpIkPD0yz0O1A1SAPQsym_BvKOQ7wOudHMMrtBc4rAbMlSABcfDQIZt0ygDU0uqHpN7zEYy4evn-4p86MrHAb5sfB0siSxiiEo/s400/23632841_780192648827316_9198544657947887270_o.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"></span></u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">A la vista d'aquesta
realitat, la Generalitat Valenciana va promoure en l’any 2013 el “<span style="mso-bidi-font-style: italic;">Manifest per un finançament just per a la
Comunitat Valenciana</span>”. Tres anys més tard, el 2016, la Generalitat va promoure el “<span style="mso-bidi-font-style: italic;">Manifest
per un finançament just</span>”, al qual van seguir acords aconseguits per
unanimitat en Les Corts Valencianes que denunciaven la marginació dels
valencians i de les valencianes en matèria de finançament i inversions.</span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"></span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">Por
todo ello exigimos:</span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-autospace: none; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"><span style="mso-list: Ignore;">1.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">Una reforma inmediata del
sistema de financiación que establezca un nuevo modelo con recursos suficientes
y repartidos equitativamente entre todas las autonomías que posibilite a los valencianos
y a las valencianas tener unos servicios públicos fundamentales dignos y
ejercer nuestras competencias propias</span></div>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">Un repartiment de les inversions i una execució
que acabe amb el dèficit inversor; que compense, en
tot cas, la insuficiència inversora en els últims anys i dedique una quantitat
de recursos ajustada al nostre pes poblacional.</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"><span style="text-decoration: none;"></span></span></u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"></span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">El reconocimiento de los
déficits de financiación acumulados directamente por el mal funcionamiento de
los diferentes sistemas de financiación, y el establecimiento de mecanismos de
compensación porque el nuevo modelo no nazca lastrado por la injusticia
diferida de los anteriores.</span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj864fv45y7lo3f5t-jEg0W9WJUn5qeCC3Uq3bXPVBuEGkzDkY3kQMN8eMhIxjyxG1y_0z4K4DF37Qu8ojaPMamrGnhbAfW7sNCQ21n-MWF77R4_5qp47NvuWXBMR3rBZtAxuisXNz-dIc/s1600/23659721_780013035511944_8538269946495898160_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="856" data-original-width="750" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj864fv45y7lo3f5t-jEg0W9WJUn5qeCC3Uq3bXPVBuEGkzDkY3kQMN8eMhIxjyxG1y_0z4K4DF37Qu8ojaPMamrGnhbAfW7sNCQ21n-MWF77R4_5qp47NvuWXBMR3rBZtAxuisXNz-dIc/s320/23659721_780013035511944_8538269946495898160_n.jpg" width="280" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"></span></u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;"></span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">Quatre
dècades després de la nostra unitat per l'autonomia, el poble valencià
reivindica, més unit que mai, aconseguir plenament els drets reconeguts en la
nostra constitució. Vivim un moment històric en què volem posar
punt final a la discriminació per avançar cap a una societat més prospera i
més justa.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">Tota
la ciutadania valenciana, de moltes i diverses tendències polítiques, d’un
ampli ventall d’entitats cíviques i, en definitiva, el poble valencià sabem que
per exigir igualtat social i de drets ens cal millorar el nostre finançament,
les inversions públiques al nostre territori i compensar el nostre deute
històric acumulat.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 16.0pt;">Gràcies
per la vostra participació en l’expressió de la voluntat de tot un poble.
Unides i units ho aconseguirem!</span></div>
<br />alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-18374252299000245492017-11-09T23:50:00.002-08:002017-11-19T08:04:22.329-08:00Encara no és tard per al periodisme valencià<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKmx70o5c0yk0OdOsEQqWkTGKI5B6bXGLukBhFL1hcM4Gq4ut5IJnmmdRAWEyOAUHcP-2Ijz48syHNOrTRymNyrJss0koI4zeq945E3IDM_Q350LZ2AZcmZhfTASFEJbie45fC9wmEGg4/s1600/IMG_20171110_011408.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="774" data-original-width="1024" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKmx70o5c0yk0OdOsEQqWkTGKI5B6bXGLukBhFL1hcM4Gq4ut5IJnmmdRAWEyOAUHcP-2Ijz48syHNOrTRymNyrJss0koI4zeq945E3IDM_Q350LZ2AZcmZhfTASFEJbie45fC9wmEGg4/s320/IMG_20171110_011408.jpg" width="320" /></a></div>
Gràcies, <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100001946485606&extragetparams=%7B%22fref%22%3A%22mentions%22%7D" href="https://www.facebook.com/josepantoni.fluixa?fref=mentions">Josep Antoni Fluixà</a>, <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100005417405940&extragetparams=%7B%22fref%22%3A%22mentions%22%7D" href="https://www.facebook.com/josepgregorisanjuan?fref=mentions">Josep Gregori</a>, <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=633227434&extragetparams=%7B%22fref%22%3A%22mentions%22%7D" href="https://www.facebook.com/marta.estrellesmunuera?fref=mentions">Marta Estrelles Munuera</a> i <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1249315360&extragetparams=%7B%22fref%22%3A%22mentions%22%7D" href="https://www.facebook.com/profile.php?id=1249315360&fref=mentions">Diego Gómez</a>.<br />
El cicle de conferències dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, de la
Fundació Bromera en col·laboració amb l’Ajuntament de la capital de la
Ribera Alta, és ja un clàssic marcat al calendari cada mes de
novembre. El lloc de trobada per reflexionar sobre temes que importen
als valencians . En esta edició, amb el títol “Encara no és tard.
Alguns reptes de la societat actual”, s’han analitzat els aspectes que
s’han de treballar per millorar la nostra societat de cara al futur .
Alguns dels camps temàtics que s’han abordat són l’educació,
el medi ambient o el projecte europeu. Ahir tancàrem el cicle amb
quatre referents del periodisme valencià: <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=808249338&extragetparams=%7B%22fref%22%3A%22mentions%22%7D" href="https://www.facebook.com/salvador.enguixoliver?fref=mentions">Salvador Enguix Oliver</a>, <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100002036207494&extragetparams=%7B%22fref%22%3A%22mentions%22%7D" href="https://www.facebook.com/marco.empar?fref=mentions">Empar Marco</a>, <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1739907432&extragetparams=%7B%22fref%22%3A%22mentions%22%7D" href="https://www.facebook.com/profile.php?id=1739907432&fref=mentions">Adolf Beltran Catala</a> i <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1073651616&extragetparams=%7B%22fref%22%3A%22mentions%22%7D" href="https://www.facebook.com/isaolms?fref=mentions">Isabel Olmos Sánchez</a>
raonant sobre eixe vell ofici, que com deia George Orwell, es basa en
contar allò que algú no vol que se sàpiga. El de periodista no és un
treball d’acadèmics o d’experts, sinó de ciutadans, tal i com destacava <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1739907432&extragetparams=%7B%22fref%22%3A%22mentions%22%7D" href="https://www.facebook.com/profile.php?id=1739907432&fref=mentions">Adolf Beltran Catala</a>
al seu discurs fa uns mesos en rebre el prestigiós Premi Vicent
Ventura. Periodisme i ciutadania. Eixe és el binomi que hem de
cultivar.<br />
<br />
Encara no és tard és el títol d’una obra científica (que recomane molt)
per aturar el canvi climàtic i que va guanyar, justament fa un any en el
marc d’estos guardons, el Premi a la Divulgació científica Estudi
General. El seu autor <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100002643395712&extragetparams=%7B%22fref%22%3A%22mentions%22%7D" href="https://www.facebook.com/andreu.eco?fref=mentions">Andreu Escrivà</a> ,
després d’anys de recerca i estudis amb altres investigadors, sap
que el primer pas que s’ha de fer per aturar l’escalfament del planeta
és parlar-ne i fer- ho de manera transversal, no només entre els
científics. 'Encara no és tard per reconstruir un periodisme valencià
fort' era el títol de la taula. I és que en el periodisme també s’esta
produint una mena d’escalfament de la informació, de canvi climàtic de
la comunicació saturant-nos i desbordant-nos de notícies, vertaderes o
falses, (moltes vegades sense poder identificar-ho) que roden per les
xarxes socials amb total impunitat perdent així un dels seus fonaments:
el rigor que es basa en la contextualització dels fets i el contrast
de la informació bevent de totes les fonts que generen la notícia. <br />
Estem en la fase de la 'modernitat líquida' que descrivia el gran
intelectual polonés, Zygmunt Bauman, on tots els pilars sòlids que
apuntalaven la identitat de l’individu (un estat fort, una família
estable, un treball indefinit ) és liqüe n i eixe estat líquid de la
nostra existència afecta irremeiablement als ulls dels mitjans
d’informació i comunicació. L'actualitat sol ser tan redundant, tan
pesada, tan feixuga que s’ha de captar i retindre als usuaris dels
digitals amb nous titulars i noves sensacions per aconseguir el màxim
nombre de 'click baits' necessaris per augmentar l’audiència i
incrementar la publicitat. Al final, sembla que el que haja de passar de
bo i de dolent serà a partir de les xarxes socials.<br />
Els valencians
vivim immersos en estes circumstàncies comunes a qualsevol altre
ciutadà de qualsevol altre indret del planeta. Però a la crisi del
periodisme, que ha dut a la precarització dels seus professionals, cal
afegir un element diferenciador valencià que ha agreujat la connexió
entre els veïns de les 34 comarques del nostre territori: la destrucció
d’un mitja audiovisual públic, el projecte periodístic més ambiciós
que hem tingut mai a casa nostra. Destruir significa trencar, fer
desaparéixer, inutilitzar, arruinar, desfer, malbaratar... Destruir
implica perjudicar, privar els altres d'alguna cosa. I Sembla que és
molt més fàcil desfer que fer. La construcció demana aptitud,
actitud, perseverança, paciència i treball. La liquidació de la ràdio i
televisió valencianes, i amb anterioritat, el nefast model de gestió
partidista, ens ha dut fins a la situació actual. Ara ens trobem, amb
molt d’esforç, en la fase de la reconstrucció i la posada en marxa d' À
Punt Mèdia. El tancament de RTVV, a més de causar els greus perjudicis
laborals i de manca de vertebració informativa en valencià , ha
provocat una dràstica reducció de la informació de proximitat , tot i la
gran quantitat de iniciatives digitals comarcals que han nascut en
quatre anys. <br />
Els reptes que tenim a la nostra mà per enfortir el
periodisme, la manera de comunicar-nos i de fer que la ciutadania es
veja reflectida en els mitjans no han fet més que començar. alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-48441206290788715202017-05-22T10:06:00.001-07:002017-05-22T15:32:16.193-07:00Tres x deu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoYRrKX8dxujhhGEGEy7rB1IYeE8a5EtXJ5g7IdpiQEBDItZFzTfi-Nh9CRRIHtbGfWW506BMoz6ARsNG83sbzINp6kye6yoGM3WPxp8EpN_RQLKqg1oTXjwHhDoUUg-AgypOpSDAgvqg/s1600/FB_IMG_1495489087481.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoYRrKX8dxujhhGEGEy7rB1IYeE8a5EtXJ5g7IdpiQEBDItZFzTfi-Nh9CRRIHtbGfWW506BMoz6ARsNG83sbzINp6kye6yoGM3WPxp8EpN_RQLKqg1oTXjwHhDoUUg-AgypOpSDAgvqg/s400/FB_IMG_1495489087481.jpg" width="320" /></a></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
span.xbekno-fv
{mso-style-name:"_xbe kno-fv";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<span style="color: black; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;">Divendres 19 de maig fórem testimonis d'un concert únic. L'espectacle #TresXdeu celebrava un triple desé aniversari: la trajectòria en solitari d'<a href="https://www.facebook.com/AndreuValorOficial/.../16675595003..." target="_blank">Andreu Valor</a>, la remodelació del centenari <a href="https://twitter.com/tcalderonalcoi?lang=es" target="_blank">Teatre Calderon d'Alcoi</a> i el naixement de la <a href="https://es-la.facebook.com/CiutatBigBand/" target="_blank">Ciutat Big Band </a>fundada pel polifacètic showman <a href="https://www.facebook.com/moises.olcinaberenguer" target="_blank">Moisés Olcina</a> (quina actitud amb el saxo!). Vull agrair a la trentena de músics que van brillar damunt l'escenari el maridatge dinàmic que van saber fer amb estils que beuen de
fonts ben distintes: el jazz, swing, la cançó d'autor i la música tradicional
valenciana. Impagables les col.laboracions estel.lars de la impressionant
cantant de jazz <a href="https://www.facebook.com/evaromerojazz?fref=mentions"><span style="color: black; text-decoration: none;">Eva Romero</span></a>;
el músic japonés resident a Alcoi des de fa 24 anys, Hiroshi Fuji, que ens va
fer tremolar amb la dolçaina; el fill de la Nova Cançó, <a href="https://www.facebook.com/jordi.gil.391?fref=mentions"><span style="color: black; text-decoration: none;">Jordi Gil</span></a> que
ens va traspassar el cor amb un poema seu sobre l'amor i l'odi cap al nostre
país i <a href="https://www.facebook.com/hugo.mas.5?fref=mentions"><span style="color: black; text-decoration: none;">Hugo Mas</span></a> que
sempre aconsegueix enganxar-me amb el seu talent infinit. Andreu Valor és tot
ell AMOR. Ofereix intimisme reflexiu i pensaments solidaris entre les seues
dolces melodies. Impossible no estimar-lo. Andreu ha crescut molt en deu anys
que han donat com a fruit cinc discos: </span><span class="xbekno-fv"><span style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><a href="https://www.google.es/search?client=firefox-a&rls=org.mozilla:es-ES:official&q=andreu+valor+en+les+nostres+mans&stick=H4sIAAAAAAAAAOPgE-LWT9c3NDI2LTc1NVPiBXEMk8or400szNK0xLOTrfRzS4szk_UTi0oyi0usEnOSSnOLATDOR5I3AAAA&sa=X&ved=0ahUKEwiK8p7r9oPUAhUJfxoKHQGgAPsQmxMIqwEoBTAR">En
les nostres mans, </a></span></span><span class="xbekno-fv"><span style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><span class="xbekno-fv"><span style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><a href="https://www.google.es/search?client=firefox-a&rls=org.mozilla:es-ES:official&q=andreu+valor+a+l%27ombra+de+l%27obscuritat&stick=H4sIAAAAAAAAAOPgE-LWT9c3NDI2LTc1NVPiBXEMk8orUlIMjdO1xLOTrfRzS4szk_UTi0oyi0usEnOSSnOLAUop8GU3AAAA&sa=X&ved=0ahUKEwiK8p7r9oPUAhUJfxoKHQGgAPsQmxMIqQEoAzAR">A
l'ombra de l'obscuritat</a></span></span>, </span></span><span class="xbekno-fv"><span style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><span class="xbekno-fv"><span style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><a href="https://www.google.es/search?client=firefox-a&rls=org.mozilla:es-ES:official&q=andreu+valor+malgrat+la+pluja&stick=H4sIAAAAAAAAAOPgE-LWT9c3NDI2LTc1NVPiBXEMk8zjS8oN0k20xLOTrfRzS4szk_UTi0oyi0usEnOSSnOLAWiJfmw3AAAA&sa=X&ved=0ahUKEwiK8p7r9oPUAhUJfxoKHQGgAPsQmxMIqAEoAjAR">Malgrat
la pluja</a></span></span>, </span></span><span class="xbekno-fv"><span style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><span class="xbekno-fv"><span style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><a href="https://www.google.es/search?client=firefox-a&rls=org.mozilla:es-ES:official&q=andreu+valor+coinspiracions&stick=H4sIAAAAAAAAAOPgE-LWT9c3NDI2LTc1NVPiBXEMkyoMMiwriuK1xLOTrfRzS4szk_UTi0oyi0usEnOSSnOLAfEKizg3AAAA&sa=X&ved=0ahUKEwiK8p7r9oPUAhUJfxoKHQGgAPsQmxMIqgEoBDAR">Coinspiracions</a> (mà a mà amb Joan Amèric)</span></span> i </span></span><span style="color: black; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;">el simfònic </span></span><span class="xbekno-fv"><span style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><a href="https://www.google.es/search?client=firefox-a&rls=org.mozilla:es-ES:official&q=andreu+valor+bandaut%C3%B2rium&stick=H4sIAAAAAAAAAOPgE-LWT9c3NDI2LTc1NVPiBXEMk-INjMwtSrK1xLOTrfRzS4szk_UTi0oyi0usEnOSSnOLAUelvnM3AAAA&sa=X&ved=0ahUKEwiK8p7r9oPUAhUJfxoKHQGgAPsQmxMIpwEoATAR">Bandautòrium</a> que roda per més d'una vintena de ciutats.</span><span style="font-family: "cambria"; font-size: 12.0pt;"> </span></span><span style="color: black; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;">El cantant de Cocentaina va eixir del seu univers personal
i es va soltar la melena per cantar en anglés fent duet (atenció!) amb Hugo Mas,
una cançó de Frank Sinatra. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQpESIP237_m_rxoBW5u4zYcdi9ClyCuSw8fa9MmvsHC2DOMcG7zTujddODI_cw6UWueyMequ2sgw-1gtKFTlv-x7FO_qZrvgfrRegcX3rIYZS3_skvo3Wfdm_jWB8SWdId6mY-X1Hays/s1600/FB_IMG_1495489070742.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQpESIP237_m_rxoBW5u4zYcdi9ClyCuSw8fa9MmvsHC2DOMcG7zTujddODI_cw6UWueyMequ2sgw-1gtKFTlv-x7FO_qZrvgfrRegcX3rIYZS3_skvo3Wfdm_jWB8SWdId6mY-X1Hays/s400/FB_IMG_1495489070742.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: black; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;">El públic s'ho va passar
molt bé. Hi havia moments en què ens traslladàvem als sons orquestrals del
Festival de San Remo i altres en què evocàvem la big band de Duke Ellington
dels anys 30.</span><span style="color: black; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><br />
</span><span style="color: black; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;">Un concert, que com si es tractara d'una falla
que ja s'ha cremat, no repetiran. I tu dius... Per què no? No és tan fàcil
moure i reunir, assajar, produir i sonoritzar a tants músics. Músics que són
professionals. En este sentit, la regidoria de cultura d'Alcoi, amb <a href="https://www.facebook.com/raul.llopis?fref=mentions"><span style="color: black; text-decoration: none;">Raül LLopis Palmer</span></a> al
capdavant, ha facilitat molt tots els factors necessaris per fer que esta
confluència astral haja fluït. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxo2y23cerUKmOH60E0OJSjvv8JzGDr1J_kjPJMiaw1hROupRNtvWWsuL-O49FYXMGBDDp_UgQML9yH5Sj7H61ohwQTKWOjxquUMh0eYRMJlR3-Z2vNoVYvGjDhjphP8kVLQg1HOxQvSk/s1600/18581564_699785366868045_6067796209725313033_n%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxo2y23cerUKmOH60E0OJSjvv8JzGDr1J_kjPJMiaw1hROupRNtvWWsuL-O49FYXMGBDDp_UgQML9yH5Sj7H61ohwQTKWOjxquUMh0eYRMJlR3-Z2vNoVYvGjDhjphP8kVLQg1HOxQvSk/s400/18581564_699785366868045_6067796209725313033_n%25281%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: black; font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"> </span>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-70973036699986681332017-05-18T14:23:00.000-07:002017-05-19T01:39:53.805-07:00Encara no és tard: la paràbola del mosquit. Un monòleg d'Eugeni Alemany<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBRewlF7KUgkenuqBZqtUeduVOnloSDOB8algBWL8LEywzM6V1X9uH_X8e54TIB-VTpeGRXCha7as0jDSduKDj2Zt9n07TihnL68Nwq79AiLWOz5GXbnXjgVICRr5Xzvqzej9tTbihfos/s1600/IMG_20170518_225621.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBRewlF7KUgkenuqBZqtUeduVOnloSDOB8algBWL8LEywzM6V1X9uH_X8e54TIB-VTpeGRXCha7as0jDSduKDj2Zt9n07TihnL68Nwq79AiLWOz5GXbnXjgVICRr5Xzvqzej9tTbihfos/s400/IMG_20170518_225621.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Impactant escultura de Lorenzo Quinn a Venècia: un crit desesperat sobre el canvi climàtic</td></tr>
</tbody></table>
Encara no és tard per a mitigar i aturar les causes que provoquen l'escalfament del planeta. Amb esta tesi esperançadora, l'ambientòleg Andreu Escrivà, desenvolupa el seu entenedor assaig sobre el canvi climàtic (Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General) i ens proposa mirar-nos a l'espill, observar com els efectes d'eixe procés ja els estem experimentant en la nostra vida quotidiana sense cap necessitat d'anar-nos-en a l'altra punta del planeta per comprovar-ho, per exemple, amb els óssos polars. L'autor ens incita a revisar els nostres usos i consums amb el menjar, la tecnologia que gastem, els mitjans de transport, el paisatge que ens envolta, les modificacions en el comportament metereològic i tants altres elements del dia a dia.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3qn8Q8vROGfRSXqt9AJ_nqCv6vsQblZE7GgolTG_6oDSWIkLdFwDJD6r7LVY0geWfYV87ua4Kq5MB3X_ppb0xmL46DlRQUcAJEcpwbGqwtqy-b9qdPscvsU20IR7zfRyHQICZspTQ0w4/s1600/17799265_678900342289881_3754346150799643646_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3qn8Q8vROGfRSXqt9AJ_nqCv6vsQblZE7GgolTG_6oDSWIkLdFwDJD6r7LVY0geWfYV87ua4Kq5MB3X_ppb0xmL46DlRQUcAJEcpwbGqwtqy-b9qdPscvsU20IR7zfRyHQICZspTQ0w4/s400/17799265_678900342289881_3754346150799643646_n.jpg" width="220" /></a></div>
<a href="https://twitter.com/andreuescriva?lang=es" target="_blank">Andreu Escrivà</a> practica l'optimisme de la voluntat, és a dir, cal saber què passa i per quines raons s'ha produït un canvi climàtic antropogènic: aquell que a diferència d'altres èpoques de la història de la humanitat hem provocat nosaltres mateixos amb el nostre anhel desenfrenat pel progrés i el creixement sense mesura. Des del seu punt de vista, el primer que cal fer és parlar-ne com si no hi haguera un demà i fer-ho de manera integral: els periodistes n'han d'informar amb rigor mostrant el consens entre els científics sense recrear-se en el debat etern amb aquells negacionistes que rebaixen l'alerta per criteris purament capitalistes; des de les arts escèniques i plàstiques mostrant els impactes del canvi climàtic; des de la música cantant a la natura i el medi ambient; des de la poesia visualitzant la desaparició d'algunes espècies que fa només uns anys convivien amb nosaltres; des del cinema, la ciència ficció, les aules, la ràdio i la televisió fent divulgació i pedagogia i també des de l'humor: eixe ingredient alliberador que fa de catalitzador per assentar idees mentre soltem la rialla quan ens emmirallem en les nostres reaccions davant eixes alteracions que ens fan la vida més estranya i incòmoda. <a href="https://twitter.com/eugenialemany?lang=es" target="_blank">Eugeni Alemany </a>(prologuista del llibre) sap fer això molt bé. Escolteu-lo, preneu-ne consciència i rieu rieu que el món s'acaba si no li posem remei.<br />
<br />
El mini monòleg 'La paràbola del mosquit' d'Eugeni (a lo Chicho Ibáñez Serrador) el podeu <a href="http://www.ivoox.com/encara-no-es-tard-mini-monoleg-d-eugeni-alemany-audios-mp3_rf_18773121_1.html" target="_blank">escoltar ací </a> El va enregistrar en el mòbil per arrancar la presentació de l'obra a <a href="https://twitter.com/detroitllibres?lang=es" target="_blank">Detroit Llibres </a>el proppassat 11 de maig.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZLvGguFoZ55DBbrd-0ED-5yo1TMPn6xmG3bt-9CfWhF0A6ehIRO2c7Rv11S_tyDzC6csGsjR_O2F-Cqgzj5Qd_eifXIrQo_G8rJrPuj0bqubBqaAG0W8Zd_E0E8ie_ujxUApLBs7rKdg/s1600/FB_IMG_1494539943940.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZLvGguFoZ55DBbrd-0ED-5yo1TMPn6xmG3bt-9CfWhF0A6ehIRO2c7Rv11S_tyDzC6csGsjR_O2F-Cqgzj5Qd_eifXIrQo_G8rJrPuj0bqubBqaAG0W8Zd_E0E8ie_ujxUApLBs7rKdg/s320/FB_IMG_1494539943940.jpg" width="320" /></a></div>
<br />alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-63622536110002108092017-05-04T08:26:00.000-07:002017-05-22T15:25:09.969-07:00Versos (per) versos<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfjN7vMB71fE8K6dkzhUXU6qVNZnENFZxHC5UsLyiFXlJGQQq3vbazQtVNYszfIwImLPFmz8a4F5Lh7WwbeYeKsoYJLznBKk1FGFjVdw87_72h-C4BULDNNmW3ndauvnDdBkZPHXaeoKI/s1600/18300999_692845134228735_3746943456764625200_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfjN7vMB71fE8K6dkzhUXU6qVNZnENFZxHC5UsLyiFXlJGQQq3vbazQtVNYszfIwImLPFmz8a4F5Lh7WwbeYeKsoYJLznBKk1FGFjVdw87_72h-C4BULDNNmW3ndauvnDdBkZPHXaeoKI/s320/18300999_692845134228735_3746943456764625200_n.jpg" width="180" /></a><span style="color: #1d2129;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">El trobador pegolí, </span></span><a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100000178612645" href="https://www.facebook.com/burrera.comprimida" style="-webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; color: #365899; cursor: pointer; font-family: 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: auto; text-align: start; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;">Salvador Bolufer</a><span class="text_exposed_show" style="color: #1d2129; display: inline; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">, m'ha fet arribar els seus versos burros per donar-me l'alé que necessite i perfumar-me una existència que es dibuixa dura, aspra, decebedora i deseperançadora -massa sovint, durant massa temps-. La seua mestria de mètrica sorneguera i intel.ligent em provoca el somriure reflexiu i la rialla descarada. 'Versos (per) versos' (Edicions 96) és una recopilació de les seues modèsties versificades i acrobàcies poètiques dels últims quinze anys. 187 pàgines de paròdies burlesques, gentileses divertides i sarcasmes sociopolítics. Una potent esbufegada "per a burlar l'acció dels bufanúvols poderosos i dels llepaires indecents". Entre la burrera comprimida i el cantar de la burrera, Salvador ens redimeix dels pecats que contenen les misèries humanes. El llenguatge Boluferià és únic i intransferible. Com indica<span class="Apple-converted-space"> </span><a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100000276875202" href="https://www.facebook.com/jesus.perisllorca" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;">Jesús Peris Llorca</a><span class="Apple-converted-space"> </span>al pròleg, Bolufer és capaç de barrejar referències, per passar de la Delicà de Gandia a Lope de Vega, a les matemàtiques i a la Bíblia (poca broma amb l'originalitat i autenticitat dels veïns de Pego que quan es posen a escriure, cantar, musicar, fartar o beure són els més contundents, els més genuïns). Gràcies poeta, cavaller de pergamí. El seu present m'arriba en la primavera del canvi d'edat fent-me un poc més madura, més escèptica i amb més ganes de causticitat. El seu regal cau en la meua vida com una pluja de ramells de carmesines. Que les seues fades li continuen oferint fortuna i estimes de fulla perenne.<br />Ahir fou el Dia Internacional de la Llibertat de premsa i he triat com a mostra per als seguidors d'aquest mirall digital la 'Romança clandestina':<br />"Per a oficiar la censura<br />no cal ser massa sabut.<br />Basta seguir la cultura<br />del pensament absolut,<br />i adobar un estatut<br />amb quatre punts de sutura<br />que reforcen l'estructura<br />del poder de l'atribut:<br />un garrot, el més fotut;<span class="Apple-converted-space"> </span><br />una ment, la més obscura;<br />una cara, la més dura;<br />i una llei, la de l'embut".</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-65324351456581533332017-03-07T11:10:00.002-08:002017-03-07T14:37:43.578-08:00L'experiència d'aproximar-se a la pilota valenciana a través de la ràdio<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGCFTjCpezhTyOCqzutnZgmGT6w42AFBxx5rtCmD_YiB77LqsLfx7mOWlMSNPsMKu-cNzeU81uOy9cwv5S56cZMfhMRAshhZuzCbFg5m6luHby68B6ChSUifFon7RqdjYek-3FWRu_9yA/s1600/20170307_195543.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGCFTjCpezhTyOCqzutnZgmGT6w42AFBxx5rtCmD_YiB77LqsLfx7mOWlMSNPsMKu-cNzeU81uOy9cwv5S56cZMfhMRAshhZuzCbFg5m6luHby68B6ChSUifFon7RqdjYek-3FWRu_9yA/s320/20170307_195543.jpg" width="271" /></a></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"Courier New";
panose-1:2 7 3 9 2 2 5 2 4 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Wingdings;
panose-1:5 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:2;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 65536 0 -2147483648 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Georgia;
panose-1:2 4 5 2 5 4 5 2 3 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:EN-US;}
h2
{mso-style-link:"Título 2 Car";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-outline-level:2;
font-size:18.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;}
h3
{mso-style-link:"Título 3 Car";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-outline-level:3;
font-size:13.5pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;}
p.MsoHeader, li.MsoHeader, div.MsoHeader
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Encabezado Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:center 212.6pt right 425.2pt;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:EN-US;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
p.MsoListParagraph, li.MsoListParagraph, div.MsoListParagraph
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpFirst, li.MsoListParagraphCxSpFirst, div.MsoListParagraphCxSpFirst
{mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
margin-bottom:.0001pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpMiddle, li.MsoListParagraphCxSpMiddle, div.MsoListParagraphCxSpMiddle
{mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
margin-bottom:.0001pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpLast, li.MsoListParagraphCxSpLast, div.MsoListParagraphCxSpLast
{mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:EN-US;}
span.Ttulo2Car
{mso-style-name:"Título 2 Car";
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Título 2";
mso-ansi-font-size:18.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:Times;
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:ES-TRAD;
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;}
span.Ttulo3Car
{mso-style-name:"Título 3 Car";
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Título 3";
mso-ansi-font-size:13.5pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:Times;
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:ES-TRAD;
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;}
span.firma1
{mso-style-name:firma1;}
span.fecha1
{mso-style-name:fecha1;}
span.EncabezadoCar
{mso-style-name:"Encabezado Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:Encabezado;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
span.5yl5
{mso-style-name:_5yl5;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.9pt 3.0cm 70.9pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:376898194;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-1805375322 1735526056 67764249 67764251 67764239 67764249 67764251 67764239 67764249 67764251;}
@list l0:level1
{mso-level-text:%1-;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l1
{mso-list-id:654801339;
mso-list-template-ids:-1818849604;}
@list l1:level1
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:Symbol;}
@list l2
{mso-list-id:1721124502;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-1444665746 2080415164 67764249 67764251 67764239 67764249 67764251 67764239 67764249 67764251;}
@list l2:level1
{mso-level-text:%1-;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
margin-left:37.0pt;
text-indent:-19.0pt;}
@list l3
{mso-list-id:1826631419;
mso-list-template-ids:705616210;}
@list l3:level1
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:Symbol;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
-->
</style>
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-ansi-language: CA;">A Josep
Lluís Bausset, gran cronista de la pilota valenciana i pioner de la ràdio en
valencià.</span></b><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-ansi-language: CA;"> </span></b>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Vaig anar a beure de la font i em vaig trobar amb un
brollador </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">de coneixements acaramullats de tota
una filosofia de vida on la paraula donada té un gran valor. </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">He aprés </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">que la pilota valenciana és més que un esport: és la vida a peu de carrer;
la identificació amb el fet de ser valencià. L’esport ofereix emoció, elegància
estètica i noblesa en els gestos. La pilota és molt inspiradora i ens permet
fer troballes valuoses de nosaltres mateixos.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Fa uns
anys, en l’informatiu cultural <i>Alta Fidelitat</i> de <i>Ràdio 9</i>, vaig fer una
convocatòria a les xarxes socials per omplir les ones hertzianes de mots,
expressions, dites i vocabulari genuí de la pràctica de la pilota valenciana.
La resposta dels oients fou engrescadora. Cal assenyalar que hi ha diverses i inestimables
publicacions que contenen recursos lingüístics, com ara, el Vocabulari del Joc
de Pilota que va editar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en col·laboració
amb la <a href="https://twitter.com/fedpival" target="_blank">Federació de Pilota</a>, però el fet de poder escoltar espontàniament les
veus dels oients fou divertit i enriquidor. La major part dels participants
procedien de pobles de la Safor i la Marina Alta on regna el raspall<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i també de la Vall d’Albaida, la
Costera i la Ribera del Xúquer on hi ha trinquets ben actius. Vaig pair que si
volem que l’esport funcione hem de revifar l’activitat a totes les comarques
perquè la pilota és un element d’unió que pot resultar molt atractiu; que les fronteres
territorials s’han de trencar potenciant les diverses modalitats arreu del nostre
mapa. Els historiadors de l’esport coincideixen a situar el primer document
escrit al País Valencià l’any 1276 a Alcoi on hi havia la Plaça del Jugador de
Pilota junt a l’antiga muralla. En canvi, a la capital de l’Alcoià no es juga a
pilota des de fa molts anys. Per què? Com és possible això? </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimrqY1yoIRL-tSXncWQzZE8w0TzetpPnhlWeAz1oyRFjaAWamOSoPWxjdRdn8t91XYlvITV8eTloj6gTUjJnwTjPDP8l_JIUcw9GcMwOUn50fp09oP2XrTXHbM30fiY8LuqjvqPQAQir0/s1600/FB_IMG_1484755418407.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimrqY1yoIRL-tSXncWQzZE8w0TzetpPnhlWeAz1oyRFjaAWamOSoPWxjdRdn8t91XYlvITV8eTloj6gTUjJnwTjPDP8l_JIUcw9GcMwOUn50fp09oP2XrTXHbM30fiY8LuqjvqPQAQir0/s320/FB_IMG_1484755418407.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Vaig
copsar que les imbricacions entre llengua i pilota són intenses i variades. Entremig
dels centenars d’expressions genuïnes hi trobem ‘Les partides es guanyen quan
s’arreglen’. Normalment la gent s’hi reunia abans i se situava a la part del
dau on es contemplaven escenes irrepetibles que podien durar entre cinc minuts
i una hora fins que es decicidia qui jugava contra qui. La partida també podia
arreglar-se mentre es collia al camp o en les reunions al bar. Pagaria per
veure una d’aquestes seqüències del passat!</span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Fins els
anys 50 els trinquets eren un dels fonaments de la sociabilitat valenciana. No
és cap casualitat que en els llocs on ha retrocedit la llengua parlada hagen desaparegut
també els trinquets. Uns espais de trobada comarcal i intercomarcal on es
construïen prestigis i reputacions. Així m’ho relatava el lletraferit Víctor
Labrado, autor de l’obra ‘<i>No mataràs</i>’ (Bromera), un dels últims exercicis de
literatura que hi ha hagut darrerament per retratar la vida d’un mite del
raspall, <i>Pepe el Carinyo de Rafelcofer</i>, jugador en els anys 30 del segle
passat, l’època contemporània de més entronització dels pilotaris.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf5SP3H4pE_ENMBYR2fVhEi3lxJvGk4PlWjugHVoabnCXG-WYo4JpWYUhHRSZlKPJbiWMofAtLN7eFhMxV4aPoCiYHDevucYLli_8modL5J9oxpkfs-e3_2seRtG0Zo-tVBP4NlA8UP10/s1600/12376079_472794246233826_3211981642074634147_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf5SP3H4pE_ENMBYR2fVhEi3lxJvGk4PlWjugHVoabnCXG-WYo4JpWYUhHRSZlKPJbiWMofAtLN7eFhMxV4aPoCiYHDevucYLli_8modL5J9oxpkfs-e3_2seRtG0Zo-tVBP4NlA8UP10/s320/12376079_472794246233826_3211981642074634147_n.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"></span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Gràcies
als oients de la ràdio pública valenciana vaig assabentar-me que quan la pilota
‘és planta com un ciri’ vol dir que permet jugar-la a colp de bot de braç; que
se li pot pegar de manró o de sobaquillo; que hi ha caretes i muralles; que el
marxador casa les apostes; que ‘el que diu la boca ho manté la butxaca’; que el
mitger, el punter o el rest és observat per ‘l’home bo’ que fa de jutge; que la
corbellada és un bot de calbot; que jugar-s’ho tot a una reballada vol dir a
cara o creu; que és l’únic esport on la pilota pot ‘anar afaitant cares’ és a
dir, rodar molt a prop d’on seu una part dels espectadors i que, a més a més,
si aquests reben una pilotada la partida no s’atura; que ferir significa
colpejar la pilota per posar-la dins del dau; que tindre com una figa (la pilota)
vol dir que el jugador l’empoma per rematar el quinze còmodament; que un llanut
és el jugador amb sort i que l’alfarrassa és el pronòstic del resultat d’una
partida.</span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Hi ha
algun altre esport més fecund en locucions que dibuixen imatges en moviment i
que estimulen la creació de literatura, arts plàstiques o música? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Durant
la realització de <a href="tps://www.escolavalenciana.com/categories/index/534/el-mural-programa-de-radio" target="_blank">El Mural,</a> (una experiència radiofònica voluntària -a
iniciativa d’Escola Valenciana- que un grupet de professionals de rtvv férem
durant dos anys, del 2014 al 2016), vaig capbussar-me dins d’aquest món
polièdric. El primer impacte que vaig sentir em va arribar per l’oïda. Una musicalitat
formada per les notes del marxador cantant els tantos, les sabatilles dels
jugadors fregant el terra, els seus alés i respiracions, els colps secs de la
pilota al bot i al rebot, la remor del públic, els aplaudiments i les ovacions
als seus herois… Una partitura singular enregistrada pels micròfons al trinquet
de Balduino, a la Llosa de Ranes (la Costera), al Trinquet Municipal d’Oliva
(la Safor) i a València, en la catedral de la pilota, Pelayo (construïda el
1868) i posseïdora de l’eco antic dels nostres avantpassats. Un collage
trepidant i vital que conforma el ritual d’eixos recintes. Sons i veus que han
recollit bandes com Orxata Sound System, Va de Bo, Bajoqueta Rock, Pomada o
autors com Toni de l’Hostal i el Tio Fredo. </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Música i pilota, un binomi que lliga molt bé en els
campionats que es fan en festivals d’assistència massiva com ara, el Festivern
o el Feslloch i al cicle de concerts, ‘Cançons al dau’. </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZzPGMkcfBGzd-DhktPxgQErBD9ZMHJ6tYLLvcsXu4um8Cf3qi-wE1bStNwgI4XGQTcLndzd7vSGYiif2lDFYTnoCG_7sYkDm9ogYTFdJYgoi_112IWB3osPmBEkWgv5muDFtOkXPm1FQ/s1600/FB_IMG_1484755345848.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZzPGMkcfBGzd-DhktPxgQErBD9ZMHJ6tYLLvcsXu4um8Cf3qi-wE1bStNwgI4XGQTcLndzd7vSGYiif2lDFYTnoCG_7sYkDm9ogYTFdJYgoi_112IWB3osPmBEkWgv5muDFtOkXPm1FQ/s320/FB_IMG_1484755345848.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Disseny de Cèsar Amiguet</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Un altre dels valors ancestrals que em va captivar és la
confecció de la pilota i dels didals protectors. Una elaboració que es transmet
de pares a fills amb artesans que també caldria conservar. De didalers només
n’hi ha dos. Un a la Safor, a Oliva, i un altre a la Ribera del Xúquer. A casa
de Vicent Ramon, de Sumacàrcer, en fan des de fa 45 anys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><a href="https://www.ivoox.com/mural-19-el-mural-pilota-audios-mp3_rf_10316579_1.html" target="_blank">En aquell Mural</a> pintàrem amb<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>diferents tonalitats de colors les veus dels personatges del planeta
pilota. Les d’abans: Rovellet, Malonda, Fredi o Genovés. I les d’ara: Soro III
i Puchol II. Dues generacions diferents de pilotaris. Els primers em mostraren
el seu amor incondicional per l’esport i evocaren moments de glòria. Els
segons, afirmaven que hui en dia estan més formats acadèmicament que abans, tot
i que els seus predecessors han sigut molt més rics. Una queixa argumentada amb
raons de pes perquè en aquests moments la situació professional dels jugadors
de cartell és una de les urgències que cal reorientar per dignificar-los. La
pilota depén dels recursos públics i quan les subvencions no arriben i els
patrocinis cauen es produeix l’enfonsament. Un empresari, José Luis López, va
fer el miracle de comprar Pelayo, L’amo del trinquet em va explicar com va
transcórrer el procés de compra del buc insígnia de la pilota fins que
l’administració puga adquirir-lo i passe a ser de titularitat pública. Vaig
comprovar com de llarg és el camí que cal recórrer per a remodelar i millorar
els trinquets ja existents i per enllestir les infraestructures bàsiques que
envolten el complex inacabat de la Ciutat de la Pilota. Durant temps hi ha hagut
una comissió de treball on tots els estaments hi estaven representats amb
l’objectiu de crear una fundació que ja està tardant en arribar perquè donar
estabilitat al nostre esport és una emergència. L’ecosistema de la pilota hui
en dia té tres eixos que se sustenten des de la promoció de l’esport de base:
els clubs, els aficionats i els jugadors professionals. Tres ingredients que es
retroalimenten. La Federació de Pilota Valenciana n’és una pota fonamental
perquè gestiona el programa Pilota Escola en vora 300 centres educatius cada
any i el Centre d’Especialització de Pilota, CESPIVA, la pedrera dels jugadors
del futur. Tota aquesta estructura potencia l’afició i un públic necessari per
omplir els trinquets. Per a seduir-lo cal que les partides siguen visibles. Una
percepció diàfana i transversal que només li la pot donar una ràdio i televisió
públiques que siguen capaces de tractar el nostre esport al mateix nivell que
la Champions League. Actualment, la presència de la pilota als mitjans de
comunicació està servida amb comptagotes, tot i que van sorgint iniciatives interessants:
</span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">després de la consolidació
del diari digital, <a href="http://www.pilotaveu.com/" target="_blank">PilotaVeu</a> i del programa radiofònic, ‘<i>colp a colp’,</i> que ja
ha fet el seu primer any, han aparegut dos programes més: un a Ràdio Esport,
que és diu ‘<i>El Joc del Poble’ </i>i l’altre, ‘<i>Val i 30’</i> en Ràdio l'Eliana.
Recentment ha nascut també la revista en paper,<i> Ferida.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Les
dones, abans i ara.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">La
ràdio em va acostar a les dones de la pilota: aquelles cosines, filles, nebodes
o núvies que des de menudes s’han alletat a casa amb l’esport i que
posteriorment, ja fadrines, han encoratjat els pilotaris; aquelles mares que-encara
hui- acompanyen els fills als trinquets. És el cas d’Isabel, la dona que va
portar al món al mític Waldo. A ella no li feia massa el pes aquest joc, però a
força de patir i gaudir dels triomfs del seu primogènit i de sentir-se’n ben
orgullosa li va agafar el gust i ara ja assisteix a les partides
independentment que hi participe el fill o no. Aquest és un fenomen destacable:
cada any que passa observem més presència de xiques joves i dones grans
assegudes en les graderies d’un trinquet, no perquè siguen la parella o la
germana dels esportistes sinó perquè els agrada fruir de l’espectacle i passen
una bona estona. Fins fa pocs anys, la dona patia encara la petjada d’una vida
desenvolupada al camp en uns temps conservadors i repressors que li restringien
el pas als recintes perquè això era només cosa d’homes. Actualment les coses
han canviat; van formant-se grups d’aficionades que vénen directament de les
escoles, entenen les regles del joc i fan comboi. Però el </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">moviment
femení de la pilota valenciana és relativament nou. Fins el 2007 no
s’organitzaren competicions exclusives per a elles. Anys abans només algunes
pioneres gosaren fer-ne un pas endavant en un món tancat a pany i clau pel</span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"> masclisme i el patriarcat. Anna de Borbotó fou una d’aquelles
valentes que ja porta més de vint anys practicant raspall, galotxa o escala i
corda. És considerada en el món de la pilota com ‘la Genovés’ de les dones. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKSdzKhKiOjutK4YxtCmS5_zTuD3ZecHeP81N53zTwTg7ls3zW4-67x2Cf65rtQokMOfGPD4sthcriLMz0nSmW74lZyxp3kmOT-qHIsOnA2sXCWQwVXm5h1xUpzBHoDk0n8b6ZH3qdIsk/s1600/16998043_658910470955535_3315511818813527655_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKSdzKhKiOjutK4YxtCmS5_zTuD3ZecHeP81N53zTwTg7ls3zW4-67x2Cf65rtQokMOfGPD4sthcriLMz0nSmW74lZyxp3kmOT-qHIsOnA2sXCWQwVXm5h1xUpzBHoDk0n8b6ZH3qdIsk/s320/16998043_658910470955535_3315511818813527655_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">És en
aquest segle XXI quan l’esport fa el pas a la modernitat, entesa no com aquella
vella pràctica enfocada a la confrontació entre els pobles, sinó com a exercici
saludable: és a dir, fem esport no necessàriament per competir, sinó per
romandre sans. La pilota ja forma part d’aquest paradigma de la
contemporaneïtat i l’accés de les dones a l’esport dels cavallers n’és un
aspecte més. Elles estan fent la revolució pas a pas, de manera ferma i sense
estridències. És edificant advertir el creixement exponencial de les llicències
femenines que la Federació ha tramitat. En l’any 2001 només n’hi havia una i en
l’actualitat ja en són un centenar les que l’han aconseguit. Les competicions
específiques per a dones s’han normalitzat; el raspall és la principal
modalitat, tot i que també practiquen el frontó i el one wall amb gran nivell i
forma física; hi compten amb quatre categories i els circuits de raspall femení
prenen forma</span><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">amb un total
de 12 equips i 24 jugadores dels clubs de Moixent, Beniarbeig-El Verger,
Borbotó, Beniparrell, Montserrat, Xeraco, Alqueria d´Asnar, Tavernes Blanques,
Vall de Laguar, Bicorb i Rafelbunyol. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Vaig conèixer
les germanes Puertes de Beniparrell, Anna i Noèlia, exemple de les noves
generacions de xiques. Aquest poble de l’Horta Sud té 2000 habitants, molta
tradició de galotxa, i ara també de raspall. El club de pilota és potent i
editen una revista mensual per tal d’informar-ne. És estrany no trobar en la
localitat alguna família que no estiga vinculada a la pilota. En aquest ambient
tan motivador les germanes van començar a jugar en tercera categoria sense
participar en competicions i ara estan al més alt nivell fruit de molta
constància i del suport incondicional dels seus pares. Són referents de les
xiquetes que volen imitar la treta de bot de braç d’Anna, que juga davant o la
raspada allargada de Noèlia, que juga al rest. Noèlia i Anna es complementen i
són conscients que ser professionals, ara per ara, és difícil. Veient-les, una
es pregunta si seria possible en un futur </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">donar
l'oportunitat a les dones de participar també en els trofeus prestigiosos i en
els campionats professionals. </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Hi ha
moltíssimes més xiquetes en els jocs escolars a les que no parem esment, però
d’ací a uns anys quan comencen a jugar, ja siga per equips o per parelles, augmentarà
considerablement tant el nombre de pobles que incorporen a les xiques en els
clubs com les dones pilot<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a>aris. Sense cap dubte, el
present i futur de la pilota valenciana passa també per les mans d’elles i la
ràdio i televisó valencianes hauran de contar-ho.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><a href="http://www.saoedicions.com/pilota-valenciana-423-sao/" target="_blank">Article publicat en Saó</a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-89731746108589519462017-03-05T11:14:00.002-08:002017-03-13T14:06:03.360-07:00Impietosa Lucrècia<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF6zzOc_2ndaB9mktXKWNpyymwmDjLkkF8hXCL3FpOWLPRUT2vT_iiVJSWrFGFCcDnylGEkggTr1-bf0cXrUneBdSbQMAeTMF9-2VgOOh0I6nMY0hjNeCNAOMHNq8uSo-c0-EHK-JEbLg/s1600/16836445_1435363213149561_5780863084821344368_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF6zzOc_2ndaB9mktXKWNpyymwmDjLkkF8hXCL3FpOWLPRUT2vT_iiVJSWrFGFCcDnylGEkggTr1-bf0cXrUneBdSbQMAeTMF9-2VgOOh0I6nMY0hjNeCNAOMHNq8uSo-c0-EHK-JEbLg/s320/16836445_1435363213149561_5780863084821344368_o.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coberta del llibret realitzada per Toni Colomina i inspirada en l'obra de René Magritte <a href="https://tuitearte.es/2013/09/29/no-es-pipa-rene-magritte/" target="_blank">Açò no és una pipa</a>. </td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"\0022arial\0022";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Geneva;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;</style><span style="font-family: "ȫrial\22 "; font-size: 12.0pt;">Enguany
el llibret de la falla innovadora <a href="http://www.fallaribesan.com/">Ripalda,
Beneficència, i Sant Ramon (Ribesan)</a> és molt especial. L'obra, feta de
fusta, és una màquina de contar relats surrealistes, un <i>Faulari</i>. La
imaginativa gent de Ribesan</span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "ȫrial\22 "; font-size: 7.5pt;"> </span></b><span style="font-family: "ȫrial\22 "; font-size: 12.0pt;">ha
volgut que el llibret siga una mena de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cad%C3%A0ver_exquisit">cadàver exquisit</a>
amb contes breus que fan una cadena de textos en què un comença per la
darrera paraula de l'anterior. A mi m'ha tocat mampendre el joc amb exorbitant;<span style="background: white;"> per la meitat hi inclou exoplanetes; i finalitza amb inconnexos.
M'he divertit molt inventant-me el personatge de Lucrècia Brunesinda, impietosa
amb el sexe i amb els/les seues amants. <a href="https://issuu.com/jesusperisllorca/docs/_subir_ribesan17">Cliqueu i
llegireu el llibret en lína amb el sorprenent disseny de Migel Àngel de Greiff</a></span></span></div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkF86tg64qnHodeq0w738fRoa9bTSchQKOXBdK8Dy2qIy19dm6dPdNUrdU5ACSgus-WuglAzlIjYpeptBTvJMm-nOv4KDjvxVhyrDZL9cgOjVlhDhBlu7Z9Qb-aVlsmycR46tyAkHJ3U8/s1600/20170223_202556.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkF86tg64qnHodeq0w738fRoa9bTSchQKOXBdK8Dy2qIy19dm6dPdNUrdU5ACSgus-WuglAzlIjYpeptBTvJMm-nOv4KDjvxVhyrDZL9cgOjVlhDhBlu7Z9Qb-aVlsmycR46tyAkHJ3U8/s320/20170223_202556.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Presentació de 'Açò sí és un llibret' a la llibreria <a href="http://www.llibreriaramonllull.com/" target="_blank">Ramon Llull </a>de València</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana";">Exorbitant</span></b><span style="font-family: "verdana";">
era la vida urgent de Lucrècia Brunisenda que mostrava la carn farcida de
luxúria pornogràfica i indomable. Era indestructible com la bèstia marina <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Leviatan</i> que es movia amb la sinuositat
d’una serp entre els principis d’inalienabilitat, inembargabilitat i
imprescriptibilitat. La seua èpica eròtica l’havia conduït allà on acaben tots
els límits. Brunisenda es movia feliç entre les tenebres. No volia llum i va
haver de cercar un habitacle entre els centenars d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">exoplanetes</b> que s’escampen per l’univers. La finalitat era<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>diàfana: escometre les seues gestes
diabòliques sense ser vista pel sol. L’astrofísic Didier Queloz, que l’any 1995
va descobrir el primer planeta extrasolar anomenat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">51 Pegasi,</i> és va enamorar cegament d’ella amb una força comparable
a la de Júpiter, però aquest <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pegasi</i>
no era habitable. Havien de seguir burxant al bell mig d’un cercle de forats
negres. La tasca era gairebé infinita perquè el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Centre d’Astrofísica de Harvard</i> els havia comunicat que hi ha un
planeta per cada estrella i s’estima que la nostra galàxia conté al voltant de
100.000 milions d’estels. La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Leviatan</i>
no va defallir i empentada per la força del seu pacte secret amb Satanàs va
surcar la via làctia en companyia de la missió espacial <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Kepler</i> que el 7 de gener de 2013 va anunciar que el petit exoplaneta
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">KOI-172.02</i> se situava en zona
d’habitabilitat perquè es trobava a una distància prudencial de la seua estrella
i molt lluny del sol. Això li conferia unes tempertaures ni massa fredes ni
massa calentes per què hi haguera aigua en estat líquid i fera possible
l’existència d’éssers humans i fins i tot albergar vida extraterrestre. Ella va
aconseguir fer el seu cau allà. I com una esposa de la foscor feia servir el
sexe perfumat per delitar els seus amants, homes i dones que esdevenien esclaus
d’amor en un incendi de pits, llengües, salives i budells.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhswgyp5CldQ_EbbYd1KelIfNjgjZ4OgAmZhnfE9Zt23HCYyLoXwr1xYBgb1YOFZP3pD5DnWEslGqBmKIHWvh08Irj3TkDh_znVsQQKYTggASN0rQZ2VzuGh3w8vGDsXlwWli9qK6Vo5Ls/s1600/FB_IMG_1488735659712.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhswgyp5CldQ_EbbYd1KelIfNjgjZ4OgAmZhnfE9Zt23HCYyLoXwr1xYBgb1YOFZP3pD5DnWEslGqBmKIHWvh08Irj3TkDh_znVsQQKYTggASN0rQZ2VzuGh3w8vGDsXlwWli9qK6Vo5Ls/s320/FB_IMG_1488735659712.jpg" width="176" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de George Hugnet extreta de la <a href="https://www.facebook.com/LaRevolutionSurrealiste/" target="_blank">Révolution Surréaliste</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;">Havia construït una sínia situada
en un dels extrems del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">KOI.</i> En
aquesta màquina d’elevar aigua que rotava mitjançant un pal mogut per
extraterrestres hipnotitzats per l’abominable Brunisenda, ofegava els seus
enamorats que acudien a l’encanteri exòtic d’aquesta criatura poderosament
sexual. Éssers que, exhaustos de plaer, eren enganxats al llarg d’una cadena
sense fi i morien submergits en l’aigua per esdevindre morts que no es
defensen. Lucrècia fotografiava les víctimes. Li agradava guixar els seus
rostres marcats rabiosament amb un llapis de punta violeta. I així van passar
els dies, les setmanes, els mesos i els anys dins d’un planeta on no existia el
temps ni la llum. Havia adoptat la forma del mal i</span> <span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;">col.leccionava els exosquelets
dels seus amants i parlava amb ells sobre pensaments sense sentit amb una viva
excitació que la feia desvariejar i continuar executant fets <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">inconnexos</b>.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxz-x0G06rPHanzhZFP_MpfRHk6naDqF-D0kP8zcvs_ekSSHJ42usHiJLxI19mT9em9oAYdmpV97UtE7J5dt2yhswixU-5OqnRJxVxsWQHpjcKNHcq0g-TKZK5590FTaUMiHIhQ5YAAF8/s1600/FB_IMG_1488735765147.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxz-x0G06rPHanzhZFP_MpfRHk6naDqF-D0kP8zcvs_ekSSHJ42usHiJLxI19mT9em9oAYdmpV97UtE7J5dt2yhswixU-5OqnRJxVxsWQHpjcKNHcq0g-TKZK5590FTaUMiHIhQ5YAAF8/s320/FB_IMG_1488735765147.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jung-Yeon Min. Extret de la Révolution Surréaliste</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-84810111710958150362017-02-26T11:59:00.002-08:002017-03-01T06:23:33.538-08:00FICAE: reconéixer l’altre des del lloc de l’afecte<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBMwa_bWAYEc_MZvVKVwaHkNjpPEc5LaZeOUsv0Cj1_KbcxVOzzGIfgN-QmXAlFNLl8I5QX9BJwxPR_3xUf4ZP5UMyU6Q2LAIzqUDRLXZm5Vz-JSNhhUIQYfo5k-NrD936oWEKBSa3mm0/s1600/FB_IMG_1488125901272.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBMwa_bWAYEc_MZvVKVwaHkNjpPEc5LaZeOUsv0Cj1_KbcxVOzzGIfgN-QmXAlFNLl8I5QX9BJwxPR_3xUf4ZP5UMyU6Q2LAIzqUDRLXZm5Vz-JSNhhUIQYfo5k-NrD936oWEKBSa3mm0/s320/FB_IMG_1488125901272.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><i>Reconéixer l’altre des del lloc de l’afecte</i>. Aquesta
frase dita en veu alta pel codirector de <a href="https://twitter.com/festficae" target="_blank">FICAE</a>, <a href="https://twitter.com/pepemiralles3" target="_blank">Pepe Miralles</a>, situa el marc teòric
i pràctic d’un festival de cine que va molt més enllà de l’entreteniment. Una
sentència que fonamenta les bases de l’existència de FICAE en què cal redefinir
constantment el concepte de malaltia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilN34t9vpgu5LcT2VrhVwd9LmtHJxTl1VcTBh0t2hJaToIhkh8H-BI2R5g1SjluGTgjLfvqz1UWWkG5TvUMplhk5NYsOQQt6G-TtZV-FynafNaMlPPtLVWx9b-hLqo-Fgdk19WSDoe9dM/s1600/20170226_172159.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilN34t9vpgu5LcT2VrhVwd9LmtHJxTl1VcTBh0t2hJaToIhkh8H-BI2R5g1SjluGTgjLfvqz1UWWkG5TvUMplhk5NYsOQQt6G-TtZV-FynafNaMlPPtLVWx9b-hLqo-Fgdk19WSDoe9dM/s320/20170226_172159.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">La tercera edició del Festival Internacional de Cortometrajes y
Arte sobre Enfermedades <a href="https://twitter.com/search?q=%233FICAE&src=typd" target="_blank">#3FICAE</a> ja està en marxa. L'auditori de l'Institut Valencià d'Art Modern, l'<a href="https://twitter.com/gva_IVAM" target="_blank">IVAM</a>, una de
les seus de la mostra juntament amb <a href="https://twitter.com/lasnaves" target="_blank">Las Naves</a> i altres espais privats i públics,
estava de gom a gom en la seua obertura. En aquests dos llocs es projectaran la major part dels
curtmetratges de la secció oficial, els documentals i les propostes d’animació.
Fins el 4 de març trobareu activitats ben diverses: converses, reflexions, i
expressions artístiques amb l'objectiu d'incorporar la malaltia (com a
concepte) al nostre procés de vida, alleugerint la pesada motxilla carregada
d'estigmes i prejudicis sobre el fet d'estar malalt. Una mena de "medicina
social" a través de l'afecte i la creació que ens ajuda a sentir-nos més
humans i afrontar qualsevol malaltia amb serenitat. <a href="https://twitter.com/search?q=%233FICAE&src=typd" target="_blank">#3FICAE </a>vol acostar-se a l’ajuda
mútua entenent la malaltia com un fet intrínsecament social que ens afecta a
totes i tots d’una o altra manera. Una proposta valenta que compta amb la
col.laboració de la Universitat Politècnica de València. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWL4SIEd_4wvp8P7nwXnC_cG5u7fxMTQgZdr-zeGlGtMwhXeRcEqw3t2WJrjhlM9OjJAchcrkGr4xr5IE4SrVBPAppoUmItgzyMMAndT2G8yZvv3yg8gPGnkAnIojFMcGuvQSsxG7HFxM/s1600/IMG_20170226_171551.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWL4SIEd_4wvp8P7nwXnC_cG5u7fxMTQgZdr-zeGlGtMwhXeRcEqw3t2WJrjhlM9OjJAchcrkGr4xr5IE4SrVBPAppoUmItgzyMMAndT2G8yZvv3yg8gPGnkAnIojFMcGuvQSsxG7HFxM/s320/IMG_20170226_171551.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Vora 1.700 pel.lícules de 98 països s’hi ha inscrit
per poder optar als premis de la tercera edició que es lliuraran a l’IVAM
dissabte 4 de març. En la secció oficial podreu veure 77 curtmetratges<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>provinents de països com França, Suïssa,
Regne Unit, Estats Units, l'Iran, Corea del Sud, Cuba o Argentina. Els films
estan agrupats en blocs: cures, estigmes, situacions grises, abismes i
diversitats.</span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Les seccions paral.leles ocupen espais de la UPV i la
Facultat de Belles Arts amb la ‘Zona inestable i Videoart”. A<i> l’Octubre, Centre
de Cultura Conemporània</i> s’ha programat un cicle de tres pel.lícules que també
formen part de l’apartat oficial, amb el títol: Síria, front a la indolència
dels altres. Guerra, fugida i traumes psicològics davant dels quals, Europa no és
capaç de reaccionar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Els Espais de Reflexions s’ofereixen al hall solidari
de la UPV on podreu contemplar l’exposició ‘Labios como espadas: fobias contra
el colectivo <a href="https://twitter.com/lambdavalencia" target="_blank">LGTBI</a>”. Un treball que sorgeix arran d’una investigació de Carmelo
Gabaldón<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i Juan Carreras. Es
tracta d’un arxiu de la injúria i l’ultratge llançat mitjançant el llenguatge
des dels llavis plens d’odi. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Una altra de les novetats remarcables de <a href="https://twitter.com/search?q=%233FICAE&src=typd" target="_blank">#3FICAE</a> és la
col.laboració entre el festival cinematogràfic i The Human Library: iniciativa
danesa que té un recorregut de quinze anys amb la idea de crear espais de diàleg
i cohesió social amb els altres. <i>El Centre del Carme Cultura Contemporània</i>
acollirà les trobades amb els llibres que ens ensenyen el camí de les diferències
i el respecte cap a elles.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Durant l’acte d’obertura es va projectar el
llargmetratge belga de Jorge León, <i>Before we go</i>. L’autor té una llarga trajectòria
com a director de fotografia i realitzador. Aquest impactant film, d’una
bellesa extrema, ha sigut guardonat en prestigiosos festivas com el FIDMarseille o
el Premi FIPRESCI de la crítica internacional en l’IndieLisboa. <a href="https://twitter.com/rmamblona" target="_blank">Ricard Mamblona</a>,
codirector de FICAE el va descobrir al Festival Punto de Vista de Pamplona i ha
volgut portar-lo a València</span><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">. <i>Before we go</i> (abans que ens n'anem), ens mostra </span><span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">tres retrats en l’avantsala de la mort que, sense necessitat de
xafar l’escenari, parlen de la tragèdia del cos, la transfiguració de l’art i l'adéu a la vida sense dramatismes.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKw94uvA6nfytxy52ZLGdfcnlEdQsfRArTjT1J_d2KntV4DRIansWl2LrRKhaRM1GibEvrWd0YDkbpXyaQa2MuTyzX6Ad5wAUsmYDYBf6CwdjdUG51NWHl2l7-miCPkuS1OqfYZYpbik8/s1600/IMG_-mezawn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKw94uvA6nfytxy52ZLGdfcnlEdQsfRArTjT1J_d2KntV4DRIansWl2LrRKhaRM1GibEvrWd0YDkbpXyaQa2MuTyzX6Ad5wAUsmYDYBf6CwdjdUG51NWHl2l7-miCPkuS1OqfYZYpbik8/s320/IMG_-mezawn.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb els directors de FICAE, Ricard Mamblona i Pepe Miralles i l'autor del film Before we go, Jorge León</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">FICAE és l’únic festival del món que tracta la
malaltia des d’una perspectiva global. En aquesta edició s’aprofundirà sobre
temes controvertits o tabús com ara, l'eutanàsia, el suïcidi assistit o la mort
bona i també els abismes i diversitats en malalties com el VIH o el càncer.</span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">El FICAE educa, divulga consciència social, emociona i
amplia la nostra mirada. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #16191f; font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><a href="http://ficae.es/" target="_blank">Descarrega’t la programació amb les cintes, les seus i les activitats previstes</a>.</span><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"></span></div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-76290602560776023732017-02-22T11:37:00.002-08:002017-02-23T06:03:46.504-08:00Teixint un món divers amb Lambda<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
color:black;}
p.MsoHeader, li.MsoHeader, div.MsoHeader
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Encabezado Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
tab-stops:center 212.6pt right 425.2pt;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
color:black;}
p.normal, li.normal, div.normal
{mso-style-name:normal;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
color:black;}
span.EncabezadoCar
{mso-style-name:"Encabezado Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:Encabezado;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-hansi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
color:black;
mso-fareast-language:ES-TRAD;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaWiVagcTav7XY2f_Nb4ZIgjQdo46zQ4HZH5ySvPLb_nRUrB2LoeGJSIFxIi3tO3kcWVef0d7ebvdYlEttvJuAeZe1ZHzYeUkCgQwXTsUfX2Smda2ytuSEFH_6_M4XDdPq0cAKKO_sseM/s1600/16806845_10154406606193131_4253943126250496147_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaWiVagcTav7XY2f_Nb4ZIgjQdo46zQ4HZH5ySvPLb_nRUrB2LoeGJSIFxIi3tO3kcWVef0d7ebvdYlEttvJuAeZe1ZHzYeUkCgQwXTsUfX2Smda2ytuSEFH_6_M4XDdPq0cAKKO_sseM/s320/16806845_10154406606193131_4253943126250496147_n.jpg" width="226" /></a></div>
<span style="font-size: small;"><i><span style="font-family: "calibri";">Amb Lambda
vaig compartir fa una dècada el llançament del manifest, "El mateix amor,
els mateixos drets". Anys abans, al meu programa nocturn <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A0lia_Garrig%C3%B3s_i_Hern%C3%A1ndez" target="_blank">Passatge a la nit de Ràdio Nou</a> -realitzat entre el
1990 i 1998- vaig obrir els micròfons a lesbianes, gais, transsexuals i
bisexuals perquè digueren la seua lliurement. En un moment en què parlar en
públic d’orientacions sexuals o identitats de gènere no normatives era encara
tabú, aquell temps de ràdio intimista i còmplice possibilitava que moltes
persones isqueren de l’armari. Ho evoque ara amb molta tendresa i també, per
què no, amb la satisfacció d’haver pogut contribuir humilment, des del meu espai, a fer
un servei social útil.</span></i></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaQLeLdNeHc-qjK9DrHQt-noy83OPNvBpiniX-sS2-w-nqNOGXViWNLqQhCDpX8eiudlErccE2hTKI2KctoL79BocLOqmu-Ks5pVb2bUCpoBSu5dUkITzaiIxd0DyEi_xHjz6p2FRTLs8/s1600/16807635_654069838106265_7600437117290758395_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaQLeLdNeHc-qjK9DrHQt-noy83OPNvBpiniX-sS2-w-nqNOGXViWNLqQhCDpX8eiudlErccE2hTKI2KctoL79BocLOqmu-Ks5pVb2bUCpoBSu5dUkITzaiIxd0DyEi_xHjz6p2FRTLs8/s320/16807635_654069838106265_7600437117290758395_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";"> <a href="http://lambdavalencia.org/es/" target="_blank">Lambda</a> ha tornat a confiar en mi per conduir la inauguració del </span></span><a class="_58cn" data-ft="{"tn":"*N","type":104}" href="https://www.facebook.com/hashtag/12congreslambda?source=feed_text&story_id=654133598099889"><span class="_5afx"><span class="_58cl _5afz">#</span><span class="_58cm">12CongresLambda</span></span></a> a l'Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic.<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";"> Una trobada molt especial i emotiva perquè
ha coincidit amb els seus 30 anys d’història. Els estic molt agraïda per convidar-me a ser filadora i formar part d'aquesta malla resilient teixida durant tres dècades. Elles i ells han anat filant i filant amb constància, entrellaçant fils, llana, lli, cotó, cànem, seda... amb tots els colors de l'arc de Sant Martí. Seguint amb l'analogia, podríem dir que divendres 17 de febrer vaig poder teixir una puntada per a unir les peces d'un tot</span></span>.</div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw1KPoCDlX9pOkCOWoehfkhwbk9u2nqtIePmx4mIbThKLXKM3_QaOSB7hCKoufW_WQZICZGUCFWmg-hd0yuEH_hjRxkB2PjzVIbA6D2oO54boYLAZuKn99UnRZdKguRuFfd3zl8H5gzo0/s1600/16831859_654069891439593_7785376330766590175_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw1KPoCDlX9pOkCOWoehfkhwbk9u2nqtIePmx4mIbThKLXKM3_QaOSB7hCKoufW_WQZICZGUCFWmg-hd0yuEH_hjRxkB2PjzVIbA6D2oO54boYLAZuKn99UnRZdKguRuFfd3zl8H5gzo0/s320/16831859_654069891439593_7785376330766590175_n.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: small;">Tres<span style="font-family: "calibri";"> dècades de lluita són molts anys. Tants, que un terç dels voluntaris actuals de Lambda no havien nascut encara. Una trentena de calendaris plens de batalles pels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals on s’han vist
aconseguides fites que fa no res semblaven quasi impossibles. Un
aniversari que ha convergit amb el canvi de color polític a les institucions
valencianes i a un bon grapat d’ajuntaments d’arreu del país donant pas a
governs del canvi molt més favorables a les demandes de Lambda i a les d’altres
entitats socials.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnIEqa8WLgl3RC4WLarfn_utdfWmvrIpA4zQS3PeY3t5_V0VJt1XJD779NWiHGXUSAL6st4CkH28bgOcdN7tzOaX9ni0WTPjAOO2-SDgGel4Pp_dQA-agGgcI5pEwOTHnsR8Ano06l0FM/s1600/16681479_10154414219523131_4116121815144579699_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnIEqa8WLgl3RC4WLarfn_utdfWmvrIpA4zQS3PeY3t5_V0VJt1XJD779NWiHGXUSAL6st4CkH28bgOcdN7tzOaX9ni0WTPjAOO2-SDgGel4Pp_dQA-agGgcI5pEwOTHnsR8Ano06l0FM/s320/16681479_10154414219523131_4116121815144579699_n.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">Malgrat que encara no s’ha assolit la plena igualtat
legal, i menys encara, l’equivalència real de les persones lesbianes, gais,
trans i bisexuals, podria semblar que el camí per a arribar on es troben ha
estat fàcil. I no, les dificultats han sigut moltes. El naixement de Lambda, un
25 de setembre de 1986, es va produir en un context sociopolític totalment advers
als drets més bàsics d’aquelles persones amb una orientació sexual o identitat
de gènere no majoritària.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx_vcsiVtHxj-Kd_RfDLX4GrZnimkNISReutiYx-vJU9Q29wJfUF4E-_5CtzuJ06giwZjZYVkqDd7vmw1Bn9Aq4utLsLZlWPnWfaYHBkkMCNu9nLT-ewjbAKVpe8B_bSpa_EbY9vIQH9w/s1600/16807332_654070014772914_7725879953416781567_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx_vcsiVtHxj-Kd_RfDLX4GrZnimkNISReutiYx-vJU9Q29wJfUF4E-_5CtzuJ06giwZjZYVkqDd7vmw1Bn9Aq4utLsLZlWPnWfaYHBkkMCNu9nLT-ewjbAKVpe8B_bSpa_EbY9vIQH9w/s320/16807332_654070014772914_7725879953416781567_n.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">Per a entendre com era aquella societat en què dominava la discriminació legal i
la marginació social vers les persones LGTB cal recordar que uns pocs anys abans del naixement de Lambda seguia en vigor la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_sobre_perillositat_i_rehabilitaci%C3%B3_social" target="_blank">Llei de perillositat i rehabilitació social</a>. Una norma aprovada per la dictadura
franquista que substituïa la coneguda Ley de vagos y maleantes i que condemnava
els actes homosexuals, fins i tot, amb l’internament en institucions especials.
Les persones homosexuals a més de ser tractades fins aleshores com a
delinqüents, també van ser etiquetades com a malaltes fins l’any 1990,
moment en què l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat
del seu manual de malalties mentals. Una guia en què,
malauradament, continuen incloses les persones trans.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";"> Aquells van ser també els
pitjors anys del <a href="https://www.inspiraction.org/salud/sida/historia-del-sida" target="_blank">VIH-sida</a>, una alteració de la qual poc se sabia i que va causar la mort de moltes persones. Eren temps dolorosos on augmentava l’estigma cap als homosexuals i transsexuals que gairebé eren considerats
mereixedors de l’anomenat “càncer rosa” per la seua vida de promiscuïtat.</span></span>
</div>
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQd9s-M2igvEUhAI9sGWqtfrpDb_RNZXFVJInDZezowQxnY2iOQMhOSMAT7o0RvtGVKL8KhtmKTI0Wrk0WrlLgvGMw33rco6PieBKYws3IHruquoCWPvmjuhgvukh7UBqoJt_8kKYdoBI/s1600/16649004_10154414187088131_8711800315247877250_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQd9s-M2igvEUhAI9sGWqtfrpDb_RNZXFVJInDZezowQxnY2iOQMhOSMAT7o0RvtGVKL8KhtmKTI0Wrk0WrlLgvGMw33rco6PieBKYws3IHruquoCWPvmjuhgvukh7UBqoJt_8kKYdoBI/s320/16649004_10154414187088131_8711800315247877250_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">Podem imaginar-nos con van ser aquells inicis en l’any 1986 tenint en contra a gran part de la societat. Aquells pioners van ser capaços de mostrar-se públicament
com a homosexual, bisexual o transsexual i gràcies a eixos agosarats, que
van decidir enfrontar-se a tots els prejudicis i discriminacions, va nàixer Lambda i es va posar la primera pedra de la gran
casa que és hui. Entre eixe grup d’homes i dones valentes que van encapçalar el
col·lectiu durant els complicats primers anys van estar Fernando Lumbreras
Márquez, President de Lambda des de setembre del 1988 fins al 18 de juliol de 1994
i Miguel Ángel Fernández García, primer Coordinador General de l’associació entre el 19 de juliol de 1994 i el 13 de març de 1999.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";"> Amb el treball de Fernando i Miguel Ángel,
ajudats per un equip de persones voluntàries que a poc a poc anava creixent, es
van superar els primers anys de la història de Lambda malgrat la notable falta
de recursos i infraestructuras. El 1999 l'entitat ja s'havia enfortit amb una realitat LGTB cada vegada més present en la societat gràcies a campanyes i projectes ben definits. Lambda se situava a les portes d’un canvi de
mil·leni que va estar molt marcat per l’accés generalitzat a internet i a eines
digitals com per exemple els xats que facilitaven el contacte entre el col·lectiu fent-los sentir més lliures i palesant que no hi estaven sols, que ahí
fora hi havia una realitat homosexual, trans i bisexual cada vegada més visible.</span></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5hxbcGd4Tsg-nRp4pVZnfQPq16ureqjrvmQEpbWs6Ylf7dl_r43qRPBysaAEfAF1NPixIyG2SEw0tjEqzZJ1tsw718ssrT4DVxRpx1-rLAPcAPXFnd7jpbxWa3u4MEsf7-NwWJTCulM8/s1600/16806977_10154414187563131_5682502095227864117_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5hxbcGd4Tsg-nRp4pVZnfQPq16ureqjrvmQEpbWs6Ylf7dl_r43qRPBysaAEfAF1NPixIyG2SEw0tjEqzZJ1tsw718ssrT4DVxRpx1-rLAPcAPXFnd7jpbxWa3u4MEsf7-NwWJTCulM8/s320/16806977_10154414187563131_5682502095227864117_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les dones de #MujeresyPunto representen la importància de teixir en equip</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">L'arribada de l'any 2000 fou determinant per a
l’associació i per a l’activisme LGTB valencià: es va decidir
canviar la tradicional concentració del 28 de juny a la plaça de la Mare de Déu
per la manifestació de l’<a href="http://www.lovevalencia.com/orgullo-lgtb-en-valencia" target="_blank">orgull a la ciutat de València</a> amb un
recorregut que anava des de la Plaça de la Reina fins a la de
Tavernes de la Valldigna, al barri del Carme, centre neuràlgic de l’ambient de
l’època.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";"> Dos de les persones que van liderar el nou mil·leni i van fer front a tots els nous reptes que es trobaren van
ser Rubén Sancho Martínez, Coordinador General del 14 de març de 1999 al 27 de
gener de 2001 i Ximo Cádiz Ródenas, Coordinador General del 28 de gener de 2001
al 25 d’abril de 2004. </span></span>
<br />
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYNWtQGlonlCJO_avzlwk3R_EcZ83icTpOCjjTZu7x36zplFpfk1VQ4zTcP9vA8y325Qop03cMSRqhlDXhFKVEr7pV7wyu1IZUDMWpIwA2SuLzMzBteXphf-cW6o8_-3Y2phrdBXZ9F8U/s1600/16807334_10154414187698131_2751337771200023774_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYNWtQGlonlCJO_avzlwk3R_EcZ83icTpOCjjTZu7x36zplFpfk1VQ4zTcP9vA8y325Qop03cMSRqhlDXhFKVEr7pV7wyu1IZUDMWpIwA2SuLzMzBteXphf-cW6o8_-3Y2phrdBXZ9F8U/s320/16807334_10154414187698131_2751337771200023774_n.jpg" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">Les
entitats LGTB a nivell estatal, coordinades per la <a href="http://www.felgtb.org/" target="_blank">FELGTB</a> i amb Lambda com una
de les branques sòlides de la federació, van arrancar un potent treball de
pressió política que contenien discursos clars i reivindicacions justes. La incorporació explícita a la vida política de moltes persones homosexuals, bisexuals i
trans, com ara, Carla Antonelli o els desapareguts Pedro Zerolo i José
María Mendiluce, van aconseguir que
els partits polítics progressistes feren seues les demandes LGTB incorporant
moltes d’elles als seus programes electorals en els comicis de març del 2004.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";"> Gràcies
a la majoria parlamentària d’esquerres que va sorgir d’aquelles
eleccions l’Estat espanyol es va situar al capdavant de
la resta de països del món en la defensa dels drets LGTB amb <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Matrimoni_homosexual_a_Espanya" target="_blank">normes tan importants com la del 30 de juny de 2005</a> que permetia el dret al matrimoni a
les parelles del mateix sexe o la<a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-5585-consolidado.pdf" target="_blank"> Llei d’identitat de gènere de 2007</a> que
retornava part de la dignitat furtada a les dones i homes trans
reconeixent-los el dret a modificar el seu nom i sexe sense necessitat de
sotmetre’s a una intervenció quirúrgica ni passar per la tutela judicial. Aquests dos preceptes, tot i les seues imperfeccions, van ser somnis convertits en realitat i malgrat les manifestacions i recursos d’inconstitucionalitat de la
jerarquia catòlica i de la dreta política més rància, l’única cosa que aquestes regulacions hi van aportar, abans i ara, és felicitat. Un benestar adreçat a persones que per fi podien ser qui eren;
famílies que veien assegurats els seus drets; homes i dones que podien dir “sí
vull” a la persona estimada independentment del seu gènere: un dret del qual van
fer-ne ús per amor i també com a acte polític. </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">Antonio Poveda Martínez, Coordinador
General des del 25 d’abril de 2004 al 4 de febrer de 2005 i Luisa Notario
Villanueva, la primera dona en arribar a la coordinació general de Lambda el 5
de febrer de 2005 fins el 30 de gener de 2009, visqueren
amb intensitat aquells esdeveniments.</span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA4IiiJqIEv1XUZ4K38HriHatQhWaFCZBy-NPiRU8cxVKTku677UHoB0TJwD-e6Ab7WzLj1wzgPrWyRLsVFmMmO2ldggWYKQGzpaFIww0FwAne3NDouEFo_x6rfoNsWYECC9jjg7IzDa0/s1600/16804325_10154414227518131_5489805290201642883_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA4IiiJqIEv1XUZ4K38HriHatQhWaFCZBy-NPiRU8cxVKTku677UHoB0TJwD-e6Ab7WzLj1wzgPrWyRLsVFmMmO2ldggWYKQGzpaFIww0FwAne3NDouEFo_x6rfoNsWYECC9jjg7IzDa0/s320/16804325_10154414227518131_5489805290201642883_o.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: small;"></span><br />
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">Les primeres unions entre
parelles del mateix sexe van ser mediàtiques. Protagonitzaven portades i hores
de televisió, però pocs mesos després, el matrimoni igualitari i les famílies
homoparentals van deixar de ser notícia perquè van començar a ser habituals. No
obstant això, eixa normalització o acceptació de la realitat homosexual va fer
pensar a la societat i també a moltes persones homosexuals, trans i bisexuals,
que amb el dret al matrimoni i el canvi de nom i sexe, ja estava tot fet. Des de Lambda s’observava que la
igualtat legal no portava <i>de facto </i>a la igualtat real, ja que els casos de
discriminació cap a persones LGTB i les seues famílies no deixaven de créixer. La
major visibilitat de les lesbianes, gais, trans i bisexuals els exposava amb més
facilitat davant els intolerants, la qual cosa els va fer centrar gran part
dels esforços d’eixos anys en l’educació per tal de traslladar la diversitat sexual, de
gènere i familiar a la infància</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";"> i l'adolescència. En aquesta etapa van invertir moltes energies sumant a les seues lluites les de la resta d’entitats socials,
sindicals i partits polítics fent seues també les reivindicacions dels altres
col·lectius. En Lambda eren -i són- conscients que la transversalitat és l’única manera d’aconseguir uns canvis
profunds en la societat per acabar amb qualsevol tipus de discriminació. </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">Els dos equips de persones que van fer una
tasca magnífica connectant afanys van ser els capitanejats per José Francisco
de Lamo Pastor, Coordinador General del 31 de gener de 2009 a l’1 de febrer de
2013 i Mar Ortega Romero, Coordinadora General des del 2 de febrer de 2013 al
31 de gener de 2015.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";"> Eixe enllaç de forces han conduït a Lambda al
moment en què es troben actualment, on a excepció d’una minoria, la quasi
totalitat de les forces polítiques han interioritzat el discurs d’igualtat.
També ho han fet els sindicats, amb els quals mantenen una estreta col·laboració
per aconseguir un treball sense<i> armaris</i>. El gruix del teixit associatiu,
del que formen part a través de moltes xarxes i plataformes, ha incorporat la
lluita pels drets de lesbianes, gais, trans i bisexuals en les seues agendes;
de la mateixa manera que les universitats i centres escolars estan fent grans
esforços per portar <a href="http://talcomsom.vic.ppe.entitats.diba.cat/2012/10/10/educant-en-la-diversitat-orientacio-sexual-i-identitat-de-genere-a-les-aules/" target="_blank">la diversitat a les aules</a>.</span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOmt5XUaTEOmgBLzAAqTlc0weeAmgzmuARKz5W7vLIwlm1P6lhFQrk0LfwzvHnGK-yYryoSYCtbtme3Y2jlRjI76-XeTQNPkUixoZbm9rs0WRCOhl378hiLSx_g2wqcauYjlCd5eFP3QQ/s1600/16831978_654069691439613_2963046465492011415_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOmt5XUaTEOmgBLzAAqTlc0weeAmgzmuARKz5W7vLIwlm1P6lhFQrk0LfwzvHnGK-yYryoSYCtbtme3Y2jlRjI76-XeTQNPkUixoZbm9rs0WRCOhl378hiLSx_g2wqcauYjlCd5eFP3QQ/s320/16831978_654069691439613_2963046465492011415_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Teixint unions amb Fani Boronat, coordinadora general de Lambda València</td></tr>
</tbody></table>
<div class="normal" style="page-break-after: avoid; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">Hi ha moltes batalles per guanyar en la
consecució de la igualtat LGTB especialment en sectors de la població que continuen patint
una forta discriminació: els trans i bisexuals, els que viuen
amb el VIH i les persones majors LGTB. Cal remarcar l’existència d’un increment
preocupant de la <a href="http://lambdavalencia.org/es/19-de-febrero-dia-contra-la-lgtbfobia-al-deporte/" target="_blank">LGTBfòbia</a> dins i fora de les nostres fronteres, però en
aquests desafiaments Lambda no camina sola. La mostra la tenim en l’auditori del Jardí Botànic de València, ple de gom a gom, </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">amb la presència activa de quinze col.lectius de diversos moviments socials.</span></span> Els
somnisLambda són també els nostres/vostres anhels.</span></span>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjchLGOhMBLLOpkP4Ge4oWu6r8ar8rj2XTCJbg7th78MWY4Gz_Up0VtDiMrzInj9C-zNzU2zdRHOnpK8VNv1LZWRg0Eo2ks50sbWmESsuMVdxP2lcuAloRgiLTEmJjKlQi-bvuQgQ0YcdU/s1600/IMG-20170222-WA0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjchLGOhMBLLOpkP4Ge4oWu6r8ar8rj2XTCJbg7th78MWY4Gz_Up0VtDiMrzInj9C-zNzU2zdRHOnpK8VNv1LZWRg0Eo2ks50sbWmESsuMVdxP2lcuAloRgiLTEmJjKlQi-bvuQgQ0YcdU/s320/IMG-20170222-WA0002.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de grup de totes les coordinadores generals del col.lectiu Lambda</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "calibri";">El magnífic treball que han portat a terme durant 30 anys
Fernando, Miguel Ángel, Rubén, Ximo, Toni, Luisa, José i Mar, juntament amb els
seus equips i centenars de persones sòcies i voluntàries, és el que ha permés que
els últims dos anys, els primers de <a href="http://lambdavalencia.org/es/np-cierre-11o-congreso-lambda/" target="_blank">Fani Boronat</a> com a coordinadora general,
hagen sigut una consecució d’èxits. Fani és la primera coordinadora de Lambda
que ha llançat la bandera LGTB des del balcó de l’Ajuntament; ha sigut
convidada a l’acte de presa de possessió del president de la Generalitat; ha celebrat la festa de l’orgull a la plaça
del poble; ha rebut dues de les més altes distincions institucionals i ha obtingut el suport de les
administracions per a les campanyes de l'associació. Amb totes elles i ells seguirem teixint
un món divers.</span></span><br />
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="normal" style="page-break-after: avoid; text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1UrPMFv1ofo3fpAud_CHyYxXP4SyCebl02SZQ11b4alFAyxJcDTZCZYhS5pVrtTAbeG2AdwofaMywkjDAo8ByOoohWVHDvsLOKnP-hEQf4NUL916ACxKu7TwXhoZtyXxTe3OqT-_5uoI/s1600/20170222_201322.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1UrPMFv1ofo3fpAud_CHyYxXP4SyCebl02SZQ11b4alFAyxJcDTZCZYhS5pVrtTAbeG2AdwofaMywkjDAo8ByOoohWVHDvsLOKnP-hEQf4NUL916ACxKu7TwXhoZtyXxTe3OqT-_5uoI/s200/20170222_201322.jpg" width="94" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gràcies, Mario Estruch, pel guió de l'acte</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-size: small;">
</span>alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-41346426832895152362017-02-20T17:50:00.001-08:002017-03-01T05:46:01.224-08:00L’elefant de la MICE<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:SimSun;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Geneva;
mso-font-charset:134;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 135135232 16 0 262144 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoHeader, li.MsoHeader, div.MsoHeader
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Encabezado Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:center 220.95pt right 441.9pt;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
p.MsoListParagraph, li.MsoListParagraph, div.MsoListParagraph
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpFirst, li.MsoListParagraphCxSpFirst, div.MsoListParagraphCxSpFirst
{mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
margin-bottom:.0001pt;
mso-add-space:auto;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpMiddle, li.MsoListParagraphCxSpMiddle, div.MsoListParagraphCxSpMiddle
{mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
margin-bottom:.0001pt;
mso-add-space:auto;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpLast, li.MsoListParagraphCxSpLast, div.MsoListParagraphCxSpLast
{mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.textexposedshow
{mso-style-name:text_exposed_show;}
span.EncabezadoCar
{mso-style-name:"Encabezado Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:Encabezado;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOT4Np4N9fE16Eq13Ga80K9GKTHDxcAUlc4GmICw0e0_ebJ0VYwp3W8FIWfXyyu_tNGNUKl9yvtAhiHKn4IGEP_ME7aFB64hi-zci0Q0wPrnfgBDNjzuHdPldXos3ejYqqKTOswWJ20KU/s1600/facebook_1487640213083.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOT4Np4N9fE16Eq13Ga80K9GKTHDxcAUlc4GmICw0e0_ebJ0VYwp3W8FIWfXyyu_tNGNUKl9yvtAhiHKn4IGEP_ME7aFB64hi-zci0Q0wPrnfgBDNjzuHdPldXos3ejYqqKTOswWJ20KU/s320/facebook_1487640213083.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vinyeta de Toni Ortifus</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";">Diumenge 19 de febrer fou un dia assenyalat i marcat en roig
al calendari. La gala d’obertura de la MICE, la Mostra Internacional de Cinema
Educatiu, es celebrava -després de cinc anys de vida- en l’impressionant Palau
de les Arts de València. Una superproducció que portava mesos preparant la
família MICE. L’amalgama heterogènia formada per projeccions de curtmetratges,
espectacle de dansa, teatre i animació, percussió, dolçaina i tabal, música
simfònica i lírica i l’emoció d’una comunitat educativa que incorpora a
l’aprenentatge de les aules la creació audiovisual, va ser el tret d’eixida
d’una intensa setmana de cine. <a href="http://www.micevalencia.com/mice-2017/" target="_blank">Clica ací i consulta el programa</a>.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"> </span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje52d14oxr0c9uHv9nRqW2W0X6C3dXkMhS9sNMN6fIMztwShcVZztFIn8C_bdILKe5iE6FeOwHga-efIVSujh0Dvxe_OF4AXADBM-Gr-V1tV1eFaTJefi_PGxCWbotknI62Qc7P49hfao/s1600/16807776_654768854703030_441790837029142233_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje52d14oxr0c9uHv9nRqW2W0X6C3dXkMhS9sNMN6fIMztwShcVZztFIn8C_bdILKe5iE6FeOwHga-efIVSujh0Dvxe_OF4AXADBM-Gr-V1tV1eFaTJefi_PGxCWbotknI62Qc7P49hfao/s320/16807776_654768854703030_441790837029142233_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";">El Festival va començar l’any 2012 com un joc gràcies a la
iniciativa de Josep Arbiol. Cinc edicions més tard ha passat a ser un espai de
trobada cinematogràfica de tot el món durant una setmana sencera. Perquè
tingueu una idea de l’impacte que té la MICE vos done una dada: fins a la
quarta edició van assisitir a les projeccions vora 13.000 espectadors.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4H4v_mOGgIOAV653TcSpP7az4eeDZaUbIWpps9hGqfV3AV18JZfiebU3mnQBj8Gpvgvlox0fP4zHK56oo1W71i6vLdT5oJb9ph-VQz__iq7eMPLFF64O0gd1Vpax6PRtfaOC36tXXZQc/s1600/16864328_655345534645362_361499173700434843_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4H4v_mOGgIOAV653TcSpP7az4eeDZaUbIWpps9hGqfV3AV18JZfiebU3mnQBj8Gpvgvlox0fP4zHK56oo1W71i6vLdT5oJb9ph-VQz__iq7eMPLFF64O0gd1Vpax6PRtfaOC36tXXZQc/s320/16864328_655345534645362_361499173700434843_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";">Hi compta <span class="textexposedshow">amb dos seccions
professionals i internacionals; tres apartats dedicats a xiquets i joves
universitaris i el Premi Sambori MICE amb gairebé 200 propostes valencianes
presentades. </span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6mzveldo3ULf5cKNpl5XCFfq3mPxyvDolb-r_sS3SKGa5YXngBcrOr5K_0NHwJsdF-OPo0a4_STNQRU9QlDW5ku0DxKXllljN7zkXS-iS42N19qp71ybdeiiD3LbR0JMktQeYaDNep7o/s1600/16830710_655137881332794_7982943799931046702_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6mzveldo3ULf5cKNpl5XCFfq3mPxyvDolb-r_sS3SKGa5YXngBcrOr5K_0NHwJsdF-OPo0a4_STNQRU9QlDW5ku0DxKXllljN7zkXS-iS42N19qp71ybdeiiD3LbR0JMktQeYaDNep7o/s320/16830710_655137881332794_7982943799931046702_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";">Fins el 26 de febrer es projectaran més de 300 pel.lícules
en la gran pantalla que podeu veure en diversos pobles i ciutats: <span class="textexposedshow">des del Teatre Musical dels Poblats Marítims de València,
a la Mario Monreal de Sagunt o l’Enric Valor de Benifaió.</span> Hi ha
nombrosíssims tallers i activitats <span class="textexposedshow"> relacionades amb la creació
cinematogràfica i l’educació </span>a Sagunt, Bonrepòs i Mirambell, Benetússer,
<span class="textexposedshow">Benifaió, València, Sueca, Pedreguer, l'Eliana i la
subseu de Madrid. </span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiJNt8ZyNHkZc7ZR_g0s2zHnnVYCF4kjQQiLJ4ocQ8hE6ORmpImf7_EZW_XT3gpRz_0TWT-FCxRnHxr0rLPwzyHLZ5K7Tb9Klfjg6-bsvGWTu0wHkEB8KCnCQcfB92A5iTb7loYslUavM/s1600/IMG_20170219_230609.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiJNt8ZyNHkZc7ZR_g0s2zHnnVYCF4kjQQiLJ4ocQ8hE6ORmpImf7_EZW_XT3gpRz_0TWT-FCxRnHxr0rLPwzyHLZ5K7Tb9Klfjg6-bsvGWTu0wHkEB8KCnCQcfB92A5iTb7loYslUavM/s320/IMG_20170219_230609.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<span style="font-size: small;"><span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial";">Enguany hi ha dos homenatges: l'un
al multipremiat realitzador valencià, Javier Navarro, per la trajectòria
internacional del seu curtmetratge, <i>Acabe de tindre un somni</i> (</span></span><span style="font-family: "arial";">amb 210
guardons internacionals i més de 750 seleccions en festivals de tot el món. La
pel.lícula denuncia les desigualtats des de la mirada innocent de dos xiquetes
de huit anys); <span class="textexposedshow">i l’altre, dedicat al cineasta
Ventura Pons que el dia 3 de març reobrirà les mítiques sales Albatros de
València. </span></span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><span class="textexposedshow"></span></span></span><span style="font-size: small;"><span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial";">La resposta del públic a l’Opening
Ceremony al Palau de les Arts ha sigut massiva. Una gala multilingüe amb el
valencià com a llengua vehicular i el castellà i l’anglés com a idiomes
complementaris. </span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUTDMHBy9uWb5hYpLb_y9e24qAq0Ptq-kwN1uSoLKvLoezVoUT3Rfycdd23cak2Q25G7DVhLIOlMYGWr6eNWvUP8jqvqD97LsK9WSvhQAZ_b0-rkAf2_cYqb_1Zsq-hKKuGbCu27ldm94/s1600/16708396_10211436279164816_9170458093837924369_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUTDMHBy9uWb5hYpLb_y9e24qAq0Ptq-kwN1uSoLKvLoezVoUT3Rfycdd23cak2Q25G7DVhLIOlMYGWr6eNWvUP8jqvqD97LsK9WSvhQAZ_b0-rkAf2_cYqb_1Zsq-hKKuGbCu27ldm94/s320/16708396_10211436279164816_9170458093837924369_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial";">Cada any la MICE dedica la Mostra
a un país. Ho ha fet amb Mèxic, Japó o els Estats Units. El símbol del
festival de l’any 2017 és l’elefant asiàtic que evoca un indret del món inundat
de colors: l’Índia. En les darreres setmanes uns elefants coloraines han envaït els
carrers dels nostres pobles i ciutats, els autobusos de l’EMT de València i el
<i>photocall </i>del Palau de les Arts. Aquest mamífer enorme, fort, lleial
i posseïdor d’una privilegiada memòria vol evocar el segon lloc més poblat del
planeta situat al sud d’Àsia. L’Índia ha estat representada a terres
valencianes a través del seu ambaixador a Espanya i durant una setmana gaudirem
d’exposicions fotogràfiques de joves creadors de la Universitat de Delhi;
talleristes vinguts des de Mumbai; diversos curtmetratges de directors revelació i la dansa de Bollywood interpretada en
la inauguració de la mostra: es tracta de </span></span><span style="color: black; font-family: "arial";">balls
de participació multitudinària que s’inspiren en coreografies i cançons que es
fan expressament per a les pel.lícules de la indústria índia, una de les més
grans del món que té ja vora un segle de vida.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div style="margin: 0.1pt 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm2oeb7Y2Bmrym2OrmpXNToo-krU-FJGFDF8EKv01FdHcgyPywV9ZFepPCg0w3zFQNevKhbrfL5w0-yv6jNB0bYDRgoHE46mS3yZqxtsnbU-kx64BVSxVppt0_vBCu5M4rEb7nAac5eCM/s1600/16807036_10212455686450853_5801736666453401447_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm2oeb7Y2Bmrym2OrmpXNToo-krU-FJGFDF8EKv01FdHcgyPywV9ZFepPCg0w3zFQNevKhbrfL5w0-yv6jNB0bYDRgoHE46mS3yZqxtsnbU-kx64BVSxVppt0_vBCu5M4rEb7nAac5eCM/s320/16807036_10212455686450853_5801736666453401447_n.jpg" width="240" /></a></span></div>
</div>
<span style="font-size: small;"><span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial";">La MICE és formació, diversió i
cinema. </span></span></span><span style="font-size: small;"><span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial";">El 25% de les pel.lícules projectades són professionals amb finalitats
educatives, propostes allunyades dels circuits comercials.
La resta estan realitzades pels mateixos alumnes de les escoles de primària i
secundària, adolescents i joves universitaris. L’objectiu de la MICE és empentar l’alumnat i el professorat per què els infants i els joves puguen
conéixer nous codis per escriure guions audiovisuals amb el llenguatge del
segle XXI. L’ensenyament passiu desmotiva a les noves generacions que vénen al
món enganxats a una pantalla. La MICE convida a les comunitats educatives a fer els
seus propis relats entrenant-los en la creació audiovisual amb estètica
cinematogràfica. És una eina magnífica per introduir-los en l’art, la literatura i la música; és també
una ferramenta útil per potenciar el diàleg crític mitjançant el treball en
equip. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=EE98yURneBw&t=577s" target="_blank">Clica ací i veuràs el vídeo-resum de la gala al Palau de les Arts</a>.</span></span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFp12egeKj6RUmzhK_dJJl5LCOwWk9H07Z2gpnFui_gLzKe2ANA7794kERQ4XGJ8MY8IL6cZfmF0gAYX9OojVoWmLJEbljxO8ZJi7_94AATpQPPC4djg-xNu0okEG4oKEA-4_S0gUJ5Ho/s1600/16681468_10212455687170871_7077696824931257202_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFp12egeKj6RUmzhK_dJJl5LCOwWk9H07Z2gpnFui_gLzKe2ANA7794kERQ4XGJ8MY8IL6cZfmF0gAYX9OojVoWmLJEbljxO8ZJi7_94AATpQPPC4djg-xNu0okEG4oKEA-4_S0gUJ5Ho/s320/16681468_10212455687170871_7077696824931257202_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span class="textexposedshow"><span style="font-family: "arial";">El director de la MICE, Josep
Arbiol, va tindre de menut el seu particular <i>Cinema Paradiso</i> a Estivella, Camp
de Morvedre, on la seua família regentava el cine del poble. Les hores
viscudes entre els incòmodes bancs de fusta davant d’una pantalla tacada
d’humitat eren el marc on es deixava engolir, en mig de la foscor, per films eterns com la Reina
de África. Potser, actors i actrius mítics com ara Marlon Brando o Ava Gadner,
foren la llavor que Arbiol ha fet germinar d’adult en la MICE. </span></span></span>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihzZ-7vl1MAlYGN58efnk5bhqXE3Xr_nY5CeNavje8SdG56jmzdcj7PL388EOFzn57LxEw6CmQjIUPJaiBA8H_twggTb2jMvXdd0T5bffFlKelTejSiK8jeJ4iIc4NJfjYWe_vH6cLJNI/s1600/20170219_235140.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihzZ-7vl1MAlYGN58efnk5bhqXE3Xr_nY5CeNavje8SdG56jmzdcj7PL388EOFzn57LxEw6CmQjIUPJaiBA8H_twggTb2jMvXdd0T5bffFlKelTejSiK8jeJ4iIc4NJfjYWe_vH6cLJNI/s320/20170219_235140.jpg" width="228" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gràcies al dissenyador xativí, Miquel Suay, per cedir-nos el vestuari per a la #GalaMICE</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-size: small;">
</span>alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-47799915461409570682017-01-28T16:34:00.000-08:002017-02-01T05:13:17.425-08:00Rosa Solbes. La periodista insurgent amb ulleres violeta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4MUTdSHJcKQjzZmoqd9O_hycu56C_EloSdffl-PhhYORj0PXdzUGe9RRtF6kVbxlUswc3DV62Ygb51VLj9TA_4KT8qufyV_9hxLTccH4uqanGTW_VzN9jHaKp3RutC1AKz1a87__wUWQ/s1600/IMG_20170128_170303.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4MUTdSHJcKQjzZmoqd9O_hycu56C_EloSdffl-PhhYORj0PXdzUGe9RRtF6kVbxlUswc3DV62Ygb51VLj9TA_4KT8qufyV_9hxLTccH4uqanGTW_VzN9jHaKp3RutC1AKz1a87__wUWQ/s320/IMG_20170128_170303.jpg" width="320" /></a></div>
<b><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt; font-weight: normal;"><b>Insurgent </b>és un adjectiu que assenyala a qui es subleva, a qui es
revolta, a qui s’alça a favor d’una causa. Un mot que sol utilitzar-se com a
sinònim de rebel per a fer referència a qui manifesta<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>rebuig a l’autoritat.</span></b><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"> I això és el que va ocórrer amb un bon grapat de xics i xiques, joves
periodistes valencians en la dècada dels 70 i 80 del segle passat que feren una
insurrecció pacífica, però combativa, en el món de la informació des d’alguns
diaris on es feia el seguiment de les notícies amb passió; escrites
‘artesanalment’ amb màquines d’escriure en redaccions sorolloses on es podia
beure i fumar i on s'enviaven les cròniques de carrer dictant-les des de la
primera cabina telefònica que hi trobaven. Temps en què la societat valenciana
era una nounada que aprenia què era allò de la nouvinguda democràcia.
Parafrasejant el filòsof italià, Antonio Gramsci, el que passava aleshores és
que ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el vell món moria i el nou encara no
havia aparegut del tot i d’eixos clarobscurs de la història sorgien els
monstres del feixisme</i>.’ Efectivament, hi havia molts, massa (i encara hui hi
són amb altres vestimentes), aquells que no acabaven de pair la vigència del
dret a la informació, entesa com una pràctica on s’havia de relatar la realitat
des de totes les òptiques i no només des d’una. A molts els costava déu i ajuda
empassar-se una nova criatura que havia de nàixer de la Carta Magna: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la llibertat d’expressió</b>. La informació
i l’opinió esdevenien drets fonamentals, però no s’acceptava que hi haguera
corrents de pensament crítics, divergents, disconformes o discrepants amb el
mètode únic, uniforme i autoritari que s’entestaven a mantindre, tossudament i
amb violència, des de les velles estructures del franquisme. </span><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Clar, el franquisme
engloba 40 anys; quatre dècades sense cap contrapoder ni control democràtic. La
Transició no acabava de trencar aquelles pràctiques dictatorials i el
periodisme era una pota fonamental per bastir i visibilitzar el pas a la llibertat.
Un grup d’informadors insurrectes feren el que Ryszard Kapuscinski definia com
a periodisme: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">‘un treball que no consisteix a xafar les paneroles sinó a
encendre el llum per tal que la gent veja com corren a amagar-se’</i>. Elles i
ells destapaven el feixisme opressor, que en el cas valencià es manifestava a
les braves i sense embuts per l’anomenada <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Ujkj740YnM4" target="_blank">Batalla de València</a>, davant la
passivitat governativa. </span><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Precisament, és també en la lluita entre eixos dos
mons, el vell i el nou, quan naixia una insurgència inèdita en el periodisme
valencià on cal destacar i ressaltar el paper que hi tingueren les dones. La
visió de gènere, el feminisme, les reivindicacions d’igualtat que començaven a
aflorar estaven interioritzades per joves com Rosa Solbes, Emilia Bolinches o
Pilar López. Més tard, altres també agafaren la flama del peveter feminista. </span><br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
h1
{mso-style-link:"Título 1 Car";
mso-style-next:Normal;
margin-top:24.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan lines-together;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:1;
font-size:16.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:major-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:major-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:major-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:major-bidi;
color:#345A8A;
mso-font-kerning:0pt;
mso-fareast-language:EN-US;
font-weight:bold;}
p
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
span.Ttulo1Car
{mso-style-name:"Título 1 Car";
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Título 1";
mso-ansi-font-size:16.0pt;
mso-bidi-font-size:16.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:major-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:major-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:major-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:major-bidi;
color:#345A8A;
font-weight:bold;}
span.s1
{mso-style-name:s1;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
--></style><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX2OdXco3wbzlMfgAb7hAFQ9xxZnfLIBcaXglmlOoBRgRgBu5EXhTzzITMw4d1rJjClJWymyVzeN8wM8-k4UDOnPZ3JkPe1Y-ZTOh7Qzwt49zzHwskwEglhFmwUWwlfe8i_F8z8yMtF10/s1600/IMG_20170128_170631.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX2OdXco3wbzlMfgAb7hAFQ9xxZnfLIBcaXglmlOoBRgRgBu5EXhTzzITMw4d1rJjClJWymyVzeN8wM8-k4UDOnPZ3JkPe1Y-ZTOh7Qzwt49zzHwskwEglhFmwUWwlfe8i_F8z8yMtF10/s400/IMG_20170128_170631.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Eren uns temps on tot estava per
fer (com ara) però on tot era possible. L’esperança és el motor que engega
l’acció (i la vida) i llavors hi havia molta confiança en el futur. Quan Rosa Solbes li va comunicar a
son pare que volia ser periodista, ell, un home represaliat per les seues
conviccions republicanes, li va voler llevar la idea del cap advertint-la que
poc periodisme podia fer amb la mordassa. M’imagine a Rosa responent el seu
progenitor, -amb l’actitud decidida i el tarannà vital que jo li he conegut durant
l’avinentesa en què va fundar i dirigir la primera ràdio pública valenciana- ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">No patisques, pare, les coses canviaran’</i>.
Això és justament el que ella va fer: contribuir al canvi de paradigmes narrant
com anaven produint-se els fets en la societat i en la política de les
acaballes del franquisme i de la llarga Transició valenciana. Temps dels GRAPO,
dels atemptats d’ETA i de l’assassinat del jove <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Assassinat_de_Miquel_Grau_i_G%C3%B3mez" target="_blank">Miquel Grau</a> mentre clamava
l’estatut d’autonomia a Alacant (ciutat que recentment l’ha reconegut amb el
nom d’un <a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/alacant-te-finalment-un-carrer-dedicat-a-miquel-grau/" target="_blank">carrer</a>). </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikp7PxDKa82ySVKiwH-6FR5aY3n3b4s-U7Lpx8YQceXp-GyQ4f1aLtS7-oRf5SJN_oep-RWNpnnHzig6q23OQz8CZyDI8gAWBaU-NbCbDujFRXbyZ6E-lS-aWYsWNHULhyKv-MBN6aslc/s1600/20170128_165815.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikp7PxDKa82ySVKiwH-6FR5aY3n3b4s-U7Lpx8YQceXp-GyQ4f1aLtS7-oRf5SJN_oep-RWNpnnHzig6q23OQz8CZyDI8gAWBaU-NbCbDujFRXbyZ6E-lS-aWYsWNHULhyKv-MBN6aslc/s400/20170128_165815.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En la presentació del llibre a la seu d'Intersindical a València</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">El seu primer cap, el mític <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Josep_P%C3%A9rez_Benlloch" target="_blank">J.J Pérez Benlloch</a>, la va enviar a buscar-se la vida quan ella arribà a la redacció
de Primera Pàgina amb ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">calcetins blancs’</i>
i va convertir-se en tota una reportera de diaris agosarats que estrenaven un
camí amb ‘l<i>a llengua solta</i>’ en els temps del ‘<i>sí senyor</i>’; des de publicacions
conservadoríssimes com la <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Hoja_del_Lunes" target="_blank">Hoja del Lunes</a> (dirigida pel pare de l’alcaldessa,
Rita Barberà) on ja va començar a esvalotar els homes d'ordre amb els seus
articles de contingut feminista; o en publicacions progressistes i
valencianistes, però profundament cristianes, com la revista degana en
valencià, <a href="http://www.saoedicions.com/qui-som/la-revista/" target="_blank">Saó</a>, on cosignava amb Emília Bolinches textos memorables
com aquell titulat (i que trobareu al llibre) ‘Empariues no pogué anar en les
llistes’. </span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF2ryxsfuZHpHqx0TM_blE3h_G-FF2yzH41NKp_WbdsecH0N0BtYmrVyFxIupw7BUGH8NYE9vofZ72sBjVsV1Mkmaz4sSGireLwzmrKO-8tp2ylk8jVFZBKxp7Zw1iNFYDGPKVJiCwOBE/s1600/20170126_001952.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF2ryxsfuZHpHqx0TM_blE3h_G-FF2yzH41NKp_WbdsecH0N0BtYmrVyFxIupw7BUGH8NYE9vofZ72sBjVsV1Mkmaz4sSGireLwzmrKO-8tp2ylk8jVFZBKxp7Zw1iNFYDGPKVJiCwOBE/s320/20170126_001952.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb J.J Pérez Benlloch, mestre dels mestres del periodisme insurgent</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">La seua consciència feminista l’ha
dut ha escriure diversos treballs amb visió de gènere. El primer fou ‘<a href="https://www.amazon.es/DONES-VALENCIANES-ENTRE-VOLER-PODER/dp/8487636845" target="_blank">Dones valencianes entre el poder i el voler</a>’ on analitza la participació femenina en
els òrgans de poder i en la política dels primers anys de la democràcia i de
l’estatut d’autonomia. El segon, '<a href="http://www.tandemedicions.com/val/novetats_edit.php?id=717" target="_blank">Matilde Salvador. Converses amb una escriptora apassionada</a>' (Tàndem Edicions) descriu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una dona valenta, capaç de compondre<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Matilde_Salvador_i_Segarra" target="_blank"> la primera òpera en valencià</a>, l'any 1943, en un ecosistema, el de la música
clàssica, molt masculinitzat. </span><br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">L’última obra de la qual Rosa Solbes és autora, publicada
fa uns mesos per la Universitat de València, és ‘<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Cambrils" target="_blank">Maria Cambrils</a>: el despertar
del feminismo socialista. Biografía textos y contextos (1877-1939) en
col.laboració amb la historiadora Ana Aguado i l’arxiver municipal de Pego,
Joan Miquel Almela. Aquest treball té un gran mèrit. En ell se’ns mostra
l’herència d’una d’aquelles dones republicanes que tenien discerniment polític
i treballaven per la igualtat de gènere entés com un dret fonamental. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maria Cambrils</b> era una dona
absolutament negada per la societat franquista i va ser amagada per la pròpia
família per por a les represàlies. La recerca de documentació per poder
rescatar-la de la memòria no va ser fàcil. En alguns documets que Rosa ha tret
de la foscor, Cambrils feia tocs d’atenció als seus companys de partit, que tot
i ser d’esquerres, es comportaven també de manera masclista. Una actitud que, ara
com ara, encara roman activa.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkdBtN8VBJ4c1Ho_Lc7DdtgYIAjDF6YzMRuXzENSbklmDhTujXGYZC4yq_IrJz70jo1GZSMcyn58DViAMzs0fyAqqWTzCbNVz34342j8cBLZOnSRhvm52dHjDFJo61IBdD-B2lt7EnAgc/s1600/20170125_235752.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkdBtN8VBJ4c1Ho_Lc7DdtgYIAjDF6YzMRuXzENSbklmDhTujXGYZC4yq_IrJz70jo1GZSMcyn58DViAMzs0fyAqqWTzCbNVz34342j8cBLZOnSRhvm52dHjDFJo61IBdD-B2lt7EnAgc/s400/20170125_235752.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb l'autora, Esperança Costa i la biografiada, Rosa Solbes </td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Rosa Solbes ha recuperat dones que
han fet coses dins d’un món patriarcal que les ofegava. Ella i els seus
contemporanis, conformen una baula essencial en la cadena de transmissió de la
nostra trencadissa memòria. I així és com<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ho percep l’editor i escriptor, Francesc Bayarri, des de l’editorial
<a href="http://www.austrohongaresa.com/" target="_blank">La companyia austrohongaresa de vapor</a>. Bayarri va proposar a <a href="https://twitter.com/esperansacosta?lang=es" target="_blank">Esperança Costa</a> fer aquesta biografia.
L’autora està avesada en matèria d’investigació periodística: El País, Levante,
ADN o Canal Nou són alguns dels mitjans on ha treballat i en la Unió de
Periodistes va crear la publicació, Periodistes. </span></div>
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Roig_i_Fransitorra" target="_blank">Montserrat Roig</a> (una altra dona
referent de qui es commeroren els 25 anys del seu traspàs) escrivia: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Recordem perquè algú abans ha recordat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si hi ha un acte d’amor aquest és la
memòria</i>”. Escaients sentències a les quals afegiria que recordar és també
un acte de justícia cap aquelles persones que ens han precedit i han obert
camins. El llegat més important que ens
transmet aquest llibre és el fet de mostrar com Rosa Solbes i els companys de
batalles van posar la seua vocació d’informar al servei de la societat, i a
més, en el cas de Solbes, amb una clarivident visió de gènere: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“no sé en quin moment vaig començar a ser
feminista. No fou una decisió premeditada. Vaig pel món amb les ulleres violeta’.</i> Ignore si és deliberat que tant l’autora, com la protagonista
de l’obra i la dissenyadora de la coberta, Virginia Contreras, siguen dones. En
qualsevol cas, estem davant d’una lectura inspiradora per a les noves
generacions d’estudiants que aspìren a fer reporterisme i no han ensumat l’olor
a tinta ni escoltat el soroll de les linotípies als tallers dels diaris. Dos
elements que a Rosa la van enganxar a l’ofici per sempre i que ara són
substituïts per l’asèptic i inabastable món digital. </span><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">La
biografia té dues parts.</span></b><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;"> La primera contextualitza, en format reportatge, un
temps de la història política, social i informativa dels 70 i 80 del segle xx a
través de la figura, la vida i la trajectòria de Solbes; i la segona mostra un
ric ventall dels seus textos, reportatges, columnes d’opinió, documents inèdits
i anècdotes que ajuden a comprendre la realitat valenciana dels darrers 40
anys. El llibre ens absorbeix amb descripcions d’escenes que hui
se’ns antoixen inimaginables, com aquella en què la periodista rep una
telefonada de govern civil a les dues de la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>matinada<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>avisant-la que van a retirar l’estàtua de Franco de la Plaça de
l’Ajuntament (llavors, Plaça del País Valencià). Rosa va botar del llit a
corre-cuita i se’n va anar a fer connexions radiofòniques d’aquell fet històric
envoltada de feixistes.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioaQeC5H2aQ-c4tLPkPlJis25rjCjUA4kgpMmzdLJonT2eYXd32w5zwtk0q_SuH_4e4pAMn6cd4eKQqh5aZHJyJ_15mC41JjgWctQlvfuL65U5P006l4XPLtRjeqAmSNFmlxmExbzY-iw/s1600/21290_398355633677688_1000060166397264466_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioaQeC5H2aQ-c4tLPkPlJis25rjCjUA4kgpMmzdLJonT2eYXd32w5zwtk0q_SuH_4e4pAMn6cd4eKQqh5aZHJyJ_15mC41JjgWctQlvfuL65U5P006l4XPLtRjeqAmSNFmlxmExbzY-iw/s320/21290_398355633677688_1000060166397264466_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Va dirigir
el setmanari progressista 'Dos i Dos'; va ser cap de reportatges de 'Valencia
Setmanal' i delegada de 'Interviu', 'El Periódico de Cataluña'<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i 'Tiempo' en la dècada dels 80;
responsable d'informació política, reportatges, suplements i local de 'Diario
de Valencia' (una publicació cabdal per a consolidar la democràcia); del 1983
al 1986, va ser cap de programes de Radio Cadena; a continuació va treballar de
redactora-presentadora d'informatius a TVE, també ha sigut columnista habitual
de El País. Solbes és pionera en el reporterisme insurgent i en la ràdio de
temàtica feminista: 'Entre nosotras', en Radio Cadena, esdevingué el primer
programa a tot l’estat d’aquestes característiques que després va tindre
continuïtat amb 'La otra mitad' de TVE. El 1989 fou la directora fundadora de
Canal Nou Ràdio (després rebatejada com a Ràdio Nou). Ha rebut el prestigiós
reconeixement dels <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Ventura_i_Beltran" target="_blank">Premis Vicent Ventura </a>pel seu compromís cívic. Ha format part de les
directives de diferents associacions socials i ha presidit la <a href="http://www.unioperiodistes.org/" target="_blank">Unió dePeriodistes Valencians</a>.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ella va
veure nàixer rtvv i va participar activament en la seua creació i posada en
marxa. El destí la va portar 23 anys després, i molt a pesar seu, a ser
testimoni directe- com a membre del Consell d’Administració- de l’aprovació
unilateral que va fer la majoria absoluta del Partit Popular a les Corts
Valencianes de la llei de tancament de rtvv i de la seua apagada el 29 de
novembre de 2013. Però eixa seria una altra història per a un altre llibre que es podria encomanar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a Esperança
Costa, una magnífica professional expulsada del mercat laboral que forma part de la tràgica llista dels 20.000 periodistes
que estan en l’atur des de l’any 2008 a tot Espanya. Un drama per a la
professió que albira un futur incert si no ens inventem noves formes de
treballar en el periodisme i en la comunicació.</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwlU8BCFDbEwfeFEaL-nUqRsqRbPR-PUY0Km-WnT9LGXdp8xC3ZhbyP5ZOcoQnkrxBlXun6r5Pgk_8fF9jGm86q6Unb6cxBtk5CmcWz29qcPHn4r5_7C9aFnP_IeiZ1f31MkiPOSetcb8/s1600/foto+micro+ra%25CC%2580dio+nou+IMG-20140913-WA0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwlU8BCFDbEwfeFEaL-nUqRsqRbPR-PUY0Km-WnT9LGXdp8xC3ZhbyP5ZOcoQnkrxBlXun6r5Pgk_8fF9jGm86q6Unb6cxBtk5CmcWz29qcPHn4r5_7C9aFnP_IeiZ1f31MkiPOSetcb8/s320/foto+micro+ra%25CC%2580dio+nou+IMG-20140913-WA0002.jpg" width="213" /></a></div>
<br /></div>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Allò que em suggereix la intensa trajectòria de Rosa Solbes és
plantejar-me la situació actual de la dona i el periodisme</span></b><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">. Les
facultats estan a vessar de xiques, en canvi elles són les que més prompte
abandonen la professió; les dones omplin les redaccions, però no arriben a
llocs de direcció. Segons les dades de l’associació <a href="http://www.clasicasymodernas.org/" target="_blank">Clásicas y Modernas</a>, un
observatori de la desiguatat de gènere en el món de la cultura i el periodisme,
només l’11% dels espais directius en mitjans de comunicació estan ocupats per dones i
encara resulta més sagnant quan pugem als Consells d’Administració que és on es
prenen les grans decisions. Potser si en els equips assessors de les empreses de comunicació hi
haguera dones, hi hauria més pedagogia. El llibre, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rosa Solbes. El periodisme insurgent </b>també contribueix a la visió
del món amb perspectiva de gènere, formació inexistent en les facultats de
periodisme. Només </span><span class="s1"><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">la
Universitat Autònoma de Barcelona compta amb un màster de comunicació i gènere
únic a Espanya que està tenint una gran demanda. I com a dada, fins i tot </span></span><span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">La BBC es
proposa quotes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de gènere al 50% per
a l’any 2020: <b><span style="font-family: "arial"; font-weight: normal;">es a
dir en tres anys ha d’haver-hi total paritat entre homes i dones en els
continguts de la programació i en els càrrecs directius de la corporació britànica.</span></b> </span><br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">És clar que no pot haver cultura igualitària
en els continguts (com propugna l’article 26 del capítol II de la LLei
d’Igualtat) si no hi ha equilibri en la participació, oportunitats i
reconeixement d’un i altre gènere. En eixe sentit, la Unió de Periodistes ha convocat una beca d'investigació amb l'objectiu de crear <a href="http://www.unioperiodistes.org/2017/01/19/convoquem-la-iii-edicio-de-la-beca-emili-gisbert/" target="_blank">la primera guia de dones expertes valencianes</a>. Una iniciativa del tot justa i necessària per tal de trencar definitivament amb la minsa presència de més del 50% de la població, que és el percentatge de dones que hi ha a Espanya.<a href="http://www.unioperiodistes.org/2017/01/19/convoquem-la-iii-edicio-de-la-beca-emili-gisbert/" target="_blank"> </a>Els mitjans tenen una gran responsabilitat en la construcció
de l’imaginari col.lectiu i són una ferramenta poderosa en la transformació
social, per això cal <span class="s1">educar la mirada per a poder elaborar
informacions no sexistes. </span></span><br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Jo crec que amb aquesta biografia reconeixem el deute de totes nosaltres amb una de les dones que ens ha
precedit. Amb el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>treball d’aquesta
periodista ens sentim esperonades a continuar conreant eixe camí pensant en nosaltres i en aquelles
que ens seguiran.</span><br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.0pt;">Gràcies
Esperança Costa per deixar-nos constància del pas de Rosa Solbes per la
insurgència.</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgENm6GEJUgZeeI9u-R7UbDbS0sQ0iFfczJ9sChuSnDz1vSJSABvmlUQyB-_AtWQFSvFEWIhmkjxAWPJkG0X1RHiuuuALMhO1TN1Qcs9YwSntuEKXO326ASwDJh2CtzsWRkSD7Yd8i5Ac8/s1600/20160212_125021.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgENm6GEJUgZeeI9u-R7UbDbS0sQ0iFfczJ9sChuSnDz1vSJSABvmlUQyB-_AtWQFSvFEWIhmkjxAWPJkG0X1RHiuuuALMhO1TN1Qcs9YwSntuEKXO326ASwDJh2CtzsWRkSD7Yd8i5Ac8/s320/20160212_125021.jpg" width="240" /></a></div>
<a href="https://www.ivoox.com/mural-20-un-mural-dones-audios-mp3_rf_10669613_1.html" target="_blank">Clica ací i escoltaràs el podcast de El Mural Ràdio de les dones on participa Rosa Solbes</a>.</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd; text-align: justify;">
<br /></div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-90855159451196320122017-01-13T08:28:00.003-08:002017-01-13T08:31:58.741-08:00Última entrevista a Enric ValorFa 17 anys de la mort del mestre de les rondalles, Enric Valor. He rescatat l'àudio amb la darrera
entrevista radiofò<span class="text_exposed_show">nica (una miqueta
accelerada) dos mesos abans de la seua mort (4/11/1999). Data en què va
ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant. Deu
minuts de conversa telefònica en l'informatiu Ara per Ara que vaig
presentar durant un temps. És realment entranyable escoltar l'homenot
Valor quan ens explica que ell és com Indurain amb un cor de poques
pulsacions. <a href="http://www.ivoox.com/enric-valor-radio-9-amalia-garrigos-audios-mp3_rf_3946929_1.html" target="_blank">Ací podeu escoltar-lo</a>.</span>alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-6682552335623583742016-12-23T14:07:00.000-08:002016-12-27T11:19:03.315-08:00L'àudio dels desitjos<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAVZCY25fLT6mDVz9hj4HhgxbfYcLVzVnHO7n58Y2XPvhhl6QVIATFELyrQgprh-Mr3hkq5bcg19-1c_C7aE9d8_dRabyaCpsFfdCXA7fyHEQNnWjL6YQLTz80JBfR7YT6BiYZfErZaqI/s1600/FB_IMG_1482365423713.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAVZCY25fLT6mDVz9hj4HhgxbfYcLVzVnHO7n58Y2XPvhhl6QVIATFELyrQgprh-Mr3hkq5bcg19-1c_C7aE9d8_dRabyaCpsFfdCXA7fyHEQNnWjL6YQLTz80JBfR7YT6BiYZfErZaqI/s320/FB_IMG_1482365423713.jpg" width="243" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="_5yl5">Els peus damunt d'una catifa voladora i al cap un núvol. El meu regal de Nadal entra per l'oïda caminant vers la utopia: il.lustració de la pintora surrealista
<a href="http://corinnegeertsen.com/" target="_blank">Corinne Geertsen</a>.</span><br />
<span class="_5yl5"><a href="http://www.ivoox.com/17-desitjos-valencians-per-al-2017-audios-mp3_rf_15352998_1.html" target="_blank">Escolta el podcast</a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana";">Benvolgut 2017:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana";">Esperem que en cadascun dels
365 dies que estan per vindre ens
alcem del llit amb ganes de vida. Es temps de fer recompte i relegar al calaix
de l’oblit tot allò que no ens ha fet bé o ens ha perjudicat. No podem començar
des de zero, perquè per fer això, hauríem de tornar a nàixer. Portem una
motxilla d’experiències: les dolentes ja no les podem evitar, han passat i
poden ser útils pel nostre aprenentatge. Les bones les hem de portar com una
bandera, sobretot aquelles que ens han fet riure amb altres persones que reien també
amb nosaltres.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana";">Enyorem als que ja no
estan. Si els estimem, haurem de
tindre’ls presents i sentir-los a prop. Deixa’ns atendre a aquelles persones
que estan amb tu quan apareixen les puces i piquen fort i tothom fuig del teu
costat, i a aquelles que quan romans en silenci, no necessiten omplir-lo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana";">Planifiquem el guió de
la nostra vida, però després ella va per lliure. Si tu pots influir-ne, 2017,
podries fer que la democràcia no gaste més maquillatge? Que els tres poders que
la sustenten siguen independents els uns dels altres i que la sobirània del
poble no siga segrestada? Que la
llengua d’Ausiàs March, Enric Valor o Vicent Andrés Estellés es gaste als
parcs, cinemes, centres comercials, supermercats, hospitals o qualsevol oficina
de l’administració pública? Que la ràdio i televisió valenciana puga nàixer ja
d’una vegada amb credibilitat i futur? Que els valencians rebem menys FLA i més finançament just; que estem connectats amb uns trens de rodalia del segle
XXI; que el corredor mediterrani ja és una prioritat real. Que no ens deixem
enganyar més amb rescats a entitas financeres i autopistes mesetàries. Que no
ens creiem la burra que ens volen vendre quan ens diuen que hi ha més ocupació
perquè un empresari pot acomiadar un treballador de mil euros per contractar-ne
dos per 500. Voldríem abandonar definitivament el mapa de la corrupció, suborns, i blanqueig de capitals i saber que vivim en un món lliure de violència
contra les dones, perquè ens volem vives! Que finalitzen els desnonaments i els
talls de llum eléctrica. Que </span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">L’IVA cultural passa del del
21% al superreduït del 4% afavorint la creativitat i la inversió en música,
arts escèniques, llibres o arts plàstiques. Que l’escalfament global del planeta i el canvi
climàtic és real i no hem de defallir demanant mesures que l’aturen malgrat
que el nou president nord-americà es posicione qualificant-lo de faula. </span><span style="font-family: "verdana";">Mirarem al món, i vorem com Síria
i Iraq han iniciat la pau i el fantasma del terrorisme ja no té cap raó de ser
perquè hem deixat de vendre’ls armes des d’Occident. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana";">Voldrem vore a la
pantalla i escoltar a la ràdio que la mar Mediterrània ha deixat de ser la
tomba de milers de persones que fugen dels països en conflicte. Que el patiment
dels refugiats no ens resulta indiferent; I que hem substiuit del nostre
vocabulari, caritat per solidaritat entre iguals.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana";">2017, Confia en nosaltres,
estima’ns, ajuda’ns a fer realitat algun dels nostres somnis, motiva’ns per continuar emocionant-nos amb una abraçada. Et demanem que, fins i tot, en els dies més freds i plujosos del teu
calendari ens impulses a mantindre la voluntat de ser bones persones i fer les coses millor.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-82775435060489850712016-12-23T03:43:00.000-08:002017-01-30T17:15:43.245-08:00En el 2017, encén la ràdio des de la teua escola<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
h2
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Título 2 Car";
mso-style-next:Normal;
margin-top:10.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan lines-together;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:2;
font-size:13.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:major-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:major-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:major-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:major-bidi;
color:#4F81BD;
mso-fareast-language:EN-US;
font-weight:bold;}
h4
{mso-style-link:"Título 4 Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-outline-level:4;
font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
span.Ttulo2Car
{mso-style-name:"Título 2 Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Título 2";
mso-ansi-font-size:13.0pt;
mso-bidi-font-size:13.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:major-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:major-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:major-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:major-bidi;
color:#4F81BD;
font-weight:bold;}
span.Ttulo4Car
{mso-style-name:"Título 4 Car";
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Título 4";
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:Times;
mso-ascii-font-family:Times;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-fareast-language:ES-TRAD;
font-weight:bold;
mso-bidi-font-weight:normal;}
span.textexposedshow
{mso-style-name:text_exposed_show;}
span.5yl5
{mso-style-name:_5yl5;}
span.7oe
{mso-style-name:_7oe;}
span.st
{mso-style-name:st;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy35ZzmVTnMPpeCVPjQnZ1q-WX5vq0F-qKKBqh5cSUzwc9v-1fq9Ikr8V26zcW54wFO6R-__4AM9Dpl81rZLvluoEm7GviXxt3clIK9GEcbbzxFuenFEBuMiQtzvwi7t-PiBhZ5C-ascU/s1600/15665512_625531534293429_4112908633917354672_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy35ZzmVTnMPpeCVPjQnZ1q-WX5vq0F-qKKBqh5cSUzwc9v-1fq9Ikr8V26zcW54wFO6R-__4AM9Dpl81rZLvluoEm7GviXxt3clIK9GEcbbzxFuenFEBuMiQtzvwi7t-PiBhZ5C-ascU/s400/15665512_625531534293429_4112908633917354672_n.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><b>L'educació és l'arma més poderosa per canviar el món</b>. Esta màxima
de Nelson Mandela es desenvolupada, en tota la seua esplendor, per la
comunitat educativa <a href="http://www.lacomarcal.com/" target="_blank">La Comarcal</a> de Picassent amb un projecte que potencia el
millor de l'alumnat impulsant la curiositat, la creació artistística i
l'esperit crític. Ho he pogut comprovar visitant l'escola ubicada a la Partida
de Les Canyades en plena natura, entre pinades i tarongers, amb patis sense
asfalt on els arbres van vestits amb malles fetes amb punt de ganxo de colors.
M'ha tocat la grossa quan he sigut entrevistada, juntament amb el músic <a href="https://www.facebook.com/jsaezmolero">Jesús Sàez,</a> <u><span style="color: blue;">(</span></u><a href="https://www.facebook.com/llumonline/">Llum</a>,
<a href="http://www.jabalinamusica.com/polar/">Polar</a>, Stand by
Connection...), per xiquets i xiquetes de secundària en l'emissora que han
creat, la Ràdio Comarcal, gràcies a un professorat que s'arromanga per fer conéixer
les eines de la creació radiofònica.<img border="0" height="18" src="file://localhost/Users/amalia/Library/Caches/TemporaryItems/msoclip/0/clip_image001.png" width="18" /></span><span style="font-family: "times"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">📻</span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><img border="0" height="18" src="file://localhost/Users/amalia/Library/Caches/TemporaryItems/msoclip/0/clip_image002.png" width="18" /></span><span style="font-family: "times"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">🎤</span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> Estic
impressionada pel treball col.laboratiu d'esta cooperativa escolar. Gràcies, <a href="https://www.facebook.com/raul.almudever">Raul Serrador Almudever</a>, per
fer-me'n còmplice.<a href="http://www.ivoox.com/programa-nadal-2016-audios-mp3_rf_16559772_1.html" target="_blank"> Clica ací i escolta el podcast del programa de La Comarcal</a>.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhad9SKR5GHfK9SZ4fOisgNAbFk9v0zJnyxfwFPRO9bBgbOw3NIx9aQ3dugDhOurMgLu2yRTWj84jePAs63g88PB0B-1MKeeKE8NN2H_BbcpJvacvqJYXb7kqDJKtFU-lbgu0SxcuI6RFI/s1600/15665559_625531724293410_4660420963519691930_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhad9SKR5GHfK9SZ4fOisgNAbFk9v0zJnyxfwFPRO9bBgbOw3NIx9aQ3dugDhOurMgLu2yRTWj84jePAs63g88PB0B-1MKeeKE8NN2H_BbcpJvacvqJYXb7kqDJKtFU-lbgu0SxcuI6RFI/s400/15665559_625531724293410_4660420963519691930_n.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Compartir
experiència amb Jesús -que es defineix com un mestre, músic, educador, pedagog i
pare i afirma que en ocasions veu genis i que li agrada l'ensenyament com una
forma de vida-, ha resultat molt nutritiu. </span><span style="font-family: "verdana";">Qui pense en els
llibres infantils com a creacions menors, s'equivoca profundament. </span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">La mostra le tenim en el seu darrer treball, el
llibre-disc farcit de pop i rock, <u><span style="color: blue;">Marieta Ganduleta. </span></u></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2LjRIt3V9yhwa6AvsL30_snQb1dfX0YIozVa96yU5TTv0EWRfiXKGGzR7C_0NnOdT3Q8CwJCYuavPH3gSVJpOd-uKRhPA0NDDmSVGFw1UHuD3YHn1ojysA3xnMwg_IAKgZohxIecBeAE/s1600/15542144_625531917626724_2924299283950348705_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2LjRIt3V9yhwa6AvsL30_snQb1dfX0YIozVa96yU5TTv0EWRfiXKGGzR7C_0NnOdT3Q8CwJCYuavPH3gSVJpOd-uKRhPA0NDDmSVGFw1UHuD3YHn1ojysA3xnMwg_IAKgZohxIecBeAE/s400/15542144_625531917626724_2924299283950348705_n.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En la ràdio de La Comarcal de Picassent.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana";">La professora <a href="http://www.gemmalluch.com/" target="_blank">GemmaLluch</a> afirma que les històries viuen entre nosaltres des del principi de la humanitat.
Els éssers humans sempre les hem contades a la família, als amics, als veïns o
fins i tot als desconeguts. Amb elles, teníem notícies de terres llunyanes, sabíem
per què una tempesta havia acabat amb la collita de tot un any o ens explicaven
per què una persona estimada havia mort. <a href="http://www.ivoox.com/mural-13-el-mural-les-lletres-audios-mp3_rf_4721446_1.html" target="_blank">L’experiència es converteix en paraula i la paraula</a>, a força de repetir-la, forma una tradició. Una tradició narrativa
que ens ha ensenyat a parlar. </span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana";"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=14weysrnvZs" target="_blank">Clica ací</a>. Voràs i escoltaràs el
podcast de <a href="https://www.escolavalenciana.com/categories/index/534/el-mural-programa-de-radio" target="_blank">El Mural</a> amb ‘les bones notícies de la Rosa de paper’, realitzat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pels alumnes de La Gavina i La Masia.</span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana";"><a href="http://www.ivoox.com/valencia-radio-el-mural-15-audios-mp3_rf_8733471_1.html" target="_blank">La paraula és també memòria</a>,
evocació del passat d’aquelles persones que l’han teixit, que l’han construït
amb esforç per a nosaltres. Usem la paraula per a transmetre i compartir
informació i això ho podem fer com els grans professionals de la comunicació i
també com els xiquets a través de Ràdioescola. Un concepte que defineix l’experiència
engrescadora d’introduir la ràdio com una eina pedagògica per a
transformar i millorar la qualitat educativa. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihkEfG7K23KWEiW2BFUmUYZjX78zsl602YFiEcvEbiTwBCqAqkVO7QlzPhn3a9XECWioz_iS-I8f23uX2VE2iKGwPggP9dZeG3P1HCbYjiiFqMteD8hjjiMVVP5VxgjSAEwB7yhAYC-z8/s1600/15622599_625531664293416_419645475355612988_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihkEfG7K23KWEiW2BFUmUYZjX78zsl602YFiEcvEbiTwBCqAqkVO7QlzPhn3a9XECWioz_iS-I8f23uX2VE2iKGwPggP9dZeG3P1HCbYjiiFqMteD8hjjiMVVP5VxgjSAEwB7yhAYC-z8/s400/15622599_625531664293416_419645475355612988_n.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana";"></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><b>Què
aporta la ràdio a l’escola en el procés d’aprenentatge dels alumnes?</b> Gemma Lluch assenyala que amb la ràdio els xiquets aprenen a
elaborar un guió per a ser dit, a parlar per a una audiència, a adaptar el
missatge a les característiques del mitjà radiofònic, desenvolupen codis
textuals i sonors per expressar tot allò que volen dir sense l’ajuda de la
imatge o la gestualitat.</span></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br />
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><a href="http://www.ivoox.com/ceip-cremona-d-alaquas-el-mural-1-fragment-audios-mp3_rf_3190305_1.html" target="_blank">Clica al podcast de El Mural enregistrat al CEIP Cremona d'Alaquàs</a>. </span></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><a href="http://www.ivoox.com/ceip-cervantes-valencia-el-mural-2-fragment-audios-mp3_rf_3276887_1.html" target="_blank">Escolta ací el podcast de El Mural enregistrat a l’Escola Cervantes de València</a>.</span></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;">Aprenen
que el procés d’escoltar no és passiu, sinó que adopta un paper actiu des del
principi perquè han de deduir, només de la paraula oral, tot els significats
conceptuals, el context, el sentit global d’allò que escolta. A més, han de
dominar el text expositiu, narratiu, argumentatiu i instructiu. Han d’aprendre a
respectar l'opinió de l’altre, </span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;">esperar el seu torn</span>. Han de saber
emocionar i comunicar amb sentiments. Vestir cada paraula amb la força d’allò
que volen comunicar. Han de poder captivar a qui escolta amb una única arma: la
veu, la paraula, el so.</span></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><a href="http://www.ivoox.com/els-contes-del-sambori-plutonet-i-big-audios-mp3_rf_3813801_1.html" target="_blank">Escolta ací la dramatització d’un conte dels Premis Sambori</a>.</span></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><a href="http://www.ivoox.com/els-contes-del-sambori-el-mural-14-fragment-audios-mp3_rf_7790485_1.html" target="_blank">Àudio d’un altre conte del Sambori</a>.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><a href="http://www.ivoox.com/els-contes-del-sambori-el-mural-1-fragment-audios-mp3_rf_3191298_1.html" target="_blank">Podcast Sambori.</a> </span></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><a href="http://www.ivoox.com/mural-18-el-mural-radioescola-audios-mp3_rf_10014121_1.html" target="_blank">EscolaValenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars</a>. <a href="https://www.facebook.com/alba.veryser" target="_blank">Alba Veryser</a> fa cursos senzills per tal d'ensinistrar els professors en el món de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Audacity" target="_blank">l'audacity</a>. A hores d’ara, més d'una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio
com a contingut pedagògic i la família de ràdioescoles va creixent
progressivament, des del Pinós (a la comarca del Vinalopó Mitjà) fins a les
Coves de Vinromà (a la Plana Alta). Esta iniciativa concep la ràdio aplicada a totes les àrees curriculars
i nivells educatius. Un mitjà que ofereix eines creatives als alumnes per
jugar, divertir-se, treballar en equip i ser protagonistes amb les
seues veus.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGmHylXDG38b8qmpEUh0vdEr8z2KnyABzmoYiSr2fdeV4XaRomuM0CLGab7ewTR-j7lwJRGTjmMojMrE2yMN1hDZtYLazafkdcQuyNlxBImxU_JPDutmD_DQxLS2GIHnBkwU01zTyg9Pc/s1600/15697313_625531687626747_1285195141993890205_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGmHylXDG38b8qmpEUh0vdEr8z2KnyABzmoYiSr2fdeV4XaRomuM0CLGab7ewTR-j7lwJRGTjmMojMrE2yMN1hDZtYLazafkdcQuyNlxBImxU_JPDutmD_DQxLS2GIHnBkwU01zTyg9Pc/s400/15697313_625531687626747_1285195141993890205_n.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><a href="http://www.ivoox.com/paraula-i-radio-escolar-el-mural-audios-mp3_rf_11006565_1.html" target="_blank">Escolta ací el podcast de El Mural dedicat a la Jornada de ràdios escolars</a> des de la
Facultat de Magisteri de València.</span><br />
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4kLJ0JKoAhK-G9uwXJYP-Y3Q3FO1qTZsl3tdD70zIJsIlIydr4ALb9ss_Pk8s0MbWJvlly77wcSSjR0cj3KjMzLh_NleQXYrDWv9hES4_i2T2sC_Ah8OoKDtSYqo_plkehRX40xMqZdg/s1600/15590803_801498179988770_7906839843280629780_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4kLJ0JKoAhK-G9uwXJYP-Y3Q3FO1qTZsl3tdD70zIJsIlIydr4ALb9ss_Pk8s0MbWJvlly77wcSSjR0cj3KjMzLh_NleQXYrDWv9hES4_i2T2sC_Ah8OoKDtSYqo_plkehRX40xMqZdg/s400/15590803_801498179988770_7906839843280629780_o.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En la Ràdio de La Comarcal de Picassent</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;">Hi ha més
iniciatives radiofòniques als centres educatius, com ara, <a href="http://www.1entretants.cat/" target="_blank">la xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià</a>, <a href="http://1entretants.ning.com/events/curs-de-radio-1entretants-2016-17?xg_source=activity" target="_blank">Un entre tants</a>, i els tallers de veu i so que fa arreu del nostre territori l’actor de
doblatge, <a href="https://www.facebook.com/CCarlesSalvador/photos/?tab=album&album_id=1109446175798849" target="_blank">Francesc Fenollosa</a>.</span><br />
<br />
<b>Una manera molt útil d'unir sinergies.</b><br />
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;"><a href="http://www.pequeradio.es/" target="_blank">PequeRadio</a> emetrà els podcasts
especials de Nadal d’<a href="https://www.escolavalenciana.com/" target="_blank">Escola Valenciana.</a></span><span style="font-family: "verdana"; font-weight: normal;"> Nou centres que
formen part de la xarxa de ràdios escolars tindran un espai radiofònic en la primera i única emissora desenvolupada per xiquets
en freqüència modulada.</span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> Dilluns 26 de desembre es difondrà el primer programa de la xarxa
escolar de ràdios i fins el 28 a les 21'35 hores els més de 400.000 oients
diaris de PequeRadio podran gaudir del treball dels alumnes en la 90.1 FM. </span><br />
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuJkBdjyHD8rMLzX9Ap0pojDfA6HAFSITWi1w5EOwXNRqF1c2DDZXRyG_thRPD36JxIiM03RK0Vf2wXumQJF4xg_51TCK5dRbQsnMLML-qg381TzNP2xNYUF1alfsI1a6AbLK7zEbusYA/s1600/15665425_625531574293425_502993524043408858_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuJkBdjyHD8rMLzX9Ap0pojDfA6HAFSITWi1w5EOwXNRqF1c2DDZXRyG_thRPD36JxIiM03RK0Vf2wXumQJF4xg_51TCK5dRbQsnMLML-qg381TzNP2xNYUF1alfsI1a6AbLK7zEbusYA/s400/15665425_625531574293425_502993524043408858_n.jpg" width="220" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;">Internet,
la web social, ens va portar un joguet nou a casa i a l’escola. En ocasions,
hem vist que en comptes de parlar de comunicació parlàvem de màquines, de
programes, d’entorns. Atrapats per la tecnologia no podem oblidar l’essència:
la paraula. Adquirir una competència oral i escrita. Treballar per una
ciutadania capaç de comunicar, de posar paraules al que volen. Com afirma la doctora
en filologia, <a href="https://www.blogger.com/">Gemma Lluch</a>, <b>La ràdio és el <span style="color: black; font-family: "verdana"; font-weight: normal;"><b>rovell de l’ou, perquè una paraula val
més que mil imatges</b>.</span></b></span></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;">E</span><b><span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;">l professor i impulsor de la xarxa d'emissores municipals valencianes, <a href="https://www.facebook.com/search/all/?q=Ezequiel+Castellano" target="_blank">Zequi Castellano</a>, </span></b><span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;">anima </span><span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;">a</span><b><span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;"><b> </b>Escola Valenciana<b> </b></span></b><span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;">a fer un forat en la seua web que</span><b><span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;"> visibilitze estes </span></b><span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;">propostes</span><b><span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;"><b> </b>per tal</span></b><span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;"> <i>d'embotinar-les</i> seguint els moments assenyalats al calendari cívic (dia de la pau, festa de l'arbre, dia de la dona, dia mundial de l'aigua, dia de les lletres valencianes, etc). </span><b><span style="color: black; font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal;"><b>En el 2017, fem Escola també amb la ràdio</b>.</span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXWdbQjCWEVt2atz13bNCsQmzUfLTVK4LXfHwUkTIlEpUusfthSttHVpKot9Jy1_V8Xq7Pkk38LJNNFSz_AU1O_8W8SA0FGddvnwEYk6QvBEq79m_5NMwGFCAn1YMP0xfKSVbQGia5fg0/s1600/15590345_625531944293388_825623975126990999_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXWdbQjCWEVt2atz13bNCsQmzUfLTVK4LXfHwUkTIlEpUusfthSttHVpKot9Jy1_V8Xq7Pkk38LJNNFSz_AU1O_8W8SA0FGddvnwEYk6QvBEq79m_5NMwGFCAn1YMP0xfKSVbQGia5fg0/s400/15590345_625531944293388_825623975126990999_n.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-15594405574426169862016-12-14T16:35:00.001-08:002016-12-15T06:52:34.505-08:00Premis Tirant Avant 2016<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKYMt6DxcyGjlUd_nh1L76JFLJ2pSDtE7ym6JLgnYXeWr7kznxpZDTfo4WfWGtjoO8z3uP5OXAttEs6TGnczz-nXtpKJmWKou4o4egsUKYf28LbFP_P2IFEiQQLPNLrBWl_kL-ylmm2Jo/s1600/DSC01633.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKYMt6DxcyGjlUd_nh1L76JFLJ2pSDtE7ym6JLgnYXeWr7kznxpZDTfo4WfWGtjoO8z3uP5OXAttEs6TGnczz-nXtpKJmWKou4o4egsUKYf28LbFP_P2IFEiQQLPNLrBWl_kL-ylmm2Jo/s320/DSC01633.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
span.textexposedshow
{mso-style-name:text_exposed_show;}
span.58cl5afz
{mso-style-name:"_58cl _5afz";}
span.58cm
{mso-style-name:_58cm;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
--></style><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<br />
<span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">Entenc que un premi és un d</span><span style="font-family: "verdana";">o que es confereix públicament en reconeixement d'un mèrit; una
recompensa per l’esforç i el treball ben fet; una manera d’encoratjar el
guardonat i estimular-lo en la superació; un espill on emmirallar-nos per posar
en valor la nostra tasca; un espai comú de motivació que fa augmentar
l’autoestima com a individus i com a col.lectivitat. Per tots eixos motius
aprecie tant el trident format per Júlia Sorlí, Mario Viché i Francesc
Fenollosa, fundadors de <b>l’Agència d’Informació, Formació i Foment de
l’Audiovisual </b>(Aiffa) que, malgrat l’estat comatós del sector audiovisual
després del colp assestat a RTVV, continuen fomentant la joia i l’esperança a
través de la cita anual amb els Premis Tirant, també coneguts com el Festival
Internacional de l'Audiovisual Valencià. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6XiMScTndBMtxXs6eCgl80-htlYO03UYbFXOtt6PmDrZdLL1mfqtEaMrrsstGTcby24hcOO1R7WoaAyj5GBX-M-V3yZ0Wrtoi6PXk5HcQ9ISEMOH40UGcQcKLSucoW7e5WD3_WvDUML4/s1600/20161212_200906.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6XiMScTndBMtxXs6eCgl80-htlYO03UYbFXOtt6PmDrZdLL1mfqtEaMrrsstGTcby24hcOO1R7WoaAyj5GBX-M-V3yZ0Wrtoi6PXk5HcQ9ISEMOH40UGcQcKLSucoW7e5WD3_WvDUML4/s320/20161212_200906.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 16.0pt;"> </span>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
--></style><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;">Actualment els guardons es
lliuren en el marc del Festival de curts de <b>Radio City </b>a València. La seua primera
edició va tindre lloc el 1997 i durant dotze anys, fins el 2009, eren
organitzats conjuntament amb el Club Diario Levante: una seu oberta al debat,
cicles musicals, conferències i jornades relacionades amb la creació cultural.
El Club va desaparéixer dos anys després a causa de la crisi de la premsa
escrita en paper. No obstant això, els Tirant continuen avant. El cinema de la
<b>Secció Oficial</b> és l'esdeveniment més important del cicle. Altres
ressenyables són la <b>Secció Especial </b>i<b> el Tirant Escolar</b> destinat als centres
educatius. Dins del lliurament dels premis, s'honora totes les branques tècniques
i artístiques del cinema (llarg, curt, documental), televisió i videoclip. </span><br />
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"> </span>
<span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 16.0pt;"></span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh67joSezy0Ose61KVMnBHVjOGQ1E6-jCGnbpKJIcfxpWbtwftt_evsgOriH7zFZiQvHDMJhQ1KCR6x55SqRI20mQMLYpaenFF5Zi5Ny_bGCuE5HTvJys23BbTTZc181h8fmOxQ5vOvHj4/s1600/IMG-20161212-WA0011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh67joSezy0Ose61KVMnBHVjOGQ1E6-jCGnbpKJIcfxpWbtwftt_evsgOriH7zFZiQvHDMJhQ1KCR6x55SqRI20mQMLYpaenFF5Zi5Ny_bGCuE5HTvJys23BbTTZc181h8fmOxQ5vOvHj4/s320/IMG-20161212-WA0011.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"></span>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><b>Els Premis Tirant Avant Escolars </b>es lliuren a la
Facultat de Magisteri de la Universitat de València des de fa onze anys i
promouen les creacions audiovisuals desenvolupades per l’alumnat dels centres
d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat, especial o cicles
formatius de tot el País Valencià durant els últims dos anys. Aquesta
iniciativa té per objectiu dinamitzar i fer confluir les diferents
manifestacions creades. Els treballs
són rabiosament inspiradors per la il.lusió que s’inocula als alumnes a partir
de la iniciativa d’un professorat admirable que entén l’ensenyament com una eina que potencia la imaginació, la curiositat i el sentit crític. Les propostes
impressionen per la seua originalitat amb produccions ben diverses: hi ha hagut
obres de ficció, documental, cinema mut, animació, òpera, videoclip,
videocreació, rutes, experiments científics, misteri, doblatge…, temàtiques de tota mena, no estrictament relacionades amb les matèries d’estudi
curricular. Enguany, per primera vegada, aquest concurs ha comptat amb la
participació de <b>podcasts de ràdio</b>, modalitat en la qual <b>Escola Valenciana</b> ha
col·laborat a través de la xarxa de ràdios escolars que formen part del
projecte RàdioEscola. Un total de 20 enregistraments hi han concorregut. El
representant de l’entitat cívica, Emili Gascó, i <i>l'entrenadora</i>
dels professors i una autèntica mestra de l'<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Audacity" target="_blank">audacity</a>, Alba Veryser -carregats de caixes de colors que els feien semblar els Reis Mags de l'Orient- han guardonat als centres Ins de Vila-seca (el Baix Camp) pel podcast El català
ens té a nosaltres, al col·legi de la Nostra Senyora de la Consolació, de
Vila-real (la Plana Baixa) pel podcast Cantem en Valencià, i al CEIP l’Alfàs de
Pedreguer (la Marina Alta) pel podcast Fem Ràdio. La passió i el comboi que
porten les comunitats educatives a l’hora de fer ràdio en equip és
envejable i demostra com el mitjà del so pot ser un instrument molt útil per a
l’aprenentatge durant tot el procés creatiu de guió, realització i locució. El
podcast (que no és més que un àudio emmagatzemat i compartit a través
del <i>planeta internet</i>) és un gran avanç per implicar els més joves en l’hàbit de
l’escolta radiofònica. </span><br />
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"> </span>
<br />
<span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZG_GiEDGhmfp8hhZGyx9BAzN9MNWK0g1yr-SKNnI9MqJKhhTgjcmVWL5Sn__BalzimsFjHADSYn7KMAEECUKZTf3VF8z2XQkFWYqXMNrBz3P_vl98Ex1QU4QXXQXfqvWANSkkBuZO36M/s1600/20161212_194741.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZG_GiEDGhmfp8hhZGyx9BAzN9MNWK0g1yr-SKNnI9MqJKhhTgjcmVWL5Sn__BalzimsFjHADSYn7KMAEECUKZTf3VF8z2XQkFWYqXMNrBz3P_vl98Ex1QU4QXXQXfqvWANSkkBuZO36M/s320/20161212_194741.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br />
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><span class="textexposedshow"><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
</span></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-outline-level: 5; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span style="font-family: "verdana";">Al bell mig d’aquest brollador creatiu,<b> El Mural ha estat reconegut amb
el Premi Especial de Ràdio</b>.</span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">El guardó reconeix als professionals que hem fet possible la confecció dels programes distribuïts, a través d’Escola Valenciana, per
una trentena d’emissores en FM. Durant dos anys (des de maig de 2014 fins al maig de 2016) els micròfons s'han encés
per donar veu a personatges referents del món de la cultura, el cinema, la comunicació, la música i també els centres escolars on l’equip del Mural ha fet
ràdio amb xiquets i adolescents intentant omplir el buit de mitjans de
comunicació en valencià després de l’orfandat mediàtica que deixà el tancament
de l’ens Ràdio Televisió Valenciana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-outline-level: 5; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjocEY8j6GLvCUqw9wKraYQi6dpXokNeAxaphXG_fxhlq6Lsu0ehnXAB5GIAiYxPgbs7oOilmG2WiJE6ryIWzNidxpGc1mDZ-8To-SNK-PiagrzoQE77PHWqJ47j2myttVy0HdzLscYZoc/s1600/20161212_194538.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjocEY8j6GLvCUqw9wKraYQi6dpXokNeAxaphXG_fxhlq6Lsu0ehnXAB5GIAiYxPgbs7oOilmG2WiJE6ryIWzNidxpGc1mDZ-8To-SNK-PiagrzoQE77PHWqJ47j2myttVy0HdzLscYZoc/s320/20161212_194538.jpg" width="261" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-outline-level: 5; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-outline-level: 5; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd;">
<span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span><span class="textexposedshow"><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><span class="textexposedshow"><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;">A l'aula de Magisteri em vaig
trobar amb gent professional del mitjà com <a href="https://www.facebook.com/vicentequintana">Vicente Quintana</a>, l’actriu <a href="https://www.facebook.com/julia.sorli.9">Júlia Sorlí</a> o el crack 'Geni
Tortuga de la Bola del drac', <a href="https://www.facebook.com/fenollosa">Francesc
Fenollosa Ten</a> que va conduir l'acte d'una manera àgil i engrescadora. També
hi era la periodista i apassionada del cine <a href="https://www.facebook.com/joana.chilet">Joana Chilet</a> i em va encantar
retrobar-me amb <a href="https://www.facebook.com/paqui.mendez1">Paqui Méndez</a>
qui ha estat reconeguda amb un guardó especial per la seua trajectòria
durant una dècada fent i organitzant cinema per la igualtat escampant la visió de gènere a les aules. <a href="https://www.facebook.com/xriberasoler">Xelo Ribera Soler</a> i jo hem
celebrat l'alegria de rebre un <a href="https://www.facebook.com/hashtag/tirantavant?source=feed_text&story_id=620854558094460"><span class="58cl5afz">#</span><span class="58cm"><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">TirantAvant</span></span></a> i hem recordat a la resta de
l'equipet del Mural: Iñaki Mazkiaran i Pepe Moreno i els col.laboradors Jordi
Cabezas, Pau Vendrell o Cristina Mollà. Gràcies, Escola Valenciana per
haver-nos donat l'oportunitat de fer ràdio en FM i en línia. Sempre ens quedaran
els podcast, que podeu escoltar clicant <a href="https://www.escolavalenciana.com/categories/index/534/el-mural-programa-de-radio" target="_blank">ací </a>amb els dissenys, per a cada remesa d'El Mural, ideats per <a href="https://www.facebook.com/amiguet">Cèsar Amiguet</a>. </span></span></span></span></div>
</div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1cMVrd8kt2MEOd82hbVsLNzH_RIMWkCkpPmDGC3uh77RUalMN5b0rSkRmMjbFanoa_uph43hyWyKupco0zoDSU9tNEo3A9UqJOlZhw4LA878hRIP7N4x17v8FpyQhwA4M52uuEXlzCGU/s1600/20161212_230618.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1cMVrd8kt2MEOd82hbVsLNzH_RIMWkCkpPmDGC3uh77RUalMN5b0rSkRmMjbFanoa_uph43hyWyKupco0zoDSU9tNEo3A9UqJOlZhw4LA878hRIP7N4x17v8FpyQhwA4M52uuEXlzCGU/s320/20161212_230618.jpg" width="298" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<span class="textexposedshow"><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-65637514088755873742016-12-11T07:50:00.001-08:002016-12-11T08:04:04.064-08:00Subsòl<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGiCYLYI_QzwfAfm5X3Sp1ojxrna55H4Oj5bAH_Hl5xo-kB1LGVTAbMfcvIscEY7XpSrpZ7wL_MAk_Oa0k0uAZZXCUXlFOvhLKwP0opCKANuXsyAvqgXq6WMm_6GMLmNuCzNhXc9vvAcQ/s1600/FB_IMG_1481471571528.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGiCYLYI_QzwfAfm5X3Sp1ojxrna55H4Oj5bAH_Hl5xo-kB1LGVTAbMfcvIscEY7XpSrpZ7wL_MAk_Oa0k0uAZZXCUXlFOvhLKwP0opCKANuXsyAvqgXq6WMm_6GMLmNuCzNhXc9vvAcQ/s320/FB_IMG_1481471571528.jpg" width="314" /></a></div>
A casa estem revisant alguns àudios de fa anys que es van emetre en
directe al programa de cultura 'Alta Fidelitat' de Ràdio 9 i que ara són
podcast. Un exemple d'això és l'obra <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/page.php?id=1614009515526219" href="https://www.facebook.com/Subs%C3%B2l-Unai-Siset-1614009515526219/">Subsòl Unai Siset</a> de <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/page.php?id=62155899629" href="https://www.facebook.com/Bromera/">Bromera</a>
(2010) on sis escriptors i una escriptora de renom, de la mateixa
generació i valencians de naixement o d'adopció, fan un joc literari a
partir d'una fotografia del metro de París del 1979, de <a href="http://www.peterturnley.com/" target="_blank">Peter Turnley</a>, a
través dels quals coneixem els somnis, frustracions i secrets d<span class="text_exposed_show">'unes
persones que gràcies al doble objectiu de la fotografia i la
literatura esdevenen personatges. La realització sonora de Pepe Moreno
crea unes atmosferes reals per a una ficció radiofònica. <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1258705143" href="https://www.facebook.com/ecamps">Esperança Camps Barber</a>, <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100007790134685" href="https://www.facebook.com/vicent.uso">Vicent Usó</a> <a href="http://www.llibresvalencians.com/Alan-Greus_va_17_134_0.html" target="_blank">Àlan Greus</a>, <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100001615401795" href="https://www.facebook.com/pasqual.alapont">Pasqual Alapont</a>, <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100011483910291" href="https://www.facebook.com/profile.php?id=100011483910291">Manel Baixauli</a>, <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100001216885316" href="https://www.facebook.com/vicent.borras">Vicent Borràs</a> i <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1639525170" href="https://www.facebook.com/urba.lozanorovira">Urbà Lozano Rovira</a> formen el col.lectiu Unai Siset. En l'àudio <a class="profileLink" data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1343744347" href="https://www.facebook.com/eva.denia">Eva Dénia</a>
també n'és protagonista amb la seua música molt vinculada a França i a
Brassens. Ha passat una dècada i entre els escriptors continua viva la
complicitat. Tant de bo Unai Siset faça alguna altra obra coral i hi
haja una ràdio que puga contar-ho. <a href="http://www.ivoox.com/subsol-ficcio-radiofonica-audios-mp3_rf_14516942_1.html" target="_blank">Ací podeu escoltar el podcast</a>.</span>alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-58011021609130456142016-12-02T15:13:00.000-08:002016-12-02T15:37:55.758-08:00Com quan érem veu i so<a href="https://www.youtube.com/watch?v=hjJ8PTg1b7E" target="_blank">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
</a><br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style><span style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><i><span lang="ES" style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; font-style: normal; line-height: 115%;"><b>Com quan érem
veu</b> i so</span></i><span lang="ES" style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> és un tema del disc <b>Sol
d'hivern</b> que està dedicat als treballadors i treballadores afectats pel primer
expedient de regulació d'ocupació de RTVV. La idea va sorgir a partir de la
publicació de la <a href="http://alta-fidelitat.blogspot.com.es/p/carta-canal.html">carta a Ràdio 9</a>
que vaig escriure la mateixa nit (18 de desembre de 2012) en què
vaig ser acomiadada amb un correu electrònic -juntament amb molts altres companys-, després d'haver estat fent ràdio
durant 24 anys. Un text que, segons conta Xavi Ivànyez, cantant de la banda de
Xixona <a href="http://mugroman.bandcamp.com/track/com-quan-rem-veu-i-so" target="_blank">Mugroman</a>, el va trasbalsar fins el punt d’inspirar la lletra de la cançó. Un equip de
professionals de la televisió valenciana, pertanyents a la plataforma MildeNou,
va enregistrar i realitzar este <a href="https://www.youtube.com/watch?v=hjJ8PTg1b7E">vídeo clip </a></span> que narra una situació trista en la qual hi ha un divorci forçat entre
periodista i periodisme, entre la veu i el so, entre la persona i els
objectes. Com si es tractara d'una relació de parella, en l'audiovisual es mostra la
vida després de la separació (d'ambdues parts). A mesura que evoluciona la
cançó i guanya instrumentació i força, la història avança,
a poc a poc, cap a l'optimisme i l'esperança finalitzant amb un crit clar: "Tornaràs... Com quan érem veu i so"<i>.</i> </span>alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-33148570129335872022016-12-02T14:30:00.004-08:002016-12-02T15:40:04.568-08:00Primer reportatge sobre l'ERO de RTVV<a href="https://www.youtube.com/watch?v=a1WjIu2doaM" target="_blank">Vídeo del primer treball audiovisual de Teulà Produccions</a>. RTVV RESET (any 2013) amb el qual s'ha volgut donar veu als
treballadors i treballadores acomiadats. RTVV la volem nostra, sense corrupció, en valencià, de qualitat, pública i plural. <br />
<br />
Treball realitzat per alumnes del Cicle Superior d'Imatge de l'IES Veles e Vents del Grau de Gandia.alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-36684529446888891222016-11-24T10:10:00.002-08:002016-12-02T16:13:13.373-08:00Idees i percepcions sobre Montserrat Roig<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoHeader, li.MsoHeader, div.MsoHeader
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Encabezado Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:center 212.6pt right 425.2pt;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
span.EncabezadoCar
{mso-style-name:"Encabezado Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:Encabezado;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>Quan Montserrat Roig
escrivia</b> el 1987 ‘la veu melodiosa’ jo estudiava periodisme a la Universitat Autònoma
de Barcelona i vivia en l’Eixample, prop de Bailén, el seu carrer de tota la
vida des d’on el talent de la Roig sucava en els veïns que hi habitaven i
inspiraven el tarannà dels personatges de les seues novel.les. En aquells anys
jo també era una mena de <i>Càndida
voltaireiana</i>, com l’Espardenya, el protagonista de ‘la veu melodiosa’ que surt
del seu petit paradís i descobreix el món regit pel caos de la gran urbe amb un
deler irrefrenable.</span></span><br />
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";">“No hi ha res que et
compense tant com escriure” deia la Roig. La sisena de set germans va començar
am l’escriptura perquè s’hi fixaren en la seua persona. Per tal que els altres
sapigueren que ella també hi existia. Publicà llibres, guanyà premis
literaris i va fer reporterisme i televisió des d’una militància antifranquista
i amb plena consciència feminista.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>La literatura, el periodisme
i la sana i justa captinença de Montserrat Roig</b> mostren les cares polièdriques que
representen la modernitat d’una època que transitava entre corrents
provincialistes farcits de prejudicis, exaltacions i autoodis. Podríem dir, en
l’argot de la política actual, que la Roig formava part d’una esquerra
autocentrada que contribuïa de manera determinant a recuperar l’autoestima i bastir
el relat per a ‘<i>dummies</i>’ espanyols.
Em pregunte què hi faria ara? Militaria en algun partit? Què n’opinaria de
l’ecosistema polític actual amb les formacions‘emergents’? Es posicionaria en
el procés sobiranista català? Hauria fet classes de literatura o de periodisme
a les facultats? Seria activa en les xarxes socials? Tindria comptes de túiter
i féis buc? Formaria part de l’Institut d’Estudis Catalans? Quantes obres
hauria escrit i quants guardons més l’haurien distingida per la la seua
narrativa i assaig? Continuaria sent una escriptora incòmoda per a la ideologia
centralitzadora? S’hi posaria al capdavant de la batalla per acabar amb els
desnonaments? Què en pensaria del naufragi europeu durant la crisi humanitària
dels refugiats? Com lluitaria davant la xifra de la vergonya que desvesteix
l’anomenada violència de gènere o masclista? Capficada com estava en el fang de
la vida real no resulta complicat fer una pràctica de ficció i imaginar-la
arremangada, colze a colze, amb les cabòries socials contemporànies.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>La imatge del talent de na Montserrat
Roig n’és ben viva</b>, tot i que la seua obra hauria de reeditar-se i tenir-la a
l’abast. El seu nom referencial roman en biblioteques com la de Sant Feliu de
LLobregat; el centre de documentació del Col.legi de Periodistes de Catalunya o
en un institut d’educació secundària d’Elx. El nom de Montserrat Roig porta la
flama del Correllengua 2016.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>Escoltant-la en les
entrevistes realitzades en la Televisió Espanyola de blancs i negres</b>, la veu de
l’escriptora era ben melodiosa. Com Kapucinsky, en tot allò que feia parlava
amb la seua pròpia veu. Una veu personal, esmorteïda, sense excessos ni
escridassaments , però ben aferrada a la realitat i a una memòria conreada d’un
discurs testimonial on palesava una òptica de la història contrària o diferent
a l’hegemònica dominada sempre pel patriarcat i pel poder. Roig va ser
contendent en les batalles -ben vives encara avui- a favor dels menesters
socials centrats en la igualtat de gènere, els drets del poble i l’amor a la llengua
materna com a font d’identitat: “Si em pregunten per què escric en català en tinc tres raons: primer, perquè és la meua llengua; segon, perquè és una
llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana” (El nom
de les coses). Des de l’estimada Barcelona mirava al món. Les seues estades com
a professora en diversos països la va empentar a entrelligar la cultura
catalana amb l’exterior. Concebia la seua, com una llengua sense fronteres.
Bona part de la seua obra ha estat traduïda al francés, anglés, alemany,
castellà, Italià i portugués.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>Eren temps d’abandonar la
mordassa de la llengua</b> i un grup de periodistes de Ràdio 4 i TVE s’hi van
trobar per repensar els mitjans audiovisuals. La televisió emetia 12 hores i
mitja setmanals de programació en català. La pressió dels professionals del
sector va dur a multiplicar per cinc aquesta quantitat i així van aparéixer a
la pantalla programes com ‘vosté pregunta’ d’en Puyal i ‘Personatges’ de na
Roig qui va haver de superar els prejudicis que l’esquerra tenia vers la
televisió en ple tardofranquisme. Ella, juntament amb molts altres, van
capgirar des de dintre la principal ferramenta de manipulació censura i
control.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>“Del franquisme ens n’han
quedat moltes xacres</b>. No les diré totes, no tindria prou paper. Però voldria
remarcar-ne dues: la manca del sentit de l’humor i la incapacitat de respectar
les idees de l’altre. Quan no ens agrada una idea que no s’adiu amb el nostre
món mental, no la discutim: la triturem, la reduïm a la paròdia.” Un pensament
de l’escriptora en temps de la transició que sembla ben vigent a dia
d’avui. Ella va rompre el vell
silenci de la memòria, el filosòfic, etnològic, literari, poètic i musical. La
seua és una dissertació nítida, armada d’arguments i versemblant. Una dona que
es reivindica feliçment com a dona sense caure en la temptació d’imitar els
patrons de comportament masculins. </span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>En l’exercici del periodisme
televisiu actual </b>s’imposa massa sovint un tipus d’intervenció basat en el
desplegament d’un interrogatori delimitat a una suma de preguntes i respostes,
millor o pitjor embastades, sense diàlegs ni matisos on l’interés de la persona
entrevistada es fa fonedís. Montserrat Roig sabia preguntar i dominava la
virtut de callar per a poder escoltar. D’aquesta manera en treia afirmacions,
negacions, dubtes, gestos, reserves o confessions que mostraven la personalitat
d’uns interlocutors que confiaven en la credibilitat de l’entrevistadora.
Entrevistes respectuoses plantejades de tal forma que el personatge feia monòlegs
de contingut personal que retrataven moments de la història. Homes i dones de
gran rellevància que havien estat amagats durant la llarga foscor del
franquisme. Ella fou la baula connectiva entre els creadors de cultura i els intel.lectuals
de la guerra i la postguerra. Devia ser emocionant (encara ho és ara) veure
aquests personatges ocultats pel NODO franquista, posant-los en valor, fent-los
importants. Entrevistes garbellades fetes amb l’oïda i la memòria. Sens dubte,
la Roig fou una rescatadora de personatges en l’oblit. Hi van passar fins a 49
personalitats de la cultura catalana, entre les quals, Maria Santpere, Maria
Aurèlia Capmany, LLuís Llach, Joan Oliver, Pau Vila, Antoni Tàpies, Josep Pla o
Maria del Mar Bonet.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>Seria bo que les facultats
de comunicació recuperaren l’essència de la paraula oral</b> fent servir la pauta
d’entrevista fonamentada amb el programa <a href="https://www.youtube.com/watch?v=S-ZvbRSBCRA" target="_blank">Personatges </a>emès al circuit català de TVE entre el 1977 i 78. Veient-lo diríem
que en el fet de preguntar també hi ha bocins d’art on s’hi descrivia la força i
la trascendència del personatge fent un perfil d’alé poètic i literari
acompanyat de les fotografies de la seua estimada Pilar Aymerich amb un cos
d’entrevista documentada que contextualitzava la persona en el seu moment
històric, cultural i social. </span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>Hui és inimaginable una
televisió en blanc i negre</b> o dibuixada amb els colors primerencs d’un plató amb
dues càmeres, un atrezzo simplificat a la mínima expressió d’una taula i un
parell de cadires com si estiguérem a la sala d’estar de casa nostra amb una
copa i una cigarreta mentre raonem amb un amic. Aquesta posada en escena innocent
i marcada per uns altres tempos molt més pausats i reflexius, se m’antoixa atractiva
i honesta al bell mig d’un segle visual i digital sotmés a la voràgine
trepidant gargallejada de titulars.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>Personatges va plegar el
juliol del 1978</b> perquè la direcció de TVE el va suprimir amb l’argument que,
després de quaranta-nou protagonistas, no en quedaven més. El motiu real era
l’opció política de Roig qui va figurar en les llistes electorals del PSUC.
Després d’aquell programa en vindrien alguns més i tots van mantindre el seu segell.
‘Clar i català’ fou un cicle
d’entrevistes als líders polítics parlamentaris i el 1984 experimentà amb
altres formats més innovadors en‘Los padres de nuestros padres” i “Búscate la
vida” La primera proposta dibuixava els trets s’una generació d’espanyols que
havia conegut la guerra civil; i la segona donava veu als joves que estudiaven
primària quan Franco va morir. </span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>Molt amiga de Rosa Montero</b>,
les dues foren revolucionàries del gènere de l’entrevista. L’una des d’El País
i l’altra des de la televisió. Montserrat Roig també cultivava l’entrevista com
a instrument d’investigació. Per mostra, dos tresors: ’els catalans als Camps
nazis’ (1977) o ‘L’agulla daurada’ sobre el setge de Leningrad en la segona
guerra mundial (1986). </span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><b>Roig s’hi esforçava per unir les geografies</b> de les Balears i el País Valencià al
Principat. Viatjava sovint a València per entrevistar els deixebles d’en Joan
Fuster: músics, poetes, escriptors, historiadors de la cultura, pagesos… En el
programa Personatges Montserrat entrevistà tres valencians mítics i referents
del pensament, la poesia i la música: Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i
Ovidi Montllor.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";">Hi tenia certa amistat amb
el primer director general de Ràdio Televisió Valenciana, Amadeu Fabregat, al
qui no obstant, va criticar en un dels seus darrers articles publicat a l’Avui
quan Fabregat va donar el vist i plau a una llista de paraules ‘prohibides’ que
els professionals no havien de fer servir. ‘Amadeu no em toquis el pronom
feble.’ </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";">Dels llibres que s'estan publicant sobre la seua figura us recomane aquest. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdEMhZckRTZnAZcdLkowtwIOiR6S282Ki5lZST1Dv8Q6qcAHu7Nfj0Wn7zN8fORVfiErhMNiRYALh3GgAWwSursIkHkKWCips_O6CBu6jH08eWIj6JooTJC2RG7JuKj5WO4LTZslI2FZo/s1600/Coberta_Montserrat_Roig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdEMhZckRTZnAZcdLkowtwIOiR6S282Ki5lZST1Dv8Q6qcAHu7Nfj0Wn7zN8fORVfiErhMNiRYALh3GgAWwSursIkHkKWCips_O6CBu6jH08eWIj6JooTJC2RG7JuKj5WO4LTZslI2FZo/s320/Coberta_Montserrat_Roig.jpg" width="223" /></a></div>
<span style="font-size: small;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 7.2pt; mso-para-margin-top: .6gd; text-align: justify;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}</style><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Montserrat Roig. La memòria viva</span></i><span lang="CA">, la darrera
llavor de Sembra Llibres. L’obra, escrita per la periodista i escriptora Aina
Torres, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">reconstrueix la trajectòria de
Montserrat Roig a través de la literatura, el periodisme, el feminisme i la
lluita per la recuperació de la memòria històrica</b>, i esdevé un homenatge i
una reivindicació del seu llegat. El llibre veu la llum l’any que es commemora
el 25è aniversari de la mort de l’autora d’obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’hora violeta</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La veu
melodiosa</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els catalans als camps
nazis</i>.</span></span></div>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">Aquesta biografia recull declaracions
de vora quaranta periodistes i escriptors que o bé van conèixer Roig, o bé se’n
senten deixebles.</span></b><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"> </span>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial";"><br /></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span>alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-35182598227797106162016-11-24T09:45:00.000-08:002016-11-24T09:45:31.924-08:00A qui li importa la ràdio?<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmU11U9rAVc0JF6rIFA0uUHWT2nRbDSU5FuLYdJE00KOSmUcffDbQVJ2KdVuPar1dD1HBGVAiLbJD4Q3T8rhHeuoASt55eB8hyphenhyphenjNwMYpoDkoeEVkMRYzbRvksBMASRmRpOYVKTn9Gl7gI/s1600/radio+als+peus+10511154_318698758310043_427976554496538402_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmU11U9rAVc0JF6rIFA0uUHWT2nRbDSU5FuLYdJE00KOSmUcffDbQVJ2KdVuPar1dD1HBGVAiLbJD4Q3T8rhHeuoASt55eB8hyphenhyphenjNwMYpoDkoeEVkMRYzbRvksBMASRmRpOYVKTn9Gl7gI/s320/radio+als+peus+10511154_318698758310043_427976554496538402_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La ràdio no és la tele</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig entrar a treballar-hi, amb el títol
de periodista sota el braç, quan les emissions de la ràdio autonòmica
estaven en proves. També vaig estar en la inauguració del projecte, el 2
d’octubre de 1989. D’aquells inicis hi ha dos fets prou significatius:
primerament, la ràdio va començar a caminar una setmana abans que la
tele perquè aquesta estrenava les emissions regulars el 9 d’octubre i
acaparava tota l’atenció dels mitjans i la societat. La decisió de
separar les dates de la inauguració va ser, precisament, perquè el
protagonisme de la ràdio no fóra fagocitat el mateix dia del seu
naixement oficial. Per singularitzar-se, si més no, en l’eixida al
mercat.</div>
<div style="text-align: justify;">
En segon lloc, la ràdio va fer un concurs
públic per veure amb quin nom es batejava. Va guanyar Canal Nou per
golejada. Però, l’aleshores TVV Televisió Valenciana, adoptà la marca i
el logotip, i clar, la germana menuda del dial va haver de dir-se Canal
Nou (Ràdio). Aquesta nomenclatura compartida creava confusió entre els
ciutadans que veien el distintiu de la tele i no el de la ràdio. Amb
l’objectiu de diferenciar-se l’una de l’altra, es va rebatejar com a
Ràdio Nou. En nombroses ocasions quan treballava de reportera i
entrevistava algú del carrer o dels pobles, tot i que no portava cap
càmera al muscle, em preguntaven: “Quan eixirà açò per la tele?” i jo
els havia d’explicar amb paciència que no érem la tele sinó la ràdio…
“Ah, però hi ha una ràdio en valencià?” Amb el pas dels anys, va anar
aconseguint ser ella mateixa, però no com hauria d’haver sigut. La
promoció era pràcticament inexistent, amb campanyes comptades i sense
cap intenció de difondre la seua presència.</div>
<div style="text-align: justify;">
La televisió i la ràdio són iguals de dret. Han sigut engendrades en la
Llei de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i
foren parides al mateix temps en la Llei de Creació de 1984, però en la
pràctica, la ràdio ha estat invisible als ulls dels valencians. Per què?
Deixant de banda la llosa de la reputació de RTVV associada a la
generalització d’una mala praxi comunicativa, segurament la raó és
senzilla: perquè a tots els polítics els importa la imatge. Allò que no
ix per la tele no existeix. En l’antiga RTVV es va prioritzar sempre la
televisió i aquesta tendència es va mantindre així durant els seus 24
anys de vida. Un fet que no ha passat en altres cadenes. Les comunitats
autònomes, que des de la creació dels seus mitjans audiovisuals han
construït un model de radiodifusió independent de la televisió, han
aconseguit connectar amb els interessos dels ciutadans, són líders o
estan situats en els primers llocs dels rànquings. Si mirem les dades de
l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació,
l’emissora RAC1, referent de ràdio privada d’àmbit autonòmic, lidera
l’audiència catalana amb 768.000 oients. Li segueix l’oferta pública de
Catalunya Ràdio amb 614.000; les ràdios autonòmiques d’Andalusia, la
Galega i Ràdio Euskadi també assoleixen nivells molt acceptables. Al
capdavall, l’audiència potencial la tenim a casa nostra i ara seria
l’hora de bastir la ràdio, visualitzar el territori amb les gents que hi
viuen; crear una malla formal de corresponsals que permeta
comarcalitzar l’emissió per entendre’ns com una realitat lingüística,
política, social, cultural i esportiva singular; perfilar
col·laboracions concretes amb les emissores municipals i acordar
desconnexions locals; creure en l’esport autòcton i potenciar la pilota
valenciana; incorporar als programes esportius dels grans equips els
partits de segona divisió connectant amb les capitals de comarca;
confiar en la ràdio com a teràpia que cura la soledat de les nits i la
dels nostres majors; rescatar els gèneres clàssics de l’entrevista
documentada, el reportatge sonor , el serialisme… I fer ficció amb la matèria primera dels
nostres escriptors. La ràdio té moltes cares i és tremendament
evocadora. Somiant-la així, potser comprovaríem com l’audiència s’hi
vincularia. L’equació és bàsica: si som pròxims, arribem als nostres
veïns; i si som creatius en la posada en escena radiofònica, oferirem
qualitat.
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Xarxa pública</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Des que va nàixer Ràdio Nou, fa 27 anys,
hi ha més d’una dotzena de freqüències situades estratègicament per
tindre una cobertura potent (en alguns punts del país les freqüències
han sigut ocupades per canals il·legals). També disposem de tres centres
emissors principals i una desena de reemissors. Tota aquesta xarxa
pública de comunicació sonora està en desús des que poc abans de les
00:00h del 29 de novembre de 2013 la companyia privada de
telecomunicacions, Abertis, que prestava el servei de transmissió del
senyal al primer canal radiofònic, emmudira la seua veu. Una execució
que seguia les ordres de qui fou president de la Generalitat, Alberto
Fabra. Per rebre eixe subministrament tècnic els valencians pagàvem
500.000 euros anuals a Florentino Pérez, llavors propietari de
l’operadora. En la segona vida que es preveu per a la ràdio, després de
ressuscitar-la, sembla que hem aprés eixa lliçó: els ciutadans ens
estalviarem aquesta innecessària despesa i rebrem les emissions a través
de la xarxa pròpia.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dos canals</b></div>
Segons marca la CVMC, la ràdio tindrà
dues emissores: una generalista, amb informatius, entreteniment, ficció,
tertúlies i esport; i una altra temàtica dedicada a la música i la
creació cultural. S’emetrà a través de les freqüències de l’originària
Ràdio Nou i del segon canal, Sí Ràdio.<br />
<div style="text-align: justify;">
La Corporació tindrà un sòl
pressupostari de 50 milions d’euros i un sostre de 100. Per al 2016 hi
ha destinats 29 milions, dels quals 5 posen al dia els equips tècnics de
la televisió, 15 adquireixen produccions i 9 són els previstos per a
engegar-la. Però l’anhelada obertura ha estat dilatant-se en el temps i
de la ràdio poc se’n sap. Caldrà tindre alguna notícia en algun moment
sobre la partida amb què comptarà la ràdio per emprendre-la. Hi haurà
les garanties necessàries de viabilitat? Aquest punt depén d’una
voluntat política que, en aquesta segona oportunitat per reviure la
ràdio, se la crega i la dote dels recursos suficients per gestionar amb
eficàcia la funció que li pertoca com a eina fonamental de cohesió de la
societat. La ràdio del poble valencià és homologable a qualsevol altra
legitimitat social. Ens referim al dret de rebre informació de
proximitat des del nostre dial i en la llengua pròpia. Una facultat que
ens pertany i és tan òbvia com escandalosament absent.
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La plantilla</b></div>
<div style="text-align: justify;">
La programació radiofònica haurà d’estar
d’acord amb el mandat marc, el contracte programa i les directrius
acordades pel Consell Rector. Ignorem si la ràdio, tal com farà la
televisió, podrà contractar amb tercers la producció i edició de
determinats continguts o si tota la graella es farà amb el personal de
plantilla de l’empresa pública. No està definit encara el nombre de
treballadors i hi ha pendent de resoldre una incertesa: la demanda
laboral de la CGT a l’Audiència Nacional que podria concloure amb la
nul·litat del segon ERO, l’expedient de regulació d’ocupació, fet
després de l’apagada de RTVV.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Restabliment de les emissions i ubicació</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Caldrà estar atents a l’òrgan assessor en
matèria de continguts depenent del Consell de la Ciutadania. La ràdio
valenciana ha de ser rendible socialment fent-se de voler i guanyant-se
la fidelitat de l’oient. «Lo que puede sintetizar el espíritu de la
radio es la participación colectiva de la gente. La radio no es sólo un
actor social que difunde comunicación, sino también una organización de
personas que participan» (Chasqui Radio, Perú).</div>
<div style="text-align: justify;">
Per dur a terme de manera efectiva la
idea d’una ràdio on hi haja continguts de tot tipus durant les 24 hores
del dia amb butlletins horaris i informatius potents; on tinga
preeminència la participació activa de col·lectius, associacions,
sindicats, plataformes, etc; fent una funció autènticament social i de
servei públic, convindria disposar d’uns estudis tècnics ubicats a la
ciutat, de fàcil accés amb transport públic per a tothom. Perquè la
participació de la ciutadania no la conta la ràdio, sinó els mateixos
ciutadans. És més ràpid i barat estar a València que a Burjassot on sí
que té sentit que estiga la televisió perquè la producció de programes
necessita de grans espais per als platós.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tots els equipaments tècnics dels estudis
de Ràdio Nou a l’Avinguda Blasco Ibáñez de València, un local de
«titularitat pública», actualment estan desmantellats, classificats i
emmagatzemats al centre de producció de programes de televisió amb la
idea inicial de construir unes noves instal·lacions allà mateix a 8 km
del centre neuràlgic del Cap i Casal. Un vell plantejament de qui era
director general en els últims anys de RTVV, Pedro García, que tenia el
propòsit de traslladar la producció de continguts radiofònics al mateix
lloc que la tele. L’informe de la consultora Price WaterHouse així ho
apuntava. Es van fer els plànols i el procés anava a concretar-se
després del primer ERO de RTVV amb la directora general, Rosa Vidal.
L’objectiu era diàfan i obeïa, únicament, a criteris d’estalvi de
recursos humans: es a dir, aconseguir la polivalència de periodistes i
tècnics de ràdio i televisió. Els professionals sabem que les necessitas
i dinàmiques de funcionament diari d’un mitjà i de l’altre són
distintes i encolar-les aniria en detriment de la ràdio que es
convertiria així en una pobre sucursal de la televisió. La ràdio i la
tele valencianes deuen estar connectades de manera telemàtica; formar
part conjuntament de la plataforma multimèdia i compartir (si així es
decideix) les emissions d’alguns programes molt concrets com per
exemple, tertúlies polítiques, concerts en directe o esdeveniments
puntuals. Sí que es podria estalviar en el nombre de directius de
l’organigrama i unir els coordinadors de les diferents àrees. Els
departaments econòmic, jurídic o el d’informàtica també coincidirien,
però els treballadors i la producció de continguts haurien de fer-se
independentment l’una de l’altra.</div>
<div style="text-align: justify;">
Quina seria la manera més eficaç, ràpida i
econòmica per restablir les emissions radiofòniques? Mantindre la ràdio
on estava i aprofitar les instal·lacions de Blasco Ibáñez o fer-ne unes
noves a Burjassot? En la segona opció, l’obra civil costaria 400.000 € i
l’equipament tècnic d’estudis, insonorització i portes 600.000 €. En
total: un milió d’euros. Mentre que continuar al local de Blasco Ibáñez
valdria menys de la meitat perquè els estudis ja existeixen, les parets
estan insonoritzades i les portes (de 6.000 € cadascuna) també. A més,
gran part dels equips de so servirien perfectament per començar a emetre
en pocs mesos. La localització de Blasco Ibáñez no és cèntrica, com la
de la resta d’emissores emplaçades al cor de la ciutat, però sí que està
dins de la població on hi ha fàcil connexió d’autobús, metro, tramvia i
carril bici. Una altra possibilitat seria la de traslladar el milió
d’euros previstos a fer uns nous estudis en alguna planta baixa de les
desenes que té en propietat la Generalitat. Tenint en compte que en el
moment d’escriure aquest article (finals de 2016) ni tan sols s’ha
començat a construir el disseny previst de la nova ràdio a Burjassot,
resulta pertinent com a mínim, plantejar-s’ho, que se’n parle i que
quede constància. Si a algú li importa i hi pensa, la millor promoció de
la ràdio seria que estiguera a la vista de tothom amb uns estudis
envidrats cara al carrer.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKeXAuuCAaISTIOn9sOyxqLhLQaO7xtVqtFq0ImeiHmfrFflKP_2deSpouwwdLgbkq0p9R7yli9ysVyHEnCLcRfuilvb6qdatxrTMuOgMpf0h7fmWTxbTGXO_qaMJ_kOfjkisR8Ln_Yx0/s1600/IMG_20161117_123652.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKeXAuuCAaISTIOn9sOyxqLhLQaO7xtVqtFq0ImeiHmfrFflKP_2deSpouwwdLgbkq0p9R7yli9ysVyHEnCLcRfuilvb6qdatxrTMuOgMpf0h7fmWTxbTGXO_qaMJ_kOfjkisR8Ln_Yx0/s320/IMG_20161117_123652.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els estudis de Ràdio 9 (de titularitat pública) a l'Avinguda Blasco Ibàñez de València estan abandonats.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El vigor de la ràdio</b>
</div>
<div style="text-align: justify;">
L’Estudi General de Mitjans (EGM) del
2015 apunta que vora 26 milions de persones de tot l’Estat (més del 50
per cent de la població) sintonitzen alguna emissora cada dia. Per tant,
la ràdio, com a mitjà, continua tenint credibilitat i gaudeix d’una
contundent capacitat de penetració social a través de l’emissió
convencional en FM. L’únic termòmetre per a testar la salut de la
indústria radiofònica és imperfecte i inexacte però completament vàlid
per estimar les audiències i calcular les tarifes publicitàries. La Llei
de la CVMC defineix, en els articles que van del 36 al 39, els
principis pressupostaris. El finançament serà mixt i li permetrà fer
ingressos derivats de la comercialització de publicitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
Les estimacions d’audiències de l’EGM es
realitzen tres vegades a l’any i l’última onada assenyala que la ràdio
generalista, en el seu conjunt a tot l’Estat, ha provocat l’èxode de
667.000 oients, mentre que l’oferta temàtica ha pujat en 211.000 i la
musical en 247.000. Així doncs, observem una basculació que gira a favor
del consum de ràdio especialitzada o temàtica. Un clar indicador que
ens marca la senda: s’hauria d’apostar per cites radiofòniques
perdurables en el temps que divulguen la producció científica i cultural
en el seu conjunt i promocionen la creació musical, molt
particularment. Els valencians som posseïdors d’un patrimoni musical
riquíssim i divers estilísticament. Hi ha una collita esplendorosa des
del punt de vista artístic i la ràdio n’és el seu hàbitat natural.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La ràdio del present i del futur</b></div>
Hem de veure quin és el moviment en
l’espectre radioelèctric mundial. Als Estats Units ja són 100 milions de
persones (el 36% del país) els que donen l’orella a un podcast. L’altra
dada, no massa distant de la nostra realitat més propera, és que un
terç dels joves entre 18 i 34 anys no té cap aparell de ràdio. És clar
que nosaltres no som nord-americans, però l’influx en els joves i
adolescents que usen altres suports diferents als analògics és ja el
present i la desafecció al transistor clàssic, una certesa. Aquest
context ens permet preguntar-nos què podem fer des de la zona zero de
l’edifici on estem posicionats i, sobretot, cap a on volem créixer d’ací
a 20 o 25 anys vista. Tampoc som noruecs però no podem deixar de mirar
vers el país escandinau que serà el primer del món a implantar la
transmissió DAB (Digital Audio Broadcasting), a partir del 2017. Amb el sistema digital terrestre cada canal nacional noruec passarà de 5
a 25 emissores i això plantejarà un nou escenari de molts més
continguts, segmentació de l’audiència i del mercat radiofònic. La Unió
Europea ja va implementar, a finals dels anys 90, un estàndard que es
deia Eureka 147 del qual es van fer proves en la SER, RNE i algunes
autonòmiques. Ara per ara, el nostre espai radioelèctric es manté en
transició. A l’Estat Espanyol, després de l’apagada analògica de la
televisió, l’any 2010, per fer el pas a la TDT i amb la crisi econòmica
que encara causa estralls no li suposa això una prioritat. No obstant, la transmissió DAB podria ser el futur en uns anys no massa
llunyans. En l’endemig, el present transcorre per dos camins: la ràdio
en freqüència modulada i la ràdio en línia a través d’Internet (que
també és digital), amb l’avantatge d’oferir una capacitat de consum
aleatori i a la carta. La ràdio viu en aquest món híbrid en què, per
ara, l’<i>online</i> complementa l’analògic sense substituir-lo. La
convivència serà tranquil·la si la nova no envaeix el terreny de la
veterana. Recentment, l’Associació Espanyola de Ràdio Online (AERO) ha
convocat totes les ràdios en línia i <i>podcasters</i> a formar part del primer directori que classifique i certifique les audiències que aporten les dades de les operadores d’<i>streaming</i>
per esdevenir així un registrador oficial que podrà garantir la
supervivència de moltes emissores d’internet gràcies als ingressos dels
anunciants. És per això, que no s’entendria una ràdio territorial
valenciana que no disposara d’una poderosa plataforma web i un bon <i>player</i>. Hem de jugar amb totes les cartes si no volem caducar només començar. En eixe sentit, l’aportació del moviment <i>podcasting</i>
i les ràdios universitàries han de fer el seu paper, com també l’haurà
de fer la xarxa de ràdios escolars que l’entitat cívica, Escola
Valenciana, està escampant arreu dels centres educatius. Els xiquets del
segle XXI vénen al món endollats a una tauleta i un mòbil i estan
hipnotitzats pel món visual. Tanmateix, les experiències pedagògiques i
d’entreteniment fetes en les ràdios <i>online</i> i en la xarxa
escolar demostren que si els infants i els adolescents s’escolten per la
ràdio i participen en la seua confecció queden enlluernats pels sons.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFmT3ApenGf4z0ZtsHkMgtJSJ-90tPVdO3WCTEqOOydZN8HaIZCd2B8OujswDz74KrUZG0v7qhTcGRoMghvoFk_VmGVT18baNTo4LL5fywXmJqb9DXFKPAf3ufhVz1yz1g5ZlW3HqWOJM/s1600/21290_398355633677688_1000060166397264466_n%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFmT3ApenGf4z0ZtsHkMgtJSJ-90tPVdO3WCTEqOOydZN8HaIZCd2B8OujswDz74KrUZG0v7qhTcGRoMghvoFk_VmGVT18baNTo4LL5fywXmJqb9DXFKPAf3ufhVz1yz1g5ZlW3HqWOJM/s320/21290_398355633677688_1000060166397264466_n%25281%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>A manera de conclusió final</b></div>
<div style="text-align: justify;">
No inventarem la pólvora. Els
professionals que han fet de la ràdio la seua vocació saben de quin
magma està feta. El requeriment ara és, a més, un altre: saber
incorporar les noves demandes d’usar i/o consumir la ràdio. La tasca és
ingent i s’haurà de fer de manera progressiva. Si de veritat la ràdio li
importa a algú, al llarg del recorregut creixerà i millorarà. Sabem que
quan arribe el dia de sintonitzar-la no arrancarà com ha de ser la
definitiva. Però caldrà incidir en la idea que allò provisional i
incomplet no ha de convertir-se en un estat permanent. Amb més motiu i
raó s’haurà d’entendre que, per damunt de totes les consideracions, la
ràdio no pot ser foragitada per la televisió i que cadascuna d’elles té
el seu camp d’acció de manera autònoma. Altrament, no només repetirem
els errors del passat sinó que els multiplicarem i els ciutadans
seguiran preguntant-se sobtats i confusos com és que hi ha també una
ràdio valenciana i no se n’havien assabentat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Article publicat al nº 420 (novembre 2016: “Com ha de ser la nova RTVV?”). <a href="http://www.saoedicions.com/com-ha-de-ser-nova-rtvv-sao-420/">Ací pots fer-te amb un exemplar </a></b></div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-36755900564005428052016-11-15T12:28:00.001-08:002017-01-11T17:32:46.609-08:00Tuactes i rebomboris almogàvers amb el Grup Harca<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"MS Minngs";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:w;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"MS Minngs";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:3.0cm 72.0pt 72.0pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: -2.6pt; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAketX-nZXiyxTCMkIHb-AJ32APIDYrfAxKB7wR_z2hUGMDkQVBnIvMFgTlaj2crrs4BKr4Rn1H_xPvrzFl2eb_ANM1ra5ANyNv2DaUY0UZMI3ghd2GbVnZEEMda0pUkMdJZmwnD0f4lU/s1600/20161112_231817.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="110" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAketX-nZXiyxTCMkIHb-AJ32APIDYrfAxKB7wR_z2hUGMDkQVBnIvMFgTlaj2crrs4BKr4Rn1H_xPvrzFl2eb_ANM1ra5ANyNv2DaUY0UZMI3ghd2GbVnZEEMda0pUkMdJZmwnD0f4lU/s320/20161112_231817.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA" style="font-family: "bodoni mt" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"MS Minngs";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:w;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"MS Minngs";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:</style></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -2.6pt; text-align: justify;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"MS Minngs";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:w;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"MS Minngs";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:#954F72;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
span.textexposedshow
{mso-style-name:text_exposed_show;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style><span style="font-family: "verdana";">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"MS Minngs";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:w;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"MS Minngs";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:S</style><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;">La paraula
tuacte té el sentit de tràfec accelerat, quasi de desordre momentani, de guirigall. </span></span><br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"MS Minngs";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:w;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"MS Minngs";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Rebombori és el soroll que mou una
colla.</span>
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSn_VfmnCgC2foPX7PzId0L2K-VDbrIIedu3MrtAGb4mniPmYMRvZxjVXYJN4DHbsBjdnL9bEL8fYdfyBnSTmiZFVKmSwtIJaA1NOnQp2ioClt6BAJwSIXTd9d6Ptv5KSPsr1EmfJIbfk/s1600/IMG_20161113_003933.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSn_VfmnCgC2foPX7PzId0L2K-VDbrIIedu3MrtAGb4mniPmYMRvZxjVXYJN4DHbsBjdnL9bEL8fYdfyBnSTmiZFVKmSwtIJaA1NOnQp2ioClt6BAJwSIXTd9d6Ptv5KSPsr1EmfJIbfk/s320/IMG_20161113_003933.jpg" width="226" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pintura de Luis Sanus</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana";"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 12.0pt;"></span>Jornada ben nutritiva la que vam viure a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alcoi" target="_blank">Alcoi</a> el 12 de novembre amb el <a href="http://blog.harca.org/" target="_blank">Grup Harca</a> integrat pels mediavalistes Vicent Baydal, Ferran Esquilache i Frederic Aparisi. Anàrem convidats per </span><span style="font-family: "verdana";"><span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><a href="https://www.facebook.com/luis.sanuspastor">Luis Sanus Pastor</a></span></span>, <a href="https://www.facebook.com/CapitaniaAlmogaversAlcoi2017/?fref=ts" target="_blank">capità cristià 2017</a>, que pertany a la filà Almogàvers, més coneguda com <a href="http://www.almogavares.com/iniciov.htm" target="_blank">la llanganya</a> (malnom del fundador, Josep Blanes, que tenia problemes al lacrimal d'un ull). El tuacte va començar amb un dinar delicatessen al recomanabilíssim restaurant l'<a href="https://www.facebook.com/lamagatalldetota/" target="_blank">Amagatall de Tota</a> que regenta un gran xef: <a href="https://www.facebook.com/jorge.sanus">Jorge Sanus</a> (vull destacar
especialment el "chambi" de pericana, els xipironets en la seua tinta, l'olleta de músic i un deliciós postre cremós basat en el <a href="http://juansalvadorgaya.blogspot.com.es/2015/11/pastis-de-carn-alcoia-pastel-de-carne.html" target="_blank">pastís de carn alcoià</a>). Per conéixer la riquesa de la gastronomia de les comarques de l'Alcoià i el Comtat vos recomane el llibre <a href="https://www.blogger.com/">La Cuina de la Serra de Mariola. </a> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -2.6pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2M-vG4vQz5G-ZkFoRzWnCliBF7gmqdMPZrfzzbe8QEXPUUNBIGZlxWcFX4DtlnGZyBolUpzV-6dpFLZAtHeFXfNn4HiYcI92D78Fho1uYafqaPRgAGKayjwnO0n2rYaauQoJb14HxvhM/s1600/20161112_172432.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2M-vG4vQz5G-ZkFoRzWnCliBF7gmqdMPZrfzzbe8QEXPUUNBIGZlxWcFX4DtlnGZyBolUpzV-6dpFLZAtHeFXfNn4HiYcI92D78Fho1uYafqaPRgAGKayjwnO0n2rYaauQoJb14HxvhM/s320/20161112_172432.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana";">Els cavallers de la capitania, Sanus i els harquers van decidir autonomenar-se el <i>Consell Almogàver</i>, que havent entrat en calor amb les substancioses viandes, van fer una <i>màster class</i> àgil i entenedora al<a href="https://www.facebook.com/centrecultural/" target="_blank"> Centre Cultural Mario Silvestre </a>de <a href="https://prezi.com/ockkqv_ts7jr/alcoi-la-ciutat-dels-ponts/" target="_blank">la ciutat dels ponts. </a></span><span style="font-family: "verdana";"><br />
La xarrada conjunta, articulada en tres conferències amb <i>power point</i>, segons les especialitzacions de cadascun dels historiadors, portava per títol: <b>conquestes, almogàvers i
llaur</b><span class="textexposedshow"><b>adors en armes a terres valencianes durant
l'edat mitjana</b>. </span></span><span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana";"> </span></span></span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana";"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHUOcEoITRNblpAjXMUHP4bG53L0NDwEF0LYLIYof0hD086VLR1Q_t0LlA_jeiBFnuPDy_-Sa1s6X2vOjlWybKhhjTOgE6Ab8U0GZ2F689O5XRc7KWrCG3xN5kMzt8_BLm9CjWaF5VaYE/s1600/FB_IMG_1478994096066.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHUOcEoITRNblpAjXMUHP4bG53L0NDwEF0LYLIYof0hD086VLR1Q_t0LlA_jeiBFnuPDy_-Sa1s6X2vOjlWybKhhjTOgE6Ab8U0GZ2F689O5XRc7KWrCG3xN5kMzt8_BLm9CjWaF5VaYE/s320/FB_IMG_1478994096066.jpg" width="320" /></a></span></span></span></span></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana";"><a href="https://www.facebook.com/ferran.esquilachemarti">Ferran Esquilache Martí</a></span> ens va dissertar sobre <b><i>els andalusins, la societat indígena musulmana i la seua
capacitat defensiva</i></b>. A penes sabem res de com era la societat andalusina que
existia en temps de la conquesta de Jaume I, però les fonts escrites dels
conqueridors donen informació important per a conéixer-la. </span></span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana";"><a href="https://www.facebook.com/vicent.baydal">Vicent Baydal</a></span> </span></span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHZaDb1MZ1ziobFXvbfytYyvK-2HTzWeaCt_gXmtzmzVpqZn_5dUO7436Jaxs1d7z1JnqWIaV8fkhZSUTXw3Xmf23y0_zjeJoJtUhnSb8OgWeM1XU6FgdytY8s5mzQMVZGUTmyjOUJBcY/s1600/IMG_20161113_003948.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHZaDb1MZ1ziobFXvbfytYyvK-2HTzWeaCt_gXmtzmzVpqZn_5dUO7436Jaxs1d7z1JnqWIaV8fkhZSUTXw3Xmf23y0_zjeJoJtUhnSb8OgWeM1XU6FgdytY8s5mzQMVZGUTmyjOUJBcY/s320/IMG_20161113_003948.jpg" width="320" /></a></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;">amb l'epígraf, <b><i>La fúria almogàver. La trepidant història d’uns </i></b></span></span></span></span><span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><b><i>guerrers
medievals</i></b> ens va introduir en l'apassionant i cruenta vida dels almogàvers. </span></span></span></span><span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;">També ens va descriure la seua
capacitat defensiva que fonamenta per què la conquesta cristiana era inevitable. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-family: "verdana";">Estos mercenaris medievals són un mite del nostre
imaginari col·lectiu, però la veritat és que a penes quasi ningú coneix la seua
història completa. Baydal va realitzar un ràpid repàs a l'inici,
desenvolupament i final de la seua història des de les conquestes ibèriques
fins a Constantinoble i com es va recuperar la seua memòria en època contemporània</span>.
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"MS Minngs";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:w;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"MS Minngs";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -2.6pt; text-align: justify;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"MS Minngs";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:w;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"MS Minngs";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -2.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -2.6pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana";"></span></span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana";"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj03C1aCS82Gi7BqdTLwWuyQy1tk_JoNq-w2zN8j8g-ZhsysHvZ5tGaoTCk7bI1uVLbez-EHYiPjrIhH_42G2KcMQrdsQzQK18RT9cx74U4TVQEykafdmkSntMSywBcZCfvf4Vzq_obXUU/s1600/FB_IMG_1478994054495.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj03C1aCS82Gi7BqdTLwWuyQy1tk_JoNq-w2zN8j8g-ZhsysHvZ5tGaoTCk7bI1uVLbez-EHYiPjrIhH_42G2KcMQrdsQzQK18RT9cx74U4TVQEykafdmkSntMSywBcZCfvf4Vzq_obXUU/s320/FB_IMG_1478994054495.jpg" width="320" /></a></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://www.facebook.com/biblioteques.gandia.9/posts/10152901834705576" target="_blank">Frederic Aparisi Romero</a> ens va sorprendre amb el seu enraonament sobre<b><i> els llauradors en armes. L'ús i tinença d’armament entre els camperols valencians
de l’edat mitjana</i></b>. Tot i que ens puga confondre, les cases agrícoles
valencians de l’edat mitjana estaven plenes d’armes i objectes bèl·lics. Al
costat dels instruments agraris trobem no només escuts, cervelleres i peces
defensives, sinó també armes ofensives, com ballestes i espases. L’ús
d’aquelles armes, en tot cas, era més bé limitat. Aparisi ens va explicar
per què les guardaven i quina utilitat tenien.</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi94L4srx00Rz5o0FF0wJkDisiqHPixhYda7nfnoofyTeuo-8h2lQPBcy7GxmhRuP_ZnBxnvW6ktXmXYdgQ5bydCiBCPEnZxFoNsCaE1xBPUYtcT2FRbVnUHjwcW_fXSl8Y-oitdBqTHUE/s1600/IMG-20161114-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi94L4srx00Rz5o0FF0wJkDisiqHPixhYda7nfnoofyTeuo-8h2lQPBcy7GxmhRuP_ZnBxnvW6ktXmXYdgQ5bydCiBCPEnZxFoNsCaE1xBPUYtcT2FRbVnUHjwcW_fXSl8Y-oitdBqTHUE/s320/IMG-20161114-WA0005.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana";"><b>FER HARCA</b> És un crit de guerra documentat
històricament en avalots valencians: harca! harca! Amb el temps, fer harca va
adquirir un sentit molt concret, el de llançar-se pedres entre bàndols de jóvens,
però nosaltres ens quedem amb l'origen del mot, que correspon al d’un grup de
gent que es reuneix en colla per fer aldarull. L'esperit de l'expressió és el
que aplega als tres investigadors valencians dedicats a la història medieval:
fer junts coses relacionades amb les seues recerques; fer, tots plegats, una
mica de rebombori. </span><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;">En la conferència van fer com en els seus
llibres: apropar la història medieval valenciana a la gent d’una manera entretinguda. </span><br />
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggjcxJKFcCAiZ_C_8E9TAVKdOtd5I2IupspAlGmkoie2aJCz8XCnrwmGSWnAlFdX7LFRSpAz2Oh9JfcRElQX8V8EjLx7LpqBpHRLsIHFCmmuWk_QpWieLPzlXg9zX6XbKkkIs7hs4Jrh4/s1600/20161112_231947.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggjcxJKFcCAiZ_C_8E9TAVKdOtd5I2IupspAlGmkoie2aJCz8XCnrwmGSWnAlFdX7LFRSpAz2Oh9JfcRElQX8V8EjLx7LpqBpHRLsIHFCmmuWk_QpWieLPzlXg9zX6XbKkkIs7hs4Jrh4/s320/20161112_231947.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;">Els historiadors del <b>Grup Harca</b> són autors dels exitosos
llibres <a href="http://llibres-de-la-drassana.myshopify.com/products/fer-harca-histories-medievals-valencianes" target="_blank">Fer Harca. Històries medievals valencianes i</a> <a href="http://blog.harca.org/fer-harca-2/" target="_blank">Fer Harca 2. Més històriesmedievals valencianes</a>, així com també <a href="http://editorialafers.cat/botiga/es/recerca-i-pensament/398-els-valencians-des-de-quan-son-valencians-9788416260157.html" target="_blank">Els valencians, des de quan són valencians</a> de Vicent
Baydal amb qui vaig col.laborar en un <a href="https://www.youtube.com/watch?v=SnvJZ0rzUUc" target="_blank">vídeo explicatiu</a>
sobre l'origen de la nostra identitat que es va fer viral a les xarxes socials
amb més de 100.000 visites. Una altra mostra de com la seua saviesa pot
arribar a la gent amb píndoles didàctiques, en este cas radiofòniques, la tenim en
este <a href="https://www.youtube.com/watch?v=gK22d5plU54" target="_blank">muntatge sonor</a> realitzat en el programa <a href="https://www.escolavalenciana.com/categories/index/534/el-mural-programa-de-radio" target="_blank">El Mural</a>.</span><br />
<b><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; mso-ansi-language: CA;">H</span><i><span style="font-family: "verdana"; font-style: normal;">istòries medievals valencianes</span></i></b><span style="font-family: "verdana";"> de <a href="http://www.drassana.net/" target="_blank">Llibres de la Drassana</a> és un conjunt de textos, que amb una gran
capacitat divulgativa, ens acosten un bon grapat d’històries sorprenents com per
exemple:</span><br />
<span style="font-family: "verdana";">-¿Per quina raó l’arròs està tan present
en la gastronomia valenciana?</span><br />
<span style="font-family: "verdana";">-¿Per què era tan famós el bordell
medieval de la ciutat de València?</span><br />
<span style="font-family: "verdana";">-¿Què ens dugueren els almogàvers de la
Grècia medieval? </span><br />
<span style="font-family: "verdana";">-¿Què passà l’endemà de l’expulsió dels
moriscos? </span><br />
<span style="font-family: "verdana";"> Es tracta d'</span><span style="font-family: "verdana";">un viatge fascinant i captivador per la València medieval.</span><span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><b> </b></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "verdana";"><span class="textexposedshow"><b>Capitania i cultura</b>: Luis Sanus aprofita el seu any de capitania almogàver per divulgar la nostra història i cultura. L'amfitrió del <i>tuacte harquer</i> és una persona extremadament sensible a la creació. No debades, el seu ofici i formació és el d'<a href="http://www.luissanus.com/" target="_blank">artista plàstic</a>. Fins a la celebració de la trilogia festera alcoiana, este capità amb ànima de poeta, té previst realitzar un seguit d'activitats culturals que potencien la música i les arts en general. Ara mateix podeu gaudir de l'exposició <a href="http://pagina66.com/not/108715/el-capita-almogaver-i-pintor-luis-sanus-inaugura-la-mostra-intrafesta-/" target="_blank">Intrafesta</a> al MAF, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=UT6s0QMbLQE" target="_blank">Museu Alcoià de la Festa</a>. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUE1NcUKM4qUlauKTKNoQ6bl8beYfp5xye9dnnfodhgexfD03V9sbrVKjWTWlOuXDPH4sEdEaowmO1e94TZXLSrR39DNcxy7INu-Kyzz9RYrcxeMbiXqS-SZx2ySIWbtL1jy66bXLaUxY/s1600/20161112_202010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUE1NcUKM4qUlauKTKNoQ6bl8beYfp5xye9dnnfodhgexfD03V9sbrVKjWTWlOuXDPH4sEdEaowmO1e94TZXLSrR39DNcxy7INu-Kyzz9RYrcxeMbiXqS-SZx2ySIWbtL1jy66bXLaUxY/s320/20161112_202010.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana";"><b>El rebombori</b> final va arribar quan els cavallers del capità li van regalar a un emocionat Sanus l'obra </span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><b>El adalid almogávar</b>, de l'escriptor
sevillà Joaquín Guichot. Esta va ser la segona novel·la històrica dedicada al tema
almogàver, amb una primera edició a Sevilla de l'any 1859 i una segona a Barcelona
i Madrid, de 1864, que és la que té Luis entre les mans. Com a particularitat, conté
uns magnífics gravats sobre els principals protagonistes de l'expedició
almogàver i presenta una visió romàntica i orientalista d'aquella aventura, en
la qual, fins i tot apareix un almogàver musulmà amb el nom d'Alazarch, tot
recordant el nostre Al-Azraq, mort en la Batalla d'Alcoi.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwGLxFZnsirTpRU9qbxV0qRDSg7QkqZvMPiUbkauMA7qB6qYCPnZUmb3RjYSPiPZAKj2GdOP2pZehvFCyY2zTlUffcfG55TcPQHW_BnMKTR3pdNywTmI009muvvWSBiZIL9tNLb_A1avI/s1600/IMG-20161114-WA0006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwGLxFZnsirTpRU9qbxV0qRDSg7QkqZvMPiUbkauMA7qB6qYCPnZUmb3RjYSPiPZAKj2GdOP2pZehvFCyY2zTlUffcfG55TcPQHW_BnMKTR3pdNywTmI009muvvWSBiZIL9tNLb_A1avI/s320/IMG-20161114-WA0006.jpg" width="240" /></a></span></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">Amb el bram Harca, harca! i Desperta ferro! (un dels crits que entonaven els soldats almogàvers abans de llançar-se a la batalla) el tuacte i el rebombori van arribar al final amb un assaig apoteòsic a la filà. Sort que els almogàvers alcoians del segle XXI estan fets d'una pasta noble i pacífica basada en un esperit de germanor que ens assossega. A tots ells els dedique la banda sonora d'este text: el disc <a href="https://mesdemil.bandcamp.com/album/mox-tuactes-i-rebomboris" target="_blank"> Tuactes i Rebomboris</a> del grup de Puçol (l'Horta Nord) <a href="http://elsmox.com/" target="_blank">Mox</a> amb el qual van aconseguir, el 2015, dos <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Ovidi_Montllor" target="_blank">Premis de la Música Ovidi Montllor</a>. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -2.6pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a></div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-13359898352938923432016-11-14T16:06:00.002-08:002016-11-15T09:02:42.770-08:00Gala dels Premis de la Música Ovidi Montllor 2016<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTizMj-AwgC-zxAPXQuN6g1NDCTR3qt0yM76byB2-uFvkoZudK6GoJx-4d2JCL6ulUhRfyLWCz5jIZJBakWZpsgO4Nr97c_huoHMU1_w9klhjJJoTfIur4hYwxrzCpvaswvOHie040284/s1600/IMG_20161114_012616.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTizMj-AwgC-zxAPXQuN6g1NDCTR3qt0yM76byB2-uFvkoZudK6GoJx-4d2JCL6ulUhRfyLWCz5jIZJBakWZpsgO4Nr97c_huoHMU1_w9klhjJJoTfIur4hYwxrzCpvaswvOHie040284/s320/IMG_20161114_012616.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Disseny de Cèsar Amiguet</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i>Em van tindre durant vint anys a l'ombra<br />
per anar contra el sistema des de dins,<br />
però ara he tornat i em pagaran les hores.</i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=JTTC_fD598A" target="_blank"> Prenem primer Manhattan i després Berlín </a></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Així començàvem la gala. Recordant que un altre dels grans se n'ha anat de vacances, Leonard Cohen. Com ha escrit un dels premiats del COM, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Camps_i_Campos" target="_blank">Pere Camps</a>, director del <a href="http://barnasants.com/" target="_blank">Barnassants</a>: </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span lang="ES" style="line-height: 115%;">“<i><span style="color: #222222;">La
cançó d’autor és la paraula musicada, la paraula cantada, és el missatge, és
una cançó que convida a pensar, a reflexionar, és una inversió en qualitat, que
transcendeix les dècades sense perdre vigència, la cançó d’autor, com el teatre
o el cinema d’autor, aposten clarament per la cultura amb lletres grans.”</span></i></span></i></span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;} </style><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span lang="ES" style="line-height: 115%;"> <i><span style="color: #222222;"></span></i></span></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span lang="ES" style="line-height: 115%;"><i><span style="color: #222222;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;} </style></span></i></span></i><span lang="CA" style="line-height: 115%;">En això estem. </span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;">Amb vora
un centenar d’obres concursants,</span><span lang="ES" style="line-height: 115%;"> la música en valencià continua vivint un moment dolç de producció i creació amb vora un centenar de propostes a concurs. </span></span></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigIij5irueeseKJHxAWN2Q8bGzYhFbHhuRpMcFHz2wLvUhlnk1ujUszx-svd0e82hxHcoEIZCUsROxBiNEzgoUPEcqnto4TscAjcObu1hcvHxLT4xFUTTtpawU-zK-fU438OYPJqVatuU/s1600/FB_IMG_1479162911691.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigIij5irueeseKJHxAWN2Q8bGzYhFbHhuRpMcFHz2wLvUhlnk1ujUszx-svd0e82hxHcoEIZCUsROxBiNEzgoUPEcqnto4TscAjcObu1hcvHxLT4xFUTTtpawU-zK-fU438OYPJqVatuU/s320/FB_IMG_1479162911691.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Atupa, guanyadors en la categoria de hip hop i electrònica</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Els Premis</b>: Dels onze anys d'història dels Ovidi aquesta és la primera vegada que es celebra fora del Cap i Casal. La gala de lliurament ha tingut lloc a Castelló dins del marc de la programació del <b><a href="http://Trovam!-Pro Weekend" target="_blank">Trovam</a><a href="http://Trovam!-Pro Weekend" target="_blank">!-Pro Weekend</a>, la Fira Valenciana de la Música</b>,
que es realitza des de fa quatre anys a la capital de la Plana. L'acte, organitzat pel
<a href="https://www.facebook.com/collectiu.montllor" target="_blank">Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants</a> en valencià va començar amb una emotiva intervenció de
Jordi Pastor en record de son pare, recentment traspassat: el músic
d'Alcàsser Vicent Pastor, membre del grup <a href="http://resfanball.com/vicen.htm" target="_blank">Tres Fan Ball</a> i peça clau del
campament musical <a href="http://folksona.blogspot.com.es/p/teniuaci-tot-seguit-la-informacio.html" target="_blank">Folksona</a> que se celebra tots els estius a Agullent
(Vall d'Albaida). A aquest homenot li dedicàrem la nit.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En l'acte coneixérem tots els treballs nominats i premiats de les vuit categories que van estar amanides
per projeccions a càrrec de <a href="https://www.facebook.com/tubal.perales?fref=ts" target="_blank">Túbal Perales</a> i
<a href="https://www.facebook.com/danielolmoboronat2" target="_blank">Daniel Olmo</a>.</span></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSaq_mrQzSqlxQ8gIeOOxjI55RpEZPWUZhIB1ZJgo_XNYyGXWFJ3UfCvnAAg1N2SWnD27b51_6wBYf6MDu8afkIz6x5bpQFaWDtBoUfX1jgOmDl4U7r0O8nJmvSIOKTG7AWJpBDr4BATM/s1600/20161113_220037.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSaq_mrQzSqlxQ8gIeOOxjI55RpEZPWUZhIB1ZJgo_XNYyGXWFJ3UfCvnAAg1N2SWnD27b51_6wBYf6MDu8afkIz6x5bpQFaWDtBoUfX1jgOmDl4U7r0O8nJmvSIOKTG7AWJpBDr4BATM/s320/20161113_220037.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dani Olmo, Pau Alabajos, Armand LLàcer (del TroVam) i Pere Camps (Barnasants)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els primers guanyadors anunciats foren els de la part visual:<i> Blau,</i> de
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=5GqyVgTtuVo" target="_blank">Joe Pask</a> rebé l'Ovidi al millor vídeoclip, del realitzador Nacho
Errando, i la il·lustradora <a href="http://albalopezsoler.com/" target="_blank">Alba López Soler</a> guanyà el de millor disseny
pel disc<i> L'<a href="http://www.viasona.cat/grup/pau-alabajos/lamor-i-la-ferocitat" target="_blank">amor i la ferocitat</a></i><a href="http://www.viasona.cat/grup/pau-alabajos/lamor-i-la-ferocitat" target="_blank"> de Pau Alabajos</a>, l'únic de les
quatre nominacions amb què comptava. <a href="https://mesdemil.bandcamp.com/album/ona-nua-un-gat-i-lhome-al-seu-costat" target="_blank">Ona Nua</a>, el projecte de
l'home-orquestra alzireny Josep Pérez, també n'aconseguí una de tres:
l'Ovidi al millor disc de cançó d'autor per <i>Un gat i un home al seu costat</i>. Un altre projecte convertit en supergrup, <a href="http://www.nomepierdoniuna.net/carles-chiner-en-el-trovam-proweekend-con-gener-uno-compone-para-entenderse-un-poco-mas/carles-chiner-gener/" target="_blank">Gener</a>, aconseguí dos de les quatre possibles: millor disc de pop a<i> Oh, <a href="https://mesdemil.bandcamp.com/album/gener-oh-germanes" target="_blank">germanes!</a></i> i
millor producció musical, a càrrec del preclar <a href="https://www.facebook.com/paco.locostudio" target="_blank">Paco Loco</a> que ens va saludar amb un <a href="https://www.youtube.com/watch?v=9J99xeUbsg0&feature=share" target="_blank">vídeo delirant</a>. Els alcoians
<a href="https://www.facebook.com/arthur.caravan" target="_blank">Arthur Caravan</a> foren, com cada volta que trauen disc, els més reconeguts
de l'any: l'àlbum <a href="https://arthurcaravan.bandcamp.com/" target="_blank"><i>Major propòsit</i> </a>va ser declarat el millor en
la categoria de rock i les peces "La traïció de les imatges" i "Les
amants", millor cançó i millor lletra respectivament. Els tres premis restants, els més específics, tingueren receptors diferents: <a href="http://atupa.bandcamp.com/album/quasi-res-porta-el-diari" target="_blank"><i>Quasi res porta el diari</i></a> d'<a href="https://www.facebook.com/atupagrup/" target="_blank">Atupa</a> és el millor disc hip hop i electrònica de 2016; el de folk és per a <a href="https://www.youtube.com/watch?v=HmXhekp6xJw" target="_blank"><i>Adsabara</i></a>,
debut del grup <a href="https://www.facebook.com/musicants.grup/" target="_blank">Musicants</a>; i el Premi Ovidi als artistes novells,
per a la maqueta homònima del quartet <a href="https://acids.bandcamp.com/" target="_blank">Àcids</a>. Els dos guardons
honorífics: el de <i>Suport a la Música en valencià</i>, el va rebre el Festival de Cançó d'autor Barnasants i el de la <i>Trajectòria</i>, compromesa amb la llengua i el país, va ser per al grup <a href="https://www.facebook.com/grupcarraixet" target="_blank">Carraixet</a>. El discurs del
president del COM, <a href="https://www.facebook.com/manuel.m.molina.1?ref=br_rs" target="_blank">Manolo Miralles</a>, va cloure l'acte amb un dels moments reivindicatius de la
nit juntament amb el manifest<i> Sentiu la música, escolteu els músics</i> de
la <a href="http://www.eltemps.cat/ca/notices/2016/09/ser-music-hauria-de-poder-ser-un-treball-16581.php" target="_blank">Coordinadora per l'Escena Musical Valenciana</a></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> que reclama unes
condicions laborals dignes per</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> l'ofici. </span></span></div>
<div dir="ltr">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9ogSMWNaQ07gEQbCm4UnaaBBYA29RIfJKIom8koxDSXF-iglkzVZMZtaaKV9zsSyC1AacvwzhF9rcEG-3jzRDQsmtu1sxLRZbMIrPfmog0pNTIf0gbjBsJZt6nZE8xFYriWo8PqI5jxo/s1600/IMG_20161114_012741.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9ogSMWNaQ07gEQbCm4UnaaBBYA29RIfJKIom8koxDSXF-iglkzVZMZtaaKV9zsSyC1AacvwzhF9rcEG-3jzRDQsmtu1sxLRZbMIrPfmog0pNTIf0gbjBsJZt6nZE8xFYriWo8PqI5jxo/s320/IMG_20161114_012741.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">D'això també se'n va parlar a la ciutat del Fadrí. El <b>TroVam!-Pro Weekend</b></span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"> ha sigut
l’epicentre musical de casa nostra durant quatre intensos dies amb més de 60 actuacions. Les jornades professionals han comptat
amb la
participació de mig centenar d’especialistes vinguts de diferents
indrets de l'estat espanyol. </span>Un mercat musical
que ha clausurat amb èxit la seua edició 2016. Vora 11.000 persones han
assistit als concerts celebrats en diferents escenaris de la ciutat
(Auditori, Plaça Major, Plaça Santa Clara, Teatre Principal i Teatre del
Raval). En la part professional, la Fira ha registrat 350 acreditats,
entre
promotors, artistes, programadors, agents culturals i periodistes. </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: small;"> </span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b>Pere Camps, el comandant.</b></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;} </style></span></span><span lang="ES" style="line-height: 115%;"></span><span lang="ES" style="line-height: 115%;"> </span></span></span><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUbzsjvF4-UzPJyQdNGaR-hCM2wHj3we4gXOsCzUG8bISFMLWzRrCPJFz1zcsFXuUDWCmLyZVNarTxX_VsJ3YxziCHuvsirEY_p-rFZdF2ijXTZBSod7eY8FghNyAgFMrY9JaQ-bduig4/s1600/IMG_20161114_011654.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUbzsjvF4-UzPJyQdNGaR-hCM2wHj3we4gXOsCzUG8bISFMLWzRrCPJFz1zcsFXuUDWCmLyZVNarTxX_VsJ3YxziCHuvsirEY_p-rFZdF2ijXTZBSod7eY8FghNyAgFMrY9JaQ-bduig4/s320/IMG_20161114_011654.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
--> </style></span><span style="line-height: 115%;"><span lang="ES" style="color: #222222; line-height: 115%;">El director del Barnasants, Pere Camps, explica: "Al 1996 la cançó
d’autor passava pels seus pitjors moments, i més si tenim en compte el paper
destacat que tingué, en les dècades dels seixanta i setanta, en la
reivindicació de la nostra llengua en particular i la nostra cultura en
general, així com en les llibertats. Malgrat aquest context gens favorable, es
va organitzar un petit cicle de nou concerts de cançó, que tingué com espai i
centre operatiu les Cotxeres de Sants, d’ací en vingué el nom. <b>El Barnasants Cançó d’Autor</b> doncs, va néixer
amb l’objectiu de donar impuls a la cançó d’autor, d’encarnar l’esperit i els
valors que representava el moviment de la nova cançó, de fer-la conèixer a les
generacions més joves de manera que esdevinguera un pont </span></span><span style="line-height: 115%;"><span lang="ES" style="color: #222222; line-height: 115%;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}</style></span></span><span lang="ES" style="color: #222222; line-height: 115%;">de comunicació amb les
generacions anteriors i fomentar-ne la transmissió i l’escolta.”</span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></span><br />
<div style="margin: 0.1pt 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222;">I
així ho estan fent des de fa dues dècades </span>amb una visió
descentralitzadora parlant fins i tot de Països Valencians, amb eixe punt
provocador que tant ens agrada. Aquest és el lema d'enguany.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRYEKqCipQYzyQIkpz_Ax4WBiwpsKSNMttVUBO81YfH9LYQu2kzTk4RlgGJYvOIcaYvU37F3ePX2i4UfsUFl_yB4dNVMpcyCMp5KrBEA_o4JODbt_x0kEs8ClQJMunfnSng-XeUEGn0wM/s1600/IMG_20161114_233239.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRYEKqCipQYzyQIkpz_Ax4WBiwpsKSNMttVUBO81YfH9LYQu2kzTk4RlgGJYvOIcaYvU37F3ePX2i4UfsUFl_yB4dNVMpcyCMp5KrBEA_o4JODbt_x0kEs8ClQJMunfnSng-XeUEGn0wM/s400/IMG_20161114_233239.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;">El festival mira molt cap al
sud. Va declarar el 2015, l’any Ovidi amb un altre eslògan lúcid que el cantant,
l’artista i el pallasso d’Alcoi va escampar per tot arreu: <i>Ja no ens alimenten molles</i>.
Organitza centenars de concerts, atorga premis als creadors musicals i a
l’activisme cultural i aquest any, té la gosadia d’encetar la 21a edició
amb un concert d’un dels gèneres més ignorats de la nostra tradició musical, la
jota, en la seua versió de les Terres de l’Ebre. Ja ho diu <a href="https://www.facebook.com/jordi.bianciotto" target="_blank">Jordi Bianciotto</a>: </span></span></span><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">BarnaSants va de
música, d’idees i de cultura popular; poesia i mestissatge, clàssics dels quals
cal tenir cura i batalladores veus de nova planta, l’Amèrica Llatina i l’Europa
més propera. Trobadors acústics o elèctrics, urbans o feréstecs, sols o en
equip, alguns dels quals tenen en el festival un aliat imprescindible per a les
seues carreres. Sense BarnaSants, tots ells serien una mica més infeliços. I
nosaltres també.</span></span></i><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBEt6x_fUtFB-NGT8JWjcKLHI0FlZAqPmhDEQy_foT-Q3aZ_YaCfBDB9LnMIU5eiB0xIqzuuMfhAkwrdu406BxubXtH2Ayx0BFE7DW0d_VP-pVa7mICMXeYHhYzSXuoe-PCYe8YpD1NLs/s1600/IMG_20161114_233351.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBEt6x_fUtFB-NGT8JWjcKLHI0FlZAqPmhDEQy_foT-Q3aZ_YaCfBDB9LnMIU5eiB0xIqzuuMfhAkwrdu406BxubXtH2Ayx0BFE7DW0d_VP-pVa7mICMXeYHhYzSXuoe-PCYe8YpD1NLs/s320/IMG_20161114_233351.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;"><b>Les dones:</b> <a href="https://www.facebook.com/xavier.aliaga1" target="_blank">Xavier Aliaga </a>diu en la seua <a href="http://www.eltemps.cat/ca/notices/2016/11/els-premis-ovidi-dels-arthur-caravan-i-de-la-veu-de-les-dones-17702.php#.WCmhMbCZzgk.facebook" target="_blank">crònica</a> que aquests són els premis d'Arthur Caravan i de la veu de les dones </span></span></span></span></span></i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;">i és ben cert això. </span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;"><a href="https://www.facebook.com/rebeca.mutfornes" target="_blank">Rebeca Mut</a> (la cantant dels premiats, Musicants), </span></span>l</span>es germanes Giner (de Carraixet) i las <a href="https://www.facebook.com/LasReinasMagas/" target="_blank">Reinas magas</a>,
que fan els cors de <i>gospel</i> al disc de Gener, van ser protagonistes en aquesta
edició dels Ovidi. Totes elles van tindre el nervi de cantar <i>a cappella</i> (jo les vaig posar en eixe embolat, tot siga dit). A
aquesta diversa llista cal afegir el nom de la laboriosa Carme Laguarda
(de la discogràfica <a href="https://www.facebook.com/mesdemil/" target="_blank">Mésdemil </a>amb dos discos guardonats). Dones que formen part del mosaic de l'escena valenciana. </span></span></span></span></span><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;"> </span></span></span></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0.1pt 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></span></i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-tFg3cpaCNg-YlQptaLpsce62QsIVjJcbuG9GmUZ777k5nqeJ2Ak1UGO2iFsbecklt6LU1OlqzcVbcjL4Ewfcri72Yke6f840UUD3VP0FwvBT3tJx5d7K38ZsrUoi6ObM89i3M0beizk/s1600/20161114_170756.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-tFg3cpaCNg-YlQptaLpsce62QsIVjJcbuG9GmUZ777k5nqeJ2Ak1UGO2iFsbecklt6LU1OlqzcVbcjL4Ewfcri72Yke6f840UUD3VP0FwvBT3tJx5d7K38ZsrUoi6ObM89i3M0beizk/s320/20161114_170756.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="ES" style="color: black; line-height: 115%;"><b>Carraixet:</b> 45 anys fent música, concerts i kilòmetres. Mari
Carme, Míriam, Eva, <a href="https://www.facebook.com/vanessa.ginerroig/posts/10154148749290818?fref=nf" target="_blank">Vanessa</a>, i la mare que les va parir, Carme Roig, conformen
la nissaga Giner. Un autèntic matriarcat que segueix endavant amb la tercera
generació de músics i músiques.</span><span lang="ES" style="line-height: 115%;"> El Premi a la Trajectòria artística per a Carraixet és merescudíssim. La formació ha recorregut les comarques valencianes perfumant-les de melodies i cançons
tradicionals valencianes. El grup continua viu amb les quatre germanes i <a href="https://www.facebook.com/pages/Rafel-Arnal/187941684611743" target="_blank">Rafa Arnal</a> fill, hereus dels dos fundadors. La il·lusió del pare, Lleonard Giner, era que Carraixet
no s’acabara. I això ja s’ha complert amb els seus néts i netes que formen <a href="http://www.viasona.cat/grup/els-pabordets" target="_blank">Els Pabordets</a> i amb el cor <a href="https://www.youtube.com/watch?v=5nXAwhEpo5k" target="_blank">Lleonard Giner</a> que han creat a Tavernes Blanques i que pertany a l'associació cívica Àgora.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0.1pt 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA3Yryh9mCKmKkjGREKYxBqB5RMCWqMeQbFAoxu95JgjpiktGx6U5iEwwMq8GXAxjgm1bJeF4tjpFBVXxdbD0lykk5BNoyNPc2ScB_f9RcV4dB4XO7EFobCg5kZE22MT_B2J2YWXAUrTk/s1600/IMG_20161114_013350.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA3Yryh9mCKmKkjGREKYxBqB5RMCWqMeQbFAoxu95JgjpiktGx6U5iEwwMq8GXAxjgm1bJeF4tjpFBVXxdbD0lykk5BNoyNPc2ScB_f9RcV4dB4XO7EFobCg5kZE22MT_B2J2YWXAUrTk/s320/IMG_20161114_013350.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;">Carraixet és el nom del barranc que
estructura la comarca de l’Horta Nord. La formació va ser fruit d'una rondalla que dirigia Lleonard el 1971. La implicació del grup en els
canvis socials i polítics que esdevingueren a partir de la
dècada dels 70 del segle XX amb la recuperació cultural i lingüística al País
Valencià formaria part de la seua personalitat. Tant és així que foren víctimes
de la violència política que en aquells moments es visqueren amb l'atentat
frustrat de l'extrema dreta que col·locaren artefactes explosius als baixos de
la furgona del grup. Amb Carraixet es reivindica també la difícil tasca dels
músics de la Transició. </span></span></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimMg9LUXQVNdz0DbkARBO7nOenASvlyKc4rVjxQyVLyorwYtqk4vleBIId2s8rmjpfBVIxowEj2AIwDEp47tMrBYbVx6cyqPW7rciGHxCv4n92ZIWhleq1c63Ppx_jpl3xr7aqlOyrSC0/s1600/20161113_222209.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimMg9LUXQVNdz0DbkARBO7nOenASvlyKc4rVjxQyVLyorwYtqk4vleBIId2s8rmjpfBVIxowEj2AIwDEp47tMrBYbVx6cyqPW7rciGHxCv4n92ZIWhleq1c63Ppx_jpl3xr7aqlOyrSC0/s320/20161113_222209.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El jurat format per Xavier Aliaga, Quim Vilarnau, Eduardo Guillot, Josep Vicent Frechina, Vicent Xavier Contrí i jo mateixa (Hi falta Carla Gonzàlez)</td></tr>
</tbody></table>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">L'onzena edició dels <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Ovidi_Montllor" target="_blank">Premis COM</a> acabà amb <a href="https://www.youtube.com/watch?v=FUoJ6IOwkvo" target="_blank">Suzanne</a> de Leonard Cohen passada pel sedàs dels Arthur Caravan.</span></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Fins l'any vinent! Tot esperant molta més música. </span></span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN4xDGKaPtRQTIrT_vrc9ldUiLu9JnESlC82dWjwzgZQWlm7LdjqD90hPDhYwBXVd8vCfdFarYfm7NdfMGzqctssb5whHZMJwTmwpZoTdZdBdVLWkPn_TrfdVBXlsYD_Z8duHV2ao8z7c/s1600/15055784_560443187486388_5194945914606884787_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN4xDGKaPtRQTIrT_vrc9ldUiLu9JnESlC82dWjwzgZQWlm7LdjqD90hPDhYwBXVd8vCfdFarYfm7NdfMGzqctssb5whHZMJwTmwpZoTdZdBdVLWkPn_TrfdVBXlsYD_Z8duHV2ao8z7c/s320/15055784_560443187486388_5194945914606884787_n.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Arial;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoHeader, li.MsoHeader, div.MsoHeader
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Encabezado Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:center 212.6pt right 425.2pt;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.EncabezadoCar
{mso-style-name:"Encabezado Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:Encabezado;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:56.75pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span><span lang="ES" style="color: black; line-height: 115%;"></span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><span lang="ES" style="color: #222222; line-height: 115%;"></span>
</span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"> </span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></span>alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526742960674525245.post-40805095714778335712016-11-10T16:20:00.000-08:002017-01-12T08:05:48.435-08:00Fomentant la visibilitat de les dones en la indústria musical <style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8L0s8f9XNrj0gctisbHSKeJXSdAbXVqmENq4oPkGSOBR3oNFHoPidN5obuMfrgEvlQbTE195Kvu4NLmduJ6RDd_oyeT4Ok8a6rEFR6N5750OYD5IAUdpWoyyGy8JkwmbfFp5vGmyGw-4/s1600/cartell_Trovam_OK_OK_B.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8L0s8f9XNrj0gctisbHSKeJXSdAbXVqmENq4oPkGSOBR3oNFHoPidN5obuMfrgEvlQbTE195Kvu4NLmduJ6RDd_oyeT4Ok8a6rEFR6N5750OYD5IAUdpWoyyGy8JkwmbfFp5vGmyGw-4/s320/cartell_Trovam_OK_OK_B.jpg" width="227" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana";"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=cR06nXHTFEg&feature=youtu.be" target="_blank">Ací podeu vore el vídeo resum de la taula redona</a>.</span><br />
<span style="font-family: "verdana";">Des de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fira
Valenciana de la Música</b>, <a href="https://twitter.com/FiraTroVAM" target="_blank">TroVam</a>, s'ha mostrat interés per contribuir a
capgirar la invisibilitat de la dona als cartells. En l’edició d’enguany, dels
més de 60 professionals que hi participen, 25 són dones. En la part musical
també hi ha 25 dones artistes (front a 70 homes). En el Pro Weekend, hi ha 12
dones (davant d’una seixantena d’homes). És representatiu el percentatge femení?
El que és clar és que es tracta d’un pas decidit cap a una millora que esperem
que vaja progressant en el futur. <br />
El sector musical no s’escapa d’altres àmbits on la dona no treballa en igualtat
de condicions i no té, ni de bon tros, la mateixa visibilitat que l'home. Continuem tenint una visió
andocèntrica de la història, de l'art i la creació cultural. Les dones -lluny
de la competitivitat- estan creant noves formes de col.laboració amb
iniciatives que van des de prendre l’escenari fins a l’organització de
plataformes que tenen com a objectiu fer una indústria musical diversa en un
espai igualitari. El desequilibri de gènere és clar i elles s’uneixen. Eixa
unió caldria situar-la dins del marc global de la lluita dels músics per la seua
dignificació professional. L’any 2016 ha sigut prolífic en el naixement de
col.lectius: el passat mes de juny es va crear la<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Unió Estatal de Sindicatos de Músicos, Intérpretes y Compositoras</b>
seguint l’experiència dels músics valencians que ja en primavera havien
realitzat la primera reunió assembleària constituint-se, posteriorment, com a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Coordinadora per l'Escena Musical
Valenciana</b>. A hores d'ara hi compta amb vora 2.000 membres i hi integra
totes les propostes estilístiques independentment de la llengua emprada. </span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 13.5pt;">Actualment els i les seues
representants mantenen les primeres reunions amb la Comissió de Cultura del
Congrés dels Diputats que el passat 25 d’octubre va arrancar una proposició no
de llei per a impulsar l'aprovació d'un estatut de l'artista que millore la
condició professional en el sector de la cultura i les arts. Per tant, la
iniciativa pionera per a lluitar contra l'estat dels afers musicals és
valenciana. Farts de no cobrar, cobrar poc i malament i pujar a l'escenari sense
contracte, tant els homes com les dones volen trencar amb la
dinàmica en què ha entrat la música on sembla que tot ha de ser debades. Els
fronts en són molts i des d’aquestes organitzacions volen aconseguir la
redacció d’un estatut del treballador de la música similar al proposat per la
Unió d’Actors que està inspirat en el règim de treball intermitent francés: si l'artista demostra que fa una sèrie de concerts, el govern francés li paga una manutenció per als mesos en què ha de dedicar-se a crear. A casa nostra, en canvi, hi ha una manera d'actuar molt estesa que consisteix a no pagar als músics, homes i dones. </span><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 13.5pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Per canviar<b>-</b>ho han de
prendre consciència també promotores, discogràfiques, festivals, management,
etc. Dins d’aquesta batalla és on hem d’emmarcar la figura de la dona. I en
eixe sentit, el mes de setembre es va constituir també <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Associació de Dones en la Indústria de la Música</b> durant la
celebració del Mercat de Música Viva a Vic. El col.lectiu naix amb l’objectiu
de vetllar pel compliment de la igualtat efectiva de les dones i homes tal i
com estableix la Llei Orgànica 3/2007. Amb vocació d'abastar tot l'Estat espanyol vol treballar per tal de garantir la representació paritària de les dones
professionals en les distintes àrees, tant en òrgans de representació i presa
de decisions com dins d’uns altres nivells de la indústria de la música.
L’Associació també aspira a convertir-se en un canal de interlocució i de
defensa, davant les administracions públiques i institucions privades, dels
interessos de la dona i contribuir a la seua formació. </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7JoCghKQCf3uqvAONqOZXRpUihAh0ElKZNqHs-OApun4stS4JO0p31KslMlffcwX0vsSAEQ0UZqPAuq1dWQKMQNhoOVLrpfm28VKlRdcpyqKnMCrXFglApw0sZt0dOf0Zxl3nU-vgklA/s1600/20161110_191557%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7JoCghKQCf3uqvAONqOZXRpUihAh0ElKZNqHs-OApun4stS4JO0p31KslMlffcwX0vsSAEQ0UZqPAuq1dWQKMQNhoOVLrpfm28VKlRdcpyqKnMCrXFglApw0sZt0dOf0Zxl3nU-vgklA/s320/20161110_191557%25281%2529.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb dones de la indústria musical: Corina Preciado, Annabel Nadal, Eva Dénia i Greta Cantos</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-family: "verdana"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Quines
estratègies permetrien anar transformant aquest estat de les coses?</span></b><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 7.5pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">
Quan parlem de la visibilitat de la dona tendim a fer cicles, concerts,
jornades monogràfiques o celebrem efèmerides exclusivament de dones com si
foren un guetto o com si estigueren en el món dins d’una bombolla on es
retroalimenten entre elles mateixes. La visió de gènere ha de ser
interioritzada i compartida per totes i tots: homes i dones. Pot ser que, ara per ara, aquesta discriminació positiva (per dir-ho d’alguna manera) encara siga
necessària fins que la situació arribe a un equilibri. Però ja estaria bé que
en els cartells dels cicles, concerts i festivals hi haguera com a norma la presència de dones que tinguen exactament les mateixes condicions de qualitat que els homes.</span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 7.5pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Per
tal que no hi haja més excuses, el col·lectiu feminista Fusa Activa</span></b><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 7.5pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">
ha fet un treball col·laboratiu creant un llistat classificat per estils i una
base de dades online on es poden trobar i inscriure moltes de les iniciatives
musicals femenines valencianes. Al seu <a href="http://fusaactiva.blogspot.com.es/" target="_blank">web</a> es troben també articles,
entrevistes i activitats que organitza el col·lectiu. Les fuses es pregunten en la Revista <a href="https://twitter.com/revistatresdeu" target="_blank">TresDeu</a>:<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Amb totes les ganes que tenim de subvertir
la música amb una perspectiva de gènere, on arribarem? Hi ha molta necessitat
d’abordar el tema i anar fent coses per a canviar des del present, el futur.
Perquè allà on hi ha hagut un concert, una revista o fanzine, o un grup de
xiques, hi ha una empremta. Un impacte feminista en la quotidianitat. Una xarxa
d’afinitat entre dones per a agafar força per a fer el que volem i donar-nos
suport quan ho passem malament.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 7.5pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">I
tanque la reflexió amb una cita de la periodista musical, Carla González, en la
revista <a href="https://twitter.com/saoedicions" target="_blank">Saó</a>: </span></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 7.5pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Veig,
pertot arreu, dones que fan música. Així doncs, més que preguntar-me per què
entre els solistes i grups hi ha més homes que dones, jo preferisc incidir (i
insistir) en l’aportació que fan les dones al moment dolç —ben dolç— que viu la
música valenciana i això també és gràcies a propostes que no destaquen per
estar fetes per dones, sinó per la seua (indiscutible) qualitat.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQvea5IfpXbLnpOj7pbgV1ncRDiwdzzk9dNTC0vi_m36NwGLAqaZ_wspQ3-g8HWGN593WDjcx2O4Le0w6O6dBt_nL9cSqQRbZhJ2wVRee6RS6DlS_w2ddsi8Sk3SL5slIpWpirX8by9ow/s1600/20161115_040614.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQvea5IfpXbLnpOj7pbgV1ncRDiwdzzk9dNTC0vi_m36NwGLAqaZ_wspQ3-g8HWGN593WDjcx2O4Le0w6O6dBt_nL9cSqQRbZhJ2wVRee6RS6DlS_w2ddsi8Sk3SL5slIpWpirX8by9ow/s320/20161115_040614.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; mso-element: para-border-div; padding: 1.0pt 0cm 0cm 0cm;">
<div align="center" class="MsoNormal" style="border: none; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 1.0pt 0cm 0cm 0cm; mso-para-margin-bottom: .01gd; mso-para-margin-left: 0cm; mso-para-margin-right: 0cm; mso-para-margin-top: .01gd; padding: 0cm; text-align: center;">
<span style="display: none; font-family: "verdana";">Final del formulario</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
alta-fidelitathttp://www.blogger.com/profile/01526933203740540115noreply@blogger.com0