dilluns, 14 de novembre de 2016

Gala dels Premis de la Música Ovidi Montllor 2016

Disseny de Cèsar Amiguet
Em van tindre durant vint anys a l'ombra
per anar contra el sistema des de dins,
però ara he tornat i em pagaran les hores.
Prenem primer Manhattan i després Berlín 

Així començàvem la gala. Recordant que un altre dels grans se n'ha anat de vacances, Leonard Cohen. Com ha escrit un dels premiats del COM, Pere Camps, director del Barnassants:
La cançó d’autor és la paraula musicada, la paraula cantada, és el missatge, és una cançó que convida a pensar, a reflexionar, és una inversió en qualitat, que transcendeix les dècades sense perdre vigència, la cançó d’autor, com el teatre o el cinema d’autor, aposten clarament per la cultura amb lletres grans.”
En això estem. Amb vora un centenar d’obres concursants, la música en valencià continua vivint un moment dolç de producció i creació amb vora un centenar de propostes a concurs.
Atupa, guanyadors en la categoria de hip hop i electrònica


Els Premis: Dels onze anys d'història dels Ovidi aquesta és la primera vegada que es celebra fora del Cap i Casal. La gala de lliurament ha tingut lloc a Castelló dins del marc de la programació del Trovam!-Pro Weekend, la Fira Valenciana de la Música, que es realitza des de fa quatre anys a la capital de la Plana. L'acte, organitzat pel Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en valencià va començar amb una emotiva intervenció de Jordi Pastor en record de son pare, recentment traspassat: el músic d'Alcàsser Vicent Pastor, membre del grup Tres Fan Ball i peça clau del campament musical Folksona que se celebra tots els estius a Agullent (Vall d'Albaida). A aquest homenot li dedicàrem la nit.
En l'acte coneixérem tots els treballs nominats i premiats de les vuit categories que van estar amanides per projeccions a càrrec de Túbal Perales i Daniel Olmo.
Dani Olmo, Pau Alabajos, Armand LLàcer (del TroVam) i Pere Camps (Barnasants)
Els primers guanyadors anunciats foren els de la part visual: Blau, de Joe Pask rebé l'Ovidi al millor vídeoclip, del realitzador Nacho Errando, i la il·lustradora Alba López Soler guanyà el de millor disseny pel disc L'amor i la ferocitat de Pau Alabajos, l'únic de les quatre nominacions amb què comptava. Ona Nua, el projecte de l'home-orquestra alzireny Josep Pérez, també n'aconseguí una de tres: l'Ovidi al millor disc de cançó d'autor per Un gat i un home al seu costat. Un altre projecte convertit en supergrup, Gener, aconseguí dos de les quatre possibles: millor disc de pop a Oh, germanes! i millor producció musical, a càrrec del preclar Paco Loco que ens va saludar amb un vídeo delirant. Els alcoians Arthur Caravan foren, com cada volta que trauen disc, els més reconeguts de l'any: l'àlbum Major propòsit va ser declarat el millor en la categoria de rock i les peces "La traïció de les imatges" i "Les amants", millor cançó i millor lletra respectivament. Els tres premis restants, els més específics, tingueren receptors diferents: Quasi res porta el diari d'Atupa és el millor disc hip hop i electrònica de 2016; el de folk és per a Adsabara, debut del grup Musicants; i el Premi Ovidi als artistes novells, per a la maqueta homònima del quartet Àcids. Els dos guardons honorífics: el de Suport a la Música en valencià, el va rebre el Festival de Cançó d'autor Barnasants i el de la Trajectòria, compromesa amb la llengua i el país, va ser per al grup Carraixet. El discurs del president del COM, Manolo Miralles, va cloure l'acte amb un dels moments reivindicatius de la nit juntament amb el manifest Sentiu la música, escolteu els músics de la Coordinadora per l'Escena Musical Valenciana que reclama unes condicions laborals dignes per l'ofici. 
D'això també se'n va parlar a la ciutat del Fadrí. El TroVam!-Pro Weekend ha sigut l’epicentre musical de casa nostra durant quatre intensos dies amb més de 60 actuacions. Les jornades professionals han comptat amb la participació de mig centenar d’especialistes vinguts de diferents indrets de l'estat espanyol. Un mercat musical que ha clausurat amb èxit la seua edició 2016. Vora 11.000 persones han assistit als concerts celebrats en diferents escenaris de la ciutat (Auditori, Plaça Major, Plaça Santa Clara, Teatre Principal i Teatre del Raval). En la part professional, la Fira ha registrat 350 acreditats, entre promotors, artistes, programadors, agents culturals i periodistes. 

Pere Camps, el comandant.
El director del Barnasants, Pere Camps, explica: "Al 1996 la cançó d’autor passava pels seus pitjors moments, i més si tenim en compte el paper destacat que tingué, en les dècades dels seixanta i setanta, en la reivindicació de la nostra llengua en particular i la nostra cultura en general, així com en les llibertats. Malgrat aquest context gens favorable, es va organitzar un petit cicle de nou concerts de cançó, que tingué com espai i centre operatiu les Cotxeres de Sants, d’ací en vingué el nom. El Barnasants Cançó d’Autor doncs, va néixer amb l’objectiu de donar impuls a la cançó d’autor, d’encarnar l’esperit i els valors que representava el moviment de la nova cançó, de fer-la conèixer a les generacions més joves de manera que esdevinguera un pont  de comunicació amb les generacions anteriors i fomentar-ne la transmissió i l’escolta.”

I així ho estan fent des de fa dues dècades amb una visió descentralitzadora parlant fins i tot de Països Valencians, amb eixe punt provocador que tant ens agrada. Aquest és el lema d'enguany.
El festival mira molt cap al sud. Va declarar el 2015, l’any Ovidi amb un altre eslògan lúcid que el cantant, l’artista i el pallasso d’Alcoi va escampar per tot arreu: Ja no ens alimenten molles. Organitza centenars de concerts, atorga premis als creadors musicals i a l’activisme cultural i aquest any, té la gosadia d’encetar la 21a edició amb un concert d’un dels gèneres més ignorats de la nostra tradició musical, la jota, en la seua versió de les Terres de l’Ebre. Ja ho diu Jordi Bianciotto: BarnaSants va de música, d’idees i de cultura popular; poesia i mestissatge, clàssics dels quals cal tenir cura i batalladores veus de nova planta, l’Amèrica Llatina i l’Europa més propera. Trobadors acústics o elèctrics, urbans o feréstecs, sols o en equip, alguns dels quals tenen en el festival un aliat imprescindible per a les seues carreres. Sense BarnaSants, tots ells serien una mica més infeliços. I nosaltres també.

Les dones: Xavier Aliaga diu en la seua crònica que aquests són els premis d'Arthur Caravan i de la veu de les dones i és ben cert això.  Rebeca Mut (la cantant dels premiats, Musicants), les germanes Giner (de Carraixet) i las Reinas magas, que fan els cors de gospel al disc de Gener, van ser protagonistes en aquesta edició dels Ovidi. Totes elles van tindre el nervi de cantar a cappella (jo les vaig posar en eixe embolat, tot siga dit). A aquesta diversa llista cal afegir el nom de la laboriosa Carme Laguarda (de la discogràfica Mésdemil amb dos discos guardonats). Dones que formen part del mosaic de l'escena valenciana. 
Carraixet: 45 anys fent música, concerts i kilòmetres. Mari Carme, Míriam, Eva, Vanessa, i la mare que les va parir, Carme Roig, conformen la nissaga Giner. Un autèntic matriarcat que segueix endavant amb la tercera generació de músics i músiques. El Premi a la Trajectòria artística per a Carraixet és merescudíssim. La formació ha recorregut les comarques valencianes perfumant-les de melodies i cançons tradicionals valencianes. El grup continua viu amb les quatre germanes i Rafa Arnal fill, hereus dels dos fundadors. La il·lusió del pare, Lleonard Giner, era que Carraixet no s’acabara. I això ja s’ha complert amb els seus néts i netes que formen Els Pabordets i amb el cor Lleonard Giner que han creat a Tavernes Blanques i que pertany a l'associació cívica Àgora.
Carraixet és el nom del barranc que estructura la comarca de l’Horta Nord. La formació va ser fruit d'una rondalla que dirigia Lleonard el 1971. La implicació del grup en els canvis socials i polítics que esdevingueren a partir de la dècada dels 70 del segle XX amb la recuperació cultural i lingüística al País Valencià formaria part de la seua personalitat. Tant és així que foren víctimes de la violència política que en aquells moments es visqueren amb l'atentat frustrat de l'extrema dreta que col·locaren artefactes explosius als baixos de la furgona del grup. Amb Carraixet es reivindica també la difícil tasca dels músics de la Transició. 
El jurat format per Xavier Aliaga, Quim Vilarnau, Eduardo Guillot, Josep Vicent Frechina, Vicent Xavier Contrí i jo mateixa (Hi falta Carla Gonzàlez)
L'onzena edició dels Premis COM acabà amb Suzanne de Leonard Cohen passada pel sedàs dels Arthur Caravan.
Fins l'any vinent! Tot esperant molta més música.