Ací podeu vore el vídeo resum de la taula redona.
Des de la Fira Valenciana de la Música, TroVam, s'ha mostrat interés per contribuir a capgirar la invisibilitat de la dona als cartells. En l’edició d’enguany, dels més de 60 professionals que hi participen, 25 són dones. En la part musical també hi ha 25 dones artistes (front a 70 homes). En el Pro Weekend, hi ha 12 dones (davant d’una seixantena d’homes). És representatiu el percentatge femení? El que és clar és que es tracta d’un pas decidit cap a una millora que esperem que vaja progressant en el futur.
El sector musical no s’escapa d’altres àmbits on la dona no treballa en igualtat de condicions i no té, ni de bon tros, la mateixa visibilitat que l'home. Continuem tenint una visió andocèntrica de la història, de l'art i la creació cultural. Les dones -lluny de la competitivitat- estan creant noves formes de col.laboració amb iniciatives que van des de prendre l’escenari fins a l’organització de plataformes que tenen com a objectiu fer una indústria musical diversa en un espai igualitari. El desequilibri de gènere és clar i elles s’uneixen. Eixa unió caldria situar-la dins del marc global de la lluita dels músics per la seua dignificació professional. L’any 2016 ha sigut prolífic en el naixement de col.lectius: el passat mes de juny es va crear la Unió Estatal de Sindicatos de Músicos, Intérpretes y Compositoras seguint l’experiència dels músics valencians que ja en primavera havien realitzat la primera reunió assembleària constituint-se, posteriorment, com a Coordinadora per l'Escena Musical Valenciana. A hores d'ara hi compta amb vora 2.000 membres i hi integra totes les propostes estilístiques independentment de la llengua emprada. Actualment els i les seues representants mantenen les primeres reunions amb la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats que el passat 25 d’octubre va arrancar una proposició no de llei per a impulsar l'aprovació d'un estatut de l'artista que millore la condició professional en el sector de la cultura i les arts. Per tant, la iniciativa pionera per a lluitar contra l'estat dels afers musicals és valenciana. Farts de no cobrar, cobrar poc i malament i pujar a l'escenari sense contracte, tant els homes com les dones volen trencar amb la dinàmica en què ha entrat la música on sembla que tot ha de ser debades. Els fronts en són molts i des d’aquestes organitzacions volen aconseguir la redacció d’un estatut del treballador de la música similar al proposat per la Unió d’Actors que està inspirat en el règim de treball intermitent francés: si l'artista demostra que fa una sèrie de concerts, el govern francés li paga una manutenció per als mesos en què ha de dedicar-se a crear. A casa nostra, en canvi, hi ha una manera d'actuar molt estesa que consisteix a no pagar als músics, homes i dones. Per canviar-ho han de prendre consciència també promotores, discogràfiques, festivals, management, etc. Dins d’aquesta batalla és on hem d’emmarcar la figura de la dona. I en eixe sentit, el mes de setembre es va constituir també l’Associació de Dones en la Indústria de la Música durant la celebració del Mercat de Música Viva a Vic. El col.lectiu naix amb l’objectiu de vetllar pel compliment de la igualtat efectiva de les dones i homes tal i com estableix la Llei Orgànica 3/2007. Amb vocació d'abastar tot l'Estat espanyol vol treballar per tal de garantir la representació paritària de les dones professionals en les distintes àrees, tant en òrgans de representació i presa de decisions com dins d’uns altres nivells de la indústria de la música. L’Associació també aspira a convertir-se en un canal de interlocució i de defensa, davant les administracions públiques i institucions privades, dels interessos de la dona i contribuir a la seua formació.
Des de la Fira Valenciana de la Música, TroVam, s'ha mostrat interés per contribuir a capgirar la invisibilitat de la dona als cartells. En l’edició d’enguany, dels més de 60 professionals que hi participen, 25 són dones. En la part musical també hi ha 25 dones artistes (front a 70 homes). En el Pro Weekend, hi ha 12 dones (davant d’una seixantena d’homes). És representatiu el percentatge femení? El que és clar és que es tracta d’un pas decidit cap a una millora que esperem que vaja progressant en el futur.
El sector musical no s’escapa d’altres àmbits on la dona no treballa en igualtat de condicions i no té, ni de bon tros, la mateixa visibilitat que l'home. Continuem tenint una visió andocèntrica de la història, de l'art i la creació cultural. Les dones -lluny de la competitivitat- estan creant noves formes de col.laboració amb iniciatives que van des de prendre l’escenari fins a l’organització de plataformes que tenen com a objectiu fer una indústria musical diversa en un espai igualitari. El desequilibri de gènere és clar i elles s’uneixen. Eixa unió caldria situar-la dins del marc global de la lluita dels músics per la seua dignificació professional. L’any 2016 ha sigut prolífic en el naixement de col.lectius: el passat mes de juny es va crear la Unió Estatal de Sindicatos de Músicos, Intérpretes y Compositoras seguint l’experiència dels músics valencians que ja en primavera havien realitzat la primera reunió assembleària constituint-se, posteriorment, com a Coordinadora per l'Escena Musical Valenciana. A hores d'ara hi compta amb vora 2.000 membres i hi integra totes les propostes estilístiques independentment de la llengua emprada. Actualment els i les seues representants mantenen les primeres reunions amb la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats que el passat 25 d’octubre va arrancar una proposició no de llei per a impulsar l'aprovació d'un estatut de l'artista que millore la condició professional en el sector de la cultura i les arts. Per tant, la iniciativa pionera per a lluitar contra l'estat dels afers musicals és valenciana. Farts de no cobrar, cobrar poc i malament i pujar a l'escenari sense contracte, tant els homes com les dones volen trencar amb la dinàmica en què ha entrat la música on sembla que tot ha de ser debades. Els fronts en són molts i des d’aquestes organitzacions volen aconseguir la redacció d’un estatut del treballador de la música similar al proposat per la Unió d’Actors que està inspirat en el règim de treball intermitent francés: si l'artista demostra que fa una sèrie de concerts, el govern francés li paga una manutenció per als mesos en què ha de dedicar-se a crear. A casa nostra, en canvi, hi ha una manera d'actuar molt estesa que consisteix a no pagar als músics, homes i dones. Per canviar-ho han de prendre consciència també promotores, discogràfiques, festivals, management, etc. Dins d’aquesta batalla és on hem d’emmarcar la figura de la dona. I en eixe sentit, el mes de setembre es va constituir també l’Associació de Dones en la Indústria de la Música durant la celebració del Mercat de Música Viva a Vic. El col.lectiu naix amb l’objectiu de vetllar pel compliment de la igualtat efectiva de les dones i homes tal i com estableix la Llei Orgànica 3/2007. Amb vocació d'abastar tot l'Estat espanyol vol treballar per tal de garantir la representació paritària de les dones professionals en les distintes àrees, tant en òrgans de representació i presa de decisions com dins d’uns altres nivells de la indústria de la música. L’Associació també aspira a convertir-se en un canal de interlocució i de defensa, davant les administracions públiques i institucions privades, dels interessos de la dona i contribuir a la seua formació.
Amb dones de la indústria musical: Corina Preciado, Annabel Nadal, Eva Dénia i Greta Cantos |
Quines
estratègies permetrien anar transformant aquest estat de les coses?
Quan parlem de la visibilitat de la dona tendim a fer cicles, concerts,
jornades monogràfiques o celebrem efèmerides exclusivament de dones com si
foren un guetto o com si estigueren en el món dins d’una bombolla on es
retroalimenten entre elles mateixes. La visió de gènere ha de ser
interioritzada i compartida per totes i tots: homes i dones. Pot ser que, ara per ara, aquesta discriminació positiva (per dir-ho d’alguna manera) encara siga
necessària fins que la situació arribe a un equilibri. Però ja estaria bé que
en els cartells dels cicles, concerts i festivals hi haguera com a norma la presència de dones que tinguen exactament les mateixes condicions de qualitat que els homes.
Per
tal que no hi haja més excuses, el col·lectiu feminista Fusa Activa
ha fet un treball col·laboratiu creant un llistat classificat per estils i una
base de dades online on es poden trobar i inscriure moltes de les iniciatives
musicals femenines valencianes. Al seu web es troben també articles,
entrevistes i activitats que organitza el col·lectiu. Les fuses es pregunten en la Revista TresDeu: Amb totes les ganes que tenim de subvertir
la música amb una perspectiva de gènere, on arribarem? Hi ha molta necessitat
d’abordar el tema i anar fent coses per a canviar des del present, el futur.
Perquè allà on hi ha hagut un concert, una revista o fanzine, o un grup de
xiques, hi ha una empremta. Un impacte feminista en la quotidianitat. Una xarxa
d’afinitat entre dones per a agafar força per a fer el que volem i donar-nos
suport quan ho passem malament.
I
tanque la reflexió amb una cita de la periodista musical, Carla González, en la
revista Saó: Veig,
pertot arreu, dones que fan música. Així doncs, més que preguntar-me per què
entre els solistes i grups hi ha més homes que dones, jo preferisc incidir (i
insistir) en l’aportació que fan les dones al moment dolç —ben dolç— que viu la
música valenciana i això també és gràcies a propostes que no destaquen per
estar fetes per dones, sinó per la seua (indiscutible) qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada