“Seguirem” és un dels poderosos himnes d’Obrint Pas del llibre-disc
Coratge que s’enganxa al cor a ritme de
rocksteady.
És el treball més madur de la banda on conjuminen la seua marca de
fàbrica, festa i reivindicació, amb l’exploració d’unes altres
sonoritats.
“Seguirem” va ser la darrera melodia que els oients van escoltar en
la ràdio autonòmica valenciana abans de fer-la emmudir a la força durant
el colp d’estat mediàtic del passat 29N que va ferir greument el nostre
autogovern.
“Seguirem” és també la lletra que em va encoratjar durant el trajecte
de 5 km, des de València al centre de producció de Canal 9 a Burjassot,
fa tot just un any, quan havia de signar un comiat forçós i salvatge,
després de 23 anys de trajectòria a RTVV.
‘Seguirem’ és el nom d’una dona, Mavi Dolç, escriptora i activista
cultural que va apostar, fa dues dècades, per una banda d’adolescents
que cantaven en valencià quan molts pocs gosaven a fer-ho. Mavi
simbolitza la passió de tots aquells herois anònims i quotidians que
treballen, de manera persistent, teixint iniciatives de lluita
col·lectiva i de resiliència.
“Seguirem” és també el coratge que Obrint Pas ha heretat de grups com
Al Tall i de tots aquells que batallaren per la nostra llengua durant
la dictadura i la transició. Coratge és el que ens cal ara per poder
afrontar la desfeta que viu el nostre país. Avui, mentre el poble germà i
veí camina amb pas ferm cap el futur, els valencians tornem al passat.
Una cançó pot ser l’estímul que impulse el renaixement d’allò que som en
essència. I això val tant per a les persones com per als pobles.
Seguim i seguirem navegant a tota vela cap a rumbs marcats contra la por.
*Amàlia Garrigós va entrevistar Obrint Pas a l’informatiu cultural “Alta Fidelitat” de Ràdio 9 el 18 d’abril de 2011, dia que sortia a la venda el disc Coratge
.
La banda només tenia veu al seu espai. Mai no els han entrevistat a
Canal 9 ni tampoc hi han actuat (només ho han fet a la ràdio al programa
de la periodista alcoiana).
Pete Seeger va faltar recentment als 94 anys d'edat. Ell era
la insubornable consciència folk dels Estats Units. Un home que ha imbuït del
seu esperit compromès, honest i combatiu a altres creadors d'arreu del món.
Reconec Rafa Xambó amb eixe tarannà batallador en tot allò
que fa: en la seua implicació política com a militant del País Valencià,
escrivint un llibre d'assaig sobre el fenòmen comunicatiu a casa nostra, fent
pedagogia constructiva a les aules de la facultat de sociologia, defensant
amb la fermesa dels arguments i la força de la raó la nostra ràdio i televisió públiques o bé, creant música. Xambó és un dels referents en actiu del
moviment de la nova cançó. Des del 1992, que va coproduir 'Ciutat magnètica',
fins l'any 2002, va estar retirat de la música. Mentre exercia de pare criant
els seus fills i els agrunsava amb cançons abans de dormir, se li va despertar
de nou la irresistible vena creadora. Aleshores, 'Rafa Xambó i la Fusteria' va
publicar '7 acústics' i 'Dies oberts'. El disc 'Cançons de la memòria
trista' va ser reconegut amb el Premi Ovidi Montllor al disc de
cançó d'autor del 2007. La seua vida a Escòcia el va inspirar 'Andanes', el
primer disc en solitari amb temes més intimistes com ara, 'Un home en l'andana'
o la distingida amb el Premi a millor lletra de l'any 2010 pel Col.lectiu de Músics
Ovidi Montllor, ' A Glasgow'. 
Rafa ens sorprén ara amb un treball que no li ret homenatge
a Estellés. Encara que l'autor admira i estima al poeta de Burjassot, va
decidir no contribuir a la inflació estellesiana i s'ha recreat delicadament en
un clàssic universal en llengua anglesa amb el plus d'haver sigut traduït a
l'idioma d'Ausiàs March. 'La vida és un grapat de versos' deia Peter Seeger.
Aquesta filosofia és palesa al disc 'T'estimo tant'. Una dotzena de sonets, un
ramell de dotze roses que contenen l'aspror de les espines, la bellesa estètica
i la dolçor del seu aroma. Sonets d'amor, de mort, de sexe, de desesperació, de
descontrol i del gaudi de la carn. Dotze mirades a la pulsió de l'amor carnal,
bisexual i espiritual. Versos que William Shakespeare va escriure fa 400 anys i
que amb la traducció del poeta lleidetà Txema Martínez, esdeven actuals,
frescos i accessibles. El llibre de Martínez recull els 154 sonets d'amor de
l'escriptor anglés. Una obra per la qual va rebre el Premi Jordi Domènech 2010 de
traducció poètica publicada per l'editorial Eumo. Ara per ara, de manera
incomprensible, està descatalogada. Per eixa raó el disc té encara més crèdit i
hauria d'emprar-se als instituts i a les facultats de filologia catalana per
tal d'acostar Shakespeare als alumnes a través de la música. Una proposta que
està a mig camí del jazz, de la contemporània i de la cançó. El violoncelista
Matthieu Saglio i el pianista Salva Vázquez, aporten valor a aquesta
suggeridora mixtura. La guitarra i la veu de Xambó se'ns presenten en els
diferents registres que l'han nodrit: la cançó francesa a la manera de George
Moustaki, el ritme cabareter a l'estil de Guillermina Mota, la textura
Dilaniana o el color de la luxúria de Lou Reed. 'T'estimo tant' reivindica la
bellesa en un temps de brutícia i de lletjor i reclama la cultura en mig d'un
món ofegat pel 21% de l'IVA.
