divendres, 24 de gener de 2014

Malgrat la pluja

He estat a la presentació del darrer disc d'Andreu Valor a l' Octubre Centre de Cultura Contemporània. M'ha rebut el seu somriure. L'escenari il.luminat pel parpelleig d'uns ciris i la pantalla que projectava un paisatge zen, m'han fet trencar l'alé i respirar sense opressions. L'estrena a València ha estat regada de talents: Borja Penalba amb la guitarra, l'acordió i les percussions que brollen com per art de màgia dels seus peus i mans, ha engrandit l'espectacle. Tomàs de los Santos ens ha fet un tast del delerós disc "Dones i Dons" que arribarà al món molt aviat. L'actor Francesc Anyó ha dit 'Estellés de mà en mà' com només sap fer-ho el seu timbre, color i textura vibrants. Finalment ha caigut la cirereta: Mire Vives Vera, propietària d'un harmoniós cos petit on cap la melodia del cel que ja escoltàvem en el recentment dissolt, Rapsodes.
Del Comtat al Cap i Casal, i allà on el vulgueu escoltar, Andreu Valor canta. I ho fa perquè, com deia el poeta Mario Benedetti, "amb el crit no en tindrem prou". En les seues cançons ell no sap odiar, però voldria. Sap que tornarem a caure, que estem desprotegits, que caminem amb teories contràries que ens porten al vertigen. Sap cantar, pell a pell, mirant vers els dies que vindran. I sap que, malgrat la pluja, seguirem.  Un treball de comiat a qui ha sigut el seu company de viatge, amb qui ha crescut musicalment, Eduardo "Tata" Bates que torna al seu país natal, Argentina.
Malgrat la pluja, Andreu aposta per la dignitat de les lletres amerades de dolces guitarres acústiques. La seua expressió musical i la presència, damunt i baix de l'escenari, enamora. Com diu l'actor Francesc Anyó Ferrer, només conéixer-lo, l'única cosa que pots fer és estimar-lo. Té una personalitat humil i agraïda. Posseïdor d'una ment inquieta que es capbussa en la denúncia d'allò que és tractat injustament: la llei de la dependència, l'escola pública o els drets lingüístics en són un exemple.  Porta a la motxilla tres discos publicats per Més de Mil: Entre les mans, Ombres en l'obscuritat i Malgrat la pluja. El treball més colpidor de tots perquè amb ell toquem mare i, tal com clama Andreu, sobremorim.