divendres, 24 de gener de 2014

Deletrix



Article publicat a Vilaweb



El color negre de les traces i les fanàtiques esquinçades als fulls, les vaig sentir com a pròpies físicament al meu estómac quan el rellotge marcava les vuit de la vesprada i les veus de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació callaven en el dial valencià. Reconeixia eixa emoció dolorosa perquè ja l’havia experimentada abans. Mentre observava els gestos agressius de l’exposició, evocava records dels meus temps d’estudiant enganxada a La nit dels ignorants, quan somiava tindre un programa com aquell al País Valencià. Els professionals que encetàrem el camí verge de RTVV ens emmirallàvem en el model comunicatiu de TV3 i de Catalunya Ràdio. Des de l’any 1990 fins ahir, els valencians podíem seguir la seua programació gràcies a les instal·lacions radioelèctriques d’Acció Cultural del País Valencià, una entitat cívica que, davant del buit legal i de la manca de regulació administrativa, ha ofert durant tots aquests anys un servei públic imprescindible per a un significatiu sector de la població valenciana que ara se sent òrfena. El mapa sonor de les ones és en castellà. Trobarem emissores que emeten en alemany i en anglès per als estrangers instal·lats al sud cercant el sol. Podrem sintonitzar un canal que ens parla en àrab, però, exceptuant alguna emissora local o comarcal, no n’escoltarem cap que ens parle en valencià, que, tal com deia l’homenot de Castalla Enric Valor, és el català de tots.

Censura contra llibertat d’expressió és una constant obsessiva entre els polítics que ens desgovernen, siga per raons ideològiques, religioses o polítiques, o perquè els perpetradors de les tisorades i de les prohibicions volen ser més papistes que el papa. I de papistes, n’hem tingut i en tenim un bon grapat al País Valencià. La magnitud del colp d’estat mediàtic que patírem el 29N amb l’apagada de RTVV obeeix la doctrina de la Fundació FAES que advoca per la recentralització d’Espanya. Un dogma que els governs que sofrim ací i a Madrid executen sense fissures. El País Valencià és un autèntic laboratori d’identitats. Una diana fàcil on vomitar els dards del poder prepotent que emana d’una majoria absoluta sostinguda durant dues dècades. Rajoy va dir que tenia un pla per a Catalunya, que potser passa per crear un corredor lingüístic al País Valencià (també a les Balears) i que consisteix a ocultar, tapar, reprimir, degradar, invisibilitzar i menysprear la llengua autòctona. Tot fent servir, per a justificar-ho, la disfressa de la crisi econòmica en el cas de RTVV i l’argument de no legalitat en el cas de Catalunya Ràdio i TV3. És legal que el multiplex de RTVV l’estiguen utilitzant Mediterráneo TV i Las Provincias TV per a les seues emissions? Quantes TDT hi ha emetent fora de la legalitat amb el consentiment del govern valencià? A la vista de les corrupteles criminals dels seus imputats, el PP encara troba un calaix a vessar de vots que procedeixen del regionalisme blaver que li va llegar González Lizondo amb Unió Valenciana. Grupuscles que actuen de tant en tant boicotejant esdeveniments culturals. El “Círcul Cívic Valencià” els congrega. Ahir els seus integrants és congratulaven de l’èxit de la seua denúncia contra ACPV davant del Ministeri d’Indústria que ha obligat aquesta entitat a suspendre les emissions.

No hi ha cap territori europeu amb dos milions de parlants d’una llengua autòctona i oficial que no tinga al seu abast uns mitjans de comunicació propis. Nosaltres som els pioners. No caldria, doncs, denunciar aquest deletrix valencià a Estrasburg? La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries que l’estat espanyol va signar, juntament amb la resta d’estats europeus, és lletra morta?

Fa dos anys que estem sense TV3, dos mesos sense RTVV i un dia sense Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Hi ha molta gent que demana uns mitjans públics de debò. Quan deixarem el PP sense senyal?