Reconéixer l’altre des del lloc de l’afecte. Aquesta
frase dita en veu alta pel codirector de FICAE, Pepe Miralles, situa el marc teòric
i pràctic d’un festival de cine que va molt més enllà de l’entreteniment. Una
sentència que fonamenta les bases de l’existència de FICAE en què cal redefinir
constantment el concepte de malaltia.
La tercera edició del Festival Internacional de Cortometrajes y
Arte sobre Enfermedades #3FICAE ja està en marxa. L'auditori de l'Institut Valencià d'Art Modern, l'IVAM, una de
les seus de la mostra juntament amb Las Naves i altres espais privats i públics,
estava de gom a gom en la seua obertura. En aquests dos llocs es projectaran la major part dels
curtmetratges de la secció oficial, els documentals i les propostes d’animació.
Fins el 4 de març trobareu activitats ben diverses: converses, reflexions, i
expressions artístiques amb l'objectiu d'incorporar la malaltia (com a
concepte) al nostre procés de vida, alleugerint la pesada motxilla carregada
d'estigmes i prejudicis sobre el fet d'estar malalt. Una mena de "medicina
social" a través de l'afecte i la creació que ens ajuda a sentir-nos més
humans i afrontar qualsevol malaltia amb serenitat. #3FICAE vol acostar-se a l’ajuda
mútua entenent la malaltia com un fet intrínsecament social que ens afecta a
totes i tots d’una o altra manera. Una proposta valenta que compta amb la
col.laboració de la Universitat Politècnica de València.
Vora 1.700 pel.lícules de 98 països s’hi ha inscrit
per poder optar als premis de la tercera edició que es lliuraran a l’IVAM
dissabte 4 de març. En la secció oficial podreu veure 77 curtmetratges provinents de països com França, Suïssa,
Regne Unit, Estats Units, l'Iran, Corea del Sud, Cuba o Argentina. Els films
estan agrupats en blocs: cures, estigmes, situacions grises, abismes i
diversitats.
Les seccions paral.leles ocupen espais de la UPV i la
Facultat de Belles Arts amb la ‘Zona inestable i Videoart”. A l’Octubre, Centre
de Cultura Conemporània s’ha programat un cicle de tres pel.lícules que també
formen part de l’apartat oficial, amb el títol: Síria, front a la indolència
dels altres. Guerra, fugida i traumes psicològics davant dels quals, Europa no és
capaç de reaccionar.
Els Espais de Reflexions s’ofereixen al hall solidari
de la UPV on podreu contemplar l’exposició ‘Labios como espadas: fobias contra
el colectivo LGTBI”. Un treball que sorgeix arran d’una investigació de Carmelo
Gabaldón i Juan Carreras. Es
tracta d’un arxiu de la injúria i l’ultratge llançat mitjançant el llenguatge
des dels llavis plens d’odi.
Una altra de les novetats remarcables de #3FICAE és la
col.laboració entre el festival cinematogràfic i The Human Library: iniciativa
danesa que té un recorregut de quinze anys amb la idea de crear espais de diàleg
i cohesió social amb els altres. El Centre del Carme Cultura Contemporània
acollirà les trobades amb els llibres que ens ensenyen el camí de les diferències
i el respecte cap a elles.
Durant l’acte d’obertura es va projectar el
llargmetratge belga de Jorge León, Before we go. L’autor té una llarga trajectòria
com a director de fotografia i realitzador. Aquest impactant film, d’una
bellesa extrema, ha sigut guardonat en prestigiosos festivas com el FIDMarseille o
el Premi FIPRESCI de la crítica internacional en l’IndieLisboa. Ricard Mamblona,
codirector de FICAE el va descobrir al Festival Punto de Vista de Pamplona i ha
volgut portar-lo a València. Before we go (abans que ens n'anem), ens mostra tres retrats en l’avantsala de la mort que, sense necessitat de
xafar l’escenari, parlen de la tragèdia del cos, la transfiguració de l’art i l'adéu a la vida sense dramatismes.
Amb els directors de FICAE, Ricard Mamblona i Pepe Miralles i l'autor del film Before we go, Jorge León |
FICAE és l’únic festival del món que tracta la
malaltia des d’una perspectiva global. En aquesta edició s’aprofundirà sobre
temes controvertits o tabús com ara, l'eutanàsia, el suïcidi assistit o la mort
bona i també els abismes i diversitats en malalties com el VIH o el càncer.
El FICAE educa, divulga consciència social, emociona i
amplia la nostra mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada