La
paraula anglesa ‘Vintage’ originàriament es gastava per a referir-se a
les millors collites de vi. Un mot que hui en dia s’usa per a objectes o
accessoris de certa edat que no poden catalogar-se com antiguitats, i
que, com els bons vins, es considera que han millorat o s’han
revaloritzat amb el pas del temps. En este sentit, el terme vintage fa al.lusió a roba, instruments o dissenys que tinguen
al menys dues dècades, i tanmateix, s’hi troben en bon estat. A mi em
captiven alguns estris i roba de fa 40 o 50 anys que ma mare encara
emmagatzema als armaris. En este cas, el banyador en té 52. El va
comprar a Gandia quan encara jo no havia nascut, però gairebé tenim la
mateixa edat el vestit de bany i jo. És una peça que no vull que romanga
conservada en naftalina dins d’un calaix. El seu teixit és d’altíssima
qualitat i puc lluir-lo desvanida per la seua història, significació,
funcionalitat i singularitat. Les coses vintage trascendeixen del seu
sentit merament utilitari o decoratiu. La mare està ben contenta de
veure que me’l pose i li torne a donar vida perquè el banyador té un
valor estètic i sentimental intrínsec. Us anime a remenar els objectes
del passat i traure de l’armari el vintage genuí. Ara em faltaria
digitalitzar les imatges de fa mig segle quan ma mare el portava en la
mateixa platja on estic jo ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada