 |
| Disseny de Cèsar Amiguet |
El mot apoderament deriva de
la filosofia de l'empowerment,
que té el seu origen en l'educació popular desenvolupada per la sociòloga
nord-americana Margaret Shuler, qui l’identifica com un procés, mitjançant el qual, les
dones incrementen la capacitat de configurar les seues pròpies vides i el seu
entorn. Una evolució en la conscienciació sobre elles mateixes i el seu estatus.
Durant els últims 30 anys,
al nostre país s'ha avançat molt en el camí de la igualtat de gènere, però encara
hi ha entrebancs per poder assolir la plenitud. Capgirar una cultura
tradicional on la dona sempre ha ocupat un segon pla comporta molts anys
d'esforç.
El Mural d’Escola Valenciana
mostra el treball de diverses dones valencianes que s’hi dediquen amb afany des
de les seues variades facetes. L’apoderament d’aquestes dones del segle XXI ha
assolit la seua màxima expressió amb noms com el de la veterana periodista,
Rosa Solbes. El seu activisme feminista l’ha dut a escriure diverses obres amb
visió de gènere. Una d’elles versa sobre la primera dona que va compondre una
òpera en valencià, “Matilde Salvador. Converses amb una escriptora apassionada”
(Tàndem edicions) o el llibre editat recentment per Publicacions de la
Universitat de València, “Maria Cambrils: el despertar del feminismo
socialista. Biografia, textos y contextos (1877-1939)”.
La fermesa i la decisió de
les dones actuals són hereves del treball socialment transformador de moltes pioneres
que no cal oblidar. El Mural li ret un homenatge – de la mà de l’escriptora
Mari Carme Sáez- a les “filadores de Velluters”. Treballadores de la fàbrica
dels senyors d’Alpera a València que van tindre la valentia de fer vaga durant
un mes, en l’any 1902, per tal de lluitar contra l’explotació laboral que patien.
Fer visible allò que està
ocult. Posar-li nom, parlar-ne. Perquè allò que no es diu no existeix. Eixe és
l’objectiu de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de València des d’on
s’aplica la Llei de Memòria Històrica recuperant noms de dones significatives
en la guia de carrers de la ciutat.
Les desigualtats entre sexes
perpetuen les desigualtats en el desenvolupament. Ho explica l’activista dels
drets humans, Carmen Garrigós, que ha treballat durant 23 anys en diferents
parts d’Àfrica contribuint a l’educació de les xiquetes i lluitant contra
l’ablació genital.
El Mural de les dones, té
les seues imatges parlades gràcies a la fotoperiodista Eva Máñez, que participa
en projectes de l’Associació Dones Objectives on porten a terme iniciatives engrescadores
com el calendari 2016 del col.lectiu Per l’Horta amb poemes i retrats de dones
que treballen la terra. És el cas de Susanna Ferrando, emprenedora i creadora
de l’empresa d’agricultura ecològica Agrofever.
L’equitat de
gènere també es treballa en àmbits de la creació amb dones
majúscules com l’actriu Pilar Almeria que gestiona la companyia ‘Teatre
Micalet’ des de fa 20 anys; des de la sociolíngüística, emprant un llenguatge administratiu
i educatiu inclusiu; des del món universitari on també hi trobem desigualtats
de gènere més diluïdes; des de la investigació científica, amb el testimoni de
Pilar Mateo, una de les millors expertes del món en malalties endèmiques, que
ha estrenat la sèrie Microasesionos en el Canal Historia; des de l’esport, en àmbits tan
masculins com la pilota valenciana on les germanes Anna i Noèlia Puertes de
Beniparrell, trenquen esquemes jugant al raspall; músiques procedents de les bandes,
instrumentistes, cantants… També hi ha sostres de cristall en l’art. El
col.lectiu Fusa Activa que té una pàgina musical feminista asegura que en
aquest sector també existeix el patriarcat. Han creat una base de dades que
inclou formacions, músics i projectes on les dones hi participen. Alguns dels
exemples són el grup d’Agres, Esir o la banda Pupil.les dilatives.
La representació
i la participació paritària de les dones en les estructures de poder les posem
en solfa quan parlem de falles on les dones són majoria en el cens. Enguany, per primera vegada, dos d’elles formen part
de la Junta Central Fallera.
El Mural
s’instrueix visitant “La Rossa, llibres en Femení”. Una llibreria que naix per
donar visibilitat a les escriptores i il.lustradores. Posem la cirereta final gaudint
de la bellesa dels versos de Maria Mercè Marçal i de la saforíssima, Maria
Josep Escrivà.
Des del
Mural Ràdio, treballem per a fer efectius els drets socials i culturals de les
dones i eradicar les discriminacions per raó de sexe promovent l’equitat de
gènere, l’apoderament de les dones, la seua autonomia i el seu lideratge.
Àudio del Mural de les dones
Àudio del Mural de les dones
(Agraïments
a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània per haver-nos cedit l’espai per
poder enregistrar El Mural).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada