Presentació oficial de la Jove Muixeranga de València

TROBADA ESCOLES EN VALENCIÀ | 26 d'abril de 2015

La muixeranga és un conjunt de danses i torres humanes originaris del Regne de València, amb presència a unes quantes comarques valencianes. Les més antigues cròniques escrites la vinculen a Algemesí i daten del primer terç del segle XVIII, però de la seua constant i ferma presència ben bé pot pensar-se en un origen molt més antic. A Algemesí la Muixeranga participa a la Festivitat de la Mare de Déu de la Salut, que fou declarada l'any 2011 patrimoni cultural immaterial per la UNESCO. En la designació hi tingueren una especial rellevància les torres humanes. En l'actualitat assistim a una eclosió del moviment muixeranguer. A més de les colles tradicionals, n'han aparegut altres noves no lligades a una festivitat local, que veuen en la muixeranga un símbol portador de valors culturals i socials del poble valencià. Així, ara per ara, podem dir que hi ha colles muixerangueres de Vinaròs a Alacant:

-   Muixeranga de Vinaròs 

- 'La Conlloga', Muixeranga de Castelló 

- Muixeranga del Camp de Morvedre 

- Muixeranga del Camp de Túria

- Muixeranga de València 

- Muixeranga de Sueca 

- Muixeranga de Cullera 

- Muixeranga d'Algemesí 

- Nova Muixeranga d'Algemesí

- 'Els Negrets', Muixeranga de l'Alcúdia 

- El 'Ball dels folls' de l'Olleria

- Muixeranga de la Safor 

- Muixeranga de Pego

i les més noves de totes:

- Muixeranga de Carlet 

- Muixeranga d'Alacant 

- i Jove Muixeranga de València.

La Jove Muixeranga de València s'ha presentat a la Trobada d'Escoles en Valencià de Russafa oficialment. Des de fa uns mesos ha posat en marxa, amb il.lusió, el projecte de construir una colla muixeranguera a la ciutat de València. L'objectiu és fer créixer les muixerangues a la ciutat i també tot els valors que la seua activitat porta aparellats: confiança, treball en equip, fraternitat i solidaritat. Les colles de muixerangues mostren com tothom es imprescindible en la construcció de belles figures. Des de l'esglaó de la base, fins el més alt, tots i totes són necessaris. Uns amb la força, altres amb la seua flexibilitat. Tota una metàfora del futur  que desitgem per a la nostra societat on la participació i la decisió ciutadana hauria de ser la clau dels panys de qui tinga la responsabilitat de portar la batuta del govern. La Jove, a més, aporta la novetat de treballar sense mestre o cap de colla. Funcionen assembleàriament formant grups amb àrees concretes dedicades a la tècnica, a coordinar les eixides i a ensinistrar els xiquets enxanetes. Una altra marca singular, és l'obertura de portes a tota aquella persona que tinga la inquietud de formar-ne part. I diuen que una vegada tastem l'experiència, si ens agrada, ens atraparà per sempre. En les muixerangues sempre cal gent i mans. Els assajos es fan tots els dicendres de vesprada al barri de Benimaclet. Cerqueu Jove Muixeranga de València a Facebook o Twitter.

La música és imprescindible. La Colla de tabals i dolçaines de l'entitat centenària El Micalet és la que acompanya als muixeranguers en les seues exhibicions llançant les notes d'un pentagrama tradicional i valencià. Tot i que la presentació en societat s'ha realitzat en les Trobades de Russafa, la colla ja ha fet un munt d'aparicions públiques mostrant la seua adhesió amb causes d'injustícia social.

28/11/2014-. Nit en negre. Participació en la commemoració del primer aniversari del tancament de RTVV, organitzat per la plataforma Mildenou d’afectats i afectades per l’ERO a RTVV. 29/11/2014.- Festival Jove Injawara. Participació en el festival europeu d'interculturalitat i solidaritat, organitzat per l'Associació Jarit.

20/12/2014.- Marxa contra la llei mordassa. Participació acompanyant la manifestació, convocada per nombroses organitzacions, contra el projecte de Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana.

14/02/2015.- Jornada reivindicativa a Russafa. Participació amb la impartició d'un taller, a la jornada organitzada per la Plataforma per Russafa i l'IES Sant Vicent Ferrer. 21/02/2015.- Crida per l'Escola que volem. Participació a la cercavila festiva convocada per Escola Valenciana.

21/02/2015.- Carnestoltes de Russafa. Participació a al desfilada del Carnestoltes de Russafa, organitzat per Russafa Cultura Viva.

14/03/2015.- Na Jornada. Participació a l'espectacle de la Falla Na Jornada I'm so corredera, la nit de la 'plantà' de la Falla Infantil.

16/03/2015.- Falles Populars de Benimaclet. Participació a les Benifapum (Falles Populars Menudes de Benimaclet), amb un taller i una actuació.

28/03/2015.- Korrika. Partipació en la korrika, cursa per l'èuscar, organitzada per l'Euskaltzaleok, el Racó de la Corbella i el Centro Vasco-Navarro.

31/03/2015.- 5 anys CIE No. Participació en el cinquè aniversari de les concentracions davant del CIE de Sapadors, convocada per la campanya CIE No.

18/04/2015.- Trobada per la Infància Sector Aeri. Participació en la trobada per la infància organitzada per l'Ampa del Col·legi Sector Aeri.

26/04/2015. Trobada d'Escoles en Valencià. Presentació oficial de la Jove Muixeranga de València. Participació, amb cercavila, taller i actuació, a les Trobades d'Escoles en Valencià de la ciutat de València.

FIGURES

La Jove Muixeranga de València ha actuat amb el suport de la Muixeranga de Cullera i de membres de les muixerangues Nova d'Algemesí, Camp de Túria i Sueca creant bellíssimes figures:

- La Sénia.- Representa aquesta màquina d'elevar aigua, utilitzada normalment en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua. Figura que gira sobre el seu eix central. Consta d'un pilar central de tres alçades, i d'uns braços amb pilars (també anomenats pinets) de dues alçades.

- Cinc en un peu.- Dita així perquè una sola persona de base en sosté a quatre més. 

- El banc.- Figura de quatre alçades sostinguda per una persona que es posarà panxa cap amunt,

recolzant-se amb les mans i els peus.
-Torreta.- Figura de quatre alçades, piramidal, i inventada per la Nova Muixeranga d'Algemesí. 

Una expressió cultural emocionant que encomana l'alegria d'estar viu i l'energia necessària de seguir bastint el present i el futur. Per molts anys! Jove Muixeranga de València.

El Mural 10. Horta és futur

El Mural ràdio d'Escola Valenciana arriba als 10 programes amb una edició que té per títol 'El Mural de l'horta és futur.'

Aquesta escletxa de veus en valencià amb temàtiques valencianes duu 10 mesos en marxa gràcies al treball voluntari d'un equip de professionals que treballen des de la pluralitat, la llibertat i l'ètica periodística. Gràcies Amàlia Garrigós, Pau Vendrell, Xelo Ribera, Jordi Cabezas, Cristina Mollà, Pepe Moreno, Iñaki Mazkiaran i a totes les ràdios i mitjans digitals que li donen difusió. 

Agafem el títol del llibre sobre històries medievals valencianes ‘Fer(H)arca!', un crit de guerra documentat històricament en avalots valencians. El Mural canalitza el mal humor a través de l'humor seguint l'exemple referencial del dibuixant Toni Ortifus. Reivindica el patrimoni paisatgístic i productiu de l'horta que es troba en perill d'extinció si s'executa la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana que preveu l'Ajuntament de València governat pel PP i denuncia greus vulneracions dels drets humans en el Centre d'Internament d'Estrangers de València amb la campanya ‘CIEs NO'.

Àudio del programa

L'Horta és futur, però l'Ajuntament de València ha llançat a pocs mesos de les eleccions l'anunci de la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que pretén urbanitzar sobre una superfície de 415 hectàrees i els diversos col·lectius socials, veïnals i ambientalistes de la ciutat s'han rebel·lat. Pau Vendrell ens trasllada les veus que lluiten per l'horta.

L'investigador en ecologia i divulgador mediambiental, Andreu Escrivà, ens presenta un decàleg d'urgència per a la propera Conselleria de Medi Ambient. Com ell apunta, ara tenim l'oportunitat de bastir una via valenciana cap a la sostenibilitat.

La campanya CIES NO acaba de complir 5 anys a València. Les 30 organitzacions humanitàries que composen la plataforma han acompanyat les persones immigrants que han passat pel Centre d'Internament d'Estrangers de Sapadors, abans de ser deportats al seu país d'origen per no tindre els papers en regla. Durant eixe període de temps traumàtic, els donen suport psicològic i assessorament legal. Però l'objectiu és el tancament dels CIEs. L'opacitat informativa, la falta de transparència i les continuades denúncies per abusos, vexacions i tortures als interns fan que el CIE de Sapadors siga un dels punts negres de la ciutat de València. Jordi Cabezas ens conta una realitat silenciosa i silenciada a la qual han de fer front diàriament les persones migrants al nostre país.

Toni Ortifus, ens obri la seua finestreta i dibuixa vinyetes de colors en El Mural radiofònic. Ens endinsem en l'univers del columnista gràfic d'opinió, protagonista del curt-documental ‘En Clave de Ortifus', produït per Xerea Films i dirigit pel realitzador Ricardo Macián. L'escriptora Fani Grande, autora del llibre ‘El Fémur de Eva' descriu les diverses vides d'Ortifus; dibuixant, dissenyador de monuments fallers i músic.

‘Fer (H)arca. Històries medievals valencianes,' és una obra de divulgació publicada per Llibres de la Drassana i escrita per Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache. Amb verb àgil i una gran capacitat divulgativa ens acosten un bon grapat d'històries sorprenents que configuren un viatge fascinant per la València medieval i més enllà. La puteria pública, els banys públics o la cultura de l'oli són alguns dels relats que ens captiven.

Aquest és un Mural de paisatge essencial que denuncia la vulneració dels drets humans, que ens mostra el nostre passat per entendre més bé el present i que fa servir l'humor creatiu d'Ortifus com una arma eficaç contra els abusos de poder.

A Palanka

Gràcies al col·lectiu Assemblea de Cases del Parke, d'Alfafar (l'Horta Sud) que ha organitzat ‘A Palanka’ al Teatre Micalet. És la darrera iniciativa solidària dels veïns del Park Alkosa, que reivindica des de fa 30 anys, espais i recursos per a la ciutadania d'aquest barri

on molts dels seus habitants estan en perill d'exclusió social. Uns veïns que tracten de donar propostes a problemes socials mitjançant la participació. El concert solidari ha remogut consciències al voltant d’un dels conflictes més importants que s'han donat els últims anys al barri: l'ocupació d'habitatges buits propietat d'entitats bancàries i els corresponents intents de desallotjament.
El Park d’Alkosa és un barri situat a 8 Km al sud de la ciutat de València. Pertany al municipi d’Alfafar, però està separat del seu nucli urbà per dos Km, carreteres, vies del tren i una benzinera. El barri va náixer com a conseqüència de l’emigració dels anys 60, amb uns 10 mil habitants i amb les característiques dels barris dormirtori de l’època incloent-hi la seua problemàtica social. En els inicis dels 90 van posar en marxa el projecte comunitari “Nosotr@s mism@s” que ha estat lluitant per la recuperació d’ espais i recursos dels quals l’administració de l’estat se’n ha apropiat.

30 anys de guerra continuada del park Alcosa per eixir de l’exclusió i reclamar els impagaments dels ajuntaments d’Alfafar i de València en una zona on l’atur fa estralls.  Si fem una passejada pels seus carrers i parlem amb les seues gents, comprovarem com a la Plaça Vella li dicen ‘la plaça dels somnis’ perquè ahí va náixer el barri i el projecte d’un arrelament per part de les persones immigrants. A l’antiga Plaça de l’ajuntament se l’anomena Plaça de la Paciència Infinita. Al Carrer Orba el van batejar com l’avinguda del pantà perquè va estar molt de temps sense asfaltar; el centre neuràlgic del barri alberga el seu ateneu popular on la koordinadora de kolectius del park aglutina diversos grups i manté la lluita pels projectes que ha creat el barri…..

Aquesta gent exemplaritza el model d'autogestió comunitària, ciutadana i social. Esperem i desitgem que els recursos obtinguts de la celebració d’aquest concert, puguen contribuir a pal.liar les despeses jurídiques dels veïns del Parc Alcosa. Ni Judicis, ni desnonaments. Salut, força i coratge!