OMBRES EN LA NIT

                                                                            
-Ferran Torrent no pot vindre a la ràdio.
-Per què?                                                                                   
-Perquè és del Bloc.
-Ah! Què té a veure la suposada afiliació política amb la publicació de la seua novel.la?
-Doncs que ell sempre pot afegir una “cunya” del partit.

D'aquesta manera transcorria la meua conversa amb el cap d'informatius de Ràdio Nou, Juanjo Braulio, unes hores abans de rebre Ferran Torrent als estudis per fer-li una entrevista en primícia a l'informatiu cultural Alta Fidelitat. Restava una setmana per a la campanya electoral de les  autonòmiques del 22M, i Braulio deia que calia tindre cura. Cura de què. De la novel.la negra Ombres en la nit ambientada a la València de l'any 1947?

Vaig concloure el diàleg:

-Juanjo, quan entendràs que el meu negoci no és la política partidista sinó la cultura? Si no vols que Ferran Torrent, un dels escriptors més sòlids que tenim a casa nostra, siga entrevistat en l'espai cultural de la ràdio autonòmica, vés a recepció i dis-li-ho tu mateix.

Davant la tessitura que li plantejava al meu cap, Torrent va ser entrevistat i els oients van conéixer les aventures i desventures d'un gitano valencià supervivent de l'holocaust nazi. Però és desagradable haver-se de trobar en aquestes situacions tan violentes on el comissariat polític controla i censura absurdament i on el periodista vol fer la seua faena.

Apliqueu aquest exemple als informatius generals que, amb honroses excepcions, compten amb una legió de personal submís creat durant els darrers 18 anys. Obtindreu com a resultat: l'omissió del cas Gürtel, l'ocultació de l'accident del metro amb 43 víctimes mortals, o la manipulació dels fets ocorreguts en la Primavera Valenciana. Si la ràdio i la televisió públiques donen l'esquena als seus veïns, com pretenem que ens creguen?

Amb aquest recorregut, RTVV s'ha guanyat el desprestigi entre els ciutadans que són més sabuts del que els directius es pensen. L´últim EGM (estudi generals de mitjans) indica que només el 5% veu Canal 9 i l'audiència de Ràdio 9 és testimonial amb poc més de 40.000 oients.

Els treballadors no som els culpables dels 1.300 milions d'euros de deute acumulat amb reportatges comprats per 650.000 euros a productores externes i amigues; ni ho som dels fitxatges estrella com el del locutor de les transmissions de la fòrmula 1 que es va embutxacar 11.000 euros mensuals durant dos anys. Però el saqueig l'estem pagant nosaltres amb un expedient de regulació d'ocupació salvatge i cruel en què s'han ignorat les possibles opcions per fer viable la casa amb els seus professionals.

Estem immersos en un ERO globalitzat i davant els retalls brutals aplicats als tres pilars bàsics de la societat del benestar: la sanitat, l'educació, i la justícia, el comiat de vora 1.200 treballadors i el desballestament de RTVV queden diluïts. Però hem de prendre consciència de la necessitat de tindre uns mitjans públics propis que vetlen per la nostra cultura i la nostra llengua, que siguen sostenibles i plurals i que actuen com a garantia del funcionament democràtic.

(Article publicat en la Revista Saó. Gener 2013)