dimarts, 19 de març de 2013


Nit de trobada musical i de bon menjar a Ca les Senyoretes, a Otos, el poble de la Vall d'Albaida que ha esdevingut la capital dels rellotges de sol. Un lloc recomanable per passar uns dies de desconnexió als peus del Benicadell en mig d'un paisatge de vinyes. Joan Olivares és gonomonista: dissenyador i constructor de rellotges de sol, matemàtic i escriptor. El professor Olivares ha fet que la preciosa casa senyorial del segle XVII, que va pertànyer a dos senyores riques i fadrines, siga un lloc d'interactuació cultural on la música, la poesia, la literatura, i la gastronomia vagen ben agafades de la mà. Dissabte 16 de març celebràvem la setena edició de les nits de Sant Ovidi. Jo vaig anar-hi comboiada per Pep Albinyana (Vilaweb Ontinyent) que té l'habilitat d'ajuntar la gent.

T.Hostal, P.M Soler, P.Alabajos,P.Albinyana.S.Jàfer   
Ovidi Montllor va ser el primer actor i cantant silenciat a Canal Nou perquè el seu valencià (donant-li veu a Sam a la mítica pel.lícula "Casablanca") li va sonar al primer director general de RTVV, Amadeu Fabregat, massa català (ho recordava Pau Alabajos, secretari del col.lectiu Ovidi Montllor, Associació de Músics i Cantants del País Valencià, en la presentació de la Plataforma de treballadors de RTVV en l'exili @mildenou) L'Ovidi ha estat tot un símbol. El primer màrtir de la nostra RTVV. Ell fa palés que l'estrena de la més ambiciosa aventura mediàtica que mai havia tingut el nostre País, fa ara més de 23 anys, començara amb mal peu. I per eixa raó, l'autor alcoià va fer fora, educat i contundent, les càmeres de Canal Nou en el concert que li feren els seus companys al Teatre Calderón del seu poble uns mesos abans de fer vacances (novembre,1994). Hui, amb moltes més raons, faria el mateix.

Ovidi per fi a Alcoi. Escultura d'Antoni Miró sota la pluja.
 En la nit de Sant Ovidi, parlàrem de la desfeta de la nostra tele i de la nostra ràdio amb el director de cinema Toni Canet. Ell va treballar amb l'actor i va dirigir el primer documental sobre els músics valencians en "Solfa Íntima" (1990)  També va realitzar la primera sèrie de producció pròpia en valencià "Benifotrem" (1995) El seu testimoni va ser impagable. Com ho va ser també el del poeta Salvador Jàfer que fou assessor lingüístic en l'etapa de Fabregat i va patir la llista de les 500 paraules prohibides. El públic assistent va recordar alguns dels programes de qualitat. Les illes d'una graella que s'ha allunyat estratègicament de tots els principis fundacionals de la Llei de Creació del 1984. Els músics Pau Alabajos, Toni de l'Hostal i Joan Amèric també digueren la seua. El silenci administratiu i la indiferència cap els creadors ha estat escandalosa. I així, fent el diagnòstic del fracàs de RTVV, se'ns va caure el temps al damunt. Afortunadament Pep Albinyana ens va fer de moderador, rellotge de sol a mà, i a les 22h en punt séiem a taula per gaudir de la vida i tastar els productes i el vi de la terra que havien preparat Assumpció i Maria Olivares. El caldo amb pilotetes adobades amb herbes exòtiques i creïlla al forn, va fer que em xuclara fins la falangeta del dit gros. Boníssim! Gràcies cuineres!
Per fer el ressopó paràrem l'orella a la veu de Pau Miquel Soler (Arthur Caravan) que ens va presentar, amb la seua lírica ovidiana, el treball d'homenatge a Estellés "l'amor o la guerra" acompanyat del guitarrista i artista integral, Jordi Albinyana.
P.M.Soler, P.Alabajos, J.Amèric, T.Canet, J.Olivares, J.Albinyana
Acabàrem la vetlada amb una "jam sesion" memorable entre Pau Alabajos, Pau Miquel Soler, Toni de l'Hostal, Jordi Albinyana i Joan Amèric.  I voldríem repetir perquè com diu Albinyana (el Pep) ara ja sabem de quin mal hem de morir, i com va assenyalar l'altre Albinyana (el Jordi, autor del quadre dels "enfarinats" que veieu al fons de les imatges) se'ns va quedar al tinter tot un grapat de reflexions i d'idees per difondre la nostra música. Atenció doctor Olivares! Ens ha de donar vosté una altra oportunitat per parlar del present i del futur de la música feta a casa nostra: Difusió a les sales del País Valencià (s'ha creat l'associació "En viu") Creació de nous premis, a banda dels del COM; el micromecenatge; el creative commons; circuits i festivals de música al País; la promoció als mitjans convencionals i a les xarxes socials i, si pot ser, amb les càmeres d'una altra tele i els micròfons d'una altra ràdio valencianes enregistrant el moment. Que no deixe de sonar la música! Seguirem.

3 comentaris:

Mercè ha dit...

Ca les Senyoretes és el nostre particular Shangri la, allà el temps es detura i les nits duren el que la gent volen que duri. Gràcies per la crònica, quasi és com si haguera anat.
Molts i molts besets.

Dèlia Amorós ha dit...

Fantàstica crònica, Amàlia. Un bon complement també pels qui sí que ens hi deixàrem caure. Has apuntat dades que desconeixia. Gràcies.
Adjunte la notícia que en donà El País sobre el llistat de paraules (a l'agost). Poca broma, perquè algunes ara formen part de l'estàndard de l'AVL.
http://elpais.com/diario/1990/08/19/radiotv/651016804_850215.html

alta-fidelitat ha dit...

Mercè... Hi faltaves tu...A la pròxima? Un bes.