dissabte, 23 de març de 2013

AL PAÍS DE L'OLIVERA (article publicat a VilaWeb)


Amàlia Garrigós: Al país de l'olivera

La major part de les grans bandes de rock, hardcore o punk, tenen alguna balada memorable. La composició folk 'Al País de l'olivera' (del disc 'Coratge') és una preciosa cançó d'amor als paisatges, a les aromes, als sabors i a les músiques dels pobles. Aqueix país de l'olivera combrega religiosament amb la nostra infantesa: el lloc essencial on descobrim la pròpia identitat.

La potència aclaparadora d'Obrint Pas esdevé ací senzillesa. La seua sonoritat ha seguit el relleu de grups com Al Tall, que havien recuperat, d'un temps ençà, la nostra tradició. El nucli del grup, Miquel Ramos, Xavi Sarrià, Robert Fernández i Miquel Gironés també formen part d'aquest moviment. Després de vint anys de recorregut, el pas és obert. Cal seguir-lo.

La banda valenciana més internacional va nàixer al barri de Benimaclet de València. Aquesta part cosmopolita de la ciutat que alguns s'entesten a amagar i que és ben viva. Van tindre la genialitat de fusionar les arrels valencianes i la dolçaina, amb sons procedents del reggae, el punk o l'ska. La seua sonoritat i el seu missatge combatiu han despertat milers de persones arreu del món. Des de Benimaclet han arribat al Magrib, Europa, l'Amèrica central i part de l'Àsia. Des d'aquest país de l'olivera, de l'ametler i del canyar s'han connectat al món globalitzat fent servir la nostra llengua com a eina de comunicació i no de separació. Aquest és l'universalisme clarivident i no aquell altre excloent, segons el qual és preferible no entendre una cançó en anglès, en alemany, en francès, o en japonès, que no comprendre una lletra escrita en català. Hi ha molts nipons que senten bogeria per la dolçaina i aprenen a tocar-la gràcies als concerts d' Obrint Pas. Uns directes que enderroquen barreres idiomàtiques allà on van.

Obrint Pas ens han mostrat el camí per on podem transitar sense pors, amb la cara al vent, gaudint de la nostra alegria. Tenim un país per a estimar. El de la nostra infantesa.

'Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.'

Amàlia Garrigós (@AmaliaGarrigos), periodista.

Editorial