Mentre hi ha ciutats que fan la guitza als nostres músics, a les comarques valencianes hi trobem miracles. Eixe mateixa nit em sentia devanida de trobar-me a l´escenari del Teatre de la Unió Musical de Llíria presentant el cicle de música en valencià del Camp de Túria.
Aquesta comarca protegida per la formidable Serra Calderona, té 16 municipis escampats per 824 kilòmetres quadrats amb més de 114.000 habitants. Em meravella el seu teixit associatiu i ciutadà des d'on centenars de persones treballen tots a una, de manera voluntària, coordinats i connectats en un objectiu comú: fer comarca, i des de la comarca, fer país, i des del país, llançar als quatre vents la nostra cultura. Veïns compromesos amb la societat que els envolta des dels àmbits cívic, cultural, artístic, i social. Entitats que posen les coses fàcils allà on l'oficialitat s'entesta en posar-ho ben difícil.
El darrer miracle d'aquests col.lectius, és el cicle de música que es va estrenar amb Carles Dénia i que tindrà continuïtat amb l'acústic d'Obrint Pas el 23 de març i el concert de Pau Alabajos el 4 de maig.
Els fruits de la collita del Camp de Túria no s'hi poden improvisar. La llavoreta d'aquests concerts la trobem fa tres anys amb un inoblidable concert al "Pavelló de la Creu" on es commemoraven els 400 anys de l´expulsió dels moriscos amb Pep Gimeno Botifarra, Miquel Gil, la Banda Simfònia de la Unió Musical de Llíria, i l'Orquestra Àrab de Barcelona.
També diumenge vam escoltar dels llavis de Carles Dénia, els sons i les paraules d'aquells poetes de l'Al Andalus que eren valencians i que escriviem exquisits versos que ens parlen de l'amor, del plaer de viure, i de les xicotetes coses de la vida. Com diu el periodista musical Josep Vicent Frechina La música de Carles Dénia és mercurial. Música popular tractada de vosté.
Carles és un home que va nèixer al si d'una família de creadors a la capital de la Safor, a Gandia. Envoltat de llibres i de discos, als 10 anys ja tocava la bateria en un grup.
És un cantaor i un guitarrista format acadèmicament en el món del jazz. Una de les màximes figures del cant d'estil valencià. Amb els darrers treballs "Tan alta com va la lluna" i "El paradís de les paraules" ha rebut diversos reconeixements, entre els quals destaquem el Premi Ovidi Montllor 2009; l´Altaveu Frontera 2010; millor disc de l´any 2011 per la revista sons; i millor disc de l´any i millors arranjaments als Premis Ovidi Montllor 2011.S'ha guanyat una reputació a Europa amb del cante flamenco i el jazz, La seua agenda de concerts està atapeïda. Tot el mes de febrer rodarà per Holanda, país en el que s´ha format al Royal Conservatoire of the Hague, on més tard fou professor.
Diumenge vam tindre la sort de gaudir-lo a casa i de reivindicar-lo perquè puga mostrar-nos la seua expressivitat artística moltes més vegades als nostres pobles. També podreu fer-ho al Palau de Congressos de València el proper 31 de gener.
Carles és una persona honesta que reprèn la seua llengua materna als seus darrers treballs. L'esforç i el gust per la música i per les seues arrels l'han fet veure el seu ofici com un goig personal. Perquè els músics com ell, que fan una carrera llarga i creativa, són els que més gaudeixen de la música.A Llíria es va presentar en un format a trio amb LLuna Aragón al violí, amb Pau Figueres a la guitarra, i amb la col.laboració al guitarró de Nèstor Mont. Ens va oferir un repertori en el que va barrejar els seus dos discos de cant valencià.
Va aconseguir atrapar el públic del Teatre de la Unió i ens va conduir cap els terrenys més íntims de la nostra herència cultural. Cal que no oblidem la nostra herència. Ens l'hem d'estimar. Si ho fem, ens estimarem el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada