El #18N passarà a la història per la manifestació cívica, festiva i multitudinària que va aglutinar 60.000 persones al Cap i Casal, va aconseguir el suport de 280 entitats civils i 7.000 adhesions personals. Una fita molt interessant perquè entre els convocants hi havia la patronal, amb els empresaris i els sindicats, amb els treballadors. Una unió que mostra com d'urgent és que els valencians puguem rebre un tracte just des del govern central. No hi havia cap senyal ni símbol que marcara un color polític o una ideologia determinada. Es tractava de caminar junts com una pinya vers el mateix objectiu. I caldrà fer-ne'n més de manifestacions multitudinàries si volem ser visibilitzats als mitjans de comunicació d'àmbit estatal i que Montoro ens atenga seriosament. Haurem de baixar al carrer de manera persistent les vegades que siguen menester.
El més bonic de tota la jornada va ser comprovar la transversalitat territorial. Veïns vinguts de totes les comarques, des de la Vega Baja, la part més meridional del nostre mapa i del Maestrat, la zona més septentrional, van aterrar a València en autobusos i trens de rodalia que tarden més temps en arribar-hi que l'AVE Madrid -València. Era la manifestació del poble valencià.
Els gegants de Castelló de la Ribera, En Jaume I i Na Violant, obriren el seguici mentre una bona colla de dolçainers i tabaleters procedents de Carcaixent, Alacant, Benimaclet o Torrent interpretaren peces populars. Des de l'entaulat on es van fer els parlaments van sonar grups com Zoo o Al Tall. La Muixeranga va obrir el capítol dels parlaments i l'Himne -sense lletra- el va cloure. La marxa va transcórrer com una mena de processó, des de l'esplanada del MUVIM fins a les Torres de Serrans, on vaig sentir que fèiem una Crida excepcional: el clam per un #FinançamentJust
Ací tens el manifest llegit per diversos representatns de la societat civil en un acte entranyable:
El pròxim mes de març es compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l'Estatut d'autonomia, aprovat en l’any 1982, que va permetre la recuperació de la capacitat dels valencians i de les valencianes de decidir el seu futur.
Quatre
dècades més tard ens trobem en un moment que requereix aqueixa mateixa unitat
per fer-nos escoltar amb una sola veu i aconseguir un futur sense més hipoteca
que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés.
La
construcción del Estado autonómico ha acercado las decisiones políticas a la
ciudadanía, pero hoy estamos en una situación de quiebra. Hasta el momento, ninguno de los diferentes sistemas de financiación ha tratado con justicia la Comunidad Valenciana. Este mismo año, cada valenciana y valenciano
recibiremos 237 euros menos que la media de ciudadanos del Estado, o 839 menos
que la autonomía mejor financiada, lo cual equivale a un 10 % y 29 % menos de
recursos, respectivamente.
Si sumem infrafinançament
i infrainversió, enguany la nostra discriminació arribaria als 1.600 milions
d'euros, només comparant-nos amb la mitjana. Estem, per tant, en una situació
insòlita: tenim una renda per càpita inferior en 12 punts a la mitjana i
necessitem més de 1.600 milions d'euros per acostar-nos a ella. No obstant això, som l'autonomia que menys recursos per habitant rep; l'única
que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l'Estat. El resultat és insuportable
per a la ciutadania valenciana.
Ante
esta prolongada discriminación, en el año 2013 la Comisión de Expertos para
el diseño de un nuevo modelo de financiación autonómica señaló que el problema
de desigualdad y menor financiación recibida por el País Valenciano se
remonta al inicio de los sistemas de financiación autonómica de la década de
los ochenta.
A la vista d'aquesta
realitat, la Generalitat Valenciana va promoure en l’any 2013 el “Manifest per un finançament just per a la
Comunitat Valenciana”. Tres anys més tard, el 2016, la Generalitat va promoure el “Manifest
per un finançament just”, al qual van seguir acords aconseguits per
unanimitat en Les Corts Valencianes que denunciaven la marginació dels
valencians i de les valencianes en matèria de finançament i inversions.
Por
todo ello exigimos:
1. Una reforma inmediata del
sistema de financiación que establezca un nuevo modelo con recursos suficientes
y repartidos equitativamente entre todas las autonomías que posibilite a los valencianos
y a las valencianas tener unos servicios públicos fundamentales dignos y
ejercer nuestras competencias propias
Un repartiment de les inversions i una execució que acabe amb el dèficit inversor; que compense, en tot cas, la insuficiència inversora en els últims anys i dedique una quantitat de recursos ajustada al nostre pes poblacional.
El reconocimiento de los
déficits de financiación acumulados directamente por el mal funcionamiento de
los diferentes sistemas de financiación, y el establecimiento de mecanismos de
compensación porque el nuevo modelo no nazca lastrado por la injusticia
diferida de los anteriores.
Quatre
dècades després de la nostra unitat per l'autonomia, el poble valencià
reivindica, més unit que mai, aconseguir plenament els drets reconeguts en la
nostra constitució. Vivim un moment històric en què volem posar
punt final a la discriminació per avançar cap a una societat més prospera i
més justa.
Tota
la ciutadania valenciana, de moltes i diverses tendències polítiques, d’un
ampli ventall d’entitats cíviques i, en definitiva, el poble valencià sabem que
per exigir igualtat social i de drets ens cal millorar el nostre finançament,
les inversions públiques al nostre territori i compensar el nostre deute
històric acumulat.
Gràcies
per la vostra participació en l’expressió de la voluntat de tot un poble.
Unides i units ho aconseguirem!
