Encara no és tard per al periodisme valencià

Gràcies, Josep Antoni Fluixà, Josep Gregori, Marta Estrelles Munuera i Diego Gómez.
El cicle de conferències dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, de la Fundació Bromera en col·laboració amb l’Ajuntament de la capital de la Ribera Alta, és ja un clàssic marcat al calendari cada mes de novembre. El lloc de trobada per reflexionar sobre temes que importen als valencians . En esta edició, amb el títol “Encara no és tard. Alguns reptes de la societat actual”, s’han analitzat els aspectes que s’han de treballar per millorar la nostra societat de cara al futur . Alguns dels camps temàtics que s’han abordat són l’educació, el medi ambient o el projecte europeu. Ahir tancàrem el cicle amb quatre referents del periodisme valencià: Salvador Enguix Oliver, Empar Marco, Adolf Beltran Catala i Isabel Olmos Sánchez raonant sobre eixe vell ofici, que com deia George Orwell, es basa en contar allò que algú no vol que se sàpiga. El de periodista no és un treball d’acadèmics o d’experts, sinó de ciutadans, tal i com destacava Adolf Beltran Catala al seu discurs fa uns mesos en rebre el prestigiós Premi Vicent Ventura. Periodisme i ciutadania. Eixe és el binomi que hem de cultivar.

Encara no és tard és el títol d’una obra científica (que recomane molt) per aturar el canvi climàtic i que va guanyar, justament fa un any en el marc d’estos guardons, el Premi a la Divulgació científica Estudi General. El seu autor Andreu Escrivà , després d’anys de recerca i estudis amb altres investigadors, sap que el primer pas que s’ha de fer per aturar l’escalfament del planeta és parlar-ne i fer- ho de manera transversal, no només entre els científics. 'Encara no és tard per reconstruir un periodisme valencià fort' era el títol de la taula. I és que en el periodisme també s’esta produint una mena d’escalfament de la informació, de canvi climàtic de la comunicació saturant-nos i desbordant-nos de notícies, vertaderes o falses, (moltes vegades sense poder identificar-ho) que roden per les xarxes socials amb total impunitat perdent així un dels seus fonaments: el rigor que es basa en la contextualització dels fets i el contrast de la informació bevent de totes les fonts que generen la notícia.
Estem en la fase de la 'modernitat líquida' que descrivia el gran intelectual polonés, Zygmunt Bauman, on tots els pilars sòlids que apuntalaven la identitat de l’individu (un estat fort, una família estable, un treball indefinit ) és liqüe n i eixe estat líquid de la nostra existència afecta irremeiablement als ulls dels mitjans d’informació i comunicació. L'actualitat sol ser tan redundant, tan pesada, tan feixuga que s’ha de captar i retindre als usuaris dels digitals amb nous titulars i noves sensacions per aconseguir el màxim nombre de 'click baits' necessaris per augmentar l’audiència i incrementar la publicitat. Al final, sembla que el que haja de passar de bo i de dolent serà a partir de les xarxes socials.
Els valencians vivim immersos en estes circumstàncies comunes a qualsevol altre ciutadà de qualsevol altre indret del planeta. Però a la crisi del periodisme, que ha dut a la precarització dels seus professionals, cal afegir un element diferenciador valencià que ha agreujat la connexió entre els veïns de les 34 comarques del nostre territori: la destrucció d’un mitja audiovisual públic, el projecte periodístic més ambiciós que hem tingut mai a casa nostra. Destruir significa trencar, fer desaparéixer, inutilitzar, arruinar, desfer, malbaratar... Destruir implica perjudicar, privar els altres d'alguna cosa. I Sembla que és molt més fàcil desfer que fer. La construcció demana aptitud, actitud, perseverança, paciència i treball. La liquidació de la ràdio i televisió valencianes, i amb anterioritat, el nefast model de gestió partidista, ens ha dut fins a la situació actual. Ara ens trobem, amb molt d’esforç, en la fase de la reconstrucció i la posada en marxa d' À Punt Mèdia. El tancament de RTVV, a més de causar els greus perjudicis laborals i de manca de vertebració informativa en valencià , ha provocat una dràstica reducció de la informació de proximitat , tot i la gran quantitat de iniciatives digitals comarcals que han nascut en quatre anys.
Els reptes que tenim a la nostra mà per enfortir el periodisme, la manera de comunicar-nos i de fer que la ciutadania es veja reflectida en els mitjans no han fet més que començar.