dissabte, 1 d’octubre de 2016

La mirada d'Ovidi


Escodrinyes el nostre món des del front arrugat d’un cap vestit de cabells bruns i llisos una mica grenyuts. Et cau al damunt una expressió tristament interrogativa: per què hem trigat tant de temps a estimar-te?
Al remat del front habiten dues celles gruixudes i espesses sota les quals brillen uns ulls negres de nyu mostrant l’obstinació intel.ligent del rigor que forada la meua llambregada.
Ara tinc la gosadia d’endinsar-me en les incisives pupil.les negres i explore la determinació de la teua mirada llargament sostinguda. Hi ha en tu la intensitat subversiva que traspassa l’expressió artística.
Les ulleres palesen la fatiga de tornar-hi amb la cançó de l’home cansat. Els teus brolladors han vist decepcions i han estimat esperances. La dura bellesa de l’esguard em tempta. Sembla com si eixe posat seriós, i tanmateix farcit de tendresa, estiguera disposat a situar-se entre l’enyor i la vigència de la teua caminada poètica esguitada de la música fabril dels telers. Un viatge humilment valent i disciplinat. Posseïdor de la consciència de classe  a què t’ha abocat el teu Alcoi proletari i el llegat d’un pare anarquista.
“Jo sóc d’una família tan humil que d’una cortina vella una samarreta em feren. Vermella.”
La comissura giocondiana de la boca evoca el sarcasme i l’humor afilats transitaris a les duanes de la vida i embolcallats en eixa prosòdia trobadoresca que només pot pertànyer a un artista, un cantant i un pallasso com tu.
“Obre bé els ulls/ Fes treballar el cap/ Controla el cor/ No tanques mai la boca/ Crida ben fort/ Deixa’t anar/ Dona’t tot tu.”
Eixos llavis carnosos que romanen premuts han escampat les paraules més desafiants i han llançat de manera superba els versos dels nostres poetes. Tot en la teua expressió és coherent. El sender del rostre es coronat, finalment, amb el clotet del mentó que només tenen els guapos.
“En el dia que durarà anys, braços lliures i boques i mans.”
Hi ha un públic delerós de tu mentre fas vacances.
“No me’n vaig sóc qui torna.”
Els micròfons t’assenyalen com un revulsiu punyent.
‘Tot explota pel cap o per la pota.’
El blanc i el negre, els faristols amb les partitures i les cadires buides t’esperen.
‘Tot comença en un mateix.’
Text per a la fotografia d'Ovidi de la mostra PHOTOPICANYA a la Sala Municipal d'Exposicions del 30 de setembre al 13 d'octubre de 2016. Un recull de les fotografies d'Empar Bessó sobre este poble de l'Horta. Imatges que habitualment podem disfrutar als blocs photopicanya.blogspot.com i photopicanyabw.blogspot.com