La
paraula anglesa ‘Vintage’ originàriament es gastava per a referir-se a
les millors collites de vi. Un mot que hui en dia s’usa per a objectes o
accessoris de certa edat que no poden catalogar-se com antiguitats, i
que, com els bons vins, es considera que han millorat o s’han
revaloritzat amb el pas del temps. En este sentit, el terme vintage fa al.lusió a roba, instruments o dissenys que tinguen
al menys dues dècades, i tanmateix, s’hi troben en bon estat. A mi em
captiven alguns estris i roba de fa 40 o 50 anys que ma mare encara
emmagatzema als armaris. En este cas, el banyador en té 52. El va
comprar a Gandia quan encara jo no havia nascut, però gairebé tenim la
mateixa edat el vestit de bany i jo. És una peça que no vull que romanga
conservada en naftalina dins d’un calaix. El seu teixit és d’altíssima
qualitat i puc lluir-lo desvanida per la seua història, significació,
funcionalitat i singularitat. Les coses vintage trascendeixen del seu
sentit merament utilitari o decoratiu. La mare està ben contenta de
veure que me’l pose i li torne a donar vida perquè el banyador té un
valor estètic i sentimental intrínsec. Us anime a remenar els objectes
del passat i traure de l’armari el vintage genuí. Ara em faltaria
digitalitzar les imatges de fa mig segle quan ma mare el portava en la
mateixa platja on estic jo ara.