dimecres, 25 de maig de 2016

El Mural 21: la paraula l'essència de la ràdio


Escolta el programa sencer.

Escola Valenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars. A hores d’ara, més d’una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio com a contingut pedagògic i la família de ràdioescoles va creixent progressivament, des del Pinós (a la comarca del Vinalopó Mitjà) fins a les Coves de Vinromà (a la Plana Alta). Aquesta iniciativa concep la ràdio com una eina més per a transformar i millorar la qualitat educativa. 
 
Usem la paraula per a transmetre i compartir informació, i això ho podem fer com els grans professionals de la comunicació i també, com ho aplica la comunitat educativa a través de Ràdioescola. Una experiència engrescadora en què escoltareu com d’important és la integració de la ràdio en totes les àrees curriculars i nivells educatius. Un mitjà que ofereix eines creatives als alumnes per a jugar, divertir-se, expressar-se, treballar en equip, ser protagonistes amb les seues veus i aprendre.

Vora 120 persones s’han impregnat de les experiències contades per mestres, alumnes i professionals del món de la comunicació en el marc de la I Jornada de ràdio escolar organitzada per Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València on han participat fent un programa en directe els alumnes del centre públic de Catarroja, Jaume Primer, els del CEIP Cervantes de València i els del Cremona d’Alaquàs. Els xiquets raonen sobre la crisi econòmica i la corrupció; mostren la seua preocupació pel canvi climàtic i se solidaritzen amb les persones refugiades que creuen la mar per arribar a una Europa que, finalment, els aïlla amb tanques. També interpreten algun conte dels Premis Sambori i proposen inventar el gas de la felicitat per a tothom.
Escolta el fragment 'La paraula i la ràdio escolar'
El Mural compta amb la col.laboració de Gemma Lluch, Professora titular en la Facultat de Filologia Traducció i Comunicació de la Universitat de València i Doctora en Filologia. En la Jornada de Radio Escola va fer un Elogi de la Paraula que trobareu al seu bloc temàtic sobre narratives paraliteràries i audiosivuals, pràctiques de lectura en la web 2.0 i literatura infantil i juvenil: http://www.gemmalluch.com/elogi-de-la-paraula/
Lluch afirma que les històries viuen entre nosaltres des del principi de la humanitat. Els éssers humans sempre les hem contades a la família, als amics, als veïns o fins i tot als desconeguts. Amb elles, teníem notícies de terres llunyanes, sabíem per què una tempesta havia acabat amb la collita de tot un any o ens explicaven per què una persona estimada havia mort. L’experiència es converteix en paraula i la paraula, a força de repetir-la, forma una tradició. Una tradició narrativa que ens ha ensenyat a parlar. Com amb els embarbussaments que han iniciat generacions d’infants en el domini de la llengua o els refranys i dites populars. A tall d’exemple escoltareu les veus de Pep Gimeno, Botifarra, i el contacontes Llorenç Gimènez.
La paraula és també memòria de les persones que l’han teixit, que l’han construït amb esforç per a nosaltres. El Mural mostra algunes d’aquestes veus: els homenots Enric Valor i Vicent Andrés Estellés.
Vos imagineu una ràdio pública capaç d’abastir tots els nostres pobles i comarques, que faça programació infantil i que implique en la seua elaboració a les escoles? Doncs, això fou possible en els primers anys d’existència de la ràdio valenciana, Ràdio Nou, amb el programa El Trencanous. Escoltareu el so d’aquella primera i única experiència de programació adreçada als xiquets quan encara no ens havíem submergit en el món digital, en els anys 90 del segle passat, amb Carles Cano, escriptor, contacontes i guionista de la primera edició del Babalà en la televisió valenciana que va idear el Trencanous en la ràdio.

Aquest és el Mural d’Escola Valenciana que porta vora dos anys fent ràdio amb temàtiques que interesen als valencians. Un Mural de veus i de geografies que s’emet per una trentena d’emissores i a través de diverses publicacions digitals. El president de l’entitat cívica, Vicent Moreno, explica com va nàixer El Mural i la iniciativa de bastir la xarxa de ràdio escolar. Les primeres provatures les trobem en la dècada dels 80 quan un dels pioners, Emili Gascó, membre del Col.lectiu d’Ensenyants de la Ribera, va posar en marxa Ràdio Pessic.

La ràdio local i l’escolar van ben agafades de la mà tal i com explica Julio Gómez Vivo, coordinador de Ràdio l’Om de Picassent i de la Xarxa Valenciana d’Emissores Municipals i el CEIP Alfonso Iniesta de Banyeres de Mariola que prepara els seus alumnes durant la setmana per tal de fer un programa en la ràdio del poble els diumenges de matí.

Internet, la web social, ens va portar un joguet nou a casa i a l’escola. En ocasions, hem vist que en comptes de parlar de comunicació parlàvem de programes, d’entorns… Captivats per les màquines no podem oblidar l’essència: la paraula. Adquirir una competència oral i escrita. Treballar per uns ciutadans capaços de comunicar, de posar paraules al que volen. Com diu la professora, Gemma Lluch: La ràdio ens retorna al rovell de l’ou, perquè una paraula val més que 1.000 imatges.

El programa posa la cirereta final amb el disc de Pau Alabajos, L’amor i la ferocitat (editat per Metrònom- Bureo). L’estudiós de la música en valencia, Josep Vicent Frechina, afirma que en aquest nou treball enregistrat a Nasvihlle, Alabajos planteja un concepte diferent, de text i de música, al que ens tenia habituats i interpel.la al públic amb una proposta nova i audaç. Una combinació acurada de la pulsió de l’amor amb la inquietud sociopolítica. Al disc, a banda de sons més elèctrics i de lletres més viscerals i contundents, Pau Alabajos li ret homenatge a tres poetes, Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló Pórcel i Vicent Andrés Estellés.