dimecres, 25 de maig del 2016

El Mural 22 (últim programa). Tot està per fer.




El Mural tanca el seu cicle després de fer ràdio de manera voluntària durant dos anys.
En el mes de maig de 2014 s’enregistrava la primera edició d’aquest programa radiofònic de carácter mensual que va nàixer després de l’apagada de Radiotelevisió Valenciana i va ser impulsat per Escola Valenciana com a reacció a aquesta orfandat comunicativa. El Mural no pretenia cobrir el buit d’una ràdio territorial, però ha palesat i denunciat la seua absència aprofitant totes les plataformes possibles i cada escletxa en el mapa sonor valencià per tal d’arribar a l’oient. Aquest acurat treball ha rebut el Premi a Millor Programa d’Innovació 2015. Uns guardons que atorga Ràdio Associació de Catalunya entre les propostes de tots els territoris d’àmbit lingüístic per haver sabut combinar l’emissió en ràdios locals i internet, tot convertint el forat deixat per la desaparició de la ràdio pública valenciana en una oportunitat innovadora de presentar la realitat social i cultural de casa nostra. 
El Mural ha donat veu als col·lectius afectats per les retallades socials i de llibertats. Cal destacar el reportatge sobre les persones amb dependència o la lluita dels veïns de l’Horta i el Cabanyal; ha denunciat la vulneració de drets fonamentals al Centre D’Internament d’Estrangers de Sapadors; ha dedicat un minuciós monogràfic a la lluita de l’Associació Víctimes del Metro; ha mostrat la vida diària dels valencians que viuen en l’aspra diàspora perquè ací no troben oportunitats laborals; i ha reivindicat l’ensenyament públic fent programes des de centres escolars com el Cremona d’Alaquàs, El Cervantes de València o el Jaume I de Catarroja.
Un dels puntals d’El Mural ha sigut la seua tasca de divulgació i promoció de la cultura amb la llengua com a element vertebrador. Les veus de l’artista plàstic Antoni Miró o les dels lletraferits Marc Granell, Ferran Torrent,. Esperança Camps, Xavier Aliaga, Joanjo Garcia, Anna Moner, Carme Miquel, Víctor Labrado, Gemma Pasqual, Núria Cadenes, Joan Olivares, Vicent Usó i tants altres, han mostrat la seua narrativa i poesia als oients. Especial atenció mereixen les dramatitzacions de relats premiats per la Fundació Sambori interpretats pels actors de doblatge Mari Carme Giner i Francesc Anyó (protagonistes de Son Goku en Canal 9); l’apartat dedicat a la història dels valencians en col.laboració amb el Grup Fer Harca format pels historiadors, Vicent Baydal, Ferran Esquilache i Frederic Aparisi o El Mural de la pilota valenciana en què es mostra el ric, extens i polièdric món d’aquest esport nostre.
El Mural ha visitat l’Institut de Tecnologia Química de València que Avelino Corma, - Premi Princep d’Astúries i Premi Spiers Memorial 2016 de la Royal Society of Chemistry del Regne Unit-, ha convertit en un refugi per a joves investigadors. També ha informat de les produccions de l’audiovisual valencià: el documental d’Albert Montón El cant de les arrels, amb Pep Gimeno Botifarra de protagonista; el portal de informació mediambiental, Samaruc; La sèrie de documentals Del Montgó a Mnahattan d’InfoTV que narren l’odissea dels emigrants valencians a Amèrica, capitanejat per Juli Esteve, o l’experiència realitzada amb el vaixell Stanbrook rememorant l’últim viatge dels republicans valencians des d’Alacant a l’Orà, en són bons exemples.
La música com a expressió aliada de la ràdio ha estat omnipresent en El Mural amb un estudi que s’hi aproxima a la creació musical i el seu potencial dins de les indústries culturals; una monografia dedicada a la figura d’Ovidi Montllor, -que forma part de la Unitat Didàctica per a secundària de les escoles del Comtat i l’Alcoià-; novetats, discogràfiques, entrevistes, festivals… Cal remarcar el Mural de la Fera Ferotge on es fa un recorregut per la història i evolució dels Premis de la Música del Col.lectiu Ovidi Montllor i els seus reptes de futur.
L’emissió radiofònica mensual limita les possibilitats de tractar l’actualitat més immediata, no obstant això, El Mural ha reflexionat de manera més pausada al voltant de temes que afecten els valencians com ara, l’infrafinançament, la corrupció o l’apagada i la futura reobertura d’una mitjans audiovisuals públics.
En definitiva, durant dos anys, El Mural ha oferit un servei públic, realitzat de manera voluntària per professionals de RTVV amb una dilatada experiència en l’àmbit de la comunicació. No debades, la minuciosa realització sonora i el rigor en l’elaboració de continguts són dues de les seues normes. Cada edició del Mural ha comptat amb el disseny fet expressament per Cèsar Amiguet. Escola Valenciana -la major entitat en defensa de la llengua i la cultura al nostre territori-, és qui ha distribuït cada edició entre les 30 emissores de ràdio locals, lliures i universitàries que l’han emès a través de la Freqüència Modulada, i també en línia. A més, una desena de publicacions digitals l’han penjat als seus webs.
 Després d’aquesta riquíssima experiència de treball altruista, feta per amor a la ràdio i a la nostra llengua, l’equipet que conforma El Mural: Xelo Ribera, Iñaki Mazkiaran, Pepe Moreno i Amàlia Garrigós, posen el punt final a aquest cicle perquè no és possible seguir treballant de manera professional sense cap freqüència pròpia en FM i sense remuneració econòmica durant més temps. Tots sabem que la situació de l’audiovisual valencià és troba en un estat comatós que es possible revertir si hi ha voluntat política. I això esperem, que ens tornem a trobar de nou en algun punt del dial.
El Mural i Escola Valenciana expressen el seu més sincer agraïment i respecte per la tasca que les emissores locals i culturals estan fent des dels seus respectius centres de producció repartits arreu del territori valencià. Gràcies també a la complicitat dels diaris i revistes digitals i de totes aquelles persones que, de manera individual, han escampat els àudios del Mural per terra, mar i aire. Eixe és l’objectiu d’El Mural: fer ràdio per a ser escoltada.
Salut i bona ràdio!


El Mural 21: la paraula l'essència de la ràdio


Escolta el programa sencer.

Escola Valenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars. A hores d’ara, més d’una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio com a contingut pedagògic i la família de ràdioescoles va creixent progressivament, des del Pinós (a la comarca del Vinalopó Mitjà) fins a les Coves de Vinromà (a la Plana Alta). Aquesta iniciativa concep la ràdio com una eina més per a transformar i millorar la qualitat educativa. 
 
Usem la paraula per a transmetre i compartir informació, i això ho podem fer com els grans professionals de la comunicació i també, com ho aplica la comunitat educativa a través de Ràdioescola. Una experiència engrescadora en què escoltareu com d’important és la integració de la ràdio en totes les àrees curriculars i nivells educatius. Un mitjà que ofereix eines creatives als alumnes per a jugar, divertir-se, expressar-se, treballar en equip, ser protagonistes amb les seues veus i aprendre.

Vora 120 persones s’han impregnat de les experiències contades per mestres, alumnes i professionals del món de la comunicació en el marc de la I Jornada de ràdio escolar organitzada per Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València on han participat fent un programa en directe els alumnes del centre públic de Catarroja, Jaume Primer, els del CEIP Cervantes de València i els del Cremona d’Alaquàs. Els xiquets raonen sobre la crisi econòmica i la corrupció; mostren la seua preocupació pel canvi climàtic i se solidaritzen amb les persones refugiades que creuen la mar per arribar a una Europa que, finalment, els aïlla amb tanques. També interpreten algun conte dels Premis Sambori i proposen inventar el gas de la felicitat per a tothom.
Escolta el fragment 'La paraula i la ràdio escolar'
El Mural compta amb la col.laboració de Gemma Lluch, Professora titular en la Facultat de Filologia Traducció i Comunicació de la Universitat de València i Doctora en Filologia. En la Jornada de Radio Escola va fer un Elogi de la Paraula que trobareu al seu bloc temàtic sobre narratives paraliteràries i audiosivuals, pràctiques de lectura en la web 2.0 i literatura infantil i juvenil: http://www.gemmalluch.com/elogi-de-la-paraula/
Lluch afirma que les històries viuen entre nosaltres des del principi de la humanitat. Els éssers humans sempre les hem contades a la família, als amics, als veïns o fins i tot als desconeguts. Amb elles, teníem notícies de terres llunyanes, sabíem per què una tempesta havia acabat amb la collita de tot un any o ens explicaven per què una persona estimada havia mort. L’experiència es converteix en paraula i la paraula, a força de repetir-la, forma una tradició. Una tradició narrativa que ens ha ensenyat a parlar. Com amb els embarbussaments que han iniciat generacions d’infants en el domini de la llengua o els refranys i dites populars. A tall d’exemple escoltareu les veus de Pep Gimeno, Botifarra, i el contacontes Llorenç Gimènez.
La paraula és també memòria de les persones que l’han teixit, que l’han construït amb esforç per a nosaltres. El Mural mostra algunes d’aquestes veus: els homenots Enric Valor i Vicent Andrés Estellés.
Vos imagineu una ràdio pública capaç d’abastir tots els nostres pobles i comarques, que faça programació infantil i que implique en la seua elaboració a les escoles? Doncs, això fou possible en els primers anys d’existència de la ràdio valenciana, Ràdio Nou, amb el programa El Trencanous. Escoltareu el so d’aquella primera i única experiència de programació adreçada als xiquets quan encara no ens havíem submergit en el món digital, en els anys 90 del segle passat, amb Carles Cano, escriptor, contacontes i guionista de la primera edició del Babalà en la televisió valenciana que va idear el Trencanous en la ràdio.

Aquest és el Mural d’Escola Valenciana que porta vora dos anys fent ràdio amb temàtiques que interesen als valencians. Un Mural de veus i de geografies que s’emet per una trentena d’emissores i a través de diverses publicacions digitals. El president de l’entitat cívica, Vicent Moreno, explica com va nàixer El Mural i la iniciativa de bastir la xarxa de ràdio escolar. Les primeres provatures les trobem en la dècada dels 80 quan un dels pioners, Emili Gascó, membre del Col.lectiu d’Ensenyants de la Ribera, va posar en marxa Ràdio Pessic.

La ràdio local i l’escolar van ben agafades de la mà tal i com explica Julio Gómez Vivo, coordinador de Ràdio l’Om de Picassent i de la Xarxa Valenciana d’Emissores Municipals i el CEIP Alfonso Iniesta de Banyeres de Mariola que prepara els seus alumnes durant la setmana per tal de fer un programa en la ràdio del poble els diumenges de matí.

Internet, la web social, ens va portar un joguet nou a casa i a l’escola. En ocasions, hem vist que en comptes de parlar de comunicació parlàvem de programes, d’entorns… Captivats per les màquines no podem oblidar l’essència: la paraula. Adquirir una competència oral i escrita. Treballar per uns ciutadans capaços de comunicar, de posar paraules al que volen. Com diu la professora, Gemma Lluch: La ràdio ens retorna al rovell de l’ou, perquè una paraula val més que 1.000 imatges.

El programa posa la cirereta final amb el disc de Pau Alabajos, L’amor i la ferocitat (editat per Metrònom- Bureo). L’estudiós de la música en valencia, Josep Vicent Frechina, afirma que en aquest nou treball enregistrat a Nasvihlle, Alabajos planteja un concepte diferent, de text i de música, al que ens tenia habituats i interpel.la al públic amb una proposta nova i audaç. Una combinació acurada de la pulsió de l’amor amb la inquietud sociopolítica. Al disc, a banda de sons més elèctrics i de lletres més viscerals i contundents, Pau Alabajos li ret homenatge a tres poetes, Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló Pórcel i Vicent Andrés Estellés.