Aproximació al ric, extens i polièdric món de la pilota valenciana des
de diversos vessants: la promoció de l’esport de base des de la
Federació, les escoles i els clubs. La formació al centre
d’especialització, la vigència vibrant dels seus jugadors, els mites i
les llegendes, la posada en valor dels trinquets i sobretot el repte de
crear nous corrents de comunicació que seduïsquen el públic del present i
el futur.
Escolta ací el programa.
La vida a peu de carrer
La pilota valenciana és més
que un esport: és la vida a peu de carrer. És la identificació amb el
fet de ser valencià. Les imbricacions entre llengua i pilota són
intensíssimes i variades segons les comarques. El valencià ha sigut
sempre la llengua del joc de pilota i fins als anys 50 els trinquets
eren un dels fonaments de la sociabilitat valenciana. No és cap
casualitat que en els llocs on ha retrocedit la llengua han desaparegut
també els trinquets. Trinquets i carrers configuraven la plaça del poble
on es construïen prestigis i reputacions. Així ho explica el
lletraferit Víctor Labrado, autor de l’obra ‘No mataràs’ (Bromera). Un
dels últims exercicis de literatura que hi ha hagut darrerament per
retratar la vida d’un mite del raspall, Pepe el Carinyo de Rafelcofer,
jugador en els anys 30 del segle passat, l’època contemporània de més
entronització dels pilotaris: el nen de Murla, Malonda d’Oliva o
Godofredo de la Font, en són alguns dels noms destacats.
Les veus de les llegendes de la pilota
En el Mural sentireu les veus de personatges i llegendes del món de la
pilota. Les d’abans: Rovellet, Malonda, Fredi o Genovés. I les d’ara:
Soro III i Puchol II. Dues generacions diferents de pilotaris. Els
primers mostren el seu amor per l’esport i evoquen moments de glòria; i
els segons afirmen que estan més formats acadèmicament que abans, tot i
que els seus predecessors eren molt més rics. I és que la situació
professional dels jugadors de cartell és una de les urgències que cal
reorientar per dignificar-los. La pilota depèn dels recursos públics i
quan les subvencions no arriben i els patrocinis cauen es produeix
l’enfonsament. Ha sigut un empresari qui ha fet el miracle comprant la
catedral de la pilota i fent un préstec personal sense interessos perquè
els jugadors puguen cobrar. José Luís López, l’amo del trinquet de
Pelayo explica com va transcórrer el procés de compra del buc insígnia
de la pilota fins que l’administració puga adquirir-lo i passe a ser de
titularitat pública. Des de la Direcció General d’Esports, Josep Miquel
Moya afirma que hi ha un milió d’euros per a la remodelació i millora
dels trinquets ja existents i 4000.000 més per enllestir les
infraestructures bàsiques que envolten el trinquet del complex inacabat
de la Ciutat de la Pilota. Moya dibuixa en El Mural el full de ruta a
seguir. Per donar estabilitat a l’esport s’ha constituït una comissió de
treball on tots els estaments hi estan presents amb l’objectiu de crear
una fundació.
Els canvis del segle XXI i els orígens
No hi
ha pilota sense travesses? Sobre la tradició arrelada de les apostes i
els canvis que s’han de produir en el segle XXI per tal que la pilota
reviscole i torne a tindre el protagonisme que es mereix, en parlen
trinqueters com Balduino de Llosa de Ranes i gent imprescindible dels
clubs com Vicent Malonda d’Oliva.
L’esport o el joc de pilota
ha arribat a tindre més de vint modalitats. El professor de sociologia
esportiva, Víctor Agulló ens fa de guia pels indrets de la nostra
geografia i ens instrueix sobre els seus orígens fa més de 700 anys en
terres valencianes i com ha sigut l’evolució fins als nostres dies.
El futur del nostre esport autòcton
L’ecosistema de
la pilota hui dia té tres eixos que se sustenten des de la promoció de
l’esport de base: l’escola i els clubs, els aficionats i els jugadors
professionals. Tres ingredients que es retroalimenten. La Federació de
Pilota Valenciana que depèn de la Generalitat, n’és una pota fonamental.
Gestiona el programa Pilota Escola en 321 centres educatius i el Centre
d’Especialització de Pilota, CESPIVA, la pedrera dels jugadors del
futur. També coordina la selecció valenciana en les partides de pilota a
nivell internacional. Tota aquesta estructura potencia l’afició. Un
públic necessari per omplir els trinquets. Per a seduir-lo cal que les
partides siguen visibles. Una visibilitat transversal que només li la
pot donar una ràdio i televisió públiques que siguen capaces de tractar
el nostre esport al mateix nivell que la Champions League. Actualment,
la presència de la pilota en els mitjans de comunicació està servida amb
comptagotes. Només el diari digital PilotaVeu es dedica exclusivament a
informar-ne. El seu lema, ‘la pilota és més que un esport’, ens mostra
el camí a seguir a través del seu impulsor, Ricard Sentandreu. En aquest
sentit hi ha qui clama per un activisme al ciberespai. Helena Malonda,
de la nissaga dels Malonda d’Oliva, demana que ens envisquem a les
xarxes socials perquè del tuit al trinquet hi ha només un pas.
Música i pilota
Aquest Mural radiofònic és un trinquet il·lustrat amb les veus dels
marxadors, feridors i jugadors d’escala i corda i de raspall; dels
professors i els alumnes; i també de les dones que hi juguen i de les
mares de figures com Waldo. És El Mural de les ‘Cançons al dau’ una
iniciativa de l’empresari Lluís Planes per unir la música i l’esport.
Els sons que ens endinsen en un univers polièdric resseguint l’activitat
dels centenars de clubs; mostrant interès per la nova càtedra
universitària de la pilota valenciana; posant en valor el patrimoni
arquitectònic dels nostres trinquets i la creació artesanal mil·lenària
de pilotes de vaqueta i didals. La pilota valenciana és BIC, Bé
d’Interés Cultural, i és el moment de reivindicar a les institucions
públiques que tinga un futur sòlid.
Tots tenim l’esperança i al mateix temps el deure
de posarhi la carn, l’esperit, la consciència,
en aquesta empresa molt més que identitària,
perquè apel·la al proïsme i ens exigeix el màxim
per tornarnos l’orgull de ser, precisament,
el que encara no som: valencians de ple dret;
ens hi juguem la Vida. Ja ho deia el rei en Jaume
fa gairebé huit segles: «Vergonya, cavallers,
vergonya!». Ja no hi ha camí de tornada.
Cal ferhi les travesses, apostar fort pels rojos
o pels blaus. Va de bo, cavallers, va de bo!
(Raspall, de Juli Capilla. Editat per Bromera. XXVII Premi Roís de Corella de Poesia Ciutat de València.)
