Enllaç al programa sencer:
Enllaç al PODCAST:
El 26é aniversari de Ràdio 9 és una bona raó per fer-nos preguntes i analitzar la situació
actual de l’espectre radioelèctric a casa nostra. La dificultat d’aconseguir
llicències legals en freqüència modulada fa que el dial valencià estiga farcit
de canals ‘pirates’ que ocupen el 70% de l’espai. Com es reordenarà aquest desori? Quin serà el futur de la
ràdio? I de la ràdio en valencià?
Diverses veus plantegen un nou model: la ràdio municipal associada a
l’autonòmica; un canal mixt, generalista i temàtic, amb la col.laboració de les
universitats i la participació efectiva de la ciutadania.
El Mural d’Escola Valenciana commemora el 26é aniversari del
naixement de l’emmudida ràdio autonòmica, Ràdio 9, que començava a caminar
oficialment el 2 d’octubre del 1989. Compliria ara 26 anys.
A propòsit d’aquesta efemèride, El Mural fa un monogràfic
dedicat a la ràdio reivindicant-la com un mitjà de comunicació amb personalitat
pròpia: independent de la televisió i infinitament més barata; funcionant amb
la dinàmica de la immediatesa i la proximitat en un hàbitat distint del de la
imatge televisiva; generadora d’opinió i posseïdora d’una capacitat de
penetració social contundent i indiscutible. L’última onada de l’Estudi General
de Mitjans indica que hi ha vora 26 milions d’oients a tot l’estat. Aquesta
xifra palesa que més del 50% de la població sintonitza una emissora de ràdio. Els
canals d’àmbit autonòmic, Catalunya Ràdio, la ràdio privada RAC1, Ràdio
Euskadi, Canal Sur Ràdio, i Radio Galega assoleixen els primers llocs dels rànquings
d’áudiència als seus territoris. Això vol dir que han sabut desenvolupar un
model de difusió específic i característic i que els continguts connecten
indubtablement amb els ciutadans. Diverses veus dibuixen en El Mural possibles
models de radiodifusió pública valenciana on la idea de la ràdio municipal
associada a l’autonòmica pren força.
Es tracta d’una mostra de l’estat de salut actual del dial
valencià des de diferents vessants: el paper dinamitzador dels canals municipals que ofereixen informació
propera i en valencià; la funció social de les emissores comunitàries i
culturals sense ànim de lucre; el concepte d’innovació que es planteja des de
les universitats; El desordre que resideix a l’espectre radioelèctric amb un
70% d’emissores il.legals mentre hi ha 31 llicències pendents de ser adjudicades
des del 2011 i la impossibilitat d’aconseguir llicències legals en freqüència
modulada des de l’any 2006,- última data en què el Ministeri d’Indústria va fer
una planificació de concessions d’emissores de radiodifusió sonora al País
Valencià-.
En la segona part de l’Elogi de la ràdio, El Mural fa un
repàs històric de l’ús del valencià en aquest mitjà amb il.lustracions sonores
de la fonoteca de la Universitat d’Alacant i li ret homenatge als pioners de la
ràdio en la nostra llengua (Josep LLuís Bausset, Vicent Pitarch, Toni Mestre i
Pere Miquel Campos). Un treball encomanat per l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua.i emés en directe al Palau de Colomina del Cap i Casal, l’estiu de
2013.
Des que va náixer Ràdio 9 hi ha13 freqüències situades estratègicament per a tindre una
cobertura potent al 100% arreu de tot el territori; 3 centres emissors
principals i una desena de reemissors. Tota aquesta xarxa pública de
comunicació sonora està en desús des que poc abans de les 00h del 29 de
novembre de 2013 l’empresa de
comunicació Abertis apagara el senyal del primer canal autonòmic, Ràdio 9,
executant les ordres del president Alberto Fabra.
És hora de revisar i bastir, de manera operativa, un nou
sistema audiovisual on la ràdio ha de ser tinguda molt en compte. Cal
visualitzar el territori i les gents que hi viuen. Comarcalitzar la ràdio per
entendre’ns com una realitat política, social, cultural i lingüística singular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada