dimecres, 12 d’agost de 2015

CoInspiracions (presentació a la Sala Simbiosi d'Alzira 23/07/2015)



CoInspiracions mostra el treball conjunt de dos immensos éssers humans, i dos gegants de la sensibilitat musical que fan una simbiosi total en aquest escenari que esdevé l’altar de dos criatures màgiques que uneixen dues comarques històriques valencianes: El Comtat i la Ribera. Nosaltres som els conspiradors d’aquest conjur musical. Fem complot i contuberni, confabulem amb les seues guitarres, melodies trenades, veus que toquen un sentiment celestial. I fem la comunió en la mateixa freqüència. Una mateixa vibració harmònica que ens fa bategar el cor al mateix ritme i amb les peces més emblemàtiques dels seus respectius repertoris
Coinspiracions és un cant a la bellesa de dos excel.lents músics. Amb la fusió de les guitarres i les veus de Joan Amèric i Andreu Valor, dialoguen dues generacions diferents. Amèric va estrenar la seua aventura professional en la música fa 25 anys quan no estava massa de moda fer cançó d’autor i quan els pares d’aquest gènere musical, -que tant van fer en temps de dictadura i de l’anomenada transició democràtica- reberen el premi de la invisibilitat i el silenci. En aquesta, podríem dir, segona transició que sembla que vivim ara mateix amb l’apoderament dels moviments socials i el canvi de signe polític, demanem que no es repetisca la lamentable història viscuda anys enrere i que es materialitze l’aposta pels nostres creadors de cultura i per la nostra llengua. Tenim una oportunitat històrica, i potser única, per tal de revertir la situació de destrossa que hem viscut durant més de dues dècades des de l’àmbit institucional i des de la gestió política.
És la família de la Sala Simbiosi, en aquesta avinguda anomenada Dret de Manifestació, la que segeuix fent la tasca de programar els nostres músics per oferir a la ciutat i a la comarca, una opció d’oci diferent.
Recorde que Joan Amèric va ser un dels primers músics que va passar pels micròfons de l’emmudida ràdio pública valenciana. Tímid i carregat amb la seua guitarra, Lluís Llach va posar l’ull en el seu talent. Des d’aleshores, Amèric porta una desena de discos a les esquenes i una ampla experiència com a bagatge que el converteix en un referent de la cançó d’autor.  Potser, sense el treball de músics com Amèric, no hagueren nascut 20 anys més tard, creadors d’inspiracions com Andreu Valor que ja van tindre l’opció de poder estudiar en la nostra llengua gràcies a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Quan el jovenet Andreu es va llançar als escenaris en els anys primerencs del segle XXI, ens va deixar a tots i totes absolutament embadalits, emdaladíssimes amb les lletres que deien molt i bé: sense odi, perquè Andreu no sap odiar, ni tampoc ens el podem imaginar practicant l’odi.
Assistim a un esdeveniment musical en tota regla: Una conspiració de dos inspiracions armades de guitarres, paraules i veus que van conjuminant-se amb complicitat. Una intensa intimitat entre dos éssers que s’entenen instintivament. Un fenòmen d’eco musical que resonen als nostres pits.
Els dos autors valencians interpreten cançons pròpies, recreen en solitari cançons de l’altre i proposen a duet peces senyeres dels seus respectius repertoris. També aprofiten el privilegi que els brinda l’aventura per a aclamar-se davant Vicent A. Estellés i Ovidi Montllor i llençar una abraçada al poble grec reinterpretant Vaixell de Grècia  de Lluís Llach.