He estat a la
Sala Rodrigo de l'Auditori de Sagunt (Camp de Morvedre) en la Festa
Estellés. He escoltat el recital nu que Pau ha bastit amb peces clàssiques
de piano, en aquesta ocasió amb Francesc Gamon. Una selecció dels versos
del Mural del País Valencià en el qual Vicent Andrés Estellés camina
entre el far de la seua vida, Isabel; l'homenatge a l'amic Ovidi
Montllor i per extensió, a Alcoi; el retrat obscur, obscur i molt cru
de la postguerra; el goig de viure; i
la glossa al nostre país: "No és ni millor ni pitjor, sencillament és el
nostre. No el defensem encara, Només cal afirmar-lo, dir-lo" ... Una
proposta que s'adreça directament als budells, després passa al cor, i
des d'eixe múscul, irremeiablement arriba fins a les ninetes dels ulls.
Pau en tot allò que fa, mostra el seu compromís amb la nostra realitat
com a poble i denuncia els abusos i les injusticies. No van mancar
dedicatòries i recordatoris a les víctimes de l'accident del metro i al
silenci polític davant el feixisme. El Mural del País Valencià, en la
veu sincera i honesta d'Alabajos, ens fa sentir poble, terra i pols.
"Tants versos ha
dedicat Estellés a les dones, tant ha gaudit de la seua companyia, tant
ha empatitzat amb el seu dolor, amb tanta tendresa ha glosat els seus
gestos, amb tanta admiració ha observat els seus discrets silencis...
Ha arribat el moment de tornar-li alguna cosa." Aquesta és la
declaració de principis de les sis dones. Sis veus extraordinàries:
Patxi Ferrer, Lola Ledesma, Maria Amparo Hurtado Dolz, Eva Dénia, Merxe Martínez, Sílvia Ampolla.
Procedeixen del cant tradicional, de la Colla Brials, d'Alimara... Son
instrumentistes, reciten, ballen i s'inventen sons de percussió amb un
didal contra una paella, amb una aixada... Les mans de Merxe al
violoncel extrauen una setena veu de dona melangiosa, profunda... Totes
les melodies tenen el seu origen en la tradició que demana a crits els
poemes del pare, amic, amant... Estellés. Cal destacar-ne dues inèdites:
la cançó de bressol i l'havanera que ha compost l'extraordinària Eva
Dénia. Comboi Records ha publicat fa poc una joia: el disc "Un altre
cantar" On trobem Eva en quartet amb Paco Lucas, Enrique Jorques i José
Luis Porras.
 |
| Amb Eva Dénia |
La trajectòria d'aquesta dona persistent i lluitadora, que
no ho ha tingut mai fàcil, és digna d'admirar. Eva va ser pionera
cantant en valencià i es va atrevir a fer versions de Jobim en la nostra
llengua. Es fa sentir la seua mà i el seu bon gust capitanejant aquest
vaixell estellesià que esdevindrà molt aviat en un disc. L'espectacle és
revolucionàriament bell, d'una exquisitat que emociona. Escoltant-les a
elles, penses en la mare, en la iaia, en la teua germana, amiga,
companya...
 |
| Amb Sílvia Ampolla |
Totes les dones del nostre univers formen part de Sis veus
per a Poeta. Sona el fandango la malaguenya, la jota de les terres de
l'Ebre, el bolero de l'Alcúdia, el cant d'estil, el batre, l'havanera o
la cançó de bressol. La tradició musical omple els versos d'un poeta que
s'estimava les dones. Que s'estimava la vida. No les perdeu de vista!
Aneu on elles vagen. Us emocionareu i sentireu que formeu part d'una
cultura, d'una terra, d'un voler...
 |
| Amb Amparo Hurtado |
Saps allò que vas pel barri del Carme
passejant una vesprada estiuenca amb la teua bicicleta i un home de
cabells blancs, que et parla en italià i que porta una càmera de fotos
imponent penjada al coll, et demana si pot fer-te una foto? I Jo li dic
... Qui és vosté? I ell em diu que és Pino Bertelli, i em dóna una
targeta. I veig que pertany a 'Reporters Sans Frontières per la libertà
di stampa' i veig que té un lloc web www.pinobertelli.it
i que fa ' La mostra volti del Mediterráneo' "Mediterranean People." I
jo li dic que sí. I ací estan les dos imatges captades en un racó
estimat de la meua València. La que m'agrada. Retratada per un mestre de
la fotografia. Grazie mille, Pino!
He estat a la
Sala Rodrigo de l'Auditori de Sagunt (Camp de Morvedre) en la Festa
Estellés. He escoltat el recital nu que Pau ha bastit amb peces clàssiques
de piano, en aquesta ocasió amb Francesc Gamon. Una selecció dels versos
del Mural del País Valencià en el qual Vicent Andrés Estellés camina
entre el far de la seua vida, Isabel; l'homenatge a l'amic Ovidi
Montllor i per extensió, a Alcoi; el retrat obscur, obscur i molt cru
de la postguerra; el goig de viure; i
la glossa al nostre país: "No és ni millor ni pitjor, sencillament és el
nostre. No el defensem encara, Només cal afirmar-lo, dir-lo" ... Una
proposta que s'adreça directament als budells, després passa al cor, i
des d'eixe múscul, irremeiablement arriba fins a les ninetes dels ulls.
Pau en tot allò que fa, mostra el seu compromís amb la nostra realitat
com a poble i denuncia els abusos i les injusticies. No van mancar
dedicatòries i recordatoris a les víctimes de l'accident del metro i al
silenci polític davant el feixisme. El Mural del País Valencià, en la
veu sincera i honesta d'Alabajos, ens fa sentir poble, terra i pols.
