dilluns, 30 de setembre de 2013

El mural de Pau Alabajos


He estat a la Sala Rodrigo de l'Auditori de Sagunt (Camp de Morvedre) en la Festa Estellés. He escoltat el recital nu que Pau ha bastit amb peces clàssiques de piano, en aquesta ocasió amb Francesc Gamon. Una selecció dels versos del Mural del País Valencià en el qual Vicent Andrés Estellés camina entre el far de la seua vida, Isabel; l'homenatge a l'amic Ovidi Montllor i per extensió, a Alcoi; el retrat obscur, obscur i molt cru de la postguerra; el goig de viure; i la glossa al nostre país: "No és ni millor ni pitjor, sencillament és el nostre. No el defensem encara, Només cal afirmar-lo, dir-lo" ... Una proposta que s'adreça directament als budells, després passa al cor, i des d'eixe múscul, irremeiablement arriba fins a les ninetes dels ulls. Pau en tot allò que fa, mostra el seu compromís amb la nostra realitat com a poble i denuncia els abusos i les injusticies. No van mancar dedicatòries i recordatoris a les víctimes de l'accident del metro i al silenci polític davant el feixisme. El Mural del País Valencià, en la veu sincera i honesta d'Alabajos, ens fa sentir poble, terra i pols.