diumenge, 28 de juliol de 2013

Feliu: l'obrer de les lletres


Feliu Ventura, juntament amb Joan Amèric, va encendre de nou la guspira de la cançó d'autor després del període efervescent de la Transició. Assolida la democràcia i l'Estatut d'Autonomia, eixe tipus de música havia quedat desèrtic i sorgien noves propostes i estils. Feliu, des de la seua pàtria, la ciutat més bonica del món als seus ulls, Xàtiva, transmetia allò que pensava i sentia cantant. D'acord amb el vers de Víctor Jara "Jo no cante per cantar," ha estat sempre al costat de les injustícies. La música ajuda a recuperar la memòria. I per això en Feliu va viatjar al Con Sud, seguint les petjades dels exiliats valencians que van patir les dictadures de Xile i d'Argentina.
Tot va començar l'any 1993 quan els seus amics el convidaven a tocar pels pobles. El primer on va actuar va ser Ontinyent. El 1996, va gravar la seua primera maqueta "L'única diferència". El primer disc fou "Estels de tela" (2000) amb el qual va pujar un graó més. En "Barricades de paper" fa deu anys, encetà el treball conjunt amb Borja Penalba. Junts feren la darrera gira de LLuís Llach "Que no s'apague la llum".  Des del disc "Alfabets de futur" del 2006 fins la publicació del selecte "Música i lletra" van passar cinc anys. Una mostra ben clara que en Feliu està allunyat de la lògica del mercat i dels ritmes imposats per les discogràfiques. Han passat dues dècades i segueix bastint utopies reals amb la seua música i lletra.  0620AmaliaGarrigos.jpg