El caliu de Montserrat

• Nit del 27 de juliol. Un poble de 7.000 habitants que en estiu és multiplica per quatre. La convocatòria la fa Paco Muñoz que va ser rector allà entre els anys 1969 i 1974 batejant i donant la comunió a multitud de criatures de la vila. Paco, en els últims anys, té el cor feble i els metges el farceixen de pastilles. La millor píndola per a sanar-lo és la música. Ell ho sap. I malgrat que, per prescripció facultativa, té prohibit emocionar-se, la música és el que a ell li dona la vida. Fa uns dies a Torrent uns 400 xiquets li reteren homentage amb el títol de "Paco, el drac màgic."Aquest homenot bonhome, s'ha guanyat la distinció perquè ha sonoritzat la vida, amb les seues cançonetes populars, d'almenys dues generacions d'infants. A iniciativa de Paco, ens aplegàrem a la Plaça de l'Església de Montserrat per tal de fer un homenatge a tres bandes: Ovidi/Fuster/Estellés.
  Escoltàrem entre d'altres, la "criatura dolcíssima" del Fuster poeta en la veu del músic i pianista de Montserrat Elies Monxolí Cerveró, del qual sabia ben poca cosa des del seu disc "Viatge a Ítaca".
  
• Elies viu a Madrid des de fa 20 anys i és professor de piano. Escoltàrem també "l'Autocrítica i crítica" en la gola privilegiada de l'actor alcoià Juli Mira, a punt de fer gira per Llatinoamèrica. Ell diu com ningú l'Ovidi: "Sóc un actor, un pallasso, un artista!".
  
  Gaudírem d'una tendra versió dels versos d'Estellés, "M'aclame a tu" d'Andreu Valor, músic de Cocentaina (el Comtat) que acaba de gravar un vídeoclip i està a punt d'enllestir el seu tercer disc.
  
  Les filles de l'enyorat Lleonard Giner (Carraixet) també cantaren acompanyades de la tercera generació dels Giner "Els Pabordets." Carraixet prepara treball discogràfic i concert especial per tal de celebrar el seus 40 anys d'existència. Maria del Carme Girau, integrant del moviment de la cançó Els_Setze_Jutges, que recentement va rebre la medalla d'or del Parlament del Catalunya i el Premi d'Honor del Col.lectiu de Músics i Cantants en Valencià Ovidi Montllor, va cantar a pèl una dolça cançó de bressol. Altres noms que hi participaren davant de vora un miler d'espectadors, foren l'escriptor de literatura infantil i jovenívol, Enric Lluch. Ell és un dels patrons de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Ha publicat un centenar d'obres que han estat traduïdes al francés, anglés, portugués, alemany, xinés i japonés. Fins i tot s'han editat en llenguatge braille. També va recitar uns versos la poetessa Fina Girbés ("Poemes de butxaca" i "Entre el cel i la terra" són alguns dels seus llibres) Una nit on conjuminàvem la poesia i la música, no sempre fàcil d'harmonitzar. Presentàrem en societat el llibre-disc "Estellés en Solfa", acabat d'eixir del forn, amb 21 poemes del gegant de Burjassot. Aquest treball l'han dut a terme el trobador pegolí, Salvador Bolufer, que amb els seu registre potent i la seua cadència singularment sarcàstica, "Boluferiana", li posa la veu a la música dels germans Murillo. La plaça estava de gom a gom amb un públic entregat i molt emocionat quan nomenàrem l'accident de tren a Galícia. 
  
  Els veïns de Montserrat, han patit el silenci mediàtic, polític, i social de l'accident de metro a València fa set anys: 47 morts, 43 ferits, 0 responsables. Dedicàrem la música als fills de Montserrat i de Torrent, que van deixar la seua vida a la línia 1.
  
  La nit del 27 de juliol va ser la cloenda de la Setmana Internacional de Música de Cambra que es realitza a aquest poble de la Ribera del Xúquer de 33 anys ençà. És increïble que una localitat tan menuda puga mantindre un festival de prestigi mundial malgrat els retalls brutals en cultura. Montserrat és una localitat molt arrelada a la música amb la Unió Musical i la seua escola. Almenys 80 famílies del poble viuen de l'ofici de fer o d'interpretar música. Hi ha una gran sensibilitat. Mercé pel vostre caliu!