Els terrissers

Dissabte dia 24 de maig vaig presentar l'acte de lliurament del IX Premi de Poesia Antoni Ferrer (considerat un dels poetes vius més importants en la nostra llengua) i el XIII Premi de Narrativa Enric Valor (el mestre i escriptor de Castalla que posa nom a la convocatòria com a referent indiscutible de la nostra llengua) L'Associació La Garrofera de l'Alcúdia de Crespins (a la comarca de la Costera) treballa des de fa 13 anys amb molt d'orgull per fer possible aquests premis que enguany han aconseguit Núria Corredor, en narrativa, i Jordi Planes, en poesia. Els dos venien des de l'Empordà molt emocionats.

La Garrofera, tal i com ens explicava el poeta Josep Manel Vidal ( "El teu nom és un ésser viu" d' Editorial Germania Comunicació) treballa contra les tres "R" antiecològiques que la dictadura del mercat ens imposa amb el beneplàcit incondicional del govern: retallades, restriccions i repressió. Els i les integrants de La Garrofera reivindiquen les tres "S". Per tant, cal ser generosos en Solidaritat, en el Suport al nostre patrimoni cultural i cal posar Seny en les decisions. Aquesta bona gent que treballa des d'una modesta associació de la Costera ho té clar. Cal defensar la cultura i el patrimoni públic que ens és comú. Que amb això compta la supervivència del nostre poble. 

Va ser una vesprada-nit de celebració, de fraternitat i de música. La dels joves que conformen el grup "Barbaritats". Una banda de rock que ens va oferir un acústic deliciós amb alguna versió de Feliu Ventura com ara la cançó "Lloc 2". 
 Angels Vidal Asensi és la veu femenina del jove grup Barbaritats de Xàtiva. Ací apareix amb Ramon Ròdenas, però en són cinc a la banda i el futur és seu. Potser els heu escoltat als concerts al carrer que organitza el moviment reivindicatiu "Xàtiva Renaix", o a les revetlles alternatives del barri del Raval. Recentment han participat al llibre-disc homenatge al cantautor de Xàtiva Raimon versionant algunes de les seues cançons més emblemàtiques. 

Vaig estar ben orgullosa de compartir taula amb dones escriptores de la talla d' Anna Moner ("Les mans de la deixebla") o de la poetessa Alba Álvarez ("Sol de mitjanit a Reykjavík") Gràcies a Pedro Garcia Leon per deixar constància d'una nit ben especial com a reporter gràfic impagable. I sobretot, el meu agraïment a Josep Manel Vidal qui ens ha deixat ben palés que els escriptors són els terrissers que li donen forma a la llengua. Que fan de la seua matèria argilosa l'obra capaç de reflectir i acollir les nostres emocions. Una llengua sense escriptors és una llengua empobrida. Només si som rics intel.lectualment podem tirar endavant. Gràcies Josep Manel, a tu i a tots els terrissers!!!

 

No és Irina

Vídeo de la presentació 'El meu nom no és Irina' amb Xavier Aliaga en la llibreria La Costera
 
Bonica vesprada viscuda a Xàtiva, dissabte 18 de maig, en un d'eixos racons que trobem al País Valencià on hi ha títols i autors nostres. Podem triar poesia, filosofia o narrativa en valencià, mentre escoltem la música de Feliu Ventura, Pau Alabajos, Obrint Pas o Orxata Sound Sistem. És la Llibreria La Costera que funciona vivament des del segle passat (1976). Allí és on hem conegut Irina de la mà del seu autor Xavier Aliaga . 

"El meu nom no és Irina" és la quarta novel.la de ficció d'aquest creador valencià que en cadascuna d'elles ha aconseguit algun guardó important: "Si no ho dic rebente" (Premi Vila de LLoseta 2005), "Els neons de Sodoma" (Premi Andròmina dels Octubre 2008) i "Vides desafinades" (Premi Joanot Martorell 2011). D'aquesta darrera novel.la generacional trobem paral.lelismes amb "High Fidelity." Tant de bo tinguem una versió cinematogràfica de "Vides desafinades" com la que va fer Stephen Frears, amb l'actor John Cusack, de la novel.la de Nick Hornby.

"El meu nom no és Irina" la publica una modesta editorial valenciana. Des d'Andana Ricard Peris aposta per la producció autòctona de qualitat adreçada als més joves. En aquesta ocasió, ha comptat amb una il.lustració de la dissenyadora de Vila-real, Paula Bonet, que recrea el rostre d'Irina en una pintura a l'oli on, com es l'estil dels seus treballs, domina la paleta de colors freds com ara el verd marí que contrasta amb la calidesa del roig. L'editorial ha fet algunes samarretes precioses de la portada i jo em vaig posar una d'elles en la presentació.

L'expectativa que desperta el misteriós títol i la coberta amb el rostre enigmàtic d'Irina està a l'alçada de la història que ens narra Xavier en 179 pàgines. Un viatge iniciàtic per la literatura. Un homenatge als clàssics. Una novel.la edificada amb capes superposades on hi ha interferènciens constants de la ficció en la realitat. Les novel.les medievals, la ciència ficció o una trama negra relacionada amb la màfia russa són els gèneres literaris que conformen aquesta estructura de capes. La pel.lícula d'animació RANGO és la que va inspirar l'autor per construir aquest esquelet. Un film per a xiquets farcit de discursos adreçats als adults.

Xavier Aliaga tracta als joves lectors de tu a tu demostrant que ells sí que en tenen de massa gris i d'inquietuds. El protagonista juntament amb Irina és Néstor, un estudiant de batxillerat que té una dèria: la d'escriure històries que l'evadeixen de la crisi familiar que l'envolta. Aleshores apareix ella... Irina... Però el seu nom no és eixe. El descobrireu en arribar al final on, com als sobres de les fires, hi ha sorpresa.