Els terrissers

Dissabte dia 24 de maig vaig presentar l'acte de lliurament del IX Premi de Poesia Antoni Ferrer (considerat un dels poetes vius més importants en la nostra llengua) i el XIII Premi de Narrativa Enric Valor (el mestre i escriptor de Castalla que posa nom a la convocatòria com a referent indiscutible de la nostra llengua) L'Associació La Garrofera de l'Alcúdia de Crespins (a la comarca de la Costera) treballa des de fa 13 anys amb molt d'orgull per fer possible aquests premis que enguany han aconseguit Núria Corredor, en narrativa, i Jordi Planes, en poesia. Els dos venien des de l'Empordà molt emocionats.

La Garrofera, tal i com ens explicava el poeta Josep Manel Vidal ( "El teu nom és un ésser viu" d' Editorial Germania Comunicació) treballa contra les tres "R" antiecològiques que la dictadura del mercat ens imposa amb el beneplàcit incondicional del govern: retallades, restriccions i repressió. Els i les integrants de La Garrofera reivindiquen les tres "S". Per tant, cal ser generosos en Solidaritat, en el Suport al nostre patrimoni cultural i cal posar Seny en les decisions. Aquesta bona gent que treballa des d'una modesta associació de la Costera ho té clar. Cal defensar la cultura i el patrimoni públic que ens és comú. Que amb això compta la supervivència del nostre poble. 

Va ser una vesprada-nit de celebració, de fraternitat i de música. La dels joves que conformen el grup "Barbaritats". Una banda de rock que ens va oferir un acústic deliciós amb alguna versió de Feliu Ventura com ara la cançó "Lloc 2". 
 Angels Vidal Asensi és la veu femenina del jove grup Barbaritats de Xàtiva. Ací apareix amb Ramon Ròdenas, però en són cinc a la banda i el futur és seu. Potser els heu escoltat als concerts al carrer que organitza el moviment reivindicatiu "Xàtiva Renaix", o a les revetlles alternatives del barri del Raval. Recentment han participat al llibre-disc homenatge al cantautor de Xàtiva Raimon versionant algunes de les seues cançons més emblemàtiques. 

Vaig estar ben orgullosa de compartir taula amb dones escriptores de la talla d' Anna Moner ("Les mans de la deixebla") o de la poetessa Alba Álvarez ("Sol de mitjanit a Reykjavík") Gràcies a Pedro Garcia Leon per deixar constància d'una nit ben especial com a reporter gràfic impagable. I sobretot, el meu agraïment a Josep Manel Vidal qui ens ha deixat ben palés que els escriptors són els terrissers que li donen forma a la llengua. Que fan de la seua matèria argilosa l'obra capaç de reflectir i acollir les nostres emocions. Una llengua sense escriptors és una llengua empobrida. Només si som rics intel.lectualment podem tirar endavant. Gràcies Josep Manel, a tu i a tots els terrissers!!!