Com quan érem veu i so

Com quan érem veu i so és un tema del disc Sol d'hivern que està dedicat als treballadors i treballadores afectats pel primer expedient de regulació d'ocupació de RTVV. La idea va sorgir a partir de la publicació de la carta a Ràdio 9 que vaig escriure la mateixa nit (18 de desembre de 2012) en què vaig ser acomiadada amb un correu electrònic -juntament amb molts altres companys-, després d'haver estat fent ràdio durant 24 anys. Un text que, segons conta Xavi Ivànyez, cantant de la banda de Xixona Mugroman, el va trasbalsar fins el punt d’inspirar la lletra de la cançó. Un equip de professionals de la televisió valenciana, pertanyents a la plataforma MildeNou, va enregistrar i realitzar este vídeo clip  que narra una situació trista en la qual hi ha un divorci forçat entre periodista i periodisme, entre la veu i el so, entre la persona i els objectes. Com si es tractara d'una relació de parella, en l'audiovisual es mostra la vida després de la separació (d'ambdues parts). A mesura que evoluciona la cançó i guanya instrumentació i força, la història avança, a poc a poc, cap a l'optimisme i l'esperança finalitzant amb un crit clar: "Tornaràs... Com quan érem veu i so".