dimarts, 10 de novembre de 2015

La novel.la valenciana. Una generació consolidada.



















He tingut el plaer de participar en el cicle de conferències dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. La nostra sessió portava per títol: "La novel.la Valenciana. Una generació consolidada".  La narrativa en valencià ha assolit durant les últimes dècades la maduresa gràcies a una àmplia nòmina d’escriptors que han conreat gèneres diversos, però també al nou públic lector que ha estudiat i llig en valencià amb normalitat. S’ha viscut un vertader punt d’inflexió? Podem parlar d’una generació nova?
He compartit taula amb Lluís Miret, autor de 'L'ombra del mal' (Premi de Narrativa Ciutat d'Alzira 2014); Anna Moner creadora del 'Retorn de l'hongarés' (Premi Alfons el Magnànim 2014) i Vicent Usó que hui mateix ha pogut acaronar l'obra acabada d'eixir del forn, 'Les veus i la boira' (Premi Alfons el Magnànim 2015). Els tres són uns talentosos i reeixits escriptors que representen la qualitat que hi ha al nostre panorama literari actual. Han escrit tres obres (editades per Bromera) que no són, precisament blanques i ensucrades. Relats molt potents on hi ha misteri, intriga, passió, sexe, violència i mort. Les tres tracten temes universals: La traïció, l'avarícia, l'amor... Les tres estan minuciosament documentades. Les he assaborides molt, i en alguns moments m’he quedat impactada per l’atavisme que traspuen alguns del seus personatges. En les tres obres hi ha escenes sensuals, o eròtiques, i també, explícitament sexuals. Ells mateixos han llegit alguns fragments allà en directe. Tots tres retraten episodis de la història: 'L'ombra del mal' se centra en el segle XVII, després de l'expulsió dels moriscos, quan els roders ocuparen la terra amb la connivència de la noblesa per dur a terme les seues maldats. Anna Moner se centra en el París de l'any 1897 i ens descriu les dues cares de la ciutat: la fosca i tenebrosa de la morgue on exposaven al públic els cadàvers, i la lluminosa, luxosa, lúdica i hedonista. En l'obra fa una exposició assenyada de la història i l'evolució científica en la criminologia. I per últim, Vicent Usó situa el relat de 'Les veus i la boira' en els darrers 70 anys del segle XX. De l'estraperlo de la guerra a l'especulació immobiliària dels temps de la feliç democràcia. La narrativa, sense cap dubte, és una bona eina per divulgar la història. Mirant les dades facilitades per l’Associació d’editors i escriptors del País Valencià veiem que comptem amb 60 editorials amb una activitat significativa i molt professional. Publiquem el 15% de la literatura feta en català. Una xifra destacable tenint en compte els esquifits index de lectura al País Valencià: només el 2% compra literatura en la nostra llengua, mentre a Catalunya ho fa el 28% i a Euskadi el 6% . En el procés que va de la creació literària, l'edició de les obres i l'adquisició i l'ús dels llibres, aquest últim aspecte, és el que realment falla. Som els lectors els que no hem consolidat l'hàbit de la lectura, i més concretament, de la lectura d'obres en valencià. No deixeu de llegir-les!
Enhorabona a la ciutat d'Alzira i al seu ajuntament per mantindre ben vius els Premis Literaris. I ja van XXVII edicions. I moltes felicitats a Bromera per editar les obres dels nostres autors des de fa 25 anys.