Els valencians posseïm un patrimoni musical riquíssim i divers. És indubtable que la música està vivint, en la primera i segona dècada del segle XXI, un dels moments creatius més interessants amb una producció estilística ben diversa que podria entrar en el mercat de la cultura en igualtat de condicions que la música feta en altres indrets del planeta. La collita és bona i hi ha un públic potencial. Ara caldria connectar els uns amb els altres perquè, des de fa massa temps, els creadors arrosseguen un dèficit d’atenció per part de les institucions i dels mitjans de comunicació que els ha fet bastir circuïts alternatius de difusió. Ara, potser, és el moment de fer un impuls per reiniciar i formatar la cultura. El Mural d’Escola Valenciana exposa les possibles eines per fer-ho. Com diu el professor Pau Rausell, expert en economia de la cultura de la Universitat de València, “Tenim capital físic de sobra i el que hem de fer ara és activar el capital humà.’ La màxima expressió d’eixe capital humà la trobem en les bandes de música i les escoles que les envolten. Tota aquesta xarxa de base actua com un eix vertebrador de primer ordre. El president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Pedro Manuel Rodríguez, desplega uns xifres aborronadores que mostren com les bandes de música són la primera indústria cultural del País Valencià.
Una vintena de veus pinten El Mural de músiques. Des de
l’electroacústica de Miquel Àngel Múrcia, la música d’autor de Tomàs de losSantos, Joan Amèric o Feliu Ventura, el folk de Nèstor Mont, el pop rock
d’Òscar Briz, passant per l’inclassificable Toni de l’Hostal, noves bandes com
Mai Mai, la guitarra clàssica de Toni Cotolí i veterans de la talla de Miquel
Gil i Manolo Miralles (Al Tall). Tot ells s’estimen la música i la posen en
vallor; expliquen la situació extremadament precària en què es mouen; denucien
l’IVA cultural i palesen la necessitat imperiosa de dur a terme polítiques culturals
que els visibilitze. En aquest sentit, el Col.lectiu de Músics i Cantants del
País Valencià, Ovidi Montllor que compleix deu anys de vida amb els seus premis
i distincions anuals han aconseguit que els músics que componen en la nostra
llengua tinguen més presència. Una dècada més tard, els membres del COM es
troben en un procés intern de debat per tal de repensar com podrien anar més
enllà.
Capítol especial mereix el paper de la dona músic. Preguntem
a algunes d’elles sobre la seua participació en els cartells dels festivals i
cicles de concerts de casa nostra. Escoltareu les Sis Veus per al Poeta amb Eva
Dénia al capdavant i Tatiana Prades, d’Arrop i Tallaetes.
La informació musical és una altra de les assignatures pendents
i una peça clau a l’hora de difondre i promocionar les propostes musicals. Ara
per ara, els valencians seguim sense disposar d’emissores de ràdio i canals de
televisió, ni públiques ni privades, que facen aquesta tasca. Amb honroses
excepcions dins de la premsa escrita, anem abocats a cercar notícies musicals i
agendes de concerts en Internet a través de blogs i publicacions digitals com ara,
Música en valencià, la Revista tres deu, Sons de Xaloc o Música del País
Valencià. El periodista d’El Temps, Xavier Aliaga dibuixa l’actual panorama
comunicatiu i ens fa un parell de prescripcions musicals basades en els nous
treballs de les bandes Júlia (l’Alcoià) i Mox Nox (la Marina).
Tot i que la informació en els mitjans convencionals és
anecdòtica, els festivals i aplecs de l’estiu s’omplen d’una gentada. Milers de
persones assisteixen, des de fa deu anys, al Feslloch . La cita que obri la
temporada musical estiuenca el primer cap de semana de juliol a Benlloch (Plana
Alta). El seu coordinador Voro Golfe, mostra un cartell eclèctic i de qualitat.
I sota el lema, “Girem amb l’Ovidi’ reserva un espai al cantant, artista i
pallasso d’Alcoi que porta 20 anys fent vacances.
