Article publicat al diari digital La Veu i al llibre col.lectiu: 365 dies al crit de: el Cremona no es tanca.
M’agrada
pensar que el CEIP Ciutat Cremona porta el nom de la capital mundial dels luthiers on la família Stradivari va
fabricar en el segle XVII dos-mil violins, dels quals hui només en resten
set-cents. Alaquàs (l’Horta) està agermanada amb aquesta ciutat de la regió
italiana de Llombardia. I com uns lutiers que elaboren artesanalment
instruments de corda fregada molt cars d’aconseguir en aquest món d’indústria
en sèrie i homogeneïtzada, se’ns presenten, amb grans dosis de tenacitat, els
pares, les mares i els mestres d’aquesta maltractada escola. La comunitat
educativa, amb un gran sentit de la responsabilitat, posa a disposició dels xiquets un seguit d’eines positives
que els ajuden a la formació amb un alt nivell de fortalesa perquè puguen fer
front als problemes que pateixen i els brinden comprensió,
optimisme, bon humor, afecte i confiança en ells mateixos. Tots els pares
hauríem de ser conscients que si els nostres fills cultiven l’autoestima es
transformaran en adults amb enteresa. Eixa és la lliçó magistral que El Cremona
ha donat a tota la societat. La capacitat d’educar en la resiliència: aptitud
que posseeix l’individu front a les adversitats per a mantindre’s en lluita amb
una disposició positiva i amb accions que permeten avançar en contra de la
corrent i superar-les. Les famílies es veuen abocades a pressionar els fills perquè puguen assolir bons resultats acadèmics i pel camí van deixant-se de banda valors com la col·laboració i la solidaritat. Les circumstàncies difícils permeten desenvolupar recursos que, potser, es trobaven latents i que es posen a prova en situacions de fort i prolongat estrès. El Cremona porta un any de combat frenètic davant la certesa que la supressió de l’única unitat de 3 anys amb què comptava farà desaparéixer el centre. Una decisió presa de manera unilateral per la Conselleria d’Educació que obliga a 20 famílies a portar els seus fills a col·legis diferents, separa els germans i massifica les aules d’altres centres de la localitat d’Alaquàs. Inicialment, eren 34 les famílies que desitjaven que els seus fills es formaren en el Cremona, però la incertesa i el soroll del govern valencià va aconseguir pressionar-les, confondre-les i reduir-les a 20. Quan escoltem el seu crit de guerra “Tots som Cremona” sentim que no es tracta d’un fet aïllat. Les polítiques basades en retallades no solament estan posant en perill la supervivència d’aquest centre, sinó també la qualitat educativa i l’oferta d’ensenyament públic que es veurà seriosament afectada a mitjà i llarg termini.
M’agrada l’accepció del mot arranjament en el camp de la creació musical: Una composició pot
veure's modificada en la instrumentació, el tempo, l'harmonia, la tonalitat...
Però mai no varia la melodia original. Sinònims del verb arranjar són:
arreglar, col·locar, netejar, condicionar, disposar, ordenar... Una vegada més,
els valencians hem comprovat com el partit en el govern vol despistar la
ciutadania emprant un eufemisme obscè. Quan la Conselleria d'Educació diu que
porta a terme una política d'arranjament escolar, allò que vol dir és
l’antònim: elimina, suprimeix, descarta, exclou, aboleix, extingeix o
extermina. El PP demostra amb fets consumats que el millor servei públic és
aquell que donen les empreses privades. Ara per ara, en el
procés de desarranjament escolar
s’han eliminat més de 150 aules d’Infantil – la major part de línia en
valencià-, s’han destruït més de 200 treballs estables de professors i s’ha
condemnat a 5 escoles públiques a tancar el pany mentre augmenta l’oferta
d’aules privades subvencionades en aquesta primera fase educativa i es financia
l’ensenyament concertat amb gairebé el 23% del pressupost destinat a educació
en 2014. Com sona ara la música distorsionada del president Fabra justificant
la liquidació de RTVV un any després de l’apagada? La lletra embolicada de la
cançó era (i és) que amb els diners del servei públic audiovisual podrien
construir 57 noves escoles i 60 centres de salut… Per què el PP s’encabota a
enfrontar drets que ens pertanyen a tots els ciutadans? Per què ens
taral·lareja la mateixa tornada? Per què hem de triar entre educació, sanitat,
serveis socials o el dret a la informació en mitjans de comunicació propis? Ara
ja sabem quins col·legis vol crear: els privats, a base de subvencions i de
regalar sòl públic. El mateix model l’apliquen a consciència i sense dubtar-ho
en l’àmbit sanitari o en l’estructura comunicativa.
La melodia del
Cremona té uns altres ritmes que es basen en l’elasticitat de l’esperit humà.
Canten i ballen amb una màxima que els guia: ‘Els somnis canviaran el destí de les persones. No ens hem de
rendir.’ I graven un lipdub i
organitzen sessions de teatre, cantajocs, contacontes i concerts amb el suport
d’actors i músics destacats. La comunitat educativa va romandre reclosa per
torns dins l’escola durant cent dies amb les seues cent nits dormint al gimnàs
o a la biblioteca i es convertiren en artistes, en portaveus, en escriptors, en
pintors o en cuiners perquè els seus fills visqueren la lluita com una festa.
Han sabut desenvolupar l’habilitat de ressorgir des de la injustícia,
recuperar-se i treballar una vida productiva i creativa organitzant un
gran nombre d’activitats, assemblees, reunions i acampades a les portes de la
Conselleria. L’Associació de Pares i Mares d’aquesta escola pública ha
teixit una malla
admirable d’autogestió i organització. El lema 'Tots som Cremona' i el color taronja de les
peces de roba que llueixen, han esdevingut tot un símbol de resiliència social
o grupal que ha aconseguit aglutinar sectors ben
diversos: partits polítics,
sindicats i col·lectius socials. L’AMPA del Cremona ha format estructures de
cohesió, de pertinença, d'identitat i de supervivència participant activament
en altres mobilitzacions i solidaritzant-se amb altres causes. Han viatjat a
Madrid a les Marxes de la Dignitat; s’han unit a les protestes de l'1 de Maig i
han estat al costat de les persones afectades per la llei de dependència,
contra la violència de gènere, aturats i sanitaris.
M’agrada consultar la cromoteràpia. El taronja és el color predominant del segon xacra, el nostre segon centre energètic. Ací es troba la capacitat de concentració, atenció i creativitat. Proporciona el sentit de la bellesa, de l'art, de l'estètica i de l'apreciació per les noves experiències. Si visiteu l’interior dels pavellons i les aules prefabricades del Cremona veureu com d’atractiu resulta passejar pels seus passadissos. El professorat i l'alumnat ha creat el seu propi univers amb dibuixos on apareixen escenes bucòliques de contes clàssics i colors de fantasia que evoquen l’amor per la natura. La seua visió estimula la ment, renova la il·lusió i és el perfecte antidepressiu. Cada vegada que m‘he trobat amb el nucli del Cremona en una mobilització per l’educació pública, en les Trobades d’Escola Valenciana, en el tancament dins l’edifici de la Conselleria d’Educació o en algun dels 100 dies de convivència als pavellons, han rebut l’aplaudiment i l’ovació de la gent. Eixes persones que llueixen el taronja són bellugadisses, els agrada somriure i fan que els altres també somriguen. Ho vaig veure i viure amb molta emoció durant l’enregistrament del programa de ràdio El Mural d’Escola Valenciana on férem una tertúlia de xiquets davant dels micròfons. Els alumnes d’edats compreses entre els sis i els onze anys mostraven una gran lucidesa en l’actitud i una sorprenent maduresa en els raonaments. Tan menuts i ja coneixen el significat de la paraula injustícia. Ells van ser testimoni de l'acte de rebel·lió pacífica dels seus progenitors contra la decisió de la Conselleria d'Educació de suprimir l'única aula de tres anys portant els més petits a l'escola. Els ulls d’uns xiquets que van estrenar el nou curs amb la presència dels agents de policia que van treure del centre els docents voluntaris i els pares. Tan infantils i ja se senten orgullosos d’unes mobilitzacions de les quals també en formen part. Xiquets i xiquetes que relaten com reben les classes en pavellons prefabricats i com, malgrat que els hagen desallotjat per la pluja en diverses ocasions, que l’aigua haja fet malbé els seus llibres, que hagen entrat lladres o que un sostre de l’aula se l’haja emportat el vent… Malgrat eixes situacions de risc, ells i elles et diuen amb un somriure que això no vol dir que aprenguen menys que altres xiquets instal·lats en un edifici de rajola amb més comoditats. Aquests infants resilients han aprés a sentir bé que és tan important com aprendre a pensar bé. D’això se'n diu ‘intel·ligència emocional.’
M’agrada consultar la cromoteràpia. El taronja és el color predominant del segon xacra, el nostre segon centre energètic. Ací es troba la capacitat de concentració, atenció i creativitat. Proporciona el sentit de la bellesa, de l'art, de l'estètica i de l'apreciació per les noves experiències. Si visiteu l’interior dels pavellons i les aules prefabricades del Cremona veureu com d’atractiu resulta passejar pels seus passadissos. El professorat i l'alumnat ha creat el seu propi univers amb dibuixos on apareixen escenes bucòliques de contes clàssics i colors de fantasia que evoquen l’amor per la natura. La seua visió estimula la ment, renova la il·lusió i és el perfecte antidepressiu. Cada vegada que m‘he trobat amb el nucli del Cremona en una mobilització per l’educació pública, en les Trobades d’Escola Valenciana, en el tancament dins l’edifici de la Conselleria d’Educació o en algun dels 100 dies de convivència als pavellons, han rebut l’aplaudiment i l’ovació de la gent. Eixes persones que llueixen el taronja són bellugadisses, els agrada somriure i fan que els altres també somriguen. Ho vaig veure i viure amb molta emoció durant l’enregistrament del programa de ràdio El Mural d’Escola Valenciana on férem una tertúlia de xiquets davant dels micròfons. Els alumnes d’edats compreses entre els sis i els onze anys mostraven una gran lucidesa en l’actitud i una sorprenent maduresa en els raonaments. Tan menuts i ja coneixen el significat de la paraula injustícia. Ells van ser testimoni de l'acte de rebel·lió pacífica dels seus progenitors contra la decisió de la Conselleria d'Educació de suprimir l'única aula de tres anys portant els més petits a l'escola. Els ulls d’uns xiquets que van estrenar el nou curs amb la presència dels agents de policia que van treure del centre els docents voluntaris i els pares. Tan infantils i ja se senten orgullosos d’unes mobilitzacions de les quals també en formen part. Xiquets i xiquetes que relaten com reben les classes en pavellons prefabricats i com, malgrat que els hagen desallotjat per la pluja en diverses ocasions, que l’aigua haja fet malbé els seus llibres, que hagen entrat lladres o que un sostre de l’aula se l’haja emportat el vent… Malgrat eixes situacions de risc, ells i elles et diuen amb un somriure que això no vol dir que aprenguen menys que altres xiquets instal·lats en un edifici de rajola amb més comoditats. Aquests infants resilients han aprés a sentir bé que és tan important com aprendre a pensar bé. D’això se'n diu ‘intel·ligència emocional.’
En
la seua lluita el Cremona ha arribat fins a Brussel·les. L’alumnat assisteix a
classe en barracons des de fa 8 anys i no disposa d'instal·lacions adequades
per al desenvolupament del seu aprenentatge. A través d’una pregunta
parlamentària conjunta, els eurodiputats de PSPV, EU, Compromís, Podemos i
Esquerra Republicana van mostrar la seua preocupació per la integritat física
dels xiquets, així com la vulneració del dret bàsic a l'educació en un entorn en
condicions òptimes. L’escola està inclosa en el pla ‘Crea Escola’ que el Banc
Europeu d’Inversions (BEI) ha contribuït a finançar amb un total de 800 milions
d’euros amb l’objectiu de millorar centres educatius del País Valencià i
eliminar les aules prefabricades. On estan els diners que havien de fer
possible que els alumnes feren vida escolar normal en un edifici de nova
construcció?
Tot i que, fins el moment, els resultats estan en contra del Cremona amb la denegació de la Conselleria i la ratificació de la supressió de la unitat d’Infantil per part del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, les diverses forces polítiques de l’oposició amb representació parlamentària han explicitat que, si hi ha una renovació de govern en maig de 2015, recuperaran aquesta escola. A hores d’ara, els pares i mares no pensen en la derrota i continuen tenint un comportament exemplar per un propòsit significatiu en la vida i, sobretot, la creença que amb les seues accions, poden influir en allò que succeeix al seu voltant.