dissabte, 1 de novembre de 2014

El Temps del LLop

D'on ha eixit Carles Chiner? Es preguntaven molts a l'eixida del Teatre Micalet... Doncs aquest xic, amb un aspecte físic que li té un aire a Springsteen, porta uns quants grapats d'anys fent música en solitari i com l'Home Fòssil. Aquesta nit ens ha deixat bocabadats. Damunt l'escenari ha desplegat una tècnica vocal crescuda de mil registres diferents. Assisitir al concert de l' òpera prima del seu nou projecte 'Gener' i descobrir que el directe supera amb escreix un disc que ja és per ell mateix ben compacte, El Temps del Llop, ha sigut nodridor. Ella és la protagonista: la ciutat de València i el no riu que la travessa, riu sec, riu vell, riu avall... La infantesa, la covardia i la valentia i l'estat de les coses: 'No tenim treball, no tenim futur, no tenim diners... Som un poble del sud'. Confluència de la música d’arrel americana, la cançó mediterrània, el pop somniador i sofisticat i la ràbia de l’esperit punk. Dins de l'eclèctic mapa de coordenades, les onze cançons d’ El Temps del Llop (el publica el segell Més de Mil) ens obliguen a emprendre un viatge a través de l’esperança i la desesperació, l’amor i la mort, la lluita i l’acceptació. Un acte de migració espiritual, un intent de mudar la dolorida pell valenciana -insensibil·litzada ja a base de colps i morats- per una nova pell més sensible. El Micalet estava ple. El públic en èxtasi ( i no us exagere gens ni miqueta) per la corprenedora qualitat-sensibilitat-rigorositat del concert. Carles Chiner Terrasa ha parlat per al programa de ràdio El Mural - d'Escola Valenciana- uns minuts abans d'eixir a escena. El meu -seu- ofici és complaure al vent. Un tema dedicat als creadors de cultura que han de treure endavant els projectes amb el seu esforç. Propostes invisibles per a les institucions valencianes que haurien de donar-los suport. Gràcies a espais com el Micalet o mecenes que fan de paracaigudes com Lluís Planes Mestre és possible gaudir de l'energia que encomanen treballs com aquests. Carles ha donat forma al seu directe en format elèctric acompanyat del baixista Pasqual Rodrigo (ex Homefòssil), els multiinstrumentistes César Castillo (ex Ratolines) i Vicent Todolí (Sanguinelli, Oranges) i el bateria Enric Alepuz (ex Castlevanians, Tortel). El periodista Hèctor Serra ha destriat, una per una, la pell de cada cançó del Temps del llop en aquest article publicat a la Revista Tres deu. Després de llegir-lo, jo no tinc res més a dir: http://www.tresdeu.com/2014/10/gener-natiu-nomada.html Oh sí! que l'escolteu! Us deixe amb la ciutat dormida. Bona nit... o Bon dia... http://mesdemil.bandcamp.com/track/gener-ciutat-dormida