Directe de
Novembre Elèctric a
La Llimera el passat 3 d'octubre. Una proposta musical 'arriscada' feta a Madrid amb l'esperit de la Ribera que aporta
Yeray Calvo.
El disc Intacte, que va ser distingit als darrers Premis Ovidi com a
millor disc pop, ens ofereix belles composicions oníriques. En una
entrevista realitzada per a la Revista Saó,
Teresa Ciges i jo li preguntàvem per les possibles limitacions de cantar en valencià hui en dia. Yeray responia:
"Cap. Humilment, Novembre Elèctric és una bonica metàfora. Un
algemesinenc i dos madrilenys cantant en valencià des de Madrid. No és
un acudit del passat, és una bonica realitat del present".
Doncs... (I això ho dic jo) ja seria hora que el públic valencià responguera i anara als concerts dels nostres grups perquè a La LLimera n'érem poc més de vint persones. (Tiró d'orelles)
Ací teniu el total de l'entrevista amb interessants reflexions:
1/ Considereu que hi ha un esclat de creadors musicals al País Valencià en el que portem de segle XXI?
Crec que és evident que cada vegada l'escena musical és més potent i
sobretot de més qualitat. Tot i que queda molta feina per fer i que el
millor està encara per arribar, és un orgull viure aquest impuls. En el
nostre cas, és curiós, perque veiem l'escena també des de fora (Madrid),
i tot i això, ens adonem d'aquest boom.
2/A quines raons obeeix eixe creixement?
Com tot en la vida es tracta d'un conjunt de factors. Les
noves tecnologies ajuden a difondre la música per canals alternatius als
tradicionals, que no han recolçat la cultura propia com ho hagueren
tingut que fer en els darrers anys. Ajuden a democratitzar l'escena i
reflexar-la d'un manera més fidel. Crec també que hi ha més consciència
de la riquesa cultural que existeix al País Valencià. La riquesa, per
tant, hi és, falta una estructura i una indústria més potent que la
desenvolupe i la porte a un altre nivell. El mèrit és vore com el poble,
sense cap suport, ha creat una escena sense cap mena de recolçament ni
infraestructura inicial.
3/Quina és la relació entre la quantitat i la qualitat?
Bona. Crec que cada vegada hi ha més grups de més qualitat, i eixa és
la proporció que realment importa. Tot està connectat. Quant més nivell
hi haja, més s'exigiran el grups en actiu que volen traure el cap; quant
més bons siguen els grups, més joves s'interessaran per la música en un
futur.
4/Estilísticament penseu que que hi ha diversitat?
En
aquest punt seria més crític. Trobe a faltar un poquet de varietat en
quant gèneres i estils. Però és una cosa que inevitablement vindrà amb
el temps. Crec que falten molts colors per pintar encara.
5/Com veieu el futur d’aquesta esclatada musical?
El futur el veig amb molta esperança. Donat aquest punt i la situació económica i social que vivim, només pot anar a millor.
SOBRE EL PÚBLIC
6/Considereu que hi ha suficient públic per a l’oferta?
En aquest punt, siguent honestos, encara no tenim experiència suficient
per justificar una resposta: estem començant amb el projecte just ara.
M'agradaria pensar que si.
7/A l’hora de crear, teniu en compte els oients als quals anirà adreçada la vostra obra?
No, de cap manera. Crec que en qualsevol acte de creació només has de
tindre a tu mateixa en compte. Pensar en tu mateixa. Estar satisfet del
treball fet independentment del que pensen els demés. I després que
vinga el que vinga. A més, hi han coses que no es poden elegir ni
predir.
8/Els consumidors de les vostres propostes valoren l’estil i/o el fet de cantar en valencià?
Jo crec que sí, com a acte d'honestedat i valentia. En el nostre cas,
per viure a Madrid i no renunciar a cantar en la llengua en la que ho
volem fer.
SOBRE EL SUPORT DE LES INSTITUCIONS
9/ Penseu que caldria tindre suport institucional per crear una indústria musical sòlida?
Totalment. És evident. Sense suport es compliquen molt més les coses. És una llàstima perque només són oportunitats perdudes.
Si no tancaren el mitjans de comunicació per una gestió nefasta, et
diria que reflectint la realitat cultural existent. Només amb això ja
seria brutal. No dic ajudar, dic no perjudicar. Si fomentaren la creació
de festivals, recolçaren les organitzacions que lluiten per la nostra
cultura, invertiren més en el patrimoni propi i menys en la F1, ja
fariem una festa.
Ací teniu el disc
Intacte editat pel segell discogràfic
Més de Mil
Miquel Ruiz és un reputat cuiner que ha aconseguit la distinció Michelín
allà on ha estat treballant: Los Girasoles de Moraira o La Seu (de
Moraira i de Dénia). Ell no va voler seguir sent esclau dels
reconeixements del circuit tancat i viciós de l'alta cuina i va fugir de
les diverses pressions que el sotmetien. Després de viatjar i tastar
altres cuines, va decidir obrir el seu baret a Dénia. Un espai senzill
on es pot respirar la pau del diumenge i sentir les campanes de l'església. El Baret de Miquel
és un altar de la cuina d'arrel valenciana. La fusió dels sabors i de
les olors a terra de les comarques de l'Alcoià i Comtat conjuminades amb
la intensitat de la Marina Alta i Baixa et fan sentir a casa. Quasi
plore quan he tastat la pericana alcoiana amb favetes i polp sec. M'he
quedat muda amb el sashimi de caballa amb carxofetes fregides i poma
acompanyada de manollets de fenoll marí. M'ha encisat el figatell de
sèpia... I tot regadet amb un Malcriat de Requena.
