Vinc del Teatre el Micalet completament aborronada de la bellesa poètica que ens ofereix La Dependent Cia. de Teatre
en HOMENATGE A T. Una obra que ens conta a través d'un home xiquet -el
mateix Ovidi Montllor- la història de Teresa Mora (eixuta en el primer
mos, però dolça en confitura). De Teresa en parlava mon pare. Li deien
Teresa la loca (segons conta l'Ovidi en la cançó, un bombardeig la tornà
boja). Eixa melodia mítica de l'autor alcoià 'Homenatge a Teresa' és el
leitm
otiv per a la música en directe
d'un espectacle multidisciplinari amb text de Jordi Botella que ens
mostra un ventall riquíssim de mots molt alcoians que estan en perill
d'extinció o en desús. La proposta visual ens trasllada als carrers
alcoians de la postguerra, als ponts i barrancs, als edificis històrics
com l'hospital sueco-noruec que tant va fer pels republicans. L'actriu Rosanna Espinós es posa en la pell de Teresa. Una dona lliure que fou la
mestra més volguda dels infants i que provocava la riota dels més
grans. Ella donava via lliure a les inhibicions atenallades per una
societat franquista reprimida. D'origen humil, va morir a un barracó
als afores d'Alcoi. Pep Sellés és l'Ovidi. Amb el seu posat digne i
honest, amb la seua veu poderosa, sense estridències... La música
original és de Moisès Olcina amb registres contemporanis i de jazz on apareix i desapareix el valset de Teresa. Gràcies a
Joanfra Rozalén
per seguir en la bretxa del teatre i tindre el coratge de fer
produccions d'aquesta mena. El Micalet estava de gom a gom i hem
aplaudit amb devoció. HOMENATGE A T hauria de rodar per Catalunya i per
les Balears. La professionalitat I el bon ofici de La Dependent no és
debades. Té la saó de la tradició teatral conreada, entre d'altres, per Juli Mira, Pep Cortés i el
mateix Ovidi en la llegendària companyia 'La Cassola'.
Estic a casa amb
l'emoció enganxada a la pell. Recordant paraules (aiguasal,
companatge...) sabors ( les saladures de la moixama o de la tonyina)
olors (de la carrasca i de la terra humida de la serra) i paisatges de
la meua infantesa alcoiana (costeres, ponts i barrancs)
'Com un record d'infantesa
Sempre recordaré
a la Teresa
ballant el vals'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada