Imatges Ovidenques #20AnysOvidi

Minuts abans de començar el concert que La Cançó li va oferir a Ovidi Montllor al Teatre Calderón d'Alcoi quatre mesos abans que Ovidi fera vacances. 30-11-1994 Amb Paco Muñoz i Raimon. (Foto Jesús Prats)

Paco Muñoz abraça el seu amic Ovidi en el sopar del concert homenatge de La Cançó. 30-11-1994 Marina Rosell observa l'escena. (Foto Jesús Prats)

'Tinc els millors amics del món i el millor poble del món. Aquesta nit m'heu fet tocar el cel.' Va dir l'Ovidi en la seua darrera aparició pública a Alcoi. 30-11-1994 (Foto Jesús Prats)

En el sopar del concert oferit a l'Ovidi a Alcoi el 30-11-1994. Amb Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Jordi Gil i l'actor Juli Mira. (Foto Jesús Prats)

Concert de 'La Cançó' a Ovidi Montllor al Teatre Calderón d'Alcoi 30-11-1994. Amb Tomeu Penya, Marina Rosell, Joan Manuel Serrat, Raimon, Quico Pi de la Serra, Jordi Gil, Lluís Miquel, Maria del Mar Bonet, Vicent Torrent -Al Tall-, Toti Soler i Reis Juan. (Foto Jesús Prats)

Programa especial del Passatge a la Nit de Ràdio 9 la nit de la mort d'Ovidi. Amb Vicent Torrent, LLuís Miquel, Jordi Gil i Paco Muñoz. (Foto Jesús Prats)

Música en viu en la nit de la mort d'Ovidi Montllor a l'estimat programa Passatge a la Nit de Ràdio 9.

Amb la mare que va parir l'Ovidi i el seu germà, Javier Montllor en el Festival de Cinema Independent d'Elx que li va retre homenatge quatre mesos més tard del seu traspàs. Juliol de 1995.

El Mural 8 és el Mural dels periodistes i del voluntariat pel valencià

Enllaç a l'àudio del Mural nº8  que fa una ronda per la premsa valenciana per tal de copsar el

parer dels periodistes que treballen amb la matèria primera de la política i de l’economia. El 24 de maig els ciutadans tenim una cita amb les urnes. Serà possible l’alternança al Palau de la Generalitat? Salvador Enguix, Joaquim Clemente, Víctor Maceda, Rodrigo Terrasa, Salva Almenar i Joaquín Ferrandis fan el retrat de dues dècades d’hegemonia del Partit Popular, destrien els casos de corrupció, reflexionen sobre el paper que ha jugat el periodisme i dibuixen els diversos escenaris possibles d’una nova legislatura.

El Voluntariat pel Valencià és el servei d'Escola Valenciana que vol crear nous parlants sense classes teòriques ni exàmens. Es tracta de posar en contacte una persona valencianoparlant amb una altra que vol aprendre a parlar fluidament la nostra llengua. El resultat són les "parelles lingüístiques". Aquest servei gratuït fa 10 anys. Un temps en què ha comptat amb 20.000 participants. El Mural presenta algunes d’aquestes experiències positives.Tres veus encoratjadores que expliquen les seues vivències. Yamila Torres: cubana que viu a València des de 2002, matriculada com a aprenenta el 2010. Ara és voluntària. Patricia Ramos: d'Estats Units. Resideix a València des de fa 5 anys. És aprenenta. I Dariana Groza: romanesa. Viu des de fa 10 anys al País Valencià. Va formar part del primer grup del Voluntariat iactualment és la coordinadora del programa. Per a obtindre informació més exhaustiva i donar-vos d'alta com a voluntaris o aprenents visiteu el web del Voluntariat pel Valencià que compta amb el suport de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: http://www.voluntariatpelvalencia.org

L’editorial Llibres de la Drassana treballa de la mateixa forma que en les drassanes medievals es construïen vaixells. Amb cura. L’historiador Vicent Baydal ens la presenta. Belén Hueso té una malaltia rara, neurodegenerativa i neuromuscular, l’Atàxia de Friedreich, diagnosticada quan tenia 10 anys. Ara en té 20 i allibera les seues quimeres en el blog http://papaiona.blogspot.com.es Un espai setmanal de reflexions, pensaments i denúncies que li ha obert moltes portes, com la del periòdic digital ‘La Vanguardia’ amb una columna d’opinió quinzenal que compartim en El Mural radiofònic. Senior i el Cor Brutal ha sigut mereixedor del Premi  Enderrock de la Crítica al millor disc del 2014 per ‘El poder del voler’. La banda ha presentat quatre cançons en una producció realitzada per a la revista Enderrock, l’EP Santo Parranto, mentre enllesteixen el cinqué disc. La formació musical històrica, Carraixet, celebra els seus més de 40 anys i ens presenta el clip ‘Les parrandes’ realitzat per Jaume Bayarri. La portaveu de la família Mari Carme Giner i el músic Rafel Arnal reivindiquen el treball dels músics de la Transició.

Una edició radiofònica farcida de veus punyents on hi ha moments per al somriure, l’esperança i l’emoció.

El Mural 7: Les bones notícies de la rosa de paper

Disseny de Cèsar Amiguet

Enllaç al programa : http://www.ivoox.com/3931212

El primer Mural de l’any 2015 desplega les Normes de Castelló en el seu 82é aniversari amb el filòleg i sociolingüista, autor de l’obra, ‘Normes de Castelló. textos i contextos’, Vicent Pitarch Almela. Les Normes de Castelló són 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d’adoptar un sistema ortogràfic unitari per al valencià. Es tracta d’un reconeixement de la unitat lingüística, adaptant al valencià la normativa aprovada per Pompeu Fabra. Tal i com apunta Pitarch a la web de la Universitat Jaume I dedicada a les Normes del 32: “Ara mateix resulta ben òbvia i legítima la justificació de l’oportunitat, i fins i tot la necessitat, que tenim d’exposar les Normes de Castelló a una reflexió pública i constant, això és, de mantenir-les vives, de commemorar-les i vindicar-les. Sense la fortuna de les Normes de Castelló avui no hauria estat possible el nivell admirable de producció lingüística que genera la societat valenciana en tots els àmbits de la comunicació, de la recerca, de la creativitat (literari, científic o acadèmic) i de la convivència diària.” 
Una bona mostra d’això, la tenim al Mural radiofònic d’Escola Valenciana acolorit amb els accents castellonencs de la gent que fa cultura aplegada al voltant de la Plataforma Castelló per la LLengua. Bastim torres i fem belles figures amb la Conlloga, Muixeranga de Castelló i fem cercaviles amb la Colla Botafocs Ball de Dimonis; ens capbussem amb Samarucs en la música infantil; coneixem el treball de l’Associació Tirant Lo Blanc i la Fundació Nexe; Creuem el Pont, Cooperativa de Lletres amb els autors Vicent Jaume, Joan PLa i Susanna LLiberós; l’editorial DENES ens mostra el seu treball; fem notar la tasca de l’associació de dones que fan país, Adona’t; Descrivim amb unes pinzellades l’obra del pedagog, gramàtic i escriptor I un dels signants de les Normes del 32, Carles Salvador i Gimeno (València, 1893- Benimaclet, 1955) perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha declarat el 2015 l’any Carles Salvador i es publicarà tota la seua obra de narrativa, teatre i poesia.

Felicitem a SAÓ, la revista degana de la premsa en valencià que ha arribat a l’edició nº 400. 38 anys després del seu naixement, rememorem els seus origens amb noms com Joan Fuster, Sanchis Guarner o Enric Valor i destriem el present i el futur amb el seu director actual, Vicent Boscà.

Fem ràdio des de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània amb els alumnes de sisé de primària de les escoles La Gavina i La Masia. Ells mateixos fan de rapsodes i de periodistes amb l’escriptora Gemma Pasqual després d’haver-se llegit l’obra ‘La rosa de paper. Homenatge a Vicent Andrés Estellés’ (Alfaguara-Voramar).  Cada pètal de la rosa conté una bona noticia que ells enganxen en El Mural i proposem de fer un diari amb informacions que siguen útils per a la ciutadania.

El Mural està esguitat de la música de Joan Amèric amb el seu disc/concert Directament que està de gira pel País Valencià i de la nova proposta del grup d’Ontinyent Gent del Desert que ens presenta el disc Processionària.

Escoltem els versos del jove poeta Miquel Albero (músic de Mai Mai) que ha publicat el poemari ‘Escrits de l’amor, l’odi i la crítica social’ ( Editorial Neopàtria).

També informem de la campanya de la que forma part Escola valenciana “Un euro, llavor de solidaritat” que s’enceta en gener a les escoles.

Vora quaranta veus pinten El Mural nº7, Durant l’any 15 seguirem sembrant llavors amb l’esperança de collir bones notícies.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

Pilotes i nadales

La gastronomia nadalenca, les cançonetes de Nadal, les estrenes, les innocentades, les múltiples celebracions festives, els àpats, els regals dels reis, etc.,innocentades, les múltiples celebracions festives, els àpats, els regals dels reis, etc., formen part indissociable de la nostra tradició, de la nostra cultura, de la nostra personalitat, de la nostra idiosincràsia. Però la globalització uniformitzadora i anihiladora que, per a desgràcia nostra, ens ha tocat viure, anorrea les cultures mil·lenàries i substituïx els trets específics dels pobles que tenen una personalitat diferenciada per altres trets universals que són clons vulgars i uniformes, idèntics arreu del món. Fem una ullada ràpida a la gastronomia nadalenca, concretament al sopar de la nit de Nadal i al dinar del dia de Nadal. La tradició valenciana ha sigut, durant centenars d’anys, la nit del 24 de desembre –que els valencians sempre hem anomenat nit de Nadal, perquè és la nit en què es celebra el naixement de Jesucrist i que ara pràcticament tothom anomena amb el castellaníssim i innecessari Nochebuena– fer un sopar frugal que només es diferenciava del d’una nit quotidiana pel fet que, per a postres, es menjava fruita seca, com ara ametles, avellanes, castanyes, bellotes dolces, figues seques, panses, etc., i, per descomptat, el tradicional panfígol. Era un sopar lleuger que permetia dormir bé i arribar amb forces i bona cosa de gana al dinar del dia de Nadal, el típic putxero valencià amb pilotes, que abans s’anomenaven tarongetes perquè tenen, aproximadament, la forma i la grandària d’una taronja petita. L’alcoià Josep Garcia Llopis arreplega en el seu llibre Revoltim la cançoneta següent, que ell recordava haver sentit en l’Alcoi de primeries del segle xx: Passen bones festes, festes de Nadal; bones tarongetes i un conill ben gran. Actualment, a Alcoi, ja no s’usa la denominació tarongeta –tothom en diu pilota–, però els valencians que viuen al sud de la línia Biar-Busot continuen emprant-la amb normalitat. A Elx, per exemple, no es diu de cap altra manera. A partir dels anys seixanta del segle xx va començar a entrar la televisió en les nostres llars i els valencians ens vàrem assabentar que en altres punts d’Espanya –a Madrid, per exemple– la nit de Nadal era costum fer un gran tiberi, amb angules, gambes, llagostins, percebes, un besuc al forn o mig corder rostit i, per a postres, dolços a orri. Nosaltres, immediatament, ho vàrem copiar i, ¡hala!, bona fartada per a sopar. I l’endemà, dia de Nadal, com no volem renunciar a res, ¡això podíem fer!, a menjar-nos l’olla de Nadal amb pilotes, el torró i tot el que siga menester. I encara sort que el dia 26 de desembre, en què sempre hem celebrat el segon dia de Nadal i ens hem menjat un bon plat de canalons fets amb les sobres del putxero, ara ja no és festa i podem anar a l’ambulatori a buscar ajuda per a combatre l’enfit. I de les cançonetes de Nadal ¿què en podem dir? Els valencians, durant anys i anys, hem cantat les nadales en la nostra llengua. Manuel Sanchis Guarner en va arreplegar unes quantes que va publicar en el seu Cançoneret de Nadal que, molt encertadament, ha reeditat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, acompanyat d’un CD amb tretze nadales nostres interpretades per diversos grups i cantants de la terra. Fa uns anys el Grup de Danses Carrascal d’Alcoi va editar el CD titulat L’asguilando. Cançons populars del Nadal alcoià amb quinze nadales alcoianes. Eixes són les cançonetes que els valencians hem cantat sempre fins que ens varen ficar en el cap que en lloc de cantar allò de “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses i apagueu la llum” (també hi ha la variant “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses apaguen la llum”) el que havíem de fer és mirar “cómo beben los peces en el río”, que es veu que és una cosa d’un nivell intel·lectual més elevat. Però com açò de la globalització va i ve i no s’entreté, ara, gràcies als mitjans de comunicació i als altaveus de les grans superfícies, ja no ens interessa si “los peces beben y vuelven a beber” o si el “chiquirritín está dormidito entre pajas”, ara l’interés rau en jingle bells, joy to the word, deck the halls, let it snow, up on a housetop, sleigh ride, winter wonderland o here comes Santa Claus, tot amb autèntic i inequívoc sabor americà, com toca. De tota manera, com sé que, afortunadament, encara hi havem uns quants valencians que estimem profundament les nostres coses, reproduïsc tot seguit la lletra de Pastoret ¿a on vas?, una cançó de Nadal genuïnament nostra. Aquesta nadaleta la conec d’Alcoi i la lletra que aporte correspon a com l’he sentida cantar a persones de la meua família. Vull aclarir, no obstant això, que la cançó és coneguda, amb variants molt lleugeres, en diversos llocs de la nostra àrea idiomàtica, com ara Girona, el Pirineu de Lleida, el Priorat, les Terres de l’Ebre, l’illa de Mallorca i diverses poblacions valencianes. Desitge bon profit un molt bon Nadal a tothom. PASTORET ¿A ON VAS? Pastoret ¿a on vas? A la muntanya, a la muntanya. Pastoret ¿d’a on véns? De la muntanya de vore el temps. ¿Quin temps fa? Plou i neva, plou i neva. ¿Quin temps fa? Plou i neva i nevarà. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Pastoret ¿què fas? Feixos de llenya, feixos de llenya. Pastoret ¿per què? Per a calfar-me que fa molt de fred. ¿Vas molt llunt? A un pesebre, a un pesebre. ¿Vas molt llunt? A on el bon Déu ha nascut. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Pastoret ¿a on vas? A la muntanya, a la muntanya. Pastoret ¿d’a on vens? De la muntanya de vore el temps. ¿Quin temps fa? Plou i neva, plou i neva. ¿Quin temps fa? Plou i neva i nevarà. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Autor de l'article: Eugeni S. Reig, lingüista. Autor dels llibres 'Valencià en perill d'extinció' i 'Les nostres paraules'. Impulsor del butlletí digital de la llengua Infomigjorn.

El Mural 6: L'escola que volem

El 4 de desembre és el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià. 

Una data marcada al calendari per Escola Valenciana i una vintena d’entitats, sindicats i partits polítics que elaboren un informe anual de vulneració de drets lingüístics individuals i col·lectius. La plataforma PDL-PV també ofereix assessorament jurídic i un protocol d’actuacions davant les vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit privat i públic.

Escola Valenciana està conformada per una trentena d’associacions, amb un Voluntariat pel Valencià, que bona falta li faria a més d’un Honorable i amb projectes com  els Premis literaris Sambori. Justament la sisena edició d’El Mural dóna vida als personatges del conte ‘Plutonet i el Big Bang’, Premi Sambori de País 2013.

Escola Valenciana és una plataforma de promoció per als creadors musicals amb la Gira i el festival Feslloch. En El Mural escoltem algunes novetats discogràfiques com ‘Tempestes vénen del sud’, de Zoo i ‘L’home llop’, de Gener.

L’entitat té també un projecte de pel·lícules en valencià per a l’alumnat, el ‘Cinema a l’Escola’. Iniciatives que són, tot plegat, multitud d’accions i activitats per tal de difondre i gaudir d’un idioma oficial que cal defensar davant del menyspreu que rep des de les institucions. Per totes estes raons, La prestigiosa organització Linguapax Internacional, creada per la UNESCO i dedicada a la protecció lingüística mundial, li ha atorgat el Premi Internacional Linguapax 2014 a Escola Valenciana. El Mural recull les declaracions de la presidenta de Linguapax, Carme Arenas, i la veu del doctor Fernand de Varennes, referent mundial en drets lingüístics.

‘L’escola que volem’ és el lema de les Trobades 2015. L’armadura d’eixa escola forma part d’un document que l’entitat presentarà als partits polítics al mes de febrer per tal de potenciar una Llei educativa que recupere i millore les bases de l’educació pública. El president de l’entitat, Vicent Moreno, ho anuncia en esta remesa radiofònica on també s’expressen els guardonats d’enguany en la XII Nit d’Escola Valenciana. Reconeixements a persones i col·lectius que són exemple de promoció i ús social de la nostra llengua: la mestra i escriptora Carme Miquel, la Xarxa Vives Universitat, El CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs i Pep Gimeno, Botifarra. Este recopilador de cançons ens presenta el seu disc de nadal.

El Mural dóna veu al músic i activista cultural, Francesc Burgos, qui juntament amb altres valents, ha recuperat un espai emblemàtic de la Safor, El Teatre del Raval de Gandia.

I, atenció! Fem un viatge a una de les més belles formes de transmissió de la cultura dels pobles: la cançó improvisada. Deixeu-vos dur pels melismes dels valencians Josep Aparicio ‘Apa’ i Trini Carballo, acompanyats a cau d’orella pel versador Josemi Sánchez. Descobriu amb nosaltres la glosa mallorquina de Mateu Matas ‘Xurí’, el batec que ens arriba des de més enllà del Sènia amb Laia Pedrol i Carles Belda. I com a cirereta, des d’Euskal Erria rebem Maialen Lujanbio, la primera dona que va guanyar el campionat de bertsolaris que en cada convocatòria aplega  més de 14.000 persones.

Sense música açò no seria un programa de ràdio i tenim als millors de la cançó improvisada. El Mural, per tant, està farcit de cant fet a l’instant que esperem que gaudiu amb intensitat.

Enllaç al programa sencer:

http://www.ivoox.com/3814037

Enllaç al PODCAST:

http://www.ivoox.com/podcast-mural-d-escola-valenciana_sq_f1119010_1.html

Enllaç a la pàgina de l'ivoox d'Escola Valenciana:

http://www.ivoox.com/escuchar-podcast-el-mural-d-escola-valenciana_nq_79170_1.html

Enllaç a TOTS els àudios de El Mural:

http://www.ivoox.com/audios-podcast-el-mural-d-escola-valenciana_sa_f279170_p2_1.html?o=all

El Mural 5. Resetejant RTVV un any després de l'apagada

¨La RTV pública és una ferramenta cívica imprescindible per aconseguir beneficis socials i enfortir l’estat del benestar. Cal fer un RESET ara que està apagada i això esdevé una acció social de primer ordre gràcies a moltes iniciatives democràticopopulars que hi ha en marxa. La nova RTVV ha de ser no només democràticament plural, completament valenciana, inequívocament progressista i moderna, sinó per descomptat, de qualitat. Si no és plenament així, ni la necessitem ni la volem” (Col.lectiu Ricard Blasco. Format per: Josep LLuís Gómez Mompart, Toni Mollà, Mònica Parreño, Manuel S. Jardí i Rafael Xambó. Ells són els autors de l’obra Reset RTVV. Per unes polítiques de comunicació al servei de la societat -Onada Edicions-)
Ha passat un any des que el 28 de novembre de 2013 el Consell va aprovar el tancament de la ràdio i la televisió públiques valencianes. L’endemà, el dia 29, després d’una agonia de dotze hores en què els treballadors feren una programació de resistència fins l’apagada del senyal, el PP va deixar Els valencians orfes de mitjans de comunicació públics en la llengua pròpia. Però emmudir la veu de la ràdio i encegar els ulls de la televisió no és tan fàcil com desconnectar un botó. Les conseqüències sociopolítiques, legals i fins i tot penals que es puguen derivar d’esta actuació són difícils d’avaluar.
El Mural traça els antecedents, dibuixa el present i dissenya el futur d’una nova RTV. Per eixa raó hem donat veu als treballadors, als jupetins rojos, al comité d’empresa, als ciutadans, als professionals que han creat la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià (MESAV), a juristes, a tots els grups polítics amb representació parlamentària, a institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o el Consell Valencià de Cultura, a la comissió promotora de la ILP i a un directiu imputat pel cas Gürtel… Perquè la història de RTVV és una muntanya russa de manipulacions, balafiament dels diners públics, casos d’assetjament sexual, acomiadaments, vulneració de drets fonamentals, demandes, sentències, insubmissió al mandat de la justícia i finalment, un colp d’estat mediàtic. Més d’una trentena de veus pinten el Mural de RTVV mirant cap a un futur on serà necessari un pacte civil i polític que vaja més enllà de les majories electorals. Comença el reset.

Ací teniu l'àudio:

m.ivoox.com/3690313

Renaix de les cendres el cant del meu poble. #RTVV

Imatge esborronadora de fa un any a la Plaça de la Mare de Déu de València. És el final de la primera manifestació multitudinària del poble valencià negant-se al tancament de RTVV després de l'anunci fet per Fabra tres dies abans. Seixanta mil veus digueren que RTVV no s'havia d'apagar. Era profundament emotiu veure un públic transversal, unit per una mateixa causa. Diverses generacions, diversos col.lectius, entitats, associacions, treballadors de TV3 de Canal Sur, de Tele Madrid, de la TV japonesa, de la grega...
Des de l'escenari albiràvem banderes amb la franja blava i sense ella, muixerangues, pancartes amb Babalà, sindicats, polítics, universitats, casals fallers, músics, actors, mestres, pares, fills, iaios, Escola Valenciana, plataformes per la llengua, gent enfurismada, gent indignada, llàgrimes, coratge, lluita... 
Aquella rotunda expressió popular (que també es va dur a terme a Alacant i a Castelló) no haguera estat el mateix sense la banda sonora de molts músics valencians que van acudir a la crida de Borja Penalba. Ell va gestar la gran pensada de fer un concert a peu de la manifestació, davant del Palau de la Generalitat, enfront de la catedral i de la Basílica de la Mare de Déu. En poc més de 24 hores ho va organitzar i ens va embolicar en l'aventura a uns quants. Intel.ligència emocional?
Gràcies a Lluís Planes Mestre, a Vicent Sengermés Blasco, a Metrònom Bureo, Luis Oscar Garcia, a l'Ajuntament de Real de Montroi... Vam poder disposar d'un escenari, de so, d'il.luminació, i d'alimentació elèctrica. 24 hores per muntar i desmuntar, per trobar complicitats i fer realitat el desig de posar-li música a una ignomínia i a un afany de poder-ho tot per canviar-ho tot. Precisament els sectors més crítics amb RTVV i aquells que havien sigut invisibilitzats i menystinguts en la tele i en la ràdio durant massa anys són els que més decisió van mostrar per reivindicar allò que és nostre.
Gràcies al comboi i la generositat d'Arthur Caravan, Atupa, MALNOM, Feliu Ventura, Grup Carraixet, Andreu Valor Cantautor, Tomàs de los Santos, AlTall, i tantíssims altres que ara fugen de la meua memòria... I d'actors com Rosanna Pastor, Ferran Gadea, Francesc Anyó Ferrer... Vam poder cantar, ballar i llançar la nostra ràbia amb l'emoció de la música.
Gràcies Borja! per aquells intensons moments de lluita. Per la teua capacitat de convocatòria, per fer renàixer de les cendres el cant del nostre poble.
Un any més tard... ‪#‎Seguim‬

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Bona companyia de diumenge

22 anys damunt l'escenari: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és un grup de folklore de les Terres de l'Ebre, creat l'any 1992. Cantadors i contadors d'històries. 'La música tradicional és popular si la fem nostra'. Eixa és la seua màxima. Malgrat que són coneguts pel nom dels seus tres primers components, Quico el Célio (Arturo Gaya Iglesias), el Noi (Quique Pedret), el Mut de Ferreries (Jordi Fusté), actualment el grup l'integren 3 membres més: Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer).
Aquest singular grup tortosí ha fet una gran varietat d'espectacles i concerts al llarg de la seua trajectòria musical, de gran èxit pertot arreu gràcies a l'alta comicitat de la interpretació de les seues obres, combinada amb un alt compromís social i d'estima a la terra. Han fet un disc antològic dels seus 20 anys i estic desitjant escoltar "Gràcies Ovidi' on Arturo Gaya (veu), Paco Prieto (guitarra) i Kike Pellicer (contrabaix) li reten homenatge al creador alcoià. 'Gràcies, Ovidi' es també un CD editat per Discmedi en el qual col.laboren Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra", Pepet i marieta o el mateix Toti Soler que toca la guitarra en dos temes inèdits. Un treball que es va presentar al Teatre Micalet fa uns dies com a pròleg de les activitats previstes durant el 2015 amb motiu dels 20 anys de vacances de l'Ovidi. Jo no vaig poder ser-hi però per alleugerir la tristesa m'hauré de conformar escoltant l'entrevista de Ràdio Vilablareix a aquesta bona gent de les Terres de l'Ebre. La millor companyia per a un diumenge de vesprada.

El Temps del LLop

D'on ha eixit Carles Chiner? Es preguntaven molts a l'eixida del Teatre Micalet... Doncs aquest xic, amb un aspecte físic que li té un aire a Springsteen, porta uns quants grapats d'anys fent música en solitari i com l'Home Fòssil. Aquesta nit ens ha deixat bocabadats. Damunt l'escenari ha desplegat una tècnica vocal crescuda de mil registres diferents. Assisitir al concert de l' òpera prima del seu nou projecte 'Gener' i descobrir que el directe supera amb escreix un disc que ja és per ell mateix ben compacte, El Temps del Llop, ha sigut nodridor. Ella és la protagonista: la ciutat de València i el no riu que la travessa, riu sec, riu vell, riu avall... La infantesa, la covardia i la valentia i l'estat de les coses: 'No tenim treball, no tenim futur, no tenim diners... Som un poble del sud'. Confluència de la música d’arrel americana, la cançó mediterrània, el pop somniador i sofisticat i la ràbia de l’esperit punk. Dins de l'eclèctic mapa de coordenades, les onze cançons d’ El Temps del Llop (el publica el segell Més de Mil) ens obliguen a emprendre un viatge a través de l’esperança i la desesperació, l’amor i la mort, la lluita i l’acceptació. Un acte de migració espiritual, un intent de mudar la dolorida pell valenciana -insensibil·litzada ja a base de colps i morats- per una nova pell més sensible. El Micalet estava ple. El públic en èxtasi ( i no us exagere gens ni miqueta) per la corprenedora qualitat-sensibilitat-rigorositat del concert. Carles Chiner Terrasa ha parlat per al programa de ràdio El Mural - d'Escola Valenciana- uns minuts abans d'eixir a escena. El meu -seu- ofici és complaure al vent. Un tema dedicat als creadors de cultura que han de treure endavant els projectes amb el seu esforç. Propostes invisibles per a les institucions valencianes que haurien de donar-los suport. Gràcies a espais com el Micalet o mecenes que fan de paracaigudes com Lluís Planes Mestre és possible gaudir de l'energia que encomanen treballs com aquests. Carles ha donat forma al seu directe en format elèctric acompanyat del baixista Pasqual Rodrigo (ex Homefòssil), els multiinstrumentistes César Castillo (ex Ratolines) i Vicent Todolí (Sanguinelli, Oranges) i el bateria Enric Alepuz (ex Castlevanians, Tortel). El periodista Hèctor Serra ha destriat, una per una, la pell de cada cançó del Temps del llop en aquest article publicat a la Revista Tres deu. Després de llegir-lo, jo no tinc res més a dir: http://www.tresdeu.com/2014/10/gener-natiu-nomada.html Oh sí! que l'escolteu! Us deixe amb la ciutat dormida. Bona nit... o Bon dia... http://mesdemil.bandcamp.com/track/gener-ciutat-dormida

El Baret de Miquel

Miquel Ruiz és un reputat cuiner que ha aconseguit la distinció Michelín allà on ha estat treballant: Los Girasoles de Moraira o La Seu (de Moraira i de Dénia). Ell no va voler seguir sent esclau dels reconeixements del circuit tancat i viciós de l'alta cuina i va fugir de les diverses pressions que el sotmetien. Després de viatjar i tastar altres cuines, va decidir obrir el seu baret a Dénia. Un espai senzill on es pot respirar la pau del diumenge i sentir les campanes de l'església. El Baret de Miquel és un altar de la cuina d'arrel valenciana. La fusió dels sabors i de les olors a terra de les comarques de l'Alcoià i Comtat conjuminades amb la intensitat de la Marina Alta i Baixa et fan sentir a casa. Quasi plore quan he tastat la pericana alcoiana amb favetes i polp sec. M'he quedat muda amb el sashimi de caballa amb carxofetes fregides i poma acompanyada de manollets de fenoll marí. M'ha encisat el figatell de sèpia... I tot regadet amb un Malcriat de Requena.
Sabors essencials de la infantesa d'aquest gran cuiner que està ben lluny del consumisme salvatge i acull totes les propostes que li arriben de la cuina del poble. Miquel és un savi humil que sap fer evolucionar els fogons dels nostres iaios.

Altíssima cuina. Elaborada sempre amb productes de mercat. Menjareu molt rebé en El Baret de Miquel a preus molt però que molt assequibles. Ambient familar i un tracte pròxim, d'amabilitat natural sense embafaments. Miquel ha aconseguit acostar la cuina de nivell a la gent dels veïnats. Per eixa raó li estic molt agraïda. Aneu-hi i gaudiu del paladar, però reserveu amb temps. El baret és un lloc inclassificable... un espai menudet molt especial on viu l'art del reciclatge. Hi ha flors de col i una meravellosa col.lecció de sifons. Jo tornaré a reservar en gener del 2015.

Novembre Elèctric. Una bonica realitat del present

Directe de Novembre Elèctric  a La Llimera el passat 3 d'octubre. Una proposta musical 'arriscada' feta a Madrid amb l'esperit de la Ribera que aporta Yeray Calvo. El disc Intacte, que va ser distingit als darrers Premis Ovidi com a millor disc pop, ens ofereix belles composicions oníriques. En una entrevista realitzada per a la Revista Saó, Teresa Ciges i jo li preguntàvem per les possibles limitacions de cantar en valencià hui en dia. Yeray responia:
"Cap. Humilment, Novembre Elèctric és una bonica metàfora. Un algemesinenc i dos madrilenys cantant en valencià des de Madrid. No és un acudit del passat, és una bonica realitat del present".
Doncs... (I això ho dic jo) ja seria hora que el públic valencià responguera i anara als concerts dels nostres grups perquè a La LLimera n'érem poc més de vint persones. (Tiró d'orelles)

Ací teniu el total de l'entrevista amb interessants reflexions:
1/ Considereu que hi ha un esclat de creadors musicals al País Valencià en el que portem de segle XXI?
Crec que és evident que cada vegada l'escena musical és més potent i sobretot de més qualitat. Tot i que queda molta feina per fer i que el millor està encara per arribar, és un orgull viure aquest impuls. En el nostre cas, és curiós, perque veiem l'escena també des de fora (Madrid), i tot i això, ens adonem d'aquest boom.
2/A quines raons obeeix eixe creixement?
Com tot en la vida es tracta d'un conjunt de factors. Les noves tecnologies ajuden a difondre la música per canals alternatius als tradicionals, que no han recolçat la cultura propia com ho hagueren tingut que fer en els darrers anys. Ajuden a democratitzar l'escena i reflexar-la d'un manera més fidel. Crec també que hi ha més consciència de la riquesa cultural que existeix al País Valencià. La riquesa, per tant, hi és, falta una estructura i una indústria més potent que la desenvolupe i la porte a un altre nivell. El mèrit és vore com el poble, sense cap suport, ha creat una escena sense cap mena de recolçament ni infraestructura inicial.
3/Quina és la relació entre la quantitat i la qualitat?
Bona. Crec que cada vegada hi ha més grups de més qualitat, i eixa és la proporció que realment importa. Tot està connectat. Quant més nivell hi haja, més s'exigiran el grups en actiu que volen traure el cap; quant més bons siguen els grups, més joves s'interessaran per la música en un futur.
4/Estilísticament penseu que que hi ha diversitat?
En aquest punt seria més crític. Trobe a faltar un poquet de varietat en quant gèneres i estils. Però és una cosa que inevitablement vindrà amb el temps. Crec que falten molts colors per pintar encara.
5/Com veieu el futur d’aquesta esclatada musical?
El futur el veig amb molta esperança. Donat aquest punt i la situació económica i social que vivim, només pot anar a millor.
SOBRE EL PÚBLIC
6/Considereu que hi ha suficient públic per a l’oferta?
En aquest punt, siguent honestos, encara no tenim experiència suficient per justificar una resposta: estem començant amb el projecte just ara. M'agradaria pensar que si.
7/A l’hora de crear, teniu en compte els oients als quals anirà adreçada la vostra obra?
No, de cap manera. Crec que en qualsevol acte de creació només has de tindre a tu mateixa en compte. Pensar en tu mateixa. Estar satisfet del treball fet independentment del que pensen els demés. I després que vinga el que vinga. A més, hi han coses que no es poden elegir ni predir.
8/Els consumidors de les vostres propostes valoren l’estil i/o el fet de cantar en valencià?
Jo crec que sí, com a acte d'honestedat i valentia. En el nostre cas, per viure a Madrid i no renunciar a cantar en la llengua en la que ho volem fer.
SOBRE EL SUPORT DE LES INSTITUCIONS
9/ Penseu que caldria tindre suport institucional per crear una indústria musical sòlida?
Totalment. És evident. Sense suport es compliquen molt més les coses. És una llàstima perque només són oportunitats perdudes.
Si no tancaren el mitjans de comunicació per una gestió nefasta, et diria que reflectint la realitat cultural existent. Només amb això ja seria brutal. No dic ajudar, dic no perjudicar. Si fomentaren la creació de festivals, recolçaren les organitzacions que lluiten per la nostra cultura, invertiren més en el patrimoni propi i menys en la F1, ja fariem una festa.
Ací teniu el disc Intacte editat pel segell discogràfic Més de Mil

El Mural 4: LLuitant contra l'oblit. Pròxima parada... Justícia

(foto Prats i Camps)

Fa 25 anys que va nàixer Ràdio Nou. Però a dia de hui, el canal dels valencians emet el silenci gràcies a la decisió unilateral del govern del PP encapçalat per Alberto Fabra. El Mural rememora les veus que van estrenar les emissions regulars d'aquell Canal Nou Ràdio primerenc i il.lusionant amb la periodista Esperança Camps i el cap d'informatius d'aleshores, Francesc Bayarri. El rellotge marcava les 00:00h del 2 d'octubre del 1989.
El Mural d'Escola Valenciana vol posar en evidència l'orfandat comunicativa que patim al dial i reivindica la ràdio com un mitjà necessari que comunique i divulgue valors, idees, pensaments, política, cultura, ciència i actualitat en clau valenciana i en valencià.
"Lluitant contra l'oblit. El llarg trajecte de les víctimes del metro" és la narració, pam a pam, del calvari viscut pels familiars vuit anys després de la tragèdia. Una obra escrita per Laura Ballester Beneyto que ha investigat, ha condensat i ha estructurat el treball realitzat des del minut 1 de l'accident de la línia 1 del metro de València l'any 2006. L'obra l'edita Sembra Llibres. Una editorial compromesa amb allò que passa ara i ací. Vaig llegir este treball d'investigació periodística- en format pdf a finals de l'estiu- per poder preparar el programa de ràdio El Mural d'Escola Valenciana. Ara ja el tinc físicament a les mans amb les dedicatòries de Laura i de Beatriz que guardaré com or en pany.

El llibre hauria d'estar obligatòriament a les biblioteques familiars de tots els valencians. D'alguna manera tots lluitem contra l'oblit en estos temps de convulsió en què vivim. Però els familars de les víctimes del metro de València són l'exemple de la dignitat i de la constància davant la vergonyant i fastigosa estratègia del silenci. Veure tota la cronologia dels successos junta en un sol cos ens obliga a prendre consciència de la baixesa moral, ètica i humana d'aquells que ens governen.  Pau Vendrell ens ofereix un reportatge cronològic dels fets ocorreguts des del 3 de juliol de 2006 fins al dia de hui amb testimonis de familiars, les veus del músic Pau Alabajos i del periodista Àlex Badia, de la productora audiovisual Barret. No ens creiem la versió oficial. No. L'accident no va ser ni inevitable ni imprevisible. 'LLuitant contra l'oblit' ha de ser el nostre llibre de capçalera. Que les llàgrimes de Beatriz Garrote i de tots els familiars siguen a causa del dolor de la pèrdua i no per la indignació que provoquen, encara hui, els estrategs de l'oblit. Justícia és la paraula clau. I és de justícia que la ràdio faça un monogràfic dedicat a la memòria de les 43 persones mortes i dels 47 ferits en l'accident de metro més greu mai ocorregut a l'estat espanyol.   

El micròfon del Mural ha estat sota terra, en la línia 1 del tren subterrani a les estacions de Jesús i de

Plaça Espanya. La realització dels companys Pepe Moreno i Iñaki Mazkiaran fan que la força nua del so ens mostre com s'ha bastit l'estratègia del silenci polític, mediàtic i administratiu; dóna veu al patiment i al via crucis judicial dels familiars de les víctimes; compta amb els testimonis de Laura Ballester (autora de l'obra d'investigació periodística) i de Joan Carles Girbés (editor de Sembra Llibres). Cal parar especial atenció a la lucidesa de Beatriz Garrote (presidenta de l'AVM3J). Fem lectures dramatitzades d'alguns fragments del llibre; reflexionem sobre la por i l'esperança; recordem alguns dels durs moments del programa "Salvados" de Jordi Èvole i apel·lem a la consciència col·lectiva de l'aborronador exemple dels familiars en la lluita per assolir justícia fins al final d'este llarg trajecte de vuit anys.
Ací teniu l'àudio

El Mural 3: Inici del curs escolar, l'educació pública, l'AVL, Salvem el Cabanyal, el col.lectiu dels dependents

Clica ací per escoltar el programa en podcast: PODCAST DE EL MURAL 3 

Sumari del programa 3:

Encetem el nou curs amb la tercera remesa d'El Mural. Dibuixem un horitzó en lluita amb el deure moral de ser positius. La música dels joves Mai Mai obri este temps de ràdio que dóna veu al col.lectiu Salvem el Cabanyal: 15 anys de batalles guanyades amb diverses resolucions judicials per tal d'evitar l'espoli dels poblats marítims per part de l'Ajuntament de València.

L'ensenyament públic estrena el curs 2014-2015 amb una tardor ben calenta farcida de mobilitzacions que volen palesar les greus mancances provocades per la LOMQE i denunciar l'eliminació de línies en valencià i de centres escolars. El Mural li cedeix el micròfon al president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, a diversos professors i a l`Académia Valenciana de la Llengua.

La companya Reis Juan i el científic Andreu Escrivà reflexionen sobre la invisibilitat dels investigadors valencians a casa nostra i la urgent necessitat de tindre cura amb el medi ambient. Les polítiques de les retallades i l'ERO de VAERSA mostren la manca d'interés per part de l'actual govern autonòmic.

Els dependents són un dels col.lectius socials més damnificats. Els continus incompliments de les lleis i les noves fòrmules amparades per decrets que vulneren els seus drets bàsics posen a les famílies contra les cordes. El copagament aprovat pel govern valencià del PP és una mesura que agreuja encara més la seua precària situació. No obstant això, segueixen en la lluita.

La revista satírica i cultural 'Cartelera Turia' compleix mig segle de vida. El seu director, Vicente Vergara, reclama a l'administració que faça costat al teatre, a la música i al cinema fets al País Valencià.
El Mural sona a música de la mà de la discogràfica Més de Mil. Una empresa professional i independent que, malgrat el nul recolzament públic i la manca de mitjans de comunicació que promocionen els seus treballs, ha aconseguit editar 75 discos en cinc anys superant amb esforç tots els avatars.

L'emoció de la música en la nostra llengua la posa Òscar Briz, Sènior i el Cor Brutal i Novembre Elèctric. També hi ha lloc per als versos del jove poeta valencià Hèctor Serra.
Gaudiu d'El Mural. Un treball realitzat des de la Casa de Cultura de l'Ajuntament d'Alboraia (l'Horta). Una proposta acurada amb la màgica realització sonora de Pepe Moreno.
Us desitgem força, amor i coratge per a l'inici del nou curs.

El Mural 2: Antoni Miró, CEIP Cervantes, Premis Ovidi, La República, Feslloch

 Clica ací per escoltar el programa en podcast: PODCAST DE EL MURAL 2

Sumari del programa 2:
Entrevista a Antoni Miró que recentment ha sigut víctima de l'atac directe a l'escultura "Batalla d'Almansa. 1707" a Gandia. L'artista plàstic més internacional ens ha rebut al Mas de Sopalmo. Un autèntic museu que acull milers d'obres d'art. Amb Miró recordem també al seu amic de l' ànima Ovidi Montllor.
Reportatge sobre els valors de l'educació durant la II República amb fragments del documental "Maestras de la República", guanyadora d'un Goya. Informem també de l'experiència que rememora el darrer viatge dels republicans valencians amb el vaixell Stanbrook.
La informació musical de l'estiu ve marcada pel Festival Feslloch de Benlloch els dies 10,11 i 12 de juliol. Raonem sobre aquesta proposta que ha arribat a la huitena edició, amb un dels seus coordinadors: Voro Golfe d'Escola Valenciana.

Tertúlia de xiquets amb cinc alumnes del CEIP Cervantes de València que exposen els problemes de l'escola, parlen de la llei Wert, mostren la germanor amb una escola d'Etiòpia, raonen sobre les Trobades d'Escoles en Valencià i ens dibuixen els valors del futur.
La filla del llaurador és Fani Grande que defensa el valencià davant les polítiques restrictives del govern valencià.
Entre contingut i contingut, refresquem alguns dels Premis Ovidi de la Música 2014. "Wegener" d'Hugo Mas i Arthur Caravan; "Dones i Dons" de Tomàs de los Santos i Borja Penalba; "Sis veus per al poeta" amb declaracions d'Eva Dénia i Sílvia Ampolla ( qui al final del programa ens canta una glosa improvisada); Novembre Elèctric amb el disc Intacte. També escoltem les veus dels periodistes musicals Eduardo Guillot i Carlos Pérez de Ciriza.

El Mural 1: Cremona, Orxata, Sambori, Botifarra, Vertigen, Pensar en vers, T'estimo tant

Clica ací per a escoltar el programa en podcast: PODCAST DE EL MURAL 1

 

En aquesta primera edició, El Mural dóna veu als xiquets del CEIP Cremona, una de les escoles que vol tancar Alberto Fabra. És tracta d'una tertúlia molt colpidora que us recomane escoltar atentament. Dramatitzem un relat del Premi Sambori. Per fer-ho, hem ajuntat les veus de la sèrie de Canal 9   Bola del Drac, que va marcar tota una generació de xiquets. És tracta dels actors Francesc Anyó i de les germanes Mari Carme i Míriam Giner, del grup Carraixet. Fem una passejada per les novetats editorials i musicals; conversem amb Pep Gimeno Botifarra que és el protagonista del documental El cant de les arrels; entrevistem a Orxata, la banda més original de casa nostra que ens ha cedit la sintonia... i uf... Haureu de gaudir dels sons de El Mural perquè hi ha un treball de realització per part de Pepe Moreno i Iñaki Mazkiaran molt acurat i que us emocionarà. Espere que tant com ens emociona a nosaltres.

FALCA PROMOCIONAL 

El Mural

El Mural és una iniciativa d'Escola Valenciana realitzat per un equip de treballadors i treballadores de RTVV. Dirigit per la periodista Amàlia Garrigós, es completa amb periodistes, tècnics i productors amb una llarga trajectòria en el món radiofònic. La proposta és absolutament de servei públic. No hi ha publicitat. L'equip humà que integra el programa el realitza de manera altruista i voluntària.

Plantejat com un programa radiofònic mensual, d'una hora de durada, parla de diferents temàtiques relacionades amb el valencià des de diferents àmbits i punts de vista. El propi nom del programa és una declaració d'intencions: un mural de veus, de geografia, de cultura, de política, de música i de col·lectius. Un mural de diversitat, de diàleg i de democràcia participativa. El Mural pretén ser un símbol per a reivindicar la nostra RTVV, la que volem; i demostrar que estem vius i amb ganes de construir una societat plural i digna.

El centre de producció de El Mural són les instal·lacions radiofòniques de què disposa l'Ajuntament d'Alboraia, que és una de les institucions col·laboradores en aquesta iniciativa per haver posat totes les facilitats i tot el material tècnic a l'abast dels professionals que l'elaboren.

Mitjans de comunicació col·laboradors 

Diaris i revistes digitals: Vilaweb, La Veu del País Valencià, Tres deu, Sons de Xaloc, Mildenou, Llibertat.cat, AraMultimèdia (Ara Ràdio), El Punt /Avui digital. penjaran cada nova entrega de El Mural en les seues respectives portades.
Ràdios locals valencianes: Ràdio Burjassot, Ràdio Cocentaina, Ràdio Godella, Ràdio Mislata, Ràdio Élite de Muro, Ràdio l'Om de Picassent, Ràdio Puçol i Ràdio Túria de l'Eliana, Ràdio Banyeres, Ràdio Pego, Ràdio Klara, VOX UJI Ràdio.