He estat a la
Sala Rodrigo de l'Auditori de Sagunt (Camp de Morvedre) en la Festa
Estellés. He escoltat el recital nu que Pau ha bastit amb peces clàssiques
de piano, en aquesta ocasió amb Francesc Gamon. Una selecció dels versos
del Mural del País Valencià en el qual Vicent Andrés Estellés camina
entre el far de la seua vida, Isabel; l'homenatge a l'amic Ovidi
Montllor i per extensió, a Alcoi; el retrat obscur, obscur i molt cru
de la postguerra; el goig de viure; i
la glossa al nostre país: "No és ni millor ni pitjor, sencillament és el
nostre. No el defensem encara, Només cal afirmar-lo, dir-lo" ... Una
proposta que s'adreça directament als budells, després passa al cor, i
des d'eixe múscul, irremeiablement arriba fins a les ninetes dels ulls.
Pau en tot allò que fa, mostra el seu compromís amb la nostra realitat
com a poble i denuncia els abusos i les injusticies. No van mancar
dedicatòries i recordatoris a les víctimes de l'accident del metro i al
silenci polític davant el feixisme. El Mural del País Valencià, en la
veu sincera i honesta d'Alabajos, ens fa sentir poble, terra i pols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada