Solatge

MARA ARANDA I SOLATGE
PRESENTACIÓ DE "LO TESTAMENT" A L'AUDITORI DE CASTELLÓ 15/06/03 

El solatge és el pòsit que deixa un líquid. És on trobem l'essència del vi, de l'oliva, de l'orxata, del café... Mara Aranda i els músics de Solatge ens han oferit eixa essència a l'Auditori de Castelló presentant-nos el repertori del seu segon disc "Lo testament" on continuen (com ja feren al primer treball Dèria) una re-lectura de la música tradicional valenciana. També aporten noves peces i s'acosten a altres llocs de l'àrea mediterrània amb delicadesa i emotivitat. La música tradicional ens mostra la vida quotidiana i els cicles vitals. Hi trobareu jotes, fandangos, boleros, romanços, cançons de bressol... Moltes d'aquestes cançons són anònimes però han resistit el pas del temps. Amb Solatge, eixos sons tornen a tindre una renovada vigència. Lo testament l'edita Bureo Músiques i conté 14 tresors. Hi ha cançons valencianes, altres de Mallorca i també d'Occitània que com diu el mestre Eduard Navarro és aquell país sense estat del sud de França. 

Lo testament és un dels pocs romanços que tenim recuperats al País Valencià i procedeix de Cocentaina. Solatge ha fet un treball d'investigació a la Fonoteca de Materials que va crear Vicent Torrent a l'Institut de la Música. Ha furgat en cançoners, i a partir d'ahí, els músics, han fet la seua pròpia elaboració que evoca sons medievals. Impressionant el desplegament d'instruments a l'escenari. Una autèntica fortuna perquè es tracta de peces fetes per luthiers. Viola de roda, zafon, lauto, arpa, cítola, buzuki, flautes, dolçaines, sacs de gemecs... Una autèntica festa! El que més m'ha impressionat és un instrument que toca Eduard i que és diu Arpa-Mora (procedeix de Mora en Dalama, Suècia) amb forma de rellotge d'arena. No deixe d'admirar aquests creadors de sons que inverteixen en instruments que són autèntiques joies. La música és un treball en equip. Com diu Mara (la flor de Solatge) "el fet de ser músic hui en dia, no és una dolça passejada en barca un dia de sol. En realitat, fer música implica endinsar-se en la mar tempestuosa amb una pobra barca ferida i atrevir-se, en eixes circumstàncies desfavorables des dels inicis, a navegar".
Els creadors que van en eixa barca són persones que tenen un gran coratge per enfrontar-se a totes les mars. Rebeu tot el meu respecte.

Els espectadors de l'Auditori de Castelló hem sigut uns privilegiats al poder escoltar eixos instruments en les mans d' Eduard Navarro, Abel Garcia, Josep Maria Ribelles i Jota Martínez adobats amb les veus de Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra, Xavi Sarrià i la dolça veu de la fada del Mediterrani, Mara Aranda. Una gran nit de música. Gràcies!