Article publicat al diari digital La Veu i al llibre col.lectiu: 365 dies al crit de: el Cremona no es tanca.
La melodia del
Cremona té uns altres ritmes que es basen en l’elasticitat de l’esperit humà.
Canten i ballen amb una màxima que els guia: ‘Els somnis canviaran el destí de les persones. No ens hem de
rendir.’ I graven un lipdub i
organitzen sessions de teatre, cantajocs, contacontes i concerts amb el suport
d’actors i músics destacats. La comunitat educativa va romandre reclosa per
torns dins l’escola durant cent dies amb les seues cent nits dormint al gimnàs
o a la biblioteca i es convertiren en artistes, en portaveus, en escriptors, en
pintors o en cuiners perquè els seus fills visqueren la lluita com una festa.
Han sabut desenvolupar l’habilitat de ressorgir des de la injustícia,
recuperar-se i treballar una vida productiva i creativa organitzant un
gran nombre d’activitats, assemblees, reunions i acampades a les portes de la
Conselleria. L’Associació de Pares i Mares d’aquesta escola pública ha
teixit una malla
admirable d’autogestió i organització. El lema 'Tots som Cremona' i el color taronja de les
peces de roba que llueixen, han esdevingut tot un símbol de resiliència social
o grupal que ha aconseguit aglutinar sectors ben
diversos: partits polítics,
sindicats i col·lectius socials. L’AMPA del Cremona ha format estructures de
cohesió, de pertinença, d'identitat i de supervivència participant activament
en altres mobilitzacions i solidaritzant-se amb altres causes. Han viatjat a
Madrid a les Marxes de la Dignitat; s’han unit a les protestes de l'1 de Maig i
han estat al costat de les persones afectades per la llei de dependència,
contra la violència de gènere, aturats i sanitaris.
M’agrada consultar la cromoteràpia. El taronja és el color predominant del segon xacra, el nostre segon centre energètic. Ací es troba la capacitat de concentració, atenció i creativitat. Proporciona el sentit de la bellesa, de l'art, de l'estètica i de l'apreciació per les noves experiències. Si visiteu l’interior dels pavellons i les aules prefabricades del Cremona veureu com d’atractiu resulta passejar pels seus passadissos. El professorat i l'alumnat ha creat el seu propi univers amb dibuixos on apareixen escenes bucòliques de contes clàssics i colors de fantasia que evoquen l’amor per la natura. La seua visió estimula la ment, renova la il·lusió i és el perfecte antidepressiu. Cada vegada que m‘he trobat amb el nucli del Cremona en una mobilització per l’educació pública, en les Trobades d’Escola Valenciana, en el tancament dins l’edifici de la Conselleria d’Educació o en algun dels 100 dies de convivència als pavellons, han rebut l’aplaudiment i l’ovació de la gent. Eixes persones que llueixen el taronja són bellugadisses, els agrada somriure i fan que els altres també somriguen. Ho vaig veure i viure amb molta emoció durant l’enregistrament del programa de ràdio El Mural d’Escola Valenciana on férem una tertúlia de xiquets davant dels micròfons. Els alumnes d’edats compreses entre els sis i els onze anys mostraven una gran lucidesa en l’actitud i una sorprenent maduresa en els raonaments. Tan menuts i ja coneixen el significat de la paraula injustícia. Ells van ser testimoni de l'acte de rebel·lió pacífica dels seus progenitors contra la decisió de la Conselleria d'Educació de suprimir l'única aula de tres anys portant els més petits a l'escola. Els ulls d’uns xiquets que van estrenar el nou curs amb la presència dels agents de policia que van treure del centre els docents voluntaris i els pares. Tan infantils i ja se senten orgullosos d’unes mobilitzacions de les quals també en formen part. Xiquets i xiquetes que relaten com reben les classes en pavellons prefabricats i com, malgrat que els hagen desallotjat per la pluja en diverses ocasions, que l’aigua haja fet malbé els seus llibres, que hagen entrat lladres o que un sostre de l’aula se l’haja emportat el vent… Malgrat eixes situacions de risc, ells i elles et diuen amb un somriure que això no vol dir que aprenguen menys que altres xiquets instal·lats en un edifici de rajola amb més comoditats. Aquests infants resilients han aprés a sentir bé que és tan important com aprendre a pensar bé. D’això se'n diu ‘intel·ligència emocional.’
M’agrada consultar la cromoteràpia. El taronja és el color predominant del segon xacra, el nostre segon centre energètic. Ací es troba la capacitat de concentració, atenció i creativitat. Proporciona el sentit de la bellesa, de l'art, de l'estètica i de l'apreciació per les noves experiències. Si visiteu l’interior dels pavellons i les aules prefabricades del Cremona veureu com d’atractiu resulta passejar pels seus passadissos. El professorat i l'alumnat ha creat el seu propi univers amb dibuixos on apareixen escenes bucòliques de contes clàssics i colors de fantasia que evoquen l’amor per la natura. La seua visió estimula la ment, renova la il·lusió i és el perfecte antidepressiu. Cada vegada que m‘he trobat amb el nucli del Cremona en una mobilització per l’educació pública, en les Trobades d’Escola Valenciana, en el tancament dins l’edifici de la Conselleria d’Educació o en algun dels 100 dies de convivència als pavellons, han rebut l’aplaudiment i l’ovació de la gent. Eixes persones que llueixen el taronja són bellugadisses, els agrada somriure i fan que els altres també somriguen. Ho vaig veure i viure amb molta emoció durant l’enregistrament del programa de ràdio El Mural d’Escola Valenciana on férem una tertúlia de xiquets davant dels micròfons. Els alumnes d’edats compreses entre els sis i els onze anys mostraven una gran lucidesa en l’actitud i una sorprenent maduresa en els raonaments. Tan menuts i ja coneixen el significat de la paraula injustícia. Ells van ser testimoni de l'acte de rebel·lió pacífica dels seus progenitors contra la decisió de la Conselleria d'Educació de suprimir l'única aula de tres anys portant els més petits a l'escola. Els ulls d’uns xiquets que van estrenar el nou curs amb la presència dels agents de policia que van treure del centre els docents voluntaris i els pares. Tan infantils i ja se senten orgullosos d’unes mobilitzacions de les quals també en formen part. Xiquets i xiquetes que relaten com reben les classes en pavellons prefabricats i com, malgrat que els hagen desallotjat per la pluja en diverses ocasions, que l’aigua haja fet malbé els seus llibres, que hagen entrat lladres o que un sostre de l’aula se l’haja emportat el vent… Malgrat eixes situacions de risc, ells i elles et diuen amb un somriure que això no vol dir que aprenguen menys que altres xiquets instal·lats en un edifici de rajola amb més comoditats. Aquests infants resilients han aprés a sentir bé que és tan important com aprendre a pensar bé. D’això se'n diu ‘intel·ligència emocional.’
En
la seua lluita el Cremona ha arribat fins a Brussel·les. L’alumnat assisteix a
classe en barracons des de fa 8 anys i no disposa d'instal·lacions adequades
per al desenvolupament del seu aprenentatge. A través d’una pregunta
parlamentària conjunta, els eurodiputats de PSPV, EU, Compromís, Podemos i
Esquerra Republicana van mostrar la seua preocupació per la integritat física
dels xiquets, així com la vulneració del dret bàsic a l'educació en un entorn en
condicions òptimes. L’escola està inclosa en el pla ‘Crea Escola’ que el Banc
Europeu d’Inversions (BEI) ha contribuït a finançar amb un total de 800 milions
d’euros amb l’objectiu de millorar centres educatius del País Valencià i
eliminar les aules prefabricades. On estan els diners que havien de fer
possible que els alumnes feren vida escolar normal en un edifici de nova
construcció?
Tot i que, fins el moment, els resultats estan en contra del Cremona amb la denegació de la Conselleria i la ratificació de la supressió de la unitat d’Infantil per part del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, les diverses forces polítiques de l’oposició amb representació parlamentària han explicitat que, si hi ha una renovació de govern en maig de 2015, recuperaran aquesta escola. A hores d’ara, els pares i mares no pensen en la derrota i continuen tenint un comportament exemplar per un propòsit significatiu en la vida i, sobretot, la creença que amb les seues accions, poden influir en allò que succeeix al seu voltant.
