Presentació oficial de la Jove Muixeranga de València

TROBADA ESCOLES EN VALENCIÀ | 26 d'abril de 2015

La muixeranga és un conjunt de danses i torres humanes originaris del Regne de València, amb presència a unes quantes comarques valencianes. Les més antigues cròniques escrites la vinculen a Algemesí i daten del primer terç del segle XVIII, però de la seua constant i ferma presència ben bé pot pensar-se en un origen molt més antic. A Algemesí la Muixeranga participa a la Festivitat de la Mare de Déu de la Salut, que fou declarada l'any 2011 patrimoni cultural immaterial per la UNESCO. En la designació hi tingueren una especial rellevància les torres humanes. En l'actualitat assistim a una eclosió del moviment muixeranguer. A més de les colles tradicionals, n'han aparegut altres noves no lligades a una festivitat local, que veuen en la muixeranga un símbol portador de valors culturals i socials del poble valencià. Així, ara per ara, podem dir que hi ha colles muixerangueres de Vinaròs a Alacant:

-   Muixeranga de Vinaròs 

- 'La Conlloga', Muixeranga de Castelló 

- Muixeranga del Camp de Morvedre 

- Muixeranga del Camp de Túria

- Muixeranga de València 

- Muixeranga de Sueca 

- Muixeranga de Cullera 

- Muixeranga d'Algemesí 

- Nova Muixeranga d'Algemesí

- 'Els Negrets', Muixeranga de l'Alcúdia 

- El 'Ball dels folls' de l'Olleria

- Muixeranga de la Safor 

- Muixeranga de Pego

i les més noves de totes:

- Muixeranga de Carlet 

- Muixeranga d'Alacant 

- i Jove Muixeranga de València.

La Jove Muixeranga de València s'ha presentat a la Trobada d'Escoles en Valencià de Russafa oficialment. Des de fa uns mesos ha posat en marxa, amb il.lusió, el projecte de construir una colla muixeranguera a la ciutat de València. L'objectiu és fer créixer les muixerangues a la ciutat i també tot els valors que la seua activitat porta aparellats: confiança, treball en equip, fraternitat i solidaritat. Les colles de muixerangues mostren com tothom es imprescindible en la construcció de belles figures. Des de l'esglaó de la base, fins el més alt, tots i totes són necessaris. Uns amb la força, altres amb la seua flexibilitat. Tota una metàfora del futur  que desitgem per a la nostra societat on la participació i la decisió ciutadana hauria de ser la clau dels panys de qui tinga la responsabilitat de portar la batuta del govern. La Jove, a més, aporta la novetat de treballar sense mestre o cap de colla. Funcionen assembleàriament formant grups amb àrees concretes dedicades a la tècnica, a coordinar les eixides i a ensinistrar els xiquets enxanetes. Una altra marca singular, és l'obertura de portes a tota aquella persona que tinga la inquietud de formar-ne part. I diuen que una vegada tastem l'experiència, si ens agrada, ens atraparà per sempre. En les muixerangues sempre cal gent i mans. Els assajos es fan tots els dicendres de vesprada al barri de Benimaclet. Cerqueu Jove Muixeranga de València a Facebook o Twitter.

La música és imprescindible. La Colla de tabals i dolçaines de l'entitat centenària El Micalet és la que acompanya als muixeranguers en les seues exhibicions llançant les notes d'un pentagrama tradicional i valencià. Tot i que la presentació en societat s'ha realitzat en les Trobades de Russafa, la colla ja ha fet un munt d'aparicions públiques mostrant la seua adhesió amb causes d'injustícia social.

28/11/2014-. Nit en negre. Participació en la commemoració del primer aniversari del tancament de RTVV, organitzat per la plataforma Mildenou d’afectats i afectades per l’ERO a RTVV. 29/11/2014.- Festival Jove Injawara. Participació en el festival europeu d'interculturalitat i solidaritat, organitzat per l'Associació Jarit.

20/12/2014.- Marxa contra la llei mordassa. Participació acompanyant la manifestació, convocada per nombroses organitzacions, contra el projecte de Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana.

14/02/2015.- Jornada reivindicativa a Russafa. Participació amb la impartició d'un taller, a la jornada organitzada per la Plataforma per Russafa i l'IES Sant Vicent Ferrer. 21/02/2015.- Crida per l'Escola que volem. Participació a la cercavila festiva convocada per Escola Valenciana.

21/02/2015.- Carnestoltes de Russafa. Participació a al desfilada del Carnestoltes de Russafa, organitzat per Russafa Cultura Viva.

14/03/2015.- Na Jornada. Participació a l'espectacle de la Falla Na Jornada I'm so corredera, la nit de la 'plantà' de la Falla Infantil.

16/03/2015.- Falles Populars de Benimaclet. Participació a les Benifapum (Falles Populars Menudes de Benimaclet), amb un taller i una actuació.

28/03/2015.- Korrika. Partipació en la korrika, cursa per l'èuscar, organitzada per l'Euskaltzaleok, el Racó de la Corbella i el Centro Vasco-Navarro.

31/03/2015.- 5 anys CIE No. Participació en el cinquè aniversari de les concentracions davant del CIE de Sapadors, convocada per la campanya CIE No.

18/04/2015.- Trobada per la Infància Sector Aeri. Participació en la trobada per la infància organitzada per l'Ampa del Col·legi Sector Aeri.

26/04/2015. Trobada d'Escoles en Valencià. Presentació oficial de la Jove Muixeranga de València. Participació, amb cercavila, taller i actuació, a les Trobades d'Escoles en Valencià de la ciutat de València.

FIGURES

La Jove Muixeranga de València ha actuat amb el suport de la Muixeranga de Cullera i de membres de les muixerangues Nova d'Algemesí, Camp de Túria i Sueca creant bellíssimes figures:

- La Sénia.- Representa aquesta màquina d'elevar aigua, utilitzada normalment en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua. Figura que gira sobre el seu eix central. Consta d'un pilar central de tres alçades, i d'uns braços amb pilars (també anomenats pinets) de dues alçades.

- Cinc en un peu.- Dita així perquè una sola persona de base en sosté a quatre més. 

- El banc.- Figura de quatre alçades sostinguda per una persona que es posarà panxa cap amunt,

recolzant-se amb les mans i els peus.
-Torreta.- Figura de quatre alçades, piramidal, i inventada per la Nova Muixeranga d'Algemesí. 

Una expressió cultural emocionant que encomana l'alegria d'estar viu i l'energia necessària de seguir bastint el present i el futur. Per molts anys! Jove Muixeranga de València.

El Mural 10. Horta és futur

El Mural ràdio d'Escola Valenciana arriba als 10 programes amb una edició que té per títol 'El Mural de l'horta és futur.'

Aquesta escletxa de veus en valencià amb temàtiques valencianes duu 10 mesos en marxa gràcies al treball voluntari d'un equip de professionals que treballen des de la pluralitat, la llibertat i l'ètica periodística. Gràcies Amàlia Garrigós, Pau Vendrell, Xelo Ribera, Jordi Cabezas, Cristina Mollà, Pepe Moreno, Iñaki Mazkiaran i a totes les ràdios i mitjans digitals que li donen difusió. 

Agafem el títol del llibre sobre històries medievals valencianes ‘Fer(H)arca!', un crit de guerra documentat històricament en avalots valencians. El Mural canalitza el mal humor a través de l'humor seguint l'exemple referencial del dibuixant Toni Ortifus. Reivindica el patrimoni paisatgístic i productiu de l'horta que es troba en perill d'extinció si s'executa la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana que preveu l'Ajuntament de València governat pel PP i denuncia greus vulneracions dels drets humans en el Centre d'Internament d'Estrangers de València amb la campanya ‘CIEs NO'.

Àudio del programa

L'Horta és futur, però l'Ajuntament de València ha llançat a pocs mesos de les eleccions l'anunci de la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que pretén urbanitzar sobre una superfície de 415 hectàrees i els diversos col·lectius socials, veïnals i ambientalistes de la ciutat s'han rebel·lat. Pau Vendrell ens trasllada les veus que lluiten per l'horta.

L'investigador en ecologia i divulgador mediambiental, Andreu Escrivà, ens presenta un decàleg d'urgència per a la propera Conselleria de Medi Ambient. Com ell apunta, ara tenim l'oportunitat de bastir una via valenciana cap a la sostenibilitat.

La campanya CIES NO acaba de complir 5 anys a València. Les 30 organitzacions humanitàries que composen la plataforma han acompanyat les persones immigrants que han passat pel Centre d'Internament d'Estrangers de Sapadors, abans de ser deportats al seu país d'origen per no tindre els papers en regla. Durant eixe període de temps traumàtic, els donen suport psicològic i assessorament legal. Però l'objectiu és el tancament dels CIEs. L'opacitat informativa, la falta de transparència i les continuades denúncies per abusos, vexacions i tortures als interns fan que el CIE de Sapadors siga un dels punts negres de la ciutat de València. Jordi Cabezas ens conta una realitat silenciosa i silenciada a la qual han de fer front diàriament les persones migrants al nostre país.

Toni Ortifus, ens obri la seua finestreta i dibuixa vinyetes de colors en El Mural radiofònic. Ens endinsem en l'univers del columnista gràfic d'opinió, protagonista del curt-documental ‘En Clave de Ortifus', produït per Xerea Films i dirigit pel realitzador Ricardo Macián. L'escriptora Fani Grande, autora del llibre ‘El Fémur de Eva' descriu les diverses vides d'Ortifus; dibuixant, dissenyador de monuments fallers i músic.

‘Fer (H)arca. Històries medievals valencianes,' és una obra de divulgació publicada per Llibres de la Drassana i escrita per Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache. Amb verb àgil i una gran capacitat divulgativa ens acosten un bon grapat d'històries sorprenents que configuren un viatge fascinant per la València medieval i més enllà. La puteria pública, els banys públics o la cultura de l'oli són alguns dels relats que ens captiven.

Aquest és un Mural de paisatge essencial que denuncia la vulneració dels drets humans, que ens mostra el nostre passat per entendre més bé el present i que fa servir l'humor creatiu d'Ortifus com una arma eficaç contra els abusos de poder.

A Palanka

Gràcies al col·lectiu Assemblea de Cases del Parke, d'Alfafar (l'Horta Sud) que ha organitzat ‘A Palanka’ al Teatre Micalet. És la darrera iniciativa solidària dels veïns del Park Alkosa, que reivindica des de fa 30 anys, espais i recursos per a la ciutadania d'aquest barri

on molts dels seus habitants estan en perill d'exclusió social. Uns veïns que tracten de donar propostes a problemes socials mitjançant la participació. El concert solidari ha remogut consciències al voltant d’un dels conflictes més importants que s'han donat els últims anys al barri: l'ocupació d'habitatges buits propietat d'entitats bancàries i els corresponents intents de desallotjament.
El Park d’Alkosa és un barri situat a 8 Km al sud de la ciutat de València. Pertany al municipi d’Alfafar, però està separat del seu nucli urbà per dos Km, carreteres, vies del tren i una benzinera. El barri va náixer com a conseqüència de l’emigració dels anys 60, amb uns 10 mil habitants i amb les característiques dels barris dormirtori de l’època incloent-hi la seua problemàtica social. En els inicis dels 90 van posar en marxa el projecte comunitari “Nosotr@s mism@s” que ha estat lluitant per la recuperació d’ espais i recursos dels quals l’administració de l’estat se’n ha apropiat.

30 anys de guerra continuada del park Alcosa per eixir de l’exclusió i reclamar els impagaments dels ajuntaments d’Alfafar i de València en una zona on l’atur fa estralls.  Si fem una passejada pels seus carrers i parlem amb les seues gents, comprovarem com a la Plaça Vella li dicen ‘la plaça dels somnis’ perquè ahí va náixer el barri i el projecte d’un arrelament per part de les persones immigrants. A l’antiga Plaça de l’ajuntament se l’anomena Plaça de la Paciència Infinita. Al Carrer Orba el van batejar com l’avinguda del pantà perquè va estar molt de temps sense asfaltar; el centre neuràlgic del barri alberga el seu ateneu popular on la koordinadora de kolectius del park aglutina diversos grups i manté la lluita pels projectes que ha creat el barri…..

Aquesta gent exemplaritza el model d'autogestió comunitària, ciutadana i social. Esperem i desitgem que els recursos obtinguts de la celebració d’aquest concert, puguen contribuir a pal.liar les despeses jurídiques dels veïns del Parc Alcosa. Ni Judicis, ni desnonaments. Salut, força i coratge!

El Mural 9. Girem amb l'Ovidi

Ací l'àudio: Escolteu el monogràfic de l'Ovidi. 

En mig dels sons dels telers de les fàbriques tèxtils alcoianes, l’olor de la fusta del teatre i el projector de cinema, El Mural radiofònic d’Escola Valenciana ofereix un programa on el cantant, poeta, actor i rapsode és mostra ben viu. L’escoltem parlant del pare de qui va heretar la disciplina i el rigor en el treball, dels seus 36 oficis abans de dedicar-se a la música, de l’ideal futur d’una societat justa, de la marginació a la que fou sotmés i del seu amor a Alcoi i a Barcelona. El Mural recorda, en clau 
valenciana, l’ostracisme a què va ser condemnat, però també destaca com els més joves s’estan trobant amb un personatge extraordinari que difon un missatge vigent al segle XXI farcit de reivindicacions laborals, de drets i de llibertats. Compromès amb la cultura i amb el seu poble fins el final de la seua vida, ha deixat un llegat valuós als músics actuals. En parlen Feliu Ventura, Hugo Mas i El Diluvi, entre d’altres.

El Mural recupera el doblatge d’Ovidi en la mítica pel.lícula Casablanca que va inaugurar les emissions de Canal Nou fa 25 anys i analitza les circumstàncies per les quals va ser vetat en la seua pròpia casa. En aquest sentit, té la paraula l’equip que, gràcies a una campanya de micromecenatge i a la col.laboració de TV3, està elaborant el documental ‘Ovidi Montllor. El making of de la pel.lícula que mai es va fer’ on participen els actors Eduard Fernàndez i Rosana Pastor.

El Mural avança el contingut de l’última llavor de l’editorial Sembra Llibres, ‘Ovidi Montllor, un obrer de la paraula.' L’autor, Jordi Tormo, rescata 70 poemes i fotografies inèdites  per a un llibre  que s’endinsa en el vessant més emotiu de la vida d’Ovidi i contribueix a divulgar la figura i l’obra d’un dels nostres creadors més genuïns.

Capítol especial, mereix la seua relació personal amb Vicent Andrés Estellés, a qui va recitar i amb qui va establir una amistat sincera. Núria Cadenes, autora de la biografia d’Ovidi, ens presenta el llibre ,‘Antoni Miró’, publicat per DENES. És tracta de textos desconeguts fins ara del Vicent Andrés Estellés més sorneguer escrits a l’entorn de 1973 quan recorria el país, acompanyat d’Ovidi Montllor i el músic Toti Soler, albergats pel pintor Antoni Miró, al mas de Sopalmo.

La Companyia alcoiana de Teatre La Dependent presenta al Festival Barnasants, dedicat enguany a l’Ovidi amb el lema ‘Ja no volem molles, ja volem el pa sencer’, l’espectacle Homentge a T. La música en viu i les veus dels actors que interpreten l’Ovidi infant i Teresa Mora, la protagonista d’una cançó que esdevé un himne, pinten de colors El Mural.

Agafem literalment les paraules de l’escriptor Manel Rodríguez: ‘cal reivindicar allò que no pot morir, el seu llegat artístic i el seu exemple cívic, el que sempre té de fresc, de nou, de primaveral la seua obra i que potser ara més que mai necessitem per als nous temps que hem d'ajudar a empényer. La nostàlgia i l'homenatge inevitable però sobretot l'energia i l'alegria que ens cal’.

Escolteu: Escola Valenciana ha rebut el Premi Martí Gasull i Roig per ser un exemple a seguir en la defensa de la llengua.

El Mural dibuixa algunes de les veus de ‘L’escola que volem’, lema de les Trobades 2015. El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, traça el contingut d’un document que posa les bases per a una futura Llei d’Educació i els portaveus dels tres partits de l’oposició amb representació parlamentària agafen el guant. El Mural també felicita l’escola Pare Català de Benimaclet que celebra els 25 anys d’ensenyament en valencià.

Imatges Ovidenques #20AnysOvidi

Minuts abans de començar el concert que La Cançó li va oferir a Ovidi Montllor al Teatre Calderón d'Alcoi quatre mesos abans que Ovidi fera vacances. 30-11-1994 Amb Paco Muñoz i Raimon. (Foto Jesús Prats)

Paco Muñoz abraça el seu amic Ovidi en el sopar del concert homenatge de La Cançó. 30-11-1994 Marina Rosell observa l'escena. (Foto Jesús Prats)

'Tinc els millors amics del món i el millor poble del món. Aquesta nit m'heu fet tocar el cel.' Va dir l'Ovidi en la seua darrera aparició pública a Alcoi. 30-11-1994 (Foto Jesús Prats)

En el sopar del concert oferit a l'Ovidi a Alcoi el 30-11-1994. Amb Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Jordi Gil i l'actor Juli Mira. (Foto Jesús Prats)

Concert de 'La Cançó' a Ovidi Montllor al Teatre Calderón d'Alcoi 30-11-1994. Amb Tomeu Penya, Marina Rosell, Joan Manuel Serrat, Raimon, Quico Pi de la Serra, Jordi Gil, Lluís Miquel, Maria del Mar Bonet, Vicent Torrent -Al Tall-, Toti Soler i Reis Juan. (Foto Jesús Prats)

Programa especial del Passatge a la Nit de Ràdio 9 la nit de la mort d'Ovidi. Amb Vicent Torrent, LLuís Miquel, Jordi Gil i Paco Muñoz. (Foto Jesús Prats)

Música en viu en la nit de la mort d'Ovidi Montllor a l'estimat programa Passatge a la Nit de Ràdio 9.

Amb la mare que va parir l'Ovidi i el seu germà, Javier Montllor en el Festival de Cinema Independent d'Elx que li va retre homenatge quatre mesos més tard del seu traspàs. Juliol de 1995.

El Mural 8 és el Mural dels periodistes i del voluntariat pel valencià

Enllaç a l'àudio del Mural nº8  que fa una ronda per la premsa valenciana per tal de copsar el

parer dels periodistes que treballen amb la matèria primera de la política i de l’economia. El 24 de maig els ciutadans tenim una cita amb les urnes. Serà possible l’alternança al Palau de la Generalitat? Salvador Enguix, Joaquim Clemente, Víctor Maceda, Rodrigo Terrasa, Salva Almenar i Joaquín Ferrandis fan el retrat de dues dècades d’hegemonia del Partit Popular, destrien els casos de corrupció, reflexionen sobre el paper que ha jugat el periodisme i dibuixen els diversos escenaris possibles d’una nova legislatura.

El Voluntariat pel Valencià és el servei d'Escola Valenciana que vol crear nous parlants sense classes teòriques ni exàmens. Es tracta de posar en contacte una persona valencianoparlant amb una altra que vol aprendre a parlar fluidament la nostra llengua. El resultat són les "parelles lingüístiques". Aquest servei gratuït fa 10 anys. Un temps en què ha comptat amb 20.000 participants. El Mural presenta algunes d’aquestes experiències positives.Tres veus encoratjadores que expliquen les seues vivències. Yamila Torres: cubana que viu a València des de 2002, matriculada com a aprenenta el 2010. Ara és voluntària. Patricia Ramos: d'Estats Units. Resideix a València des de fa 5 anys. És aprenenta. I Dariana Groza: romanesa. Viu des de fa 10 anys al País Valencià. Va formar part del primer grup del Voluntariat iactualment és la coordinadora del programa. Per a obtindre informació més exhaustiva i donar-vos d'alta com a voluntaris o aprenents visiteu el web del Voluntariat pel Valencià que compta amb el suport de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: http://www.voluntariatpelvalencia.org

L’editorial Llibres de la Drassana treballa de la mateixa forma que en les drassanes medievals es construïen vaixells. Amb cura. L’historiador Vicent Baydal ens la presenta. Belén Hueso té una malaltia rara, neurodegenerativa i neuromuscular, l’Atàxia de Friedreich, diagnosticada quan tenia 10 anys. Ara en té 20 i allibera les seues quimeres en el blog http://papaiona.blogspot.com.es Un espai setmanal de reflexions, pensaments i denúncies que li ha obert moltes portes, com la del periòdic digital ‘La Vanguardia’ amb una columna d’opinió quinzenal que compartim en El Mural radiofònic. Senior i el Cor Brutal ha sigut mereixedor del Premi  Enderrock de la Crítica al millor disc del 2014 per ‘El poder del voler’. La banda ha presentat quatre cançons en una producció realitzada per a la revista Enderrock, l’EP Santo Parranto, mentre enllesteixen el cinqué disc. La formació musical històrica, Carraixet, celebra els seus més de 40 anys i ens presenta el clip ‘Les parrandes’ realitzat per Jaume Bayarri. La portaveu de la família Mari Carme Giner i el músic Rafel Arnal reivindiquen el treball dels músics de la Transició.

Una edició radiofònica farcida de veus punyents on hi ha moments per al somriure, l’esperança i l’emoció.

El Mural 7: Les bones notícies de la rosa de paper

Disseny de Cèsar Amiguet

Enllaç al programa : http://www.ivoox.com/3931212

El primer Mural de l’any 2015 desplega les Normes de Castelló en el seu 82é aniversari amb el filòleg i sociolingüista, autor de l’obra, ‘Normes de Castelló. textos i contextos’, Vicent Pitarch Almela. Les Normes de Castelló són 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d’adoptar un sistema ortogràfic unitari per al valencià. Es tracta d’un reconeixement de la unitat lingüística, adaptant al valencià la normativa aprovada per Pompeu Fabra. Tal i com apunta Pitarch a la web de la Universitat Jaume I dedicada a les Normes del 32: “Ara mateix resulta ben òbvia i legítima la justificació de l’oportunitat, i fins i tot la necessitat, que tenim d’exposar les Normes de Castelló a una reflexió pública i constant, això és, de mantenir-les vives, de commemorar-les i vindicar-les. Sense la fortuna de les Normes de Castelló avui no hauria estat possible el nivell admirable de producció lingüística que genera la societat valenciana en tots els àmbits de la comunicació, de la recerca, de la creativitat (literari, científic o acadèmic) i de la convivència diària.” 
Una bona mostra d’això, la tenim al Mural radiofònic d’Escola Valenciana acolorit amb els accents castellonencs de la gent que fa cultura aplegada al voltant de la Plataforma Castelló per la LLengua. Bastim torres i fem belles figures amb la Conlloga, Muixeranga de Castelló i fem cercaviles amb la Colla Botafocs Ball de Dimonis; ens capbussem amb Samarucs en la música infantil; coneixem el treball de l’Associació Tirant Lo Blanc i la Fundació Nexe; Creuem el Pont, Cooperativa de Lletres amb els autors Vicent Jaume, Joan PLa i Susanna LLiberós; l’editorial DENES ens mostra el seu treball; fem notar la tasca de l’associació de dones que fan país, Adona’t; Descrivim amb unes pinzellades l’obra del pedagog, gramàtic i escriptor I un dels signants de les Normes del 32, Carles Salvador i Gimeno (València, 1893- Benimaclet, 1955) perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha declarat el 2015 l’any Carles Salvador i es publicarà tota la seua obra de narrativa, teatre i poesia.

Felicitem a SAÓ, la revista degana de la premsa en valencià que ha arribat a l’edició nº 400. 38 anys després del seu naixement, rememorem els seus origens amb noms com Joan Fuster, Sanchis Guarner o Enric Valor i destriem el present i el futur amb el seu director actual, Vicent Boscà.

Fem ràdio des de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània amb els alumnes de sisé de primària de les escoles La Gavina i La Masia. Ells mateixos fan de rapsodes i de periodistes amb l’escriptora Gemma Pasqual després d’haver-se llegit l’obra ‘La rosa de paper. Homenatge a Vicent Andrés Estellés’ (Alfaguara-Voramar).  Cada pètal de la rosa conté una bona noticia que ells enganxen en El Mural i proposem de fer un diari amb informacions que siguen útils per a la ciutadania.

El Mural està esguitat de la música de Joan Amèric amb el seu disc/concert Directament que està de gira pel País Valencià i de la nova proposta del grup d’Ontinyent Gent del Desert que ens presenta el disc Processionària.

Escoltem els versos del jove poeta Miquel Albero (músic de Mai Mai) que ha publicat el poemari ‘Escrits de l’amor, l’odi i la crítica social’ ( Editorial Neopàtria).

També informem de la campanya de la que forma part Escola valenciana “Un euro, llavor de solidaritat” que s’enceta en gener a les escoles.

Vora quaranta veus pinten El Mural nº7, Durant l’any 15 seguirem sembrant llavors amb l’esperança de collir bones notícies.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

Pilotes i nadales

La gastronomia nadalenca, les cançonetes de Nadal, les estrenes, les innocentades, les múltiples celebracions festives, els àpats, els regals dels reis, etc.,innocentades, les múltiples celebracions festives, els àpats, els regals dels reis, etc., formen part indissociable de la nostra tradició, de la nostra cultura, de la nostra personalitat, de la nostra idiosincràsia. Però la globalització uniformitzadora i anihiladora que, per a desgràcia nostra, ens ha tocat viure, anorrea les cultures mil·lenàries i substituïx els trets específics dels pobles que tenen una personalitat diferenciada per altres trets universals que són clons vulgars i uniformes, idèntics arreu del món. Fem una ullada ràpida a la gastronomia nadalenca, concretament al sopar de la nit de Nadal i al dinar del dia de Nadal. La tradició valenciana ha sigut, durant centenars d’anys, la nit del 24 de desembre –que els valencians sempre hem anomenat nit de Nadal, perquè és la nit en què es celebra el naixement de Jesucrist i que ara pràcticament tothom anomena amb el castellaníssim i innecessari Nochebuena– fer un sopar frugal que només es diferenciava del d’una nit quotidiana pel fet que, per a postres, es menjava fruita seca, com ara ametles, avellanes, castanyes, bellotes dolces, figues seques, panses, etc., i, per descomptat, el tradicional panfígol. Era un sopar lleuger que permetia dormir bé i arribar amb forces i bona cosa de gana al dinar del dia de Nadal, el típic putxero valencià amb pilotes, que abans s’anomenaven tarongetes perquè tenen, aproximadament, la forma i la grandària d’una taronja petita. L’alcoià Josep Garcia Llopis arreplega en el seu llibre Revoltim la cançoneta següent, que ell recordava haver sentit en l’Alcoi de primeries del segle xx: Passen bones festes, festes de Nadal; bones tarongetes i un conill ben gran. Actualment, a Alcoi, ja no s’usa la denominació tarongeta –tothom en diu pilota–, però els valencians que viuen al sud de la línia Biar-Busot continuen emprant-la amb normalitat. A Elx, per exemple, no es diu de cap altra manera. A partir dels anys seixanta del segle xx va començar a entrar la televisió en les nostres llars i els valencians ens vàrem assabentar que en altres punts d’Espanya –a Madrid, per exemple– la nit de Nadal era costum fer un gran tiberi, amb angules, gambes, llagostins, percebes, un besuc al forn o mig corder rostit i, per a postres, dolços a orri. Nosaltres, immediatament, ho vàrem copiar i, ¡hala!, bona fartada per a sopar. I l’endemà, dia de Nadal, com no volem renunciar a res, ¡això podíem fer!, a menjar-nos l’olla de Nadal amb pilotes, el torró i tot el que siga menester. I encara sort que el dia 26 de desembre, en què sempre hem celebrat el segon dia de Nadal i ens hem menjat un bon plat de canalons fets amb les sobres del putxero, ara ja no és festa i podem anar a l’ambulatori a buscar ajuda per a combatre l’enfit. I de les cançonetes de Nadal ¿què en podem dir? Els valencians, durant anys i anys, hem cantat les nadales en la nostra llengua. Manuel Sanchis Guarner en va arreplegar unes quantes que va publicar en el seu Cançoneret de Nadal que, molt encertadament, ha reeditat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, acompanyat d’un CD amb tretze nadales nostres interpretades per diversos grups i cantants de la terra. Fa uns anys el Grup de Danses Carrascal d’Alcoi va editar el CD titulat L’asguilando. Cançons populars del Nadal alcoià amb quinze nadales alcoianes. Eixes són les cançonetes que els valencians hem cantat sempre fins que ens varen ficar en el cap que en lloc de cantar allò de “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses i apagueu la llum” (també hi ha la variant “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses apaguen la llum”) el que havíem de fer és mirar “cómo beben los peces en el río”, que es veu que és una cosa d’un nivell intel·lectual més elevat. Però com açò de la globalització va i ve i no s’entreté, ara, gràcies als mitjans de comunicació i als altaveus de les grans superfícies, ja no ens interessa si “los peces beben y vuelven a beber” o si el “chiquirritín está dormidito entre pajas”, ara l’interés rau en jingle bells, joy to the word, deck the halls, let it snow, up on a housetop, sleigh ride, winter wonderland o here comes Santa Claus, tot amb autèntic i inequívoc sabor americà, com toca. De tota manera, com sé que, afortunadament, encara hi havem uns quants valencians que estimem profundament les nostres coses, reproduïsc tot seguit la lletra de Pastoret ¿a on vas?, una cançó de Nadal genuïnament nostra. Aquesta nadaleta la conec d’Alcoi i la lletra que aporte correspon a com l’he sentida cantar a persones de la meua família. Vull aclarir, no obstant això, que la cançó és coneguda, amb variants molt lleugeres, en diversos llocs de la nostra àrea idiomàtica, com ara Girona, el Pirineu de Lleida, el Priorat, les Terres de l’Ebre, l’illa de Mallorca i diverses poblacions valencianes. Desitge bon profit un molt bon Nadal a tothom. PASTORET ¿A ON VAS? Pastoret ¿a on vas? A la muntanya, a la muntanya. Pastoret ¿d’a on véns? De la muntanya de vore el temps. ¿Quin temps fa? Plou i neva, plou i neva. ¿Quin temps fa? Plou i neva i nevarà. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Pastoret ¿què fas? Feixos de llenya, feixos de llenya. Pastoret ¿per què? Per a calfar-me que fa molt de fred. ¿Vas molt llunt? A un pesebre, a un pesebre. ¿Vas molt llunt? A on el bon Déu ha nascut. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Pastoret ¿a on vas? A la muntanya, a la muntanya. Pastoret ¿d’a on vens? De la muntanya de vore el temps. ¿Quin temps fa? Plou i neva, plou i neva. ¿Quin temps fa? Plou i neva i nevarà. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Pastorets que en aquella muntanya, en aquella cabanya, estaven sopant. Baixa un àngel que els allumenava i els encaminava als peus de l’infant. Autor de l'article: Eugeni S. Reig, lingüista. Autor dels llibres 'Valencià en perill d'extinció' i 'Les nostres paraules'. Impulsor del butlletí digital de la llengua Infomigjorn.

El Mural 6: L'escola que volem

El 4 de desembre és el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià. 

Una data marcada al calendari per Escola Valenciana i una vintena d’entitats, sindicats i partits polítics que elaboren un informe anual de vulneració de drets lingüístics individuals i col·lectius. La plataforma PDL-PV també ofereix assessorament jurídic i un protocol d’actuacions davant les vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit privat i públic.

Escola Valenciana està conformada per una trentena d’associacions, amb un Voluntariat pel Valencià, que bona falta li faria a més d’un Honorable i amb projectes com  els Premis literaris Sambori. Justament la sisena edició d’El Mural dóna vida als personatges del conte ‘Plutonet i el Big Bang’, Premi Sambori de País 2013.

Escola Valenciana és una plataforma de promoció per als creadors musicals amb la Gira i el festival Feslloch. En El Mural escoltem algunes novetats discogràfiques com ‘Tempestes vénen del sud’, de Zoo i ‘L’home llop’, de Gener.

L’entitat té també un projecte de pel·lícules en valencià per a l’alumnat, el ‘Cinema a l’Escola’. Iniciatives que són, tot plegat, multitud d’accions i activitats per tal de difondre i gaudir d’un idioma oficial que cal defensar davant del menyspreu que rep des de les institucions. Per totes estes raons, La prestigiosa organització Linguapax Internacional, creada per la UNESCO i dedicada a la protecció lingüística mundial, li ha atorgat el Premi Internacional Linguapax 2014 a Escola Valenciana. El Mural recull les declaracions de la presidenta de Linguapax, Carme Arenas, i la veu del doctor Fernand de Varennes, referent mundial en drets lingüístics.

‘L’escola que volem’ és el lema de les Trobades 2015. L’armadura d’eixa escola forma part d’un document que l’entitat presentarà als partits polítics al mes de febrer per tal de potenciar una Llei educativa que recupere i millore les bases de l’educació pública. El president de l’entitat, Vicent Moreno, ho anuncia en esta remesa radiofònica on també s’expressen els guardonats d’enguany en la XII Nit d’Escola Valenciana. Reconeixements a persones i col·lectius que són exemple de promoció i ús social de la nostra llengua: la mestra i escriptora Carme Miquel, la Xarxa Vives Universitat, El CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs i Pep Gimeno, Botifarra. Este recopilador de cançons ens presenta el seu disc de nadal.

El Mural dóna veu al músic i activista cultural, Francesc Burgos, qui juntament amb altres valents, ha recuperat un espai emblemàtic de la Safor, El Teatre del Raval de Gandia.

I, atenció! Fem un viatge a una de les més belles formes de transmissió de la cultura dels pobles: la cançó improvisada. Deixeu-vos dur pels melismes dels valencians Josep Aparicio ‘Apa’ i Trini Carballo, acompanyats a cau d’orella pel versador Josemi Sánchez. Descobriu amb nosaltres la glosa mallorquina de Mateu Matas ‘Xurí’, el batec que ens arriba des de més enllà del Sènia amb Laia Pedrol i Carles Belda. I com a cirereta, des d’Euskal Erria rebem Maialen Lujanbio, la primera dona que va guanyar el campionat de bertsolaris que en cada convocatòria aplega  més de 14.000 persones.

Sense música açò no seria un programa de ràdio i tenim als millors de la cançó improvisada. El Mural, per tant, està farcit de cant fet a l’instant que esperem que gaudiu amb intensitat.

Enllaç al programa sencer:

http://www.ivoox.com/3814037

Enllaç al PODCAST:

http://www.ivoox.com/podcast-mural-d-escola-valenciana_sq_f1119010_1.html

Enllaç a la pàgina de l'ivoox d'Escola Valenciana:

http://www.ivoox.com/escuchar-podcast-el-mural-d-escola-valenciana_nq_79170_1.html

Enllaç a TOTS els àudios de El Mural:

http://www.ivoox.com/audios-podcast-el-mural-d-escola-valenciana_sa_f279170_p2_1.html?o=all

El Mural 5. Resetejant RTVV un any després de l'apagada

¨La RTV pública és una ferramenta cívica imprescindible per aconseguir beneficis socials i enfortir l’estat del benestar. Cal fer un RESET ara que està apagada i això esdevé una acció social de primer ordre gràcies a moltes iniciatives democràticopopulars que hi ha en marxa. La nova RTVV ha de ser no només democràticament plural, completament valenciana, inequívocament progressista i moderna, sinó per descomptat, de qualitat. Si no és plenament així, ni la necessitem ni la volem” (Col.lectiu Ricard Blasco. Format per: Josep LLuís Gómez Mompart, Toni Mollà, Mònica Parreño, Manuel S. Jardí i Rafael Xambó. Ells són els autors de l’obra Reset RTVV. Per unes polítiques de comunicació al servei de la societat -Onada Edicions-)
Ha passat un any des que el 28 de novembre de 2013 el Consell va aprovar el tancament de la ràdio i la televisió públiques valencianes. L’endemà, el dia 29, després d’una agonia de dotze hores en què els treballadors feren una programació de resistència fins l’apagada del senyal, el PP va deixar Els valencians orfes de mitjans de comunicació públics en la llengua pròpia. Però emmudir la veu de la ràdio i encegar els ulls de la televisió no és tan fàcil com desconnectar un botó. Les conseqüències sociopolítiques, legals i fins i tot penals que es puguen derivar d’esta actuació són difícils d’avaluar.
El Mural traça els antecedents, dibuixa el present i dissenya el futur d’una nova RTV. Per eixa raó hem donat veu als treballadors, als jupetins rojos, al comité d’empresa, als ciutadans, als professionals que han creat la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià (MESAV), a juristes, a tots els grups polítics amb representació parlamentària, a institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o el Consell Valencià de Cultura, a la comissió promotora de la ILP i a un directiu imputat pel cas Gürtel… Perquè la història de RTVV és una muntanya russa de manipulacions, balafiament dels diners públics, casos d’assetjament sexual, acomiadaments, vulneració de drets fonamentals, demandes, sentències, insubmissió al mandat de la justícia i finalment, un colp d’estat mediàtic. Més d’una trentena de veus pinten el Mural de RTVV mirant cap a un futur on serà necessari un pacte civil i polític que vaja més enllà de les majories electorals. Comença el reset.

Ací teniu l'àudio:

m.ivoox.com/3690313

Renaix de les cendres el cant del meu poble. #RTVV

Imatge esborronadora de fa un any a la Plaça de la Mare de Déu de València. És el final de la primera manifestació multitudinària del poble valencià negant-se al tancament de RTVV després de l'anunci fet per Fabra tres dies abans. Seixanta mil veus digueren que RTVV no s'havia d'apagar. Era profundament emotiu veure un públic transversal, unit per una mateixa causa. Diverses generacions, diversos col.lectius, entitats, associacions, treballadors de TV3 de Canal Sur, de Tele Madrid, de la TV japonesa, de la grega...
Des de l'escenari albiràvem banderes amb la franja blava i sense ella, muixerangues, pancartes amb Babalà, sindicats, polítics, universitats, casals fallers, músics, actors, mestres, pares, fills, iaios, Escola Valenciana, plataformes per la llengua, gent enfurismada, gent indignada, llàgrimes, coratge, lluita... 
Aquella rotunda expressió popular (que també es va dur a terme a Alacant i a Castelló) no haguera estat el mateix sense la banda sonora de molts músics valencians que van acudir a la crida de Borja Penalba. Ell va gestar la gran pensada de fer un concert a peu de la manifestació, davant del Palau de la Generalitat, enfront de la catedral i de la Basílica de la Mare de Déu. En poc més de 24 hores ho va organitzar i ens va embolicar en l'aventura a uns quants. Intel.ligència emocional?
Gràcies a Lluís Planes Mestre, a Vicent Sengermés Blasco, a Metrònom Bureo, Luis Oscar Garcia, a l'Ajuntament de Real de Montroi... Vam poder disposar d'un escenari, de so, d'il.luminació, i d'alimentació elèctrica. 24 hores per muntar i desmuntar, per trobar complicitats i fer realitat el desig de posar-li música a una ignomínia i a un afany de poder-ho tot per canviar-ho tot. Precisament els sectors més crítics amb RTVV i aquells que havien sigut invisibilitzats i menystinguts en la tele i en la ràdio durant massa anys són els que més decisió van mostrar per reivindicar allò que és nostre.
Gràcies al comboi i la generositat d'Arthur Caravan, Atupa, MALNOM, Feliu Ventura, Grup Carraixet, Andreu Valor Cantautor, Tomàs de los Santos, AlTall, i tantíssims altres que ara fugen de la meua memòria... I d'actors com Rosanna Pastor, Ferran Gadea, Francesc Anyó Ferrer... Vam poder cantar, ballar i llançar la nostra ràbia amb l'emoció de la música.
Gràcies Borja! per aquells intensons moments de lluita. Per la teua capacitat de convocatòria, per fer renàixer de les cendres el cant del nostre poble.
Un any més tard... ‪#‎Seguim‬

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Bona companyia de diumenge

22 anys damunt l'escenari: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és un grup de folklore de les Terres de l'Ebre, creat l'any 1992. Cantadors i contadors d'històries. 'La música tradicional és popular si la fem nostra'. Eixa és la seua màxima. Malgrat que són coneguts pel nom dels seus tres primers components, Quico el Célio (Arturo Gaya Iglesias), el Noi (Quique Pedret), el Mut de Ferreries (Jordi Fusté), actualment el grup l'integren 3 membres més: Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer).
Aquest singular grup tortosí ha fet una gran varietat d'espectacles i concerts al llarg de la seua trajectòria musical, de gran èxit pertot arreu gràcies a l'alta comicitat de la interpretació de les seues obres, combinada amb un alt compromís social i d'estima a la terra. Han fet un disc antològic dels seus 20 anys i estic desitjant escoltar "Gràcies Ovidi' on Arturo Gaya (veu), Paco Prieto (guitarra) i Kike Pellicer (contrabaix) li reten homenatge al creador alcoià. 'Gràcies, Ovidi' es també un CD editat per Discmedi en el qual col.laboren Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra", Pepet i marieta o el mateix Toti Soler que toca la guitarra en dos temes inèdits. Un treball que es va presentar al Teatre Micalet fa uns dies com a pròleg de les activitats previstes durant el 2015 amb motiu dels 20 anys de vacances de l'Ovidi. Jo no vaig poder ser-hi però per alleugerir la tristesa m'hauré de conformar escoltant l'entrevista de Ràdio Vilablareix a aquesta bona gent de les Terres de l'Ebre. La millor companyia per a un diumenge de vesprada.

El Temps del LLop

D'on ha eixit Carles Chiner? Es preguntaven molts a l'eixida del Teatre Micalet... Doncs aquest xic, amb un aspecte físic que li té un aire a Springsteen, porta uns quants grapats d'anys fent música en solitari i com l'Home Fòssil. Aquesta nit ens ha deixat bocabadats. Damunt l'escenari ha desplegat una tècnica vocal crescuda de mil registres diferents. Assisitir al concert de l' òpera prima del seu nou projecte 'Gener' i descobrir que el directe supera amb escreix un disc que ja és per ell mateix ben compacte, El Temps del Llop, ha sigut nodridor. Ella és la protagonista: la ciutat de València i el no riu que la travessa, riu sec, riu vell, riu avall... La infantesa, la covardia i la valentia i l'estat de les coses: 'No tenim treball, no tenim futur, no tenim diners... Som un poble del sud'. Confluència de la música d’arrel americana, la cançó mediterrània, el pop somniador i sofisticat i la ràbia de l’esperit punk. Dins de l'eclèctic mapa de coordenades, les onze cançons d’ El Temps del Llop (el publica el segell Més de Mil) ens obliguen a emprendre un viatge a través de l’esperança i la desesperació, l’amor i la mort, la lluita i l’acceptació. Un acte de migració espiritual, un intent de mudar la dolorida pell valenciana -insensibil·litzada ja a base de colps i morats- per una nova pell més sensible. El Micalet estava ple. El públic en èxtasi ( i no us exagere gens ni miqueta) per la corprenedora qualitat-sensibilitat-rigorositat del concert. Carles Chiner Terrasa ha parlat per al programa de ràdio El Mural - d'Escola Valenciana- uns minuts abans d'eixir a escena. El meu -seu- ofici és complaure al vent. Un tema dedicat als creadors de cultura que han de treure endavant els projectes amb el seu esforç. Propostes invisibles per a les institucions valencianes que haurien de donar-los suport. Gràcies a espais com el Micalet o mecenes que fan de paracaigudes com Lluís Planes Mestre és possible gaudir de l'energia que encomanen treballs com aquests. Carles ha donat forma al seu directe en format elèctric acompanyat del baixista Pasqual Rodrigo (ex Homefòssil), els multiinstrumentistes César Castillo (ex Ratolines) i Vicent Todolí (Sanguinelli, Oranges) i el bateria Enric Alepuz (ex Castlevanians, Tortel). El periodista Hèctor Serra ha destriat, una per una, la pell de cada cançó del Temps del llop en aquest article publicat a la Revista Tres deu. Després de llegir-lo, jo no tinc res més a dir: http://www.tresdeu.com/2014/10/gener-natiu-nomada.html Oh sí! que l'escolteu! Us deixe amb la ciutat dormida. Bona nit... o Bon dia... http://mesdemil.bandcamp.com/track/gener-ciutat-dormida